|
Resum dels ultims continguts publicats a Crisis Energética:
- La teoria d'Olduvai:A "El cim de la producció mundial de petroli i el camí al gorg d'Olduvai", Richard C. Duncan exposa la seva teoria mundialment famosa sobre les conseqüències de l'arribada al cenit de la producció mundial de petroli. Diferència tres fases de declivi creixent després del cenit, sent l'últim d'ells el denominat "penya-segat", pel pronunciat de la caiguda de la corba. Dramàtica exposició que, de resultar certa, ens posa als inicis d'un canvi complet de civilització. Traduït de l'anglès per Pedro Prieto, està disponible en la secció Geopolítica energètica.
- Butlletí ASPO Febrer 2004:
- Una anàlisi de l'estat previsible de les produccions de petroli dels
deu principals països productors, d'aquí al 2020; de com van canviant
posicions segons s'esgoten i de com cau la producció total.
- L'anàlisi de Kuwait, important país petrolíer que
va passar el cenit de producció encara que ara estigui remuntant la
quota anteriorment assignada en la OPEP, molt per sota del seu límit
màxim.
- Un exministre de Blair confirma en el Financial Times el greu problema de
l'esgotament del petroli i cita a ASPO com font.
- La dada que havíem anticipat sobre la reducció instantània
de les reserves provades de Shell, vista de forma molt punyent.
- Un reconeixement indirecte de la comissió Europea que la crisi del
petroli se'ns tira damunt. Tambè tractant de forma mordaç als
responsables.
- El greu conflicte que pren cos a Canadà entre els productors de gas
i els de petroli de les sorres bituminosas, quan a l'extreure el gas de camps
conjunts, es perd la pressió per a poder extreure el petroli de les
sorres. Ni amb tu ni sense tu, tenen els meus mals remei.
- Un exemple del major camp petrolífeer del món, Ghawar, a Aràbia
Saudita, il·lustra sobre les mentides que ens venen contant
sobre les reserves i especialment sobre l'inexplicable "creixement de
reserves"
- La desesperació del govern britànic, al veure que les grans
rates abandonen el vaixell en el Mar del Nord i que cedeixen el timó
als petits ratolins, als quals cal alimentar amb subsidis cada vegada majors.
|
