|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sobre carod
|
|
per Santi
Correu-e: llpamm@hotmail.com (no verificat!) |
29 gen 2004
|
|
Durant els dos darrers dies s'ha organitzat una paranoia col·lectiva que sembla ben dissenyada des del govern del PP i a què alguns partits catalans han entrat ben fàcilment. Per dir-ho d'alguna manera, han caigut en el seu joc. |
Ara mateix acabo de sentir comentaris de Cardenal i de dirigents del PP sobre presumptos delictes de Carod-Rovira. Una gran bajanada, però que igualment forma part de l'estratègia del PP. Ara bé, aquesta estratègia legitima la posició d'ERC? Perdó, legitima la posició de Carod? Personalment, crec que no.
Parlar és necessari. No n'hi ha dubte. Però com ahir deia Ignacio Ramonet a La nit al dia, la pau la fan els enemics. Una cosa que no sembla entendre el govern del PP, però que tampoc ha entès Carod. És ell la persona adequada per parlar? En nom de qui parla? Què negocia? Sense cap mena de dubte, ha estat una filtració ben intencionada, però tot i així, un cop a la llum pública, què és el que negociava? I a canvi de què? Són detalls que amb l'argument a favor del diàleg - que segur que en aquest mitjà tots convenim - no ens poden passar desapercebudes. I em sembla que la població catalana ha arribat a un grau de maduresa necessari com per demanar comptes. No s'hi val que Carod faci compareixences sense poder-li fer preguntes, o que en les entrevistes (com hem vist) reprodueixi el mateix discurs. Si realment vol fer una nova política, com deia, que ho demostri. I que ens ho expliqui tot. El que ha dit fins ara sembla tot plegat, si m'ho permeteu, força grotesc. Exigim saber-ho tot.
Tampoc ens passa per alt fer la pregunta: en nom de qui negociava. Ja ha dit que no com a president en funcions o com a conseller en cap, almenys perquè forma part d'una coalició que té dret a conèixer les negociacions. Llavors, actuava com a secretari general d'ERC? No és estrany que hi hagi militants molestos: actuar dins d'aquest càrrec exigeix transparència davant la resta de gent. Una part de les tan reclamades "mans netes". I en cas que anés a actuar com a mitjancer en un procés de pau, tothom sap que en qualsevol procés hi ha dues parts i que la pau, com he dit abans, la signen els enemics, no els amics. Per què aquesta asimetria?
Finalment, ara Carod planteja les eleccions al Congrés com un plesbicit personal. El que és el mateix, avantposar els objectius de partit i crec que personals als interessos del país. És posar una bomba de rellotgeria a un govern que potser no ens pot agradar del tot però que ell mateix ha construït. És falta de visió política? O és un excés d'ambició personal? El que està clar és que ha caigut en el parany del PP massa fàcilment: el terrorisme polaritzarà la campanya. I desapareixeran del mapa altres actors tan o més importants que Carod. Pensem un moment en les altres llistes (en una sobretot). No hi ha gent que ha treballat més que ell en la pau?
Creia que la política catalana havia demostrat estar més sana que la resta. Però és el mateix. Tornarem a polaritzar el debat en nacionalisme català - nacionalisme espanyol. I ens oblidarem de la fractura que realment cal recomposar, la de vertebrar una esquerra catalana que, òbviament, no és la mateixa que la del govern. Només una pressió social d'esquerres pot portar el govern més a l'esquerra. Ara he de pensar què faré en les eleccions de març. I la pregunta és: vot en blanc, vot nul o abstenció? |
Comentaris
|
Re: Sobre carod
|
|
per no estic d'acord amb tu |
29 gen 2004
|
Carod no "negociava" res...tan sols volía com a independentista plantear la posibilitat d'aconseguir cosses sense utilitzar la violència.I aixó els unics que poden dir-ho hui per hui sòn els d'Esquerra Republicana.(L'unic partit independentista que parteny à un Govern Autonòmic)...per aixó som molts els que estem d'acord amb la seua actuació valenta i digna.
