|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Treure la religió de l’horari escolar i del currÃculum educatiu
|
|
|
per Iniciativa Verds - Esquerra Unida |
14 oct 2003
|
|
Davant la situació de privilegi de l’Església Catòlica a Espanya i a Catalunya, ICV-EUiA expresem la necessitat de promoure els valors de la laïcitat i de canviar la Llei de Qualitat perquè cap assignatura de religió es faci en horari escolar i entri dins del currículum educatiu |
Segons la Constitució, l’Estat espanyol és aconfessional. L’article 16 de la CE reconeix el pluralisme religiós i moral, el mà xim respecte per les diferents religions i la no discriminació de tracte jurÃdic per les creences religioses dels ciutadans i ciutadanes, aixà com la neutralitat ideològica de totes les institucions públiques. El mateix article 16 estableix que els poders públics mantindran les conseqüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.
La definició d’aconfessionalitat té el seu origen en les particulars circumstà ncies històriques que van determinar la redacció de la Constitució, en un moment en el qual la “qüestió religiosaâ€? no es volia convertir en un motiu de confrontació polÃtica i social. Els Acords amb la Santa Seu, la negociació dels quals va començar el 1976 i va acabar el 1979 han condicionat les relacions entre l’Església i l’Estat, especialment en els següents aspectes:
• El carà cter fonamental de l’assignatura de religió.
• L’adscripció del professorat de religió, escollit per la jerarquia esclesià stica.
• El tracte diferencial favorable a la religió Catòlica, en relació a les altres confessions.
L’Estat Espanyol és un Estat aconfessional anòmal, per la situació de privilegi de l’Església Catòlica. Aquesta situació es concreta en els següents aspectes:
• L’Església Catòlica té unes atribucions impròpies en un sistema educatiu públic aconfessional al establir-se l’oferta obligatòria pels centres públics de formació religiosa avaluable, i una alternativa, per aquelles famÃlies que no vulguin rebre aquest ensenyament.
• Els compromisos econòmics corresponents: és la jerarquia eclesià stica qui tria el professorat i l’Estat qui paga.
• L’existència, per les escoles privades finançades amb diner públic, d’un ideari de centre, d’obligada acceptació, per part del professorat i de les famÃlies.
• La participació d’autoritats polÃtiques en esdeveniments religiosos, que van més enllà de la cultura popular, i que són un reconeixement a la influència i poder social de l’Església Catòlica, impròpies en un Estat neutral en qüestió de religió.
Aquesta situació s’ha vist agreujada per la Llei de Qualitat aprovada pel PP, la qual estableix que els alumnes catòlics, protestants, jueus, musulmans...rebran la corresponent educació religiosa. Per aquells alumnes que per raons ideològics no vulguin fer religió hi haurà una assignatura, també de carà cter obligatori, que ha de tractar “de les manifestacions escrites, plà stiques i musicals de les diferents confessions religioses�.
La polÃtica educativa de CiU ha prioritzat l’escola privada, la consolidació d’una doble xarxa educativa: l’escola pública i les escoles finançades amb diner públic. Bona part d’aquestes escoles són de l’Església Catòlica, amb un ideari religiós molt definit, que no desenvolupen alternatives reals a l’ensenyament religiós, i que seleccionen als alumnes per qüestió d’origen i religió, amb prà ctiques com l’ocultació de places vacants o la limitació de la matriculació de nens amb especials necessitats educatives estrictament en el perÃode de la preinscripció. I tot això amb la passivitat i l’acord del Departament d’Ensenyament.
El valor de la laicitat.
La involució que estem vivint a mans del PP accentua aquesta situació de privilegi de l’Església Catòlica, que s’enfronta als sectors més progressistes de l’Església de base. Per ICV-EUiA no hi ha una real cultura democrà tica sense la plena assumpció dels valors de la laicitat:
o La laicitat comporta la plena separació dels poders eclesià stics i civils, per donar als individus l’autonomia de consciència i alliberar-los de qualsevol alienació.
o La laicitat exclou els dogmes de fe i defensa la pluralitat ideològica i religiosa, com a part fonamental d’una idea de llibertat i de ciutadania plena.
o La laicitat implica formar als ciutadans i ciutadanes en els valors del respecte, la pluralitat, la tolerà ncia activa i en una ètica civil que exclou la submissió d’uns individus a uns altres.
És inconcebible per un Estat aconfessional o laic que la religió o l’origen cultural puguin ser motiu de separació de l’alumnat a l’escola.
L’arribada de persones d’altres religions que no són la Catòlica, fa que sigui més necessari que mai resoldre la relació entre religió i escola. La gestió del pluralisme que exigeix un model educatiu no confessional, no passa per l’adopció d’una multiconfessionalitat segregadora, sino per l’estricta separació entre l’educació reglada i la religió.
ICV-EUIA es compromet a:
• Promoure la modificació de la LOCE i la reforma del currÃculum educatiu:
o Què la religió -la catòlica o qualsevol altra- estigui fora del currÃculum educatiu i de l’horari lectiu. La religió pot ser una activitat extraescolar més, que es realitza en funció de l’opció dels pares i mares.
o No establiment d’una assignatura especÃfica de cultura religiosa. L’à mbit de coneixement del fet religiós, que una cultura laica defensa i protegeix, és el de les ciències socials i en concret el de la història, amb el professorat respectiu.
• Establiment d’oficines municipals de matriculació, amb la participació de l’administració local i els consells escolars locals, per garantir una informació transparent dels drets de les famÃlies, facilitar la lliure elecció, i evitar qualsevol tipus de discriminació cultural o religiosa.
• Evitar tota ingerència en l’espai públic de la simbologia confessional per part de cà rrecs públics, els quals s’han d’eximir de participar en actes que comportin un implicació confessional pública. Els actes de culte en els quals participin s’han de reduir estrictament a l’esfera privada.
• Rebuig a que la Constitució Europea inclogui qualsevol mena de referència a la religió cristiana, com defensa el Govern espanyol, una proposta que xoca contra la cultura democrà tica i laica europea.
• Crear una Secretaria de la Cultura de la Laicitat, que ha de tenir com a missió vetllar per unes relacions clares, transparents i d’estricta separació entre l’administració i les confessions religioses , promovent el respecte i la diversitat.
Totes aquestes mesures tenen com a perspectiva la denúncia dels acords entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol, que no es corresponen a un veritable marc constitucional aconfessional, per garantir una veritable neutralitat dels poders públics davant el fet religiós. |
