|
|
|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal |
|
Camperoles i camperols sense terra a Sud-Ã frica
|
|
|
per * |
26 oct 2003
|
UNA REFORMA AGRÃ?COLA BLOQUEJADA
per Col.lete Braeckman
Iniquitat heretada de l’apartheid, el domini de la terra de l’Àfrica del Sud per part de la població terratinent blanca suscita la rancor de famÃlies negres empobrides i provoca fortes tensions socials.
Al contrari de Zimbabwe, que va procedir a una redistribució autorità ria de terres confiscades als grangers blancs, Pretòria va optar per una reforma agrÃcola “assistida pel mercatâ€?.
Aquest compromÃs polÃtic resulta poc eficaç i afavoreix una minoria negra que ja està integrada. |
Tres cabanyes rodones i una casa petita de rajola plantades sobre trenta metres quadrats de terra seca. No hi ha aigua potable ni electricitat. Fa quinze anys que la famÃlia Ntuli viu aquÃ, a la regió de Kwazulu-Natal (Sud-à frica), i són una vintena de persones, sobretot dones, infants amb els vestits bruts i adolescents. Tots viuen dels 650 rands (77,15 euros) al mes que el Govern paga a la Sarah, l’à via, com a subsidi d’invalidesa.
Els quatre homes và lids busquen feina a Newcastle, la ciutat més propera. A l’altre costat del pont que travessa la carretera gran, un sistema d’irrigació sofisticat rega permanentment extensos camps de blat. La famÃlia Ntuli en té prou si pot omplir els seus bidons d’aigua del mateix riu que passa una mica més avall de la carretera i recull la seva contaminació. El paisatge està ple d’enclavaments i filferros. A l’horitzó, sobre la lÃnia, la Sarah ens mostra un petit túmul: “Allà és on enterrà vem els nostres avantpassats, però no hi podem anar, el pagès ens ho prohibeixâ€?.
“Abans —explica la senyora amb una mirada pacient— nosaltres treballà vem a la granja de Cilliers. No érem pagesos, però tenÃem permÃs per quedar-nos-hi. PodÃem fer pasturar el bestiar al voltant de la casa. El pagès a vegades ens donava 150 rands (18 euros) al mes. Tot això s’ha acabat. Des que el Govern va decretar que els agricultors que eren a les terres dels pagesos blancs havien de percebre un salari de 650 rands (77 euros) al mes, el baas (amo en africà ) va decidir que havÃem de marxar, que no tenia els mitjans per pagar-nos. Les nostres tres vaques han estat confiscades i venudes. En principi, també tenim prohibit anar a buscar aigua al riu.â€?
Menys de 50 metres separen el modest campament de la carretera on passen els pick-ups dels pagesos, els autobusos que creuen Kwazulu-Natal. Però per aquest camà que serpenteja a través de la brossa, els nois no poden fer-hi passar la seva bici o la seva moto: propietat privada.
A més, quan reenganxem la carretera, una dona espera el nostre retorn. Amb el mòbil a la mà , ja ha trucat al seu marit, als seus fills i a la policia. Ens deixa anar: “Què feu a la meva terra? A qui heu demanat permÃs?â€? Estarà prohibit visitar la famÃlia Ntuli al seu domicili? Aquesta gent no podrien ser lliures de rebre a qui vulguin? És en aquest moment quan Mangaliso Kubheka, responsable nacional del Moviment dels Pagesos Sense Terra (MPST), perd la paciència: “La terra potser us pertany, però no la gent que hi ha aquÃ. Aquests són ciutadans de la nova Sud-à frica, tenen els seus drets.â€? I deixa escapar el fons del seu pensament: “D’altra banda, quan vau venir d’Europa, aquesta terra, no la vau pas portar amb vosaltres.â€?
A tot arreu de la regió, l’espectacle és el mateix, les històries s’assemblen: famÃlies negres, la majoria dones i nens que viuen en petits trossos de terra al final de grans propietats, i a tot arreu, les relacions amb els pagesos blancs s’han deteriorat. Molts d’ells han estat assassinats en el transcurs dels darrers mesos i el bestiar ha estat robat. Per a Kubheka, encara que es tracti de simple bandidatge, s’explica per les tensions creixents: “Com que els pagesos blancs, durant dècades, s’han beneficiat gairebé gratuïtament del treball dels agricultors instal·lats a les seves terres, ara asseguren que no tenen els mitjans per pagar-los. Els fan fora, doncs, per famÃlies senceres, i contracten temporers segons la demanda...â€?