Però el PP vol fer-nos fixar l'atenció en la seua "deslealtad"...doncs,no caiguem en la trampa.Denunciem a crits la persecució d'els Serveis Secrets Espanyols d'un polìtic democràtic,la filtració interessada de la noticia i la maquiavèlica maldat d'el PP instrumentalitzant l'informació d'el CNI per als seus interessos electorals...
Eixa ès la vertadera "desllealtat". |
|
Re: Sobre carod
|
|
per Mireia |
29 gen 2004
|
Crec que l´error que cometeu tant tú com el senyor aquest és un, i molt obvi. Dieu que Carod no té res a parlar amb ETA, i que la pau la fan els enemics. Us creieu vosaltres amb més potestat per dir qui pot parlar amb ETA i qui no, que no pas el PNB, Aralar, EA, Batasuna, el diari gara, elkarri... De debò continueu insistint en dir que Carod no tenia res a parlar amb ETA, contra l´opinió generalitzada que hi ha al País Basc? Crec sincerament que us haurieu d´informar sobre el que pensen els partits bascos i la mateixa batasuna sobre el que va fer Carod-Rovira.
Crec que ells tenen més credibilitat i entenen més de política basca, que tots nosaltres junts. T´adjunto a continuació diversos textos apareguts al diari gara, i que demostren, precisament perquè estan al diari gara (de l´esquerra abertzale), que Carod podia contribuïr i molt al diàleg i a la pau amb ETA:
editorial de Gara d´abans d´ahir:
La orgía de los hipócritas
La experiencia internacional demuestra que la resolución de los conflictos políticos exige de la existencia de dirigentes como Josep-Lluís Carod-Rovira, que creen en la fuerza del diálogo y que son capaces de asumir riesgos personales por actuar de acuerdo a sus convicciones. El secretario general de Esquerra Republicana de Catalunya se reunió con ETA a petición de ésta, según afirmó, aunque después de haber mostrado pública y repetidamente su deseo de mantener dicho encuentro porque consideraba que con ello podía contribuir a encontrar soluciones de paz, y ahora se ve situado en el centro de la diana contra la que lanzan sus dardos los muchos hipócritas con cargo político y acceso a los medios que hay en Madrid, pero también en Catalunya. Una reacción estrechamente vinculada al actual momento electoral, en el que como llevan haciendo a lo largo de los últimos años el PP y sus altavoces pretenden demonizar cualquier estrategia que no siga estrictamente sus dictados y en el que el PSOE ha llegado a tal grado de desquiciamiento que su secretario general se jacta en público, como muestra de su pureza, de no hablar ni siquiera con el PNV. Una orgía de hipocresía que deja al desnudo la tremenda irresponsabilidad con la que actúan los dos grandes partidos estatales, que anteponen sus intereses partidistas a la apertura de cualquier resquicio para la resolución dialogada del conflicto.
Con ETA han hablado todos los gobiernos y todos los partidos que han tenido alguna responsabilidad política. Lo hicieron los ejecutivos de la UCD en su día, lo hicieron los del PSOE antes, durante y después de las conversaciones oficiales de Argel y lo hizo José María Aznar, que en mayo de 1999 sentó a sus más inmediatos colaboradores en la misma mesa que la interlocución designada por la organización armada. Nadie, por tanto, está en condiciones de reprochar nada a Carod-Rovira, salvo quizá Pasqual Maragall, por no haberle informado de un encuentro que se produjo cuando el líder republicano era ya el número dos de la Generalitat. Y vistas las reacciones, incluso es posible que haya sido mejor para Maragall que le mantuvieran al margen.
Por último, hay una cuestión sumamente grave que debiera ser aclarada. ¿Cómo han conocido la existencia de la reunión entre Carod-Rovira y la dirección de ETA las fuentes que filtraron la noticia a "Abc"? ¿Está siendo espiado el Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya? -
opinions d´una col.laboradora de gara:
Ganas de enredar
Para los dirigentes del PP de Galicia, con su presidente a la cabeza, hay muchas ganas de enredar en el asunto del alcalde de Toques. Y como la campaña electoral está a la vuelta de la esquina, también ven en quienes exigen que el alcalde deje el puesto de mando intenciones de pescar votos en río revuelto. Es así como está el patio de la política en ese reino llamado España, donde hace falta que estemos a las puertas de unas elecciones para que un caso de abuso sexual por parte de un alcalde a una menor produzca el escándalo que es y para que se exijan medidas inhabilitadoras inmediatas. Es el mismo reino en el que se llega a pedir la cárcel para un político que ejerciendo de tal y actuando con criterio democrático intenta aportar su granito de arena para resolver los problemas a través de la palabra. Todo a la vez, y con la misma normalidad.
