|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Entra en vigor el Tribunal Africà dels Drets Humans i dels Pobles
|
|
|
per amnistia internacional |
29 gen 2004
|
|
|
A l'empara de la Unió Africana (UA), el Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles ha entrat aquesta setmana en vigor després de ser ratificat per 15 estats, entre ells Costa d'Ivori, Burundi, Rwanda i Uganda. La nova Cort s'ocuparà de les denúncies de violacions de drets humans i defensarà valors com la tolerància, la igualtat de gènere i les qüestions humanitàries en el continent africà. Tot i així, la seva jurisdicció es limita als països signants i les seves decisions no podran aplicar-se als més de 30 estats que encara no l'han ratificat tot i formar part de la UA.
L'Àfrica disposa des del 23 de gener de la primera institució jurídica de la història independent i exclusivament dedicada a la defensa dels drets humans. Sota el paraigües de la Unió Africana (UA), el Tribunal Africà dels Drets Humans i els Pobles comença a fer els primers passos avui després que al desembre un quinzè membre de la UA, la Unió de Comores, va signar el protocol i es va superar així el nombre mínim necessari perquè entrés en vigor. La jurisdicció del nou tribunal es limita, amb tot, als quinze països signataris (Comores, Algèria, Rwanda, Togo, Burkina Fasso, Burundi, Costa d’Ivori, Gàmbia, Malí, Maurici, el Senegal, Sud-àfrica, Uganda, Líbia, Lesotho), i no les seves decisions no es podran aplicar a la trentena llarga d'estats que no l'han ratificat tot i formar part de la Unió Africana. La cort neix amb l'encàrrec de promoure i defensar els drets humans i valors fonamentals com la tolerància, la solidaritat, la igualtat de gènere i les qüestions humanitàries al continent africà. El procés per a la creació del tribunal va començar fa cinc anys, i ara hi ha temps fins a la cimera de caps d'estat del juny a Addis Abeba (Etiòpia) per triar-ne els jutges.
Amnistia Internacional acull amb satisfacció l’entrada en vigor del Protocol a la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles sobre l’establiment de la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles després de convertir-se Comoras, el 26 de desembre de 2003, en el quinzè Estat que ho ha ratificat.
D’acord amb el que es disposa al seu article 34.3, el Protocol havia d’entrar en vigor 30 dies després d’haver sigut dipositats quinze instruments de ratificació o adhesió. Per consegüent, la ratificació de Comoras va preparar el terreny per l’entrada en vigor del Protocol el 25 de gener de 2004 i per l’establiment de la Cort Africana. La resta d’Estats que han ratificat també el Protocol són: Algèria, Burkina Faso, Burundi, Costa de Marfil, Gàmbia, Lesoto, Líbia, Malí, Maurici, Ruanda, Senegal, Sud-àfrica, Togo i Uganda.
Un cop establerta, la Cort Africana examinarà casos de violacions de drets humans que li remetin la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, establerta segons la Carta Africana, i els Estats Parts en el Protocol, així com particulars i ONG sempre que l’Estat Part en qüestió accepti aquesta jurisdicció. A diferència de la Comissió Africana, la Cort Africana té autoritat per dictar decisions vinculants i executables sobre els assumptes sotmesos a la seva consideració..
Amb l’entrada en vigor del Protocol, els governs han donat un pas summament positiu pel que fa a complir el seu compromís de fer realitat l’esperit i la lletra de la Carta Africana i garantir la protecció dels drets humans a Àfrica. L’establiment de la Cort Africana, en tant que tribunal independent, efectiu i eficient, contribuirà de manera decisiva als esforços per consolidar el sistema regional africà de drets humans i impulsarà canvis positius en tota Àfrica. Així mateix, la Cort Africana servirà de plataforma per l’articulació de principis jurídics internacionals a l’àmbit regional i proporcionarà orientació i precedents als tribunals nacionals. Permetrà també a les víctimes de violacions de drets humans i als seus representants accedir a una institució sòlida, capaç d’exigir responsabilitats als Estats Parts pel que fa a les obligacions que han contret en virtut de la Carta Africana i del Protocol.
Ara que el Protocol ha entrat en vigor, la pròxima etapa decisiva serà el procés de presentació de candidatures i elecció dels jutges i d’establiment de la Cort Africana com a tribunal que funcioni plenament. Amnistia Internacional demana als Estats que vagin a presentar candidats a jutge que prenguin mesures per garantir la presentació dels candidats més qualificats, complint per això els criteris establerts en el Protocol, entre els que figuren la competència, independència i imparcialitat de la persona i la deguda representació d’homes i dones. Els Estats Parts han d’obrir processos transparents i als que es consulti a la societat civil, i així ha de ser també l’elaboració del reglament de la Cort Africana pels jutges. S’han de mantenir consultes amb ONG competents sobre aquestes qüestions, així com qualsevol altre aspecte operatiu sobre l’establiment de la Cort Africana. Amnistia Internacional insta a més al següent:
· Els governs africans que no ho hagin fet encara han de ratificar sense demora el Protocol. Així mateix, els Estats, fins i tot els que ja han ratificat, han de fer la declaració que permeti als particulars i les ONG l’accés directe a la Cort Africana.
