|
Comenta l'article |
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: laboral |
|
Recuperar la CGT?? - ¿¿Recuperar la CGT??
|
|
per Pau Guerra
Correu-e: PauGuerra17@gmail.com (no verificat!) |
17 set 2026
|
|
«La CGT està feta un desastre, cal recuperar-la, està presa per comunistes, troskos i indepes... S'han perdut els valors», diuen algunes velles glòries. |
|
Posem algunes dades sobre la taula.
1. La CGT fa deu anys que lidera el conflicte sindical, és qui més vagues realitza i amb més seguiments. I, en conseqüència, el sindicat que arrenca millors acords davant la patronal o les administracions. Exemples com Axioma, Secomsa, Creu Roja, Prezero, Acrilicos Vallejo, Sopcorristes, Ensenyament, Pere Tarrés... i un llarg etcètera. Trencant el model de pau social i agenollament davant de patronals i administracions dels sindicats de concertació. És més, tenim diversos exemples de desbordament dels sindicats del poder, els més recents, Ensenyament o Airbus, però també a l'Ajuntament de BCN, biblioteques, Lleure, sector social... on el PSC no sap ni com negociar si no té els seus titelles sindicals al davant. Tot un somni.
2. Si mirem les dades d'afiliació en els darrers 5 anys, s'ha crescut un 50%, arribant gairebé als 28.000, i en els darrers 6 mesos, coincidint amb l'alta conflictivitat sindical, s'han afiliat 3.366 noves treballadores.
3. Si mirem les dades de delegats, estem molt lluny de CCOO o UGT, però hem augmentat un 14% els nostres delegats, arribant als 2.310 en tancar el 2025, i veurem el creixement en aquest 2026... Agarrense que vienen curvas…
4. Per altra banda, aquests mateixos que qüestionen aquest model sindical de creixement i conflicte repeteixen constantment que ja no som anarcosindicalistes de veritat. Però la realitat és que cada dia més joves s'afiliïn a CGT i m'atreviria a dir que ara som el sindicat referent del jovent llibertari català, quan històricament ho havia estat la CNT.
Hem creat una secretaria de joventut, tenim un grup de treball llibertari anarcosindicalista amb desenes de joves... i fem dues escoles de 3 dies a l'any per formar nous anarcosindicalistes que sobretot organitza la joventut, però «patates», diuen alguns avis…
Per últim,
5. Implantació: 24 seus al territori, amb 34 nuclis en consolidació, 24 federacions locals, 6 federacions sectorials, i hem arribat a 66 sindicats. Des de Tortosa fins a Girona, des de Lleida fins a Badalona, teixint una xarxa sindical per aproximar el sindicat al territori.
Per tancar: però hi ha alguna gent obsessionada a treure merda i dir que la CGT va mooolt malament i que ells l'han de salvar. Perquè, si no la controlen ells, no és la CGT. Gent molt obsessiva, que la seva gran raó de viure és controlar que la CGT sigui com ells volen que sigui, i no com el conjunt dels afiliats la volem.
Companys i companyes que van mantenir la bandera roja i negra alta durant els anys difícils dels 90 i 2000. Amb tot en contra, la depressió posttransició, els anys del neoliberalisme de Thatcher, Reagan i Aznar, amb una societat cada dia més individualista i adormida. Van seguir lluitant per mantenir un sindicat combatiu en èpoques de merda. A totes elles els dono les gràcies de veritat.
Però ara els demano que ens deixeu. Deixeu que les noves generacions fem, deixeu que ens equivoquem i que rectifiquem. Deixeu que provem noves fórmules de lluita i organització.
De veritat, no trairem les idees llibertàries amb les quals hem crescut i seguim creixent.
Només us demano que feu un pas al costat, que confieu i atureu aquesta dinàmica tòxica i malaltissament controladora. Prou de dividir-ho tot en blocs, prou de voler obtenir el control de l'organització a qualsevol preu. Atureu-ho ara, o trencareu l'eina que tant dieu estimar: la CGT.
CAST
La CGT está hecha un desastre, hay que recuperarla, está tomada por comunistas, troskos e indepes... Se han perdido los valores», dicen algunas viejas glorias.