Dos acciones diferentes, dos talantes opuestos. El alcalde de Toques no reconoce su acción, insulta a todo el mundo y, por supuesto, no dimite; el presidente del partido que dice que ya no cuenta entre sus filas al abusador le protege y arremete contra quienes defienden «el amor libre, las parejas de hecho, el aborto sin condiciones», sus adeptos golpean a todo el que se ponga por delante...
Carod-Rovira asume su acción, es más, la reivindica en su objetivo y desarrollo, aunque reconoce la repercusión que ésta ha tenido en el recién formado gobierno de la Generalitat. Tiene el apoyo de su partido y de todos los que defienden el diálogo político como vía para la resolución de problemas políticos... Y tiene el ataque hipócrita de un PP-Abc que ha querido cargarse el tripartito catalán ¿luego hablan de objetivos electorales?, y sobre todo de un PSOE al que no le importa prolongar el conflicto con tal de no arriesgar posibles rentas partidistas.
Hace bien el de Toques en no asumir lo suyo. Y hace mucho mejor Carod-Rovira en reconocer orgulloso que ha arriesgado lo suyo en la búsqueda de la paz, que nadie le hará renegar del diálogo, que él y su partido y su pueblo y el nuestro y todos los pueblos del mundo tenemos derechos, y en no aceptar límites al ejercicio de la libertad y de la palabra. Su firmeza ante la escandalera, su disposición a dejar la responsabilidad en la Generalitat, son gestos de un lenguaje democrático que, tal vez por tan escaso, se agradece. Bien es cierto que en ese reino de España cada día son capaces de crear un héroe donde sólo había alguien que cumplía con su deber. -
editorial de Gara d´ahir:
Equilibrio firme de Maragall y firmeza equilibrada de Carod
Se equivocó Pasqual Maragall al pensar en la tarde del lunes que con la nota oficial en la que afirmaba que el Gobierno catalán «no comparte ni la iniciativa ni el planteamiento político que están en la base del contacto» con ETA y en la que anunciaba que rechazaba la dimisión de Carod-Rovira pero le retiraba las competencias en Asuntos Exteriores a modo de cierto castigo, podía dar por cerrada la crisis abierta al conocerse la reunión entre el secretario general de ERC y la dirección de la organización armada vasca. El presidente de la Generalitat y presidente también del PSC aparecía dispuesto a enfrentarse a los duros ataques del Partido Popular y sus extremidades mediáticas. Con lo que probablemente no contaba era con que el mismo secretario general del PSOE que por la mañana afirmaba públicamente que «todo lo que afecte al Gobierno de Cataluña compete al presidente de la Generalitat» emitiría a la noche un comunicado en el que le exigía a Maragall que Carod-Rovira cesara como miembro del Ejecutivo catalán. Quien ha puesto en verdadero peligro la continuidad del Gobierno tripartito de Catalunya y en una situación extraordinariamente complicada a su presidente no han sido ni Josep-Lluís Carod-Rovira ni la desquiciada ofensiva del PP, sino un PSOE que comparte la estrategia del Gobierno Aznar con respecto a Euskal Herria y que ha hecho suyos los preceptos más reaccionarios en esta materia. En este contexto, Pasqual Maragall se vio ayer obligado a hacer todo un ejercicio de equilibrismo entre lo que le demandaba el PSOE, la reivindicación de su propia autonomía política e institucional y la evidencia de que sin ERC no era posible mantener su gobierno. Y aunque finalmente optó por aumentar el castigo a Carod-Rovira lo que resulta injusto y decepcionante retirándole las atribuciones de conseller en cap y exigiéndole que ofreciera explicaciones y pidiera disculpas, estuvo firme al mantenerlo en el Gobierno siquiera de forma simbólica en contra de la exigencia de Rodríguez Zapatero, negándose a romper el pacto con ERC a pesar de los requerimientos del PP, alabando la figura política de Carod y criticando sin contemplaciones la estrategia de la derecha española. Maragall no tenía muchas salidas, pero tampoco eligió la más fácil, por mucho que se felicite Zapatero.