Les “reserves que expulsen�, els game parks es multipliquen a Kwazulu-Natal com a tot Sud-à frica: una vegada s’han desfet dels seus treballadors, nombrosos pagesos instal·len cocodrils, rinoceronts, elefants a les seves terres i obren parcs d’atraccions destinats als turistes...
Un moviment vast de despossessió
Després de nou anys de grà cia, la paciència de la gent rural sud-africana podria estar al lÃmit. Cada vegada són més els que s’uneixen a l’MPST, fundat l’any 2002 per Mangaliso Kubheka. Aquest últim, després d’haver tingut contactes amb el seu homòleg brasiler, l’MST, ara és partidari d’accions més directes: “Nosaltres no aprovem els mètodes utilitzats a Zimbabwe, on són els funcionaris, els membres del partit, els que s’han quedat amb les terres que s’han repartit. Nosaltres acabarem per recórrer a les ocupacions. Ja hem creat l’exèrcit de pagesos sense terra, no pas per atacar, sinó per defensar-nos de les companyies privades de seguretat. Els seus comandos, formats per pagesos, assetgen els agricultors. També eviten que les famÃlies enterrin els morts a les terres on han viscut durant dècades. Jo mateix, no tinc accés a la tomba del meu pare, a vint quilòmetres d’aquÃ...â€?
Si els pagesos rebutgen aquest dret d’inhumació és perquè saben que les famÃlies el podrien usar per reclamar el dret de tornar o quedar-se a la “terra dels seus avantpassatsâ€?.
Dins la nova Sud-à frica, hi ha d’altres qüestions que ocupen l’actualitat: l’epidèmia del VIH–sida, que afecta un de cada cinc adults, el paper de la potència regional que el president Thabo Mbeki vol assignar al seu paÃs, el llançament de la Nova Associació per al Desenvolupament (NEPAD)... No obstant això, la qüestió de la terra continua sent la més pesada de les hipoteques de l’apartheid, encara que mancats de torns polÃtics, els agricultors no tenen pas més pes avui que ahir.
Arreu del paÃs, el contrast continua impressionant entre, d’una banda, les superfÃcies immenses, ben delimitades, reservades a la pastura, cultius industrials travessats per carreteres en excel·lent estat i, de l’altra, les famÃlies negres que acampen en parcel·les minúscules. Al principi de les pistes de terra, es pot trobar el que queda dels homelands d’abans, terres utilitzades, erosionades, sotmeses a l’autoritat dels caps tradicionals i que els homes và lids han abandonat per les ciutats.
L’apartheid havia organitzat els moviments més grans de població i de despossessió del segle passat: entre el 1960 i el 1980, més de 3,5 milions de persones negres van ser expulsades de les seves terres, relegades a les cases tribals o homelands o als townships als afores de les grans ciutats. Les persones negres, privades de les seves terres, van deixar de ser rivals potencials per als pagesos blancs. Es van convertir en una reserva de mà d’obra barata per a les granges, les mines i la indústria. Des de la seva arribada al poder l’any 1994, el Congrés Nacional Africà (ANC) es va comprometre a modificar un paisatge on 60.000 pagesos blancs posseïen el 87% de les terres cultivables mentre que milions de persones negres només tenien el 13% restant. Ningú no ignorava que aquesta despossessió dels negres, expulsats de les seves terres ancestrals sense cap indemnització o compensació, no havia estat només el fet de la conquesta colonial o de la guerra de Boers, sinó que es tractava del resultat d’una polÃtica deliberadament dirigida des del 1913 (quan es va promulgar la Llei Lanc). Després de l’arribada al poder dels africans el 1948, es van crear els homelands o cases tribals i l’estat racista va accelerar els desplaçaments de població que van començar al segle xix.
