|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
NOTICIES EN LLINGUA ASTURIANA
|
|
per cpn
Correu-e: arfueyu ARROBA mixmail.com (no verificat!) |
01 nov 2003
|
|
AXENCIA DE NOTICIES EN LLINGUA ASTURIANA |
CPN
--------------------------------------------------------------------------------
Activistes de la llingua galesa ocuparon hamburgueserÃes
americanes como protesta
La Xunta pola Defensa de la Llingua Galesa llevó alantre una campaña de protesta consistente na ocupación pacÃfica de delles hamburgueserÃes norteamericanes nel Principáu de Gales. Ello yera parte d'una campaña pa llamar l'atención pol nulu usu de la llingua galesa por parte de les grandes multinacionales. En concretu, denuncien que Burguer King non sólo nun usa productos autóctonos yá quer too ye importao dafecho de los EEXX y manquen asina los negocios locales. Les protestes más llamatives fixéronse delantre les hamburgueserÃes, glayando contra la globalización y l'armamentismu belicista dientro d'una nueva estratexa de los grupos de defensa de la llingua pa non concentrar les reivindicaciones sólo en aspectos llingüÃsticos pa amplialo a temes más xenerales pero relacionaos indirectamente colos procesos de recuperación llingúÃstica que puean averar a más xente al movimientu reivindicativu de la llingua galesa.
L'ausencia de la llingua galesa nos menús de comida rápido asina como la desconocencia del galés pola mayor parte de los emplegaos del negociu fai que los falantes de galés se sientan marxinaos ya escluÃos nel so derechu a emplegar la llingua galesa nes sos relaciones comerciales con esti tipu d'empreses multinacionales. A pesar de la esistencia d'una Llei de la llingua galesa, ésta sólo obliga a les alministraciones públiques a tener unes polÃtiques billingües pero nun diz nada de los derechos respecto a empreses privaes d'atención al públicu o a los consumidores. Asina, quieren reformar la Llei pa obligar al sector priváu a facer polÃtiques tamién billingües y non escluyentes pa col galés.
La protesta pacÃfica consistió tamién n'entamar unes espiches improvisaes enfrente de les hamburgueserÃes aportando productos caseros y autóctonos con pancartes alusives pa protestar comiendo.
Munches compañÃes privaes rechacen el galés por consideralo "minoritario" y ello supón que muncha xente nun pue usar el galés en situaciones de la vida diaria. La Xunta galesa tamién denunció aquellos establecimientos financiaos con dineru públicu como atracciones deportives o museos que nun usen la llingua galesa nin permiten la escoyeta d'usar el galés. Los estudios señalen que l'usu de la llingua galesa atrae más y nuevos clientes.
La nueva campaña de reivindicar el galés atacando a les multinacionales podrÃa afectar a más empreses nel futuru non sólo a les hamburgueserÃes pol dañu que producen non sólo a la llingua sinón tamién a la economÃa galesa y por ello confÃen n'atraer más apoyos de xente que normalmente nun se mobiliza sólo pola llingua sinón por aspectos como la economÃa o l'antiglobalización.
--------------------------------------------------------------------------------
El foru européu de la cultura debatió sobre les llingües menores
Los derechos de les llingües menores, ente les que s'alcuentra la llingua asturiana, foron el focu de la conferencia entamada pol Colexu d'Europa en Bruxes (Bélxica). Fernand de Varennes de la Universidá de Murdoch-Australia criticó a la Xunión Europea por ser incoherente ya hipócrita pa coles minorÃes llingüÃstiques d'Europa ya que per un llau defiende con puxu los derechos de los falantes de la llingua kurda en TurkÃa pero nun defiende con igual puxu los derechos des los falantes d'otres llingües minorizaes dientro de los propios estaos miembros de la XE. Con ello paez que pa entrar na XE esÃxense unos niveles de derechos pa les minorÃes llingüÃstiques qu'una vegada dientro de la XE paez que ya nun s'esixen o s'olviden en paÃses miembros como Grecia o Hespaña que nun respeten los derechos llingúÃsticos de los sos ciudadanos, en concretu los derechos de los falantes de la llingua asturiana. El respetu a los derechos humanos llingüÃsticos que tien que garantizar la futura Constitución Europea ayudará a crear un ambiente onde les minorÃes se sientan segures ya qu'una verdadera sociedá democrática tien que respetar les minorÃes y les sos diferencies culturales y llingúÃstiques. Tamién llamó a facer de la diversidá llingüÃstica y cultural una obligación llegal.