Carod-Rovira, por su parte, dio una nueva muestra de firmeza e inteligencia política. Sin hacer una defensa numantina de su cargo de conseller que podría poner en peligro el objetivo principal de la continuidad del Gobierno tripartito, ha convertido la campaña desatada contra él en un auténtico referéndum al anunciar que encabezará la lista de ERC por Barcelona en las elecciones al Congreso de los Diputados. Asume su responsabilidad por el involuntario daño que ha podido causar al Gobierno catalán, pero planta cara al Estado español sometiéndose ahora al juicio de la ciudadanía catalana.
El Gobierno de Lakua salió ayer en defensa de Josep-Lluís Carod-Rovira asegurando textualmente que «no entendemos qué hay de malo en dialogar para buscar el cese de la violencia». No cabe olvidar que con quien el secretario general de ERC dialogó fue con la dirección de ETA. Y llama la atención que quien mantiene una posición de segregación política, negando cualquier conversación no ya a ETA, sino a un grupo parlamentario como Sozialista Abertzaleak, alabe la posición de Carod-Rovira. Si de verdad el Ejecutivo de Ibarretxe entiende que «la forma de terminar con la violencia es dialogar» y que si un contacto no tiene éxito hay que «seguir intentándolo», habría que preguntarse a qué espera para poner en práctica sus consejos. Lo que, todo sea dicho, tiene mucho más fácil que un líder catalán. - |
|
Re: Sobre carod
|
|
per Mireia |
29 gen 2004
|
Per cert, el tal Santi que escriu aquest comentari s´hauria de plantejar a partir de quins fets construeix les seves argumentacions. Perquè, primer, parteixes de la base que Carod va negociar. Et recomano el comunicat d´Elkarri perquè entenguis la diferència entre dialogar i negociar. I si el PP guanyarà no és per l´actitud valenta de Carod, sinó per l´actitud covarda d´un PSOE que té la mateixa idea d´espanya i de l´antiterrorisme que el PP. La mateixa. El PSOE s´ha guanyat a pols perdre aquestes eleccions, perquè entre altres coses va posar a uns xanxulleros a les llistes de la comunitat de Madrid.
Increíble que algú vulgui culpabilitzar a ERC, partit que s´ha manifestat contra la il.legalització de partits i del tancament de diaris, partit que ha plantat cara al PP , de la derrota del PSOE. Fins aquí podíem arribar |
|
Re: Sobre carod
|
|
per caer en la trampa |
29 gen 2004
|
El primero (Santi) está haciendo exactamente lo que quiere el PP que hagamos...marear la perdiz,con "deslealtades","traiciones" etc...No y No,no les hagamos e juego como gilipollas.
Carod actuó como lo harÃa cualquier persona que tuviera ocasión de decirle a ETA que hay otro camino.POR ENCIMA DE LA POLÃ?TICA Y EL POLITIQUEO.Centrémonos en cambio en lo que pretende a toda costa ocultar el PP :
¿Porqué seguÃan los del CNI a un polÃtico elegido democráticamente?
¿Si tenÃan localizados a los miembros de ETA,porqué no los detuvieron?
¿Si disponÃa el Gobierno de esa información desde Enero,porqué la filtra a un Diario "amigo" justo en momentos pre-electorales?
¿Hay "topos" en los Mossos d'Esquadra"? |
|
Re: Sobre carod
|
|
per encobert |
29 gen 2004
|
Punt primer: Les coses s'han de fer amb serietat Sr. Carod , no en plan "juan palomo". Vosté te dos compromoissos: un amb les seues conviccions i altre amb les responsabilitats asimudes dins del govern català .
