|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : altres temes : especulació i okupació |
|
"No és només la casa el que hi ha en joc"
|
|
|
per (posted by) Pingaloca |
30 oct 2003
|
Cinc anys més tard s’interposava una denúncia contra Goska i Maria, ocupants de la casa, que va iniciar un llarg i complex procés judicial que encara avui no s’ha aclarit del tot. No està clara la propietat de l’immoble i no hi ha, tampoc, cap projecte per als terrenys que estan qualificats com a equipaments socials en el pla General Municipal.
Els ocupants que, al llarg dels 14 anys d’ocupació de la casa, hi han viscut experiències diverses es resisteixen a deixar-la perquè pensen que "no és només la casa el que hi ha en joc". |
Era l’any 1990 i Eusebi Güell projectava amb Antoni Gaudà la construcció d’una colònia burgesa de residències aristocrà tiques unifamiliars. Per tal de garantir la seguretat a la zona inicialment va ordenar construir una caserna de la Guà rdia Civil, i la va cedir a l’Estat espanyol amb la condició expressa que quan la Guà rdia Civil marxés de l’edifici aquesta tornaria a mans dels hereus de la famÃlia Güell.
El projecte de colònia d’Eusebi Güell amb més de cent cases per construir va quedar en la construcció només de dues cases i el que és avui el Parc Güell de Barcelona. Aixà que a la caserna no hi va haver mai massa feina i l’edifici va anar caient en l’oblit, fins a ser abandonat cap allà al 1980.
Amb totes, l’estat no tornaria mai la finca als hereus de Güell i de fet, al 1992, va passar a les mans del ministeri d’Hisenda, figurant des de llavors com a patrimoni de l’estat.
Cinc anys més tard s’interposava una denúncia contra Goska i Maria, ocupants de la casa, que va iniciar un llarg i complex procés judicial que encara avui no s’ha aclarit del tot. No està clara la propietat de l’immoble i no hi ha, tampoc, cap projecte per als terrenys que estan qualificats com a equipaments socials en el pla General Municipal.
Els ocupants que, al llarg dels 14 anys d’ocupació de la casa, hi han viscut experiències diverses es resisteixen a deixar-la perquè pensen que "no és només la casa el que hi ha en joc".
Les excuses per poder dur a terme els darrers desallotjaments que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona, són els de sempre: les finques es troben en mal estat, o no compten amb els serveis necessaris, però sempre en benefici d’alguns, perquè ja ho diuen a la Kasa de la Muntanya: "no és només la casa el que hi ha en joc".
Queda clar que el negoci amb el sòl urbà -especulació- és un mal generalitzat i suposa que la majoria de ciutadans no puguin arribar ni al que costa avui un lloguer. No cal ni esmentar el preus de compra. Tot això comporta una sèrie de canvis socials importants i forçats com ara que els joves triguen més en emancipar-se i en deixar les llars familiars perquè les seves economies no els permeten suportar les quantitats que suposa el lloguer d’un petit pis i no diguem afrontar la compra d’un habitatge.
També en la seva part, això influeix en la baixada de la natalitat. Aquelles parelles que cerquen una llar amb espais més amplis i que es pregunten avui on són aquests espais i a quin preu.
Molts països porten a terme campanyes per al dret a l’habitatge pretenent sensibilitzar-nos respecte a l’impacte que suposa la polÃtica neoliberal i globalitzadora que delega a mans privades tot allò relacionat amb l’habitatge. És el fet que limita a moltes persones a disposar dels recursos per una casa digna.
Les Nacions Unides reclamen a traves del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals el dret a l’habitatge digne i a un cost raonable. Perquè avui a aquestes alçades i en aquest món tan “desenvolupat� disposar d’un espai digne per viure hauria de ser un dret per a tots. |
Mira també:
http://www.republicavirtual.org/
|
