|
|
|
Notícies :: ecologia : educació i societat |
|
Un any després, voluntaris de l´UB a Galicia
|
|
|
per activitats per galicia |
04 des 2003
|
|
|
Dijous 04 de Desembre del 2003
Un any després, voluntaris de l´UB a Galicia
Lloc: Universitat de Barcelona
Descripció:
PROGRAMA
09:00h Presentació de les jornades, ¡¡ESMORZANT JUNTS!!
A cà rrec d´ Oliver Laxe, Jorge Caballero i Carles Barrio, organitzadors de l´ acte. Tothom que vulgui tastar de bon matà la nostra xocolata amb melindros està convidat. Us esperem!!
PROJECCIONS Sala de Graus / Facultat de Pedagogia
09:15h
Miradas a una catástrofe. (2002) 35´
Sèrie de diaporames produïdes per la plataforma Nunca Mais de Catalunya (muntatge de fotografies de diversos professionals de la comunicació, entre els quals hi destaquen: Xurxo Lobato (La voz de Galicia), Consuelo Bautista (BCN la Foto) y Raúl Gallego (TV3), acompanyades amb veus i música), en les que es mostren diferents temà tiques y punts de vista al voltant de la catà strofe.
1. Catástrofes anteriores. (45�)
2. Voluntariado en Galicia. (50�)
3. Voces de una costa abatida. (14´30�)
4. Toneladas (3´05�)
5. Aguiño, sobrevivir al Prestige. (4´35�)
6. Camelle (4´)
7. Santiago, 1 de diciembre del 2002.(3´)
10:00 h
El beso oscuro de la mar. (2003) 60´
Documental què pretén reflectir les repercussions socioeconòmiques del Prestige, amb dues famÃlies de mariners com a protagonistes. Realitzat per Susana Guardiola amb la participació de TV3 en la producció. Projectat en la vigent edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona.
Presentació del film per part de la directora. Xerrada a cà rrec de Josep Figueres, president de “Voluntarios sin fronterasâ€?, un testimoni proper de la situació actual a GalÃcia.
12.00h
4 dÃas de mayo, seis meses después (2003) 90´
Recull d´ imatges i entrevistes, resultants d´ un viatge de quatre dies recorren el nord de GalÃcia sis mesos després de l´ accident del Prestige. Documental realitzat per El Tronco de Senegal.
Convidat: VÃtor Manoel Cabral, membre de la Plataforma Nunca Mais de Catalunya. Ens parlarà d´aquells projectes de voluntariat que encara s´està n duen a terme a GalÃcia.
14:30h
Performance “Percebe Negro� Amb la col·laboració d ´Eskamot Verd, associació d´ estudiants de la Facultat de Biologia de l´ UB. Lectura del manifest “Un any després, un altre Prestige és possible�.
(VestÃbul de la cafeteria del campus, a l´ edifici de llevant) ¡¡Tothom vestit de negre!!
16:30h
A Miña Pena (2002) 21´
Mosaic de declaracions entorn a les repercussions i mesures presses per l´ administració central i autonòmica davant el vessament de fuel-oil del Prestige. Pel·lÃcula realitzada i produïda per Juan T.Coira, amb la col·laboració de LuÃs M. Irisarri en el muntatge i Miguel Ã?ngel Chazo Piñeiro com a operador de camera.
Conferència: “La societat gallega: la reacció davant la catà strofe�, a cà rrec de Montxo Ramos, professor de Sociologia a l´UB.
17:30h
Miradas a una catástrofe. (2002) 35´
Sèrie de diaporames produïts per la plataforma Nunca Mais de Catalunya (muntatge de fotografies de diversos professionals de la comunicació, entre els quals hi destaquen: Xurxo Lobato (La voz de Galicia), Consuelo Bautista (BCN la Foto) y Raúl Gallego (TV3), acompanyats amb veus i música), en els que es mostren diferents temà tiques y punts de vista al voltant de la catà strofe.