Punt dos: en tot procés de pacificació és necessaria la intervención d'un mediador independent de les dues posicions enemigues. Així s'ha fet en tots els processos que han reeixit. El problema és que Carod ha pogut ser rebut por ETA, però dubte que el PP estiga disposat a parlar amb cap medidador, ni que siga el mateix Papa ( i aixó que són catòlics)o Mandela o altra figura semblant ¿què vos hi jugueu? . |
|
Re: Sobre carod
|
|
per No entenc |
29 gen 2004
|
|
Encara és hora que algú argumenti de forma coherent per què és il.legítim dialogar amb ETA amb l'objectiu de trobar camins que duguin cap a la pau. |
|
Re: Sobre carod
|
|
per encobert i emperrat |
29 gen 2004
|
Per segona vegada cal repetir-ho :
Carod no anava à "negociar",no calia la presència de cap "negociador"perque l'objectiu de la reunió era tan sols parlar en ells com a "independentista" i explicar que sense violència es pot arribar a participar en un Govern i aconseguir moltes cosses...(sòn paraules de Carod a TV3).
Però continuem empenyats en aixo de la "negociació"...ja fá fàstic! |
|
Re: Sobre carod
|
|
per Politica-Matrix |
29 gen 2004
|
Sobre com acaba el seu comentari en Santi.Doncs jo (tot i Anarquista) crec que sà que votaré al Març,i será per lo més llunyà al PP que trovi.
Quatre anys més nooo sisplau.El resultat de les últimes el.lecions(per. ex.: prestige-GalÃcia-PP).Em va deixar atabalat.O l´engròs dels votants son sÃmplement xais que voten SI al matadero,O " hi ha trampa".I es clar,son les dues coses.El mal ja está fet.El Carnisser (PP) ja s´ha garantit el SI de mooolts xais amb aquesta maquiavèlica i recargolada opereta.Per altra vanda,m´agradarÃa creura que la massa de votants d´Espanya no es TANT ignorant i manegable.Pero...no se.El cas es que sembla que Govern Central i L´Aznar (Que,evidentment,de cap manera l´interessa que s´acabi el "terrorisme" o "por-isme")jugués i es divertis a portar a tothom de cul i a enfrontar uns i altres.Cuan Éll sap per endevant que avui en dia ja no conten els vots sino QUÃ? conta els vots.En última instancia tots els vots van a parar a la computadora central "de-fer-guanyar-el.leccions" (Un dels ossos que lÃ?znar s´ha guanyat per lleparli el cul al Bush)La xarxa en anglès va plena del debat de fer creure a la gent que el seu vot conta i montarse el circ de les el.leccions,cuan en realitat El qui te el software conta-vots (El partit al poder) ja sap el resultat.Evidentment El que El partit de l´Opossició (A Espanya PSOE a USA Demócrats) Vol es El software "Guanya-el.leccions".Tots son iguals.Peró sÃ, la majorÃa de la població som xais,els politics son llops,tot está programat i tot plegat es un gran teatre.Tot i aixó votaré Esquerra esclar. Nasi |
|
Re: Sobre carod
|
|
per Enemics? |
29 gen 2004
|
|
Els nostres únics enemics son els Estats i el sistema capitalista. Una cosa és l'opinió que puguem tindre de l'ús de la violència, i una altra equivocar-se d'enemics, com s'està fent massa per ací últimament. |
|
Sobre les converses i allò que val la pena que parlem a Indymedia
|
|
per segons la meva opinió, es clar |
29 gen 2004
|
Es parla i s'escriu molt els darrers dies sobre les converses, el filtratge, etc.
Jo el que vull ressaltar és el que em sembla important en tota aquesta història: el poble basc té negats els seus drets politics col·lectius, com el nostre o d'altres pobles, però enmig d'un escenari de violència, repressio i terrorisme d'estat.