Pongamos algunos datos sobre la mesa.
1. En Catalunya, la CGT lleva diez años liderando el conflicto sindical, es quien más huelgas realiza y con mayores seguimientos. Y, en consecuencia, el sindicato que arranca mejores acuerdos ante la patronal o las administraciones. Ejemplos como Axioma, Secomsa, Creu Roja, Prezero, Acrilicos Vallejo, Sopcorristes, Ensenyament, Pere Tarrés... y un largo etcétera. Rompiendo el modelo de paz social y arrodillamiento ante patronales y administraciones de los sindicatos de concertación. Es más, tenemos diversos ejemplos de desbordamiento de los sindicatos del poder, los más recientes, Enseñanza o Airbus, pero también en el Ayuntamiento de BCN, bibliotecas, Ocio, sector social... donde el PSC no sabe ni cómo negociar si no tiene a sus títeres sindicales delante. Todo un sueño.
2. Si miramos los datos de afiliación en los últimos 5 años, se ha crecido un 50%, llegando casi a los 28.000, y en los últimos 6 meses, coincidiendo con la alta conflictividad sindical, se han afiliado 3.366 nuevas trabajadoras.
3. Si miramos los datos de delegados, estamos muy lejos de CCOO o UGT, pero hemos aumentado un 14% nuestros delegados, llegando a los 2.310 al cerrar 2025, y veremos el crecimiento en este 2026... Agarrense que vienen curvas…
4. Por otra parte, estos mismos que cuestionan este modelo sindical de crecimiento y conflicto repiten constantemente que ya no somos anarcosindicalistas de verdad. Pero la realidad es que cada día más jóvenes se afilian a CGT y me atrevería a decir que ahora somos el sindicato referente de la juventud libertaria catalana, cuando históricamente lo había sido la CNT.
Hemos creado una secretaría de juventud, tenemos un grupo de trabajo libertario anarcosindicalista con decenas de jóvenes... y hacemos dos escuelas de 3 días al año para formar nuevos anarcosindicalistas que, sobre todo, organiza la juventud, pero «patatas», dicen algunos abuelos…
Por último,
5. Implantación: 24 sedes en el territorio, con 34 núcleos en consolidación, 24 federaciones locales, 6 federaciones sectoriales, y hemos llegado a 66 sindicatos. Desde Tortosa hasta Girona, desde Lleida hasta Badalona, tejiendo una red sindical para acercar el sindicato al territorio.
Para terminar: pero hay alguna gente obsesionada con sacar mierda y decir que la CGT va muuuuuy mal y que ellos la tienen que salvar. Porque, si no la controlan ellos, no es la CGT. Gente muy obsesiva, cuya gran razón de vivir es controlar que la CGT sea como ellos quieren que sea, y no como el conjunto de los afiliados queremos que sea.
Compañeros y compañeras que mantuvieron la bandera roja y negra en alto durante los años difíciles de los 90 y 2000. Con todo en contra, la depresión postransición, los años del neoliberalismo de Thatcher, Reagan y Aznar, con una sociedad cada día más individualista y adormecida. Siguieron luchando para mantener un sindicato combativo en épocas de mierda. A todas ellas les doy las gracias de verdad.
Pero ahora les pido que nos dejéis. Dejad que las nuevas generaciones hagamos, dejad que nos equivoquemos y que rectifiquemos. Dejad que probemos nuevas fórmulas de lucha y organización.
De verdad, no traicionaremos las ideas libertarias con las que hemos crecido y seguimos creciendo.
Solo os pido que deis un paso al lado, que confiéis y que detengáis esta dinámica tóxica y enfermizamente controladora. Basta de dividirlo todo en bloques, basta de querer obtener el control de la organización a cualquier precio. Paradlo ahora, o romperéis la herramienta que tanto decís amar: la CGT. |
| |
Mira també:
https://CGTBARCELONA:ORG
|
This work is in the public domain |
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
- Aportar més informació sobre l'article (enriquir-lo)
- Contrastar la seva veracitat
- Traduir l'article
ATENCIÓ: Els comentaris apareixen publicats amb retard.
|
