|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Kasa de la Muntanya: 14 anys de Resistència
|
|
per Kasa de la Muntanya
Correu-e: km ARROBA nodo50.org (no verificat!) |
19 set 2003
|
|
|
|
KASA DE LA MUNTANYA: 14 ANYS DE RESISTÈNCIA
Des que el passat 11 de Juliol ens van notificar data per al desallotjament, a la Kasa de la Muntanya no ha cessat l'activitat. Ha estat un estiu dur. La calor atabalava igual o més que l'amenaça, però la necessitat d'engegar la defensa de la kasa s'ha imposat sobre la mandra i el sopor estiuenc.
Per a pensar en el desallotjament de la Kasa de la Muntanya una ha d’oblidar a vegades que es tracta del desallotjament de la seva pròpia casa. Ningú ha començat a recollir les seves coses ni a preparar trasllats. Ningú sap què farà després. Per guanyar la kasa no es pot pensar en el després. La kasa és avui, és ara. És viva i vol continuar estant-ho.
Va néixer amb el segle passat, en la Rosa de Foc paradigma de lluites obreres i advertiment clar als patrons. Eusebi Güell projectava la construcció d'una colònia burgesa en el que coneixem com a Park Güell, obra d'Antoni GaudÃ. Per a garantir la seguretat de la zona va ordenar construir una caserna de la Guà rdia Civil, i la va cedir a l'Estat en ús, amb la condició expressa que quan la Guà rdia civil abandonés l'edifici, aquest tornaria a les mans dels hereus de la famÃlia.
Però els industrials catalans no van donar el projecte i del més de mig centenar de cases previstes només es van construir dos. El Park Güell va anar caient progressivament en l'oblit. Durant dècades va romandre en estat gairebé salvatge i ningú hagués dit que anys després les seves columnes retorçades i aquest mosaic de plats trencats serien la Meca dels guiris a Barcelona...
Total, que a la caserna mai van tenir molt treball i després d'algun intent per convertir-lo en centre de radiotransmisions va anar decaient fins el seu abandó amb més pena que glòria en una data indeterminada entre 1979 i 1981.
Va ser refugi de yonkis i castell embruixat per als nens del barri durant anys. Fins que el 11 de Novembre de 1989, mentre a BerlÃn queia el mur i als Pynk Floyd se'ls apareixia la gallina dels ous d'or, a Barcelona s’okupaba la Kasa de la Muntanya.
A tot això l'Estat mai va retornar la finca als hereus del comte (tÃtol concedit a l'industrial per a donar Ãnfules a la seva excentricitat burgesa), és més, el 1992 va desafectar l'edifici en favor del Ministeri d'Hisenda, figurant il·legalment a partir d'aleshores com a patrimoni de l'Estat. I com tot el que envolta a aquesta casa sembla no poder estar exempt “d’anècdotesâ€?, va voler el destà que Doña Julia GarcÃa Valdecasas, en aquells dies delegada d'Hisenda a Barcelona, fos l'artÃfex de tot el “chanchulloâ€?...
Però no va ser fins cinc anys més tard quan el citat Ministeri va interposar una denúncia contra Goska i MarÃa, okupants de la Kasa de la Muntanya.
Goska i Maria eren dos pseudònims que van aparèixer uns mesos abans en un article sobre okupacions al dominical d'El Mundo. Aquà va començar el nostre “affair� amb la premsa. Des d'aleshores fins ara no han deixat d'apropar-se tota classe de becaris benintencionats, periodistes progres, espaviladets a la recerca del morb i el titular mediocre... Però el que va començar de debò amb aquesta denúncia va ser un llarg i complex procés judicial que encara avui, amb la data del desallotjament a la vista, està lluny d'haver conclòs.
Segueix sense aclarir-se la propietat de l'immoble, segueix en el Suprem el contenciós-administratiu de la famÃlia Güell contra el Ministeri d'Hisenda i segueix sense haver projecte per a aquests terrenys que estan qualificats com a equipaments socials en el Pla General Municipal.
Entre mig vam superar un assalt il·legal per part de la policia al juliol de 2001 i només un mes i mig més tard una dura campanya criminalitzadora amb motiu de les detencions de suposats membres del Comando Barcelona.
Vam deixar de ser notÃcia de manera drà stica quan amb el 11 de setembre d'aquell any el món sencer es “s’agafava els ousâ€? tot esperant la reacció de l'Imperi. Un nou enemic gestat amb cura als pits de la CIA sorgia eteri, omnipresent. I aquà els fills del règim, aquells que estudiaven a Harward mentre els seus papà s signaven sentències de mort per a qui lluitaven contra la dictadura, convertits ara per obra i grà cia de la democrà cia en capdavanters de les llibertats i la lluita contra el terrorisme, es consolidaven de nou als regnes d'Espanya i llepaven culs a la Casa Blanca.
Amb tant de treball ens van deixar en pau una temporada. Però aquesta Kasa fereix el “orgullo patrio� dels feixistes. Aixà que entre