Sense entrar a fer cap analisi dels motius que Carod-Rovira i la cúpula d'ERC hagin tingut per mantenir converses amb ETA, considero que des de la solidaritat que la gent dels Països Catalans tenim amb el poble basc i des d'un extes pacifisme social que existeix al pais, qualsevol iniciativa encaminada a contribuir a resoldre el conflicte polític a Euskalherria en un sentit del reconeixement dels drets democratics col·lectius, base de qualsevol situació de pau real, ha de ser benvinguda.
Es pot ser critic o especular amb les formes o els interessos, pero només cal veure la crispació que ha provocat en tota l'anomenada "classe politica" i el linxament de Carod-Rovira per part dels sectors més reaccionaris de l'Estat espanyol.
No se si cal o no votar a ERC a les eleccions properes. No vull fer d'Indymedia un lloc per discutir aixo.
El que si cal és fer front a l'ofensiva neofranquista, reaccionaria i espanyolista que patim. Aixi mateix, s'ha de veure que des dels Països Catalans es dona suport a una solució negociada pel poble basc que puguir obrir el camí cap a la seva autodeterminació. Perque la pau i la llibertat per ells i elles també és la nostra.
Tot allò que no es centri en aixo i en la dinamica feixistoide que esta portant la dreta espanyola al pais em sembla secundari. Discutible, pero secundari.
El que cal es veure com es pot col·laborar en un avenç pel poble basc.
Des dels Països Catalans, solidaritat. Gora Euskadi askatuta eta sozialista |
|
Re: Sobre carod
|
|
per Perquè no? |
29 gen 2004
|
En Santi sembla molest perquè veu el "perill" que Carod-Rovira tingui vots entre les persones que volem la pau i ens hem mobilitzat per la pau. Segons en Santi " ...desapareixeran del mapa altres actors tan o més importants que Carod. Pensem un moment en les altres llistes (en una sobretot). No hi ha gent que ha treballat més que ell en la pau?"
Parla clar santi: De quins sectors parles? dels ecosocialistes? i de quin partit? d'ICV?
Doncs potser tens raó, i per primer cop en molts anys, el veritable vot útil per la pau i el diàleg que més mal farà al PP i més condicionarà al PSOE és ERC. També per als pacifistes, els antimilitaristes i els altermunidalistes el vot més clar i contundent pot ser Carod. |
|
Re: ja n´hi ha prou
|
|
per ja n´hi ha prou |
29 gen 2004
|
ja n´hi ha prou.
FORA ELECTORALISME
a fer campanya a TV3 (la seva-la vostra) |
|
Re: Sobre carod
|
|
per no tens arguments |
29 gen 2004
|
|
per aixó pixes fora de test parlant d'electoralisme, i és que no has entès res. |
|
Re: Sobre carod
|
|
per XXX |
29 gen 2004
|
|
Si alguns anormals poden escriure veritables parides delirants sense sentit, perque no es poden publicar posts ben argumentats i des de posicionaments crítics amb aquest sistema com els dos anteriors al teu. Per cert, fan tot al contrari d'electoralisme perque ens expliquen que tot i ser crítics amb ERC creuen que ara mateix cal donar-los suport per tal que l'extrema dreta espanyola vegi que aquí no ens acollonim. Es una forma molt visible de sumar forces i fer ben visible que no els volem. Ni a ells, ni a la seves mentides, ni a la seva repressió. |
|
Re: Sobre carod
|
|
per cagadubtes |
29 gen 2004
|
Que hauria passat si en el supósit de que en Carod no hagués accedit a la trobada amb ETA?
Hauria sortit la filtració del CNI, via Moncloa dient: "Carod, el independentista no desea la paz y el diálogo" "Carod i ERC terrorístas, les conviene el conflícto, eso les da votos y arrasta mas cachorros"...
No se, no se, però ja m'ho espero tot del feixisme.
PS. per cer, si tant es va negociar, que es el que es va negociar? on està la documentació o m'he de creure la valuosa paraula de l'Asnar i dels seus aduladors? Amén. |
|
Re: Sobre carod
|
|
per un |
30 gen 2004
|
No és per menystenir el sentit del NO PASSARAN del secretari general d´ERC, però d´aquesta frase feta del antifeixisme ibèric també va patir un ús fraudulent per part de l´aleshores president espanyol Felipe González en un acte del PSOE al Palau Sant Jordi, en plena campanya electoral.