Bojan Brezigar, Presidente de la Oficina Europea pa les Llingües menores EBLUL www.eblul.org afirmó que nel futuru la Xunión Europea tendrá que firmar y declarar como obligatoria la Carta Europea de les Llingües Menores del Conseyu d'Europa. Vivianne Reding, Comisaria d'Educación y Cultura, afitó que si nel pasáu les polÃtiques qu'importaben yeren les referÃes a la economÃa y a la industria nos debates de la XE, a partir d'agora el centru de los debates va ser la polÃtica cultural, la diversidá cultural y llingúÃstica, y agora los poÃticos tendrán que centrase en debatir estos asuntos.
--------------------------------------------------------------------------------
Proponen un programa d'apadrinamientos y una fundación
pa les Llingües Menores
La Xunión Federal de les Nacionalidaes d'Europa FUEN www.fuen.org fexo la so aportación al procesu de consultes de la Comisión Europea (Goviernu d'Europa) pal so plan de polÃtica llingüÃstica. La novedá propuesta que cada estáu miembru apadrine o adopte una llingua menor o varies d'otru estáu miembru. Ello servirÃa pa sensibilizar los valores positivos de la diversidá llingüÃstica. FUEN encamienta l'entamu d'una Fundación Europea que represente los intereses de les Llingües Menores d'Europa, ente les que s'alcuentra la llingua asturiana. La nueva Fundación tendrÃa como oxetivu fortalecer y promover les llingües menores d'Europa, ente elles l'asturiana y el diálogu ente les llingües grandes y menores, ente les llingües oficiales d'Europa y aquelles que como l'asturianu, el bretón o'l catalán nun lo son. Los integrantes d'esta nueva Fundación sedrÃen les más importantes asociaciones de defensa de les llingües menores, los delegaos de cada llingua menor asina como representantes de la Comisión europea y de cada estáu miembru. El programa d'apadrinamientu consistirÃa por exemplu en qu'un paÃs como Alemaña o Francia adopten a llingües foriates d'otru estáu miembru como podrÃa ser la llingua asturiana o la galesa como llingües d'adopción y asina, los estaos alemán o francés habrÃen a promocionar y difundir estes llingües menores como parte de la so polÃtica estatal n'Europa, dales a conocer y difundiles dientro de les sos polÃtiques culturales a nivel estatal ya internacional.
--------------------------------------------------------------------------------
Denuncien al Goviernu Hespañol d'Aznar
por reimponer sólo el castiellanu nos servicios estatales
El goviernu conservador del estáu hespañol presidÃu por José M. Aznar vien siendo denunciáu poles organizaciones de defensa de les llingües pola so polÃtica retrógrada consistente en volver a reimplantar l'usu esclusivu de la llingua castiellana nos servicios públicos del estáu hespañol, escluyendo y marxinando al restu de les llingües hespañoles non castiellanes, no que se considera una vuelta al pasáu más escuru de la vieya imposición obligatoria d'una sóla llingua, la de Castiella, lo que provocó nel pasáu ya inda sigue provocando güei una desafección al propiu estáu hespañol por parte de munchos ciudadanos non castiellano-falantes.
La Organicación pol Multillingüismu con sede en Barcelona entamó una campaña de denuncia contra la polÃtica de marxinación llingúÃstica y d'imposición del castiellanu en tol estáu hespañol. A pesar que la Constitución Hespañola obliga al multillingúÃsmu y al reconocimientu oficial de toles llingües d'Hespaña, l'actual goviernu d'Aznar vuelve a incumplir el textu y l'espÃritu constitucional tratando d'imponer una sola de les llingües al restu de la población marxinando al restu les llingües españoles como l'asturianu, catalán, vascu, gallegu y aragonés.
La compañÃa estatal, Correos y Telégrafos, tornó usar sólo el castiellanu cuando enantes usaba tamién el catalán, gallegu o vascu. En 2003, camudó la so imaxe corporativa ensin respetar les llingües hespañoles non castiellanes. Por ello, entamóse una campaña pa reivindicar la normalización llingúÃtica n'empreses como Correos, baxo l'eslógan "Correos plurales". Tamién se reclama que tolos documentos, páxines web, sellos y otros bienes postales o monedes, s'impriman en toles llingües d'Hespaña non sólo na castiellana. Recientemente el goviernu rechazó la posibilidá d'imprimir sellos en llingua asturiana cuando yera un pidimientu de tola Comunidá Autónoma unánime representada nel parlamentu asturianu.