· Els governs africans han de revisar la seva legislació i les seves pràctiques per garantir que són totalment compatibles amb el Protocol i amb la Carta Africana.
· Els governs africans han d’assegurar-se de que la Cort Africana podrà funcionar de manera independent, imparcial i efectiva i elaborar la seva pròpia jurisprudència. Han de col·laborar plenament amb ella, el que suposa entre altres coses donar prioritat a l’execució sense demora de les seves sentències i decisions.
· Els governs africans han de garantir que s’ofereixi a les persones interessades l’oportunitat de ser escoltades i estar representades per un advocat de la seva elecció. Així mateix, les parts i els testimonis que compareguin davant la Cort Africana han d’estar protegits i no estar exposats a sofrir represàlies.
· Els governs africans han de proporcionar els mitjans essencials, fins i tot el finançament de la Cort Africana un cop establerta. Han també de proporcionar els deguts recursos a la Comissió Africana i garantir que s’estableix un marc pràctic, que permeti efectivament a la Cort Africana i a la Comissió Africana encetar una relació constructiva i complementària.
· Els governs africans han de tenir en compte altres requisits pràctics necessaris per garantir l’efectivitat i eficiència de la Cort Africana, el que suposa entre altres coses assegurar-se de que aquesta té la seva seu en un lloc on es satisfacin les seves necessitats de funcionament i infraestructura.
Informació general
El Protocol a la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles sobre l’establiment de la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles va ser adoptat per l’Assembles de Caps d’Estat i de Govern de l’Organització de la Unitat Africana (OUA), ara Unió Africana, al seu 34º període ordinari de sessions, celebrat al juny de 1998 a Ouagadougou, Burkina Faso. La funció principal de la Cort Africana és examinar les denúncies de violacions de drets humans, fins i tot els drets civils i polítics i els drets econòmics, socials i culturals, garantits per la Carta Africana, el Protocol i els instruments pertinents de drets humans. Solament tenen dret d’accés directe a la Cort Africana les entitats següents: la Comissió Africana, l’Estat Part que presenti una demanda a la Comissió, l’Estat Part contra el que es presenti la demanda, l’Estat Part de la persona víctima de les violacions de drets humans i les organitzacions intergovernamentals africanes. Els particulars i les ONG solament poden tenir accés directe a la Cort Africana si l’Estat Part en el Protocol al que pertanyen fa també una declaració per la qual accepta la competència de la Cort Africana per rebre aquestes demandes.
La Cort Africana funcionarà conjuntament amb la Comissió Africana, sense substituir-la. De fet, en el preàmbul del Protocol s’estableix que la consecució dels objectius de la Carta Africana fa necessari l’establiment de la Cort Africana per què complementi i reforci les funcions de la Comissió Africana.
La Carta Africana, que va entrar en vigor el 21 d’octubre de 1986, ha sigut ratificada per tots els Estats membres de l’OUA (UA). Els únics mecanismes creats en virtut d’ella per supervisar el seu compliment per part dels Estats és la Comissió Africana. Encara que aquesta té un complex mandat de promoció segons la Carta Africana, manca d’atribucions suficients pel que es refereix a protecció. De fet, ni la Carta Africana ni la Comissió Africana proporcionen recursos executables ni un mecanisme que fomenti i vigili el compliment pels Estats de les decisions de la Comissió Africana. Encara que s’han fet avanços positius en el mecanisme de presentació de demandes individuals de la Comissió Africana, les decisions que aquesta pren no són vinculants, i els governs dels Estats Parts els hi presten encara molt poca o cap atenció. Amnistia Internacional portava anys fent campanya en favor de la ratificació del Protocol, i creu que la seva entrada en vigor constitueix un important avanç en la protecció dels drets humans a Àfrica. L’organització continuarà fent pressió per què es ratifiqui el Protocol a tot el continent i s’estableixi una Cort Africana completament efectiva i eficient. Ja que l’èxit de la Cort Africana dependrà en gran mesura de l’eficiència operativa de la Comissió Africana, Amnistia Internacional continuarà fent campanya en favor de la consolidació també d’aquesta.
Amnistia Internacional |