Podem parlar de repressió i de criminalització, amigues simpatitzants d´ERC, és pot parlar tant com vulgueu. La gent que lluita està molt acostumada a patir-ne les conseqüències. Però que jo sàpiga, ERC és un partit moderat que no s´atreviria mai ha criticar les legislacions especials i els responsables policials que permeten que a l´estat espanyol es torturi, i les conseqüències que s´en deriven (que la transició va ser una farsa, que no hi hagut ruptura sinó un continuisme respecte de l´anterior dictadura i que les institucions polítiques actuals, a on participa ERC, són resultat de la negociació amb els feixistes). Quan aquesta realitat silenciada, ampliï el seu camp d´acció -esperem que no- al vostre partit voldrà dir que hauran més persones torturades, no que ERC es convertirà en la solució. No sé si m´explico.
La solució no passa ni per el partidisme ni per l´institucionalisme de cap partit. L´esquerra del segle XXI no passa pel verticalisme dels vells partits polítics, d´això en tenen consciencia cada cop sectors més amplis de la ciutadania, ni per crear salvapàtries ni líders metafísics. No caurem en els mateixos errors. Penso que el poble treballador no necessita delegar la seva lluita en cap grup parlamentari a Madrid. El poble unit funciona sense partits, i ja portem uns anys en aquesta dinàmica demostrant que la lluita social planta més cara a la dreta espanyola (i a la dreta convergent) que els discursos dels polítics.
Participar en el sistema polític i votar, no és la solució. És part del problema. |
|
Re: Sobre carod i el talp del CNI
|
|
per alerta |
30 gen 2004
|
|
Alerta amb els talps com Jaume Renye que va jugar un paper important amb la desarticulació de TL tot no haver-hi militat mai! |
|
Re: Sobre carod
|
|
per un altre |
30 gen 2004
|
"un" escriu:"La solució no passa ni per el partidisme ni per l´institucionalisme de cap partit. L´esquerra del segle XXI no passa pel verticalisme dels vells partits polítics, d´això en tenen consciencia cada cop sectors més amplis de la ciutadania, ni per crear salvapàtries ni líders metafísics"
Tot i que comparteixo, moltes coses de les que dius, realment devem viure en dimensions diferents.
Tornant al tema, ja ho he dit abans: independentment de votar o no votar a ERC, del paper que aquest partit va jugar al 92, el que es interessant del cas es que tot un conseller en cap del Govern autonom de Catalunya es posar a parlar amb ETA. Que vol dir això? Que una solució politica pel Pais Basc no és una utopia. Que es pot desbloquejar la situació. I en un sentit de més llibertats, base d'una pau justa i no la pau dels esclaus, pel poble basc. L'autodeterminació no és una quimera. I això posa molt nerviosos a tota la dreta i esquerra institucional. Perquè és una bomba de rellotgeria a la base del seu sistema. Per aixo han de fer un "santiago y cierra españa" davant qualsevol iniciativa que pugui fer-se en aquest camí. Al Pp li donara vots tot aixo, probablement.
Però el que es interessant es veure iniciatives que aposten pel diàleg (i company "alerta perpinya" ETA no és TL ni ETA-pm, pots estar tranquil, a més et recordo que la recerca d'una sortida negociada ha estat una caracteristica del MLNV des de fa molts anys, des dels anys 80 fins la "alternativa democratica")
Interessant és veure el comunicat d'Elkarri a aquestes mateixes planes, el que va fer Aralar, a més del que ha penjat la Mireia del Gara |
|
Carod y ERC=CNI
|
|
per Josep Mariné (militante de ERC) |
31 gen 2004
|
Es curios que aquest personatge del sr Jaume Renye,ex-militant de Catalunya Lliure del Tarragones(militant de segona fila i de molts diners i si no que ho preguntin al Boada de Maulets del Tarragones))i que curiosament va jugar un paper important en el desmantellament de Terra lliure 4a Assamblea/Catalunya Lliure-Psan ara torni a apareixer en la reunió Carod -ETA.
ALERTA! |
|
|