La imposición del castiellanu sólo en compañÃes como Correos, Renfe o Telefónica viola la lexislación vixente qu'obliga a estes compañÃes a garantizar el billingüÃsmu como derechu constitucional. La nueva polÃtica monollingüe del goviernu hespañol d'Aznar manifiesta una menor o nula presencia de les llingües asturiana, catalana, gallega o vasca nos ámbitos competenciales del estáu hespañol. Nel ámbitu educativu impúsose la obligatoriedá d'una mayor carga horaria de la llingua castiellana pero non d'otres llingües hespañoles asina como una nueva imposición de temarios de la historia d'Hespaña nos manuales de textu basaos esclusivamente nuna sucesión temporal de los sos diferentes xefes d'estáu, igual que se fexo durante la dictadura del franquismu.
AXENCIA DE NOTICIES CPN
--------------------------------------------------------------------------------
L'AXENCIA DE NOTICIES CPN CUMPLE 4 AÑOS D'ESISTENCIA- GRACIES A TOLOS QU'APOYARON ESTA INICIATIVA MEDI�TICA N'ASTURIANU |
Mira també:
http://www1.las.es/~jfcastro/cpn.htm
|
Comentaris
|
Re: NOTICIES EN LLINGUA ASTURIANA
|
|
per la risa |
01 nov 2003
|
|
No es que me quiera burlar, pero qué se pretende con este revivalismo de una lengua que es castellano sin lugar a dudas. Ortografiar y normativizar lo que era una lengua oral? Vamos va.... |
|
Re: NOTICIES EN LLINGUA ASTURIANA
|
|
per the laugh |
01 nov 2003
|
|
Prefiero la defensa de la humanidad, a la defensa de las lenguas. Aunque no esté de moda. |
|
Merda de dos comentaris
|
|
per fuck_da_laugh |
01 nov 2003
|
Buah vaia dos comentaris, semblen de merda feixista, el primer faltan el repecte i el segon amb merda hippie de la humanitat i ke polles, es ke les llengües no es una propietat del ser humà?, i la diversitat de la humanitat?, la uniformació per part de llengües imperialistes com l' anglès i el castellà és un mal per la humanitat inútil, anant en favor de la uniformització de la llengua tambe poses la uniforitzacio del pensament.
Després dirigint-se a akesta llengua com si fos menys que la castellana, la veritat es que fa fàstic, quatre hosties us mereixeu, per anar de llestos.
i ni revivalismo ni polles, la llengua asturiana mai ha desaparegut ni ha sigut ni és llengua morta, molta ignorancia i nar de llest, contra l' opressió dels pobles, independència i revolució. |
|
Re: NOTICIES EN LLINGUA ASTURIANA
|
|
per BMB |
01 nov 2003
|
La Humanitat parla en moltes llengües, defensar les llengües es defensar la diversitat de la Humanitat. Defensar les llengües es defensar la llibertat de la Humanitat per expresar-se com vulgui. El problema no esta en la diversitat lingüística, una expresió de la diversitat humana, sino en qui la menysprea i a sobre es molesta per aquesta diversitat. El problema no es la llengua asturiana, sino qui impedeix que els parlants d'aquesta llengua puguin viure-hi amb normalitat de la mateixa manera que els que fan servir, per exemple, el castellà. ¿O no? ¿Es que els parlants d'asturià tenen menys drets que els parlants de castellà en un estat on diuen que tothom té els mateixos drets?
El problema és l'estat espanyol, que es l'eina que fan servir els que volen arraconar la diversitat lingüística a l'estat espanyol i fer-la una anécdota de museu. Aixó és el que fa, com denuncía "La Organicación pol Multillingüismu con sede en Barcelona entamó una campaña de denuncia contra la política de marxinación llingúística y d'imposición del castiellanu en tol estáu hespañol. A pesar que la Constitución Hespañola obliga al multillingúísmu y al reconocimientu oficial de toles llingües d'Hespaña, <b>l'actual goviernu d'Aznar vuelve a incumplir el textu y l'espíritu constitucional tratando d'imponer una sola de les llingües al restu de la población marxinando al restu les llingües españoles como l'asturianu, catalán, vascu, gallegu y aragonés.
