|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
|
Recordeu Txetxènia, el poble pateix!!!
|
|
|
per un@ de kaosenlared |
10 oct 2003
|
Allà on els morts valen més que els vius
• La periodista Anna Politkovskaia narra el genocidi a Txetxènia, república que diumenge celebra eleccions falsejades. |
|
Magda Bandera
Una guerra sucia / Terror en Chechenia
Autora: Anna Politkovskaia
Traduccions: Catalina MartÃnez / MarÃa GarcÃa
Editorials: RBA / Ediciones del Bronce
A Txetxènia, la república caucà sica rebel que diumenge celebra unes eleccions tutelades per Rússia, els morts valen més que no pas els vius. Des del 1997, una empresa creada pel ministre de Defensa rus rep diners per cada soldat identificat i enterrat. Quatre milions de dòlars després, ni un sol jove havia estat sepultat. La periodista ucraïnesa de ciutadania russa Anna Politkovskaia va entrevistar el responsable del pressupost i aquest va al.legar que els diners havien estat utilitzats per crear una base de dades dels desapareguts en la silenciada guerra de Txetxènia i construir dipòsits de cadà vers. "Dit d'una altra manera, els soldats morts del futur garanteixen el negoci de la seva companyia", escriu la redactora de la revista opositora russa Novaia Gazeta.
Mentrestant, "els soldats morts del passat" s'emmagatzemen amb els cranis separats dels cossos per facilitar les tasques d'identificació. Amb la mateixa finalitat, els seus ossos es bullen "davant la mirada dels desconsolats pares". Politkovskaia revela que algunes mares s'han fet delinqüents al segrestar els seus fills després de descobrir que eren animats "a beure per després, abans que recuperessin la sobrietat, enviar-los a la guerra" com a voluntaris. Altres vegades, converteixen els seus fills en desertors pagant suborns als oficials. Les mares dels joves txetxens arrestats també ho fan.
Aquests pagaments són només algunes de les múltiples i lucratives activitats sorgides el 1994 a partir de la primera guerra txetxena. Tal com reflecteix Politkovskaia en els seus llibres Una guerra sucia i Terror en Chechenia, "la guerra ha resultat beneficiosa a tots els que hi participen". Cadascú hi ha trobat el seu lloc: "Els mercenaris que s'estan als llocs de control exigeixen suborns de 10 a 20 rubles, dià riament. Els generals a Moscou i Khankalà (base militar a prop de la capital, Grozni) s'apropien els diners del pressupost militar. Els oficials de grau mitjà obtenen exaccions pels ostatges temporals. I pels cadà vers. Els oficials de grau inferior, del saqueig durant les neteges. I tots junts, els militars, a més d'una part dels guerrillers, participen en els negocis il.legals d'armes i petroli. I a sobre reben tÃtols, condecoracions...".
ESBORRAR-HO TOT
El resultat d'aquestes transaccions és difÃcil de quantificar, però en termes humans Politkovskaia no dubta a posar-li un nom: genocidi. Si el 1996 s'estimava que les vÃctimes dels dos bà ndols superaven les 200.000, en aquest moment costa calcular-les. Les neteges es van fer més freqüents entre finals del 2001 i el començament del 2002. Durant aquell perÃode "es van estendre per Txetxènia i ho van esborrar tot al seu pas: gent, vaques, roba, mobiliari, or, béns...".
La situació de la població civil txetxena és avui més crÃtica que mai. Segons la periodista, "la tà ctica de bombardejos alfombra a l'inici de la guerra ha estat substituïda per la destrucció en sèrie de les persones". Els supervivents estan desesperats: "És el resultat principal dels mètodes d'una total arbitrarietat, aplicats a la població en el transcurs de la segona guerra txetxena. Sortir de la població és perillós per a la vida, et detenen; passejar per la població és perillós, et detenen. Als joves, l'escombra dels federals (soldats russos) els escombra cada dia".
Aquesta situació és comparada per Politkovskaia amb un gran camp de concentració nazi en què es troben internats els civils txetxens que no s'han pogut escapar. A dins d'aquest camp, hi ha noves lleis. "La fam crònica i la tuberculosi han trepitjat i depravat totes aquestes persones", escriu. En un camp de refugiats, observa com les dones han perdut el cap i la dignitat per culpa de la fam: "Entre la multitud, n'hi ha unes que escupen a les altres. Són les tuberculoses. Des del fons de la seva rà bia desesperada contra el món intenten encomanar les que encara no escupen sang, o bé esperen que les sanes, per por, s'apartin i les deixin acostar a les caixes amb llaunes".
En aquestes descripcions, com en les que parlen de nens que es manifesten a les places cridant que els tornin la seva mare, Politkovskaia no només informa; actua. AixÃ, es compromet amb els civils de tots dos bà ndols, publica els telèfons de les empreses que denuncia --com la que s'està enriquint a base d'enllaunar carn podrida per alimentar els soldats russos--, organitza el rescat dels vells d'un asil i denuncia la doble moral d'organitzacions com Human Rights Watch i l'ONU. Arriba a acusar Kofi Annan de no fer res per evitar el genocidi txetxè, perquè, segons ella, necessita el suport del president rus VladÃmir Putin per "continuar un segon mandat com a secretari general" de l'ONU... al preu de la barbà rie txetxena.
L'autora
Periodista y madre torturada
Si desea ver el grà fico en PDF haga click en la imagen.
+ información
Donde los muertos valen más
magda bandera
Hija de diplomático ruso en EEUU, Anna Politkovskaya (Nueva York, 1959) fue detenida, torturada y amenazada con ser violada en febrero del 2001. Los oficiales rusos que la arrestaron insinuaron lo que podrÃan hacerle a sus hijos y la sometieron a un falso fusilamiento. La periodista lo explica todo en media docena de párrafos que le sirven para confirmar que las torturas denunciadas por los chechenos "no eran mentira" y para homenajear a los dos hombres que informaron sobre su detención y asà la salvaron, y por ello fueron ejecutados.
Los libros de Politkovskaya evitan batallitas y elucubraciones pretenciosas. Apenas si trata de temas personales en dos ocasiones en que sorprende su franqueza. Habla de la soledad de los periodistas y lo incomprendidos que se sienten por quienes les rodean, y rememora la tragedia del teatro Dubrovka de Moscú, en octubre del 2002, en la que murieron 129 rehenes y 41 secuestradores chechenos. Estaba en Los Ã?ngeles cuando le comunicaron que los secuestradores querÃan hablar con ella. Poco después telefoneaba su hijo para decirle: "¡No lo harás! ¡No lo soportaremos!". Y se explica: "Mi hijo se ha cansado de pasar nervios por mà (...). Más tarde será precisamente él quien más me ayude en todo lo que haga referencia a las conversaciones con los terroristas, mantendrá con ellos un hilo telefónico hasta mi llegada". Al final, incluso llevó agua y bebidas al teatro para "tranquilizarlos". |
|
|
Mira també:
http://www.kaosenlared.net
|
|
Re: Recordeu Txetxènia, el poble pateix!!!
|
|
per YSF2005 |
10 gen 2005
|
|
no koment |