Per tant, es podia esperar que el nou estat sud-africà , el de la majoria negra, s’impliqués activament en el desmantellament de les desigualtats del passat. No obstant això, no disposava dels mitjans per anar tan rà pid. En efecte, una de les claus del compromÃs entre el Congrés Nacional Africà (ANC) i el govern de Frederik de Klerk era el fet de no alienar la població blanca i, més especialment, els pagesos. Sense cap sorpresa, la reforma agrà ria presentada com una prioritat per part del ministre d’Agricultura de l’època, Derek Hanecom, era molt ambiciosa en les seves intencions, però moderada a la prà ctica. Va comportar tres aspectes: la restitució de terres (Restitution of Land Rights Act, 1994), la reforma de la possessió, que garantia més seguretat als llogaters (Communal Property Association Act, 1996), i la reforma agrà ria pròpiament dita (Labour tenants Act, 1996 i també Extension of Security tenure Act, 1997).
La redistribució havia de tenir per objecte permetre l’accés a la terra als grups més desafavorits. Sobre aquest punt, l’Estat, que va negar haver estat l’instrument de la confiscació de terres, va preferir renunciar a les seves prerrogatives i abstenir-se de qualsevol gir autoritari. Dóna privilegi a la reforma agrà ria dita assistida pel mercat, fundada sobre el principi de la lliure voluntat de les parts. Els agricultors negres desitjaven poder iniciar-se en l’empresa individual amb la condició de poder disposar dels mitjans, i poder formar grups de compradors, i això amb la finalitat de valorar millor el subsidi de 16.000 rands (1.900 euros) que el Govern havia promès a cadascun d’ells. Malgrat la desigualtat inicial entre els participants, la base era la llibertat de les dues parts i el respecte a la propietat privada.
El programa de reconstrucció i desenvolupament promulgat el 1994 preveia redistribuir el 30% de les terres agrÃcoles durant els 5 anys següents. Des de la seva arribada al poder, el govern de la majoria negra ha multiplicat, dins les campanyes, els subsidis i ajudes, ha creat clÃniques mòbils, ha obert escoles, millorat l’accés a l’aigua potable (tot fent pagar als consumidors, ja que la distribució d’aigua es va privatitzar). Malgrat tot, el progrés ha estat molt limitat: el juny del 2000, sobre 65.000 demandes de restitució, només se’n van atendre 6.250 i només es va redistribuir un 1% de les terres.En 8 anys, s’han transferit 1.098.008 hectà rees, que són un 0,89% de la superfÃcie del paÃs i un 1,2% de les terres ocupades per l’agricultura comercial...
Pel que fa a les vÃctimes dels desplaçaments forçats, després de 8 anys de reformes, 386.000 persones es van beneficiar dels programes de restitució. Però, en realitat, es tractava més sovint de ciutadans que havien rebut un subsidi de 40.000 rands (4.750 euros) que de pagesos sense terra. Els pagesos blancs podien reclamar fins a 3 milions de rands per cada granja cedida. El juny del 2000, el Govern, però, va reiterar la seva intenció de transferir 15 milions d’hectà rees en benefici dels agricultors negres durant els 5 anys següents, una promesa que representa 3 vegades l’equivalent del pressupost previst per a les adquisicions de terra pel 2003–2004.
Aquesta perspectiva fa riure Mangaliso Kubekha:
“Sovint, quan indiquem a les autoritats que un pagès està disposat a vendre les seves terres, quan els informem que els agricultors negres volen agafar el relleu, no obtenim cap resposta. Ens diuen que no hi ha diners, mentre que el Ministeri d’Agricultura no ha pas gastat tots els fons que li han estat assignats per revendre les terres.�
La realitat, tal com assenyala una organització com l’Associació per al Desenvolupament Rural (AFRA), que lluita des de fa vint anys per la reforma agrà ria, és que les prioritats del Govern són unes altres. A Pietermaritzbur, al nord de Duban, Sanjaya Pillay, portaveu de l’organització, explica que “el Govern, en lloc de donar prioritat als pobres, ha escollit apostar pels més forts, els que s’anomenen pagesos emergents�. Dit d’una altra manera, aquells que rebran els crèdits són els pagesos comerciants negres, amb la condició que puguin aportar la seva pròpia contribució, que puja un total de 5.000 rands (590 euros).
