|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Ja són 2.050 objectors!
|
|
|
per No a la investigació militar |
18 feb 2004
|
|
El nombre d’objectors cientÃfics, en desacord amb la militarització de la recerca cientÃfica (R+D) espanyola, ja ha superat els 2000. En concret, ja són 2050 els investigadors que han manifestat el seu compromÃs de no participar en cap recerca de caire armamentÃstic o militar. Els cientÃfics demanen al govern espanyol “una transferència gradual dels recursos destinats a R+D militar cap a R+D amb finalitats socials i civilsâ€?. |
El nombre d’objectors cientÃfics, en desacord amb la militarització de la recerca cientÃfica (R+D) espanyola, ja ha superat els 2000. En concret, ja són 2050 els investigadors que han manifestat el seu compromÃs de no participar en cap recerca de caire armamentÃstic o militar. Els cientÃfics demanen al govern espanyol “una transferència gradual dels recursos destinats a R+D militar cap a R+D amb finalitats socials i civilsâ€?.
Aquesta informació l’ha feta pública avui la Campanya "Per la pau: prou investigació militar!", que impulsada per la Fundació per la Pau i més de quaranta ONG i grups de tot l’Estat, reclama al govern un canvi d’orientació i una priorització de la R+D civil.
Ara fa poc més d’un any es va donar a conèixer el primer miler d’objectors cientÃfics. El fet que en tant poc temps se n’hagi doblat el nombre, posa de manifest l’important malestar de la comunitat cientÃfica per la greu situació de militarització en què es troba la recerca cientÃfica a l’Estat espanyol.
Pel 2004, el govern dedica un 32% del pressupost públic per a R+D a programes militars. Això suposa tres vegades més que el dedicat al principal programa de finançament de la R+D per a universitats i centres públics de recerca. Des del 1995 ençà , la R+D amb finalitats militars ha augmentat un 475%. Segons l’OCDE, Espanya és el segon estat desenvolupat que més inverteix en R+D militar, només superat pels EUA.
Entre els 1047 nous cientÃfics signants hi figuren Santiago Dexeus, director de l’Institut Dexeus i de la cà tedra d’Investigació en ObstetrÃcia i Ginecologia a la UAB; Eudald Carbonell catedrà tic de Prehistòria de la URV i director del programa d’Atapuerca; Àngel Pellicer, catedrà tic del Departament de Patologia i del New York University Cancer Institute; Manuel Guzmán, professor de la Facultat de Biologia de la Universidad Complutense de Madrid i Pedro Arrojo, doctor en Ciències FÃsiques per la Universidad de Zaragoza i director de la Fundación Nueva Cultura del Agua.
Cal recordar que en el primer grup de signants hi havia Carles Solà , catedrà tic d’enginyeria quÃmica; Josep Egozcue, catedrà tic de biologia cel.lular; Xavier Rubert de Ventós, catedrà tic d’estètica; Jordi CamÃ, catedrà tic de farmacologia i Federico Mayor Zaragoza, bioquÃmic i exdirector general de la UNESCO, que va ser el primer signant de la declaració.
Els 2050 “objectors cientÃficsâ€? treballen a 43 universitats (38 de l’Estat i 5 d’estrangeres), a 18 centres i instituts de recerca i a 3 departaments de R+D d’empreses privades.
Barcelona, 18 de febrer de 2004 |
