Raons sobre la vàlua ecològica i paisatgística de l’espai:

• La possible pedrera es trobaria situada a la Serra del Bolet-Clivelleres (on s’hi volia instal·lar mesos enrera un parc eòlic), una zona de gran valor biològic a la nostra comarca, tant des del punt de vista de la vegetació com faunístic. Es destaca per ser l’hàbitat de diferents espècies de rapinyaires nocturnes i diürnes, moltes d’elles protegides, com és el cas de l’Àliga Cuabarrada o també anomenada Àliga Perdiguera (Hieraaetus fasciatus), una de les aus més amenaçades d’Europa. La Serra del Bolet està inclosa dins el Pla de Recuperació de l’Àliga Perdiguera de la Generalitat de Catalunya i per tant és necessari no només preservar la zona de nidificació sinó també protegir la zona de caça d’aquesta espècie, condició imprescindible per a la supervivència i productivitat de les àligues. Per tant no es considera adient la ubicació d’una explotació minera en el territori d’una de les àligues en més perill d’extinció de Catalunya i a Europa, degut a la important transformació i destorbament del seu hàbitat i el d’altres espècies de rapinyaires protegides també censades a la Serra del Bolet.

• L’any 1999 (març) el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, va presentar una proposta de preservació d’espais naturals de la comarca al Consell Comarcal de l’Alt Penedès que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics on hi consta la Serra del Bolet, el Turó de Les Clivelleres i la Serralada Prelitoral com un dels espais de més interès ecològic i paisatgístic de la comarca.

• Aquesta activitat, a més de devaluar els conreus colindants, el paisatge, la qualitat de vida i l’ecologia, pot arribar a afectar d’una manera directa l’Aqüífer Carme-Capellades protegit per la Generalitat de Catalunya per una sobreexplotació del mateix.

• La zona a estudiar, ha patit reiterats incendis forestals segons es constata en els diferents ortofotomapes consultats i és una zona amb procés revegetació natural i afecta a una Forests Conveniades d’Ús Silvícola. Creiem excessiu l’estudi de 250 hectàrees, que és el que correspon, aproximadament, a les 9 quadricules mineres sol·licitades.

• L’afectació d’aquesta possible pedrera no serà exclusivament a la zona forestal, sinó que d’una manera inevitable afectarà també a les zones de conreu de l’entorn i a les poblacions properes de l’Avellà, Montjuïc, Les Pereres, Cal Bolet, Cal Jepet Moreno i Guardiola de Font-rubí.

Raons sobre la planificació del territori:

• El Parlament de Catalunya, va aprovar una proposició no de llei, per a protegir la serralada prelitoral a través d’un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Al desembre de 2001 es va realitzar l’estudi base del Pla Especial de la Serralada prelitoral de l’Alt Penedès, que en un futur, inclourà un programa plurianual d’inversions per al manteniment, conservació i potenciació d’aquesta zona.

• El projecte d’anella verda de la Diputació de Barcelona, proposa afegir aquesta serralada als espais que actualment ja compten amb una protecció específica, com són el Parc del Foix, el Parc Natural del Garraf, el Parc Comarcal d’Olèrdola, el Parc Agrari del Baix Llobregat ... per tal de poder completar el corredor biològic.

• El Consell Comarcal de l’Alt Penedès està elaborant el Pla Director de la comarca de l’Alt Penedès, estudi que ha de determinar la planificació territorial, definint els usos del sòl i els espais naturals.

• El Consell Comarcal de l’Alt Penedès va aprovar amb la unanimitat de tots els grups polítics una moratòria urbanística a tots aquells projectes amb un impacte sobre el medi a la nostra comarca per tal de permetre repensar amb possibilitats el model i el futur de l’Alt Penedès, sense haver de patir més processos de conseqüències irreversibles sobre territori.

Raons sobre el projecte d’extracció minera presentat:

• La comarca de l’Alt Penedès ja disposa de prou pedreres i terreres, tenint un índex superior a la mitjana de Catalunya en ocupació de sòl per a extraccions, és a dir, la superfície mitjana en actiu a Catalunya és del 0’20 % (6.416’48 ha) i a Alt Penedès és del 0’46 % (274’27 ha), segons dades del 1996. La superfície autoritzada per a la realització d’activitats extractives a l’Alt Penedès és del 0’60% (352,60 ha) fins l’any 1996, sense tenir en compte les ampliacions de les pedreres i terreres aprovades fins el 2003.

• La comarca del l’Alt Penedès ja disposa de 16 activitats extractives, de recurs d’explotació calcàries, com la sol·licitada “San Pablo IIâ€?. Gairebé la meitat de les pedreres o terreres, de les 37 que tenim, són per explotar recurs d’explotació calcàries (1996).

• En l’expedient “San Pablo IIâ€?, no consta cap informe emès pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, tot i la importància de l’espai de la Serra del Bolet.

• Que les carreteres d’accés a la futura pedrera projectada, no estan pensades per suportar un trànsit rodat de camions de gran tonatge.

• El projecte presentat per la Societat Cales de Pachs, SA, és ple d’imprecisions i molt poc rigorós i no té en compte els temes esmentats anteriorment.

Des del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd es considera una imprudència i una manca de coherència donar llum verda a l’actual permís d’investigació minera “San Pablo IIâ€?, ja que s’estan elaborant els plans de protecció que han de marcar els usos i la gestió de la serralada prelitoral. I més tenint en compte, que l’Alt Penedès es troba en un procés de debat i de planificació territorial (avalat per una moratòria urbanística) que podria veure’s afectat negativament per l’aprovació d’aquesta sol·licitud. L’autorització d’aquesta investigació minera i les futures extraccions en aquesta zona forestal poden causar greus perjudicis ambientals, paisatgístics, i econòmics.

Novembre de 2003