La compañía estatal, Correos y Telégrafos, tornó usar sólo el castiellanu cuando enantes usaba tamién el catalán, gallegu o vascu.<b/>
Amb l'estat espanyol anem enrera i no endavant. Pero no ens podiem esperar menys de la dreta espanyola hereva del feixisme. Ens mereixem molt més i millor que aquest estat espanyol que -amb el suport d'alguns com aquest d'abans- agredeixen la pluralitat per imposar un "no nacionalisme" rabiosa i excloentment espanyol. Per cert, Puxa Astúries Roja!! |
|
Re: NOTICIES EN LLINGUA ASTURIANA
|
|
per Qui riu el darrer riu millor |
01 nov 2003
|
|
Per cert, que una llengua sigui oral i sense normativització no vol dir que no sigui llengua. Dient aixó només mostres la teva ignorància. |
|
Re: DEIXEU VIURE LES SARGANTANES
|
|
per Quim Gibert, psicòleg |
01 nov 2003
|
Un dels esports favorits de gran part dels vailets de la meva generació era el d’apedregar gats. Deixar-los bornis, coixos o malferits era una manera divertida de combatre l’avorriment. D’altres perseguien sargantanes o bestioles que acabaven amb la cua escapçada o amb el cap esclafat.
Ve un dia, però, que molts d’aquests nois s’adonen de la crueltat que, sense solta ni volta, han emprat amb els animals. En comencen a ser conscients quan esdevenen empàtics amb el dolor dels altres, encara que en aquest cas estiguem parlant de gats de carrer. Posar-se a la pell de l’altre, sobretot quan aquest pateix, és un aprenentatge que desenvolupa la nostra sensibilitat, és a dir que ens humanitza. Tant és així que el psicòleg Carl Jung sosté que no és possible prendre consciència de les coses sense dolor.
Amb el patrimoni lingüístic passa quelcom similar. La història de la humanitat és plena d’escenes sàdiques amb els parlants de pobles subjugats. I com en el món de la fauna, els maltractes lingüístics tampoc passen mai de moda. No fer els esforços suficients per normalitzar les llengües minoritzades de l’Europa del segle XXI és una forma de menyspreu contra els seus parlants. En siguin o no conscients els afectats.
A hores d’ara gairebé tots els estats europeus en són còmplices. I és que les polítiques lingüístiques estatals són d’allò més arbitràries amb les llengües dels seus territoris. N’exalten una, que rep els honors de llengua oficial de l’estat (en el cas espanyol és el castellà). I les altres simplement les toleren, però no les tracten amb el mateix respecte (el català en el Principat) o bé les ignoren (el català a la Franja de Ponent).
En aquest sentit la líder del PP Ana Mato assegurava, immediatament després d’haver votat el seu partit en contra de l’oficialitat del català a Europa, que la nostra llengua «<i>no pot passar per damunt de l’espanyola a les institucions europees</i>» (El Punt, 8-9-03). La dreta espanyola troba lògic que el català estigui per sota de l’espanyol.
És a dir, que el català pugui gaudir en el vell continent dels mateixos drets que el castellà és percebut amb recel i, per tant, bandejat. No se’n diu d’això racisme lingüístic?
L’educació que hem rebut és cabdal a l’hora de gaudir d’uns determinats valors. Tant és així, que molts europeus no saben que patir per l’esdevenidor d’una llengua en procés de
substitució forçada, com tantes n’hi ha a l’Europa contemporània, és patir per un valor tan important com el de la riquesa lingüística del planeta.
I és que des de fa segles hem estat instruïts per tal de no sentir dolor per la mort d’una llengua tan «regional» com la nostra. Hem viscut convençuts que un fet d’aquest estil no podia produir cap mena de dolor. I que altrament calia posar-hi pell morta. O bé autoanestesiar-nos, que és la pitjor de les anestesies.
No poder conviure en un ambient lingüístic lliure d’estrès genera malestar. La fragilitat lingüística del català a casa nostra és precisament analitzada, des d’un punt de vista emocional, per l’escriptor Enric Larreula en el seu darrer llibre Dolor de llengua. I és que els parlants que pateixen per una llengua que va de mal borràs poden tenir problemes físics, psicològics i socials. Larreula ens parla, entre d’altres coses, de catalans que no se senten a gust al lloc on viuen, ja que no es poden manifestar com són: «algú pot dir que no n’hi ha per tant, però saps el que representa intentar viure en català a Perpinyà, a Alacant, a l’Hospitalet o a s’Arenal de Mallorca?
La gent que no ho viu potser no se’n fa el càrrec del dolor que pot representar aquesta lluita constant; a més és un dolor mal comprès per la gent que no ho pateix (...) perquè quan intentes reivindicar entres en conflicte amb una societat que ja s’ha acostumat al fet que el català desaparegui» (Presència, 5-9-03).
Descobrir i ser solidaris amb la diversitat lingüística, sobretot amb la que corre alguna penúria, és un aprenentatge ric en vitamines ecològiques. Les mateixes que un dia ens van transformar en gent disposada a estimar les sargantanes. |
|
|