1. Catástrofes anteriores. (45�)
2. Voluntariado en Galicia. (50�)
3. Voces de una costa abatida. (14´30�)
4. Toneladas (3´05�)
5. Aguiño, sobrevivir al Prestige. (4´35�)
6. Camelle (4´)
7. Santiago, 1 de diciembre del 2002.(3´)
18.30h
Loita Polo Mar (2003) 94´
Testimoni audiovisual què aborda l´ experiència viscuda pel primer grup d´ estudiants de l´ UB que va marxar cap a GalÃcia per col·laborar amb les tasques de neteja de la costa afectada per la catà strofe del Prestige. Realitzat per Carles Barrio i Jorge Caballero, alumnes de Comunicació Audiovisual de l´ UB, amb el suport tècnic en el préstec del material del CRAV de llevant i la col·laboració desinteressada de la Fundació Solidaritat UB.
Presentació del documental per part dels autors. Xerrada d´ alguns dels voluntaris que apareixen al film tot explicant les seves experiències. Conferència sobre l´ impacte del Prestige en els ecosistemes marins, a cà rrec de Joan Domènech i Ros, professor del departament d´ Ecologia a la Facultat de Biologia de l´ UB.
21.00h
Tancament de les Jornades
Organitza: Grup d'alumnes de Comunicació Audiovisual de l´ UB |
|
Re: Un any després, voluntaris de l´UB a Galicia
|
|
per ragaliza resurgente |
04 des 2003
|
Cuenta por ejemplo Marcel como, en mayo de 1809, habiendo sido degollados por los insurgentes los miembros de un escuadrón de húsares en Camariñas, recibieron la orden de quemar esa población y de exterminar a todos sus habitantes. «Cuando llegamos ante el pueblo, ya no pudimos dudar de la insurrección general de este país; todos los habitantes, armados con fusiles, guadañas y hoces nos aguardaban». Pero la fuerza superior de los militares napoleónicos se impuso «Creo inútil describir los horrores que cometimos ese aciago día. Los ejecutamos a todos a la bayoneta, mujeres y niños incluidos; no hubo clemencia. A pesar de las lágrimas y de las súplicas, hombres y mujeres -y éstas después de haber padecido toda clase de ultrajes- fueron immolados».
Pero esa misma violencia de la represión va a estimular aún más la resistencia de los gallegos. Las emboscadas a los soldados rezagados y a los pequeños destacamentos aislados se van a repetir. Cuenta Marcel: «De regreso a Santiago nos dimos cuenta de que los ataques y los asesinatos se multiplicaban en toda Galicia; todos nuestros hombres que volvían de los hospitales o viajaban aislados eran masacrados». Un día reciben la orden de dirigirse «hacia el valle de Redondela y, al primer disparo de cualquier campesino, de ponerlo todo a sangre y fuego». «Sesenta aldeas quemamos en ese valle. Un día, cerca de Redondela, una joven de entre 16 y 18 años, bella como un ángel, habiendo visto morir a su padre y a su madre, y rechazando someterse a los deseos desenfrenados de algunos soldados, prefirió tirarse a las llamas y perecer quemada viva, a caer entre nuestras manos¿».
Las guerrillas gallegas fueron tan efectivas -liquidando también a los traidores urbanos, nobles, clérigos y propietarios, colaboradores de los invasores- que se pudo recuperar Vigo en marzo, Tui en abril, Santiago en mayo, y A Coruña y Ferrol tras la derrota de Ney en la batalla de Ponte Sampayo a principios de junio. Cuando, en el verano de 1809, las fuerzas napoleónicas abandonaron para siempre Galicia, sólo conservaban la mitad de los 58.000 hombres que habían invadido nuestra tierra en enero. Galicia fue la primera en demostrar al mundo que mediante una estrategia de guerra de guerrillas, de emboscada y retirada, de golpear y huir, era posible derrotar a un ejército regular superpoderoso. |
|
Re: Un any després, voluntaris de l´UB a Galicia
|
per una peliroja riojana
nancicumple ARROBA terra.es |
13 feb 2004
|
Felicidades . Estais haciendo un trabajo magnífico.
Recuerdos Josepe. |
