|
|
|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Ja són 2.050 objectors!
|
|
|
per No a la investigació militar |
18 feb 2004
|
|
El nombre dâ��objectors cientÃfics, en desacord amb la militarització de la recerca cientÃfica (R+D) espanyola, ja ha superat els 2000. En concret, ja són 2050 els investigadors que han manifestat el seu compromÃs de no participar en cap recerca de caire armamentÃstic o militar. Els cientÃfics demanen al govern espanyol â��una transferència gradual dels recursos destinats a R+D militar cap a R+D amb finalitats socials i civilsâ�?. |
El nombre dâ��objectors cientÃfics, en desacord amb la militarització de la recerca cientÃfica (R+D) espanyola, ja ha superat els 2000. En concret, ja són 2050 els investigadors que han manifestat el seu compromÃs de no participar en cap recerca de caire armamentÃstic o militar. Els cientÃfics demanen al govern espanyol â��una transferència gradual dels recursos destinats a R+D militar cap a R+D amb finalitats socials i civilsâ�?.
Aquesta informació l�ha feta pública avui la Campanya "Per la pau: prou investigació militar!", que impulsada per la Fundació per la Pau i més de quaranta ONG i grups de tot l�Estat, reclama al govern un canvi d�orientació i una priorització de la R+D civil.
Ara fa poc més dâ��un any es va donar a conèixer el primer miler dâ��objectors cientÃfics. El fet que en tant poc temps se nâ��hagi doblat el nombre, posa de manifest lâ��important malestar de la comunitat cientÃfica per la greu situació de militarització en què es troba la recerca cientÃfica a lâ��Estat espanyol.
Pel 2004, el govern dedica un 32% del pressupost públic per a R+D a programes militars. Això suposa tres vegades més que el dedicat al principal programa de finançament de la R+D per a universitats i centres públics de recerca. Des del 1995 ençà , la R+D amb finalitats militars ha augmentat un 475%. Segons l�OCDE, Espanya és el segon estat desenvolupat que més inverteix en R+D militar, només superat pels EUA.
Entre els 1047 nous cientÃfics signants hi figuren Santiago Dexeus, director de lâ��Institut Dexeus i de la cà tedra dâ��Investigació en ObstetrÃcia i Ginecologia a la UAB; Eudald Carbonell catedrà tic de Prehistòria de la URV i director del programa dâ��Atapuerca; Ã�ngel Pellicer, catedrà tic del Departament de Patologia i del New York University Cancer Institute; Manuel Guzmán, professor de la Facultat de Biologia de la Universidad Complutense de Madrid i Pedro Arrojo, doctor en Ciències FÃsiques per la Universidad de Zaragoza i director de la Fundación Nueva Cultura del Agua.
Cal recordar que en el primer grup de signants hi havia Carles Solà , catedrà tic dâ��enginyeria quÃmica; Josep Egozcue, catedrà tic de biologia cel.lular; Xavier Rubert de Ventós, catedrà tic dâ��estètica; Jordi CamÃ, catedrà tic de farmacologia i Federico Mayor Zaragoza, bioquÃmic i exdirector general de la UNESCO, que va ser el primer signant de la declaració.
Els 2050 â��objectors cientÃficsâ�? treballen a 43 universitats (38 de lâ��Estat i 5 dâ��estrangeres), a 18 centres i instituts de recerca i a 3 departaments de R+D dâ��empreses privades.
Barcelona, 18 de febrer de 2004 |
|
|