I això, evidentment, exclou el 70% de la població rural, considerada pobra, amb una renda inferior a 1.680 rands per any. Els més emprenedors, aquells que ja tenen accés a les esferes d’influència, seran els vertaders beneficiaris de la reforma. Per als 7 milions de persones que viuen a les 65.000 granges comercials blanques o els 12 milions de persones negres que viuen a les antigues homelands, encara no hi ha hagut gaire canvi...
L’AFRA considera que “la principal adquisició del nou règim és haver desracialitzat la desigualtat. Alguns pagesos negres han estat cooptats pels blancs. El seu èxit és avançar-se, hi ha exemples de monitoring, en què els pagesos blancs adopten i formen els seus compatriotes negresâ€?. Però els pagesos sense terra estan més marginats que mai i no s’ha proposat cap solució per als ciutadans que, vÃctimes d’un atur situat al 45%, desitjarien tornar a l’agricultura. Per a Pilley, és el programa Creixement, treball i estratègia de la distribució (Growth, employment and redistribution strategy – GERS) el que ha fet desviar les intencions inicials cap a la liberalització, l’obertura dels mercats, la privatizació de l’aigua, etc. De fet, lluny d’adoptar un programa a favor dels pobres, l’ANC ha iniciat la modernització del sector rural, des d’ara centrat en les exportacions generals de divises i la lògica del mercat.
>>>Llegiu “Bataille pour la terre au Zimbabwe�. A: Le Monde Diplomatique, maig de 2002.
>>> Llegiu Philippe Rivière, “Vivre à Soweto avec Sida�. A: Le Monde Diplomatique, agost de 2002.
>>> Tom Lebert, “Tinkering at the Edges�, “Land reform in South Africa�, del 1994 al 2001, informe preparat per la Conferència Internacional sobre l’Accés a la Terra Loa, Bonn, del 19 al 23 de març de 2001.
>>> Col.lete Braeckman és periodista del diari belga Le Soir (Brussel·les)i autora, sobretot, de Nouveaux prédateurs. ParÃs: Fayard, 2003.
________________________
Alimentaris contra els OGM
KWANALU (Kwazulu-Natal Agricultural Union), una associació clarament finançada per la cooperació internacional, sosté els grangers comercials, organitza la prà ctica de “granges negres emergents�, aprèn d’aquestes últimes a formular plans d’inversió i la seva facilitat d’accés al mercat dels capitals. La seva ufanosa directora, la Sra. Sandy La Marque, admet tanmateix que la modernització pot tenir efectes perversos: “Les granges comercials, blanques o negres, sobretot es mouen pel desig de guanyar beneficis rà pids. I privilegien, per exemple, la producció de pebre, bitxo, flors, cotó, en detriment de la seguretat alimentà ria, dels productes alimentaris. Les herbes medicinals, que van tenir una forta demanda, haurien d’estar més ben protegides, ja que són objecte de collites salvatges i els nostres tradiprà ctics (metges tradicionals) són assaltats pels investigadors que volen patentar els seus remeis�.
És aquesta liberalització, associada a la recerca del benefici, que fa de l’Àfrica del Sud el banc de proves de les llavors genèticament modificades. “Aquest govern creu en el progrés tecnològic�, assegura el Sr. Richard Haigh, que dirigeix el Departament de Tecnologia Integrada de l’associació Valley Trust, una organització present des de fa vint anys als turons de Natal i que lluita per millorar la salut pública a través de la producció de cultius alimentaris i una millora de l’alimentació. “Autoritza l’ús d’organismes genèticament modificats, sense fer preguntes. Ningú no es preocupa pel fet que els petits grangers negres no tindran accés a aquestes tecnologies i que a més els seus cultius corren el perill de ser contaminats [...].
L’Àfrica del Sud és la primera etapa de la progressió dels OGM a Àfrica, quan els països veïns, Zimbabwe, Zà mbia, encara lluiten per evitar recórrer-hi�. Una altra ONG, Biowatch, denuncia el fet que el blat OGM, autoritzat des del 1999, es ven sense etiqueta especial, privant del principi de precaució els pobres que tenen el blat com a aliment de base. |
|
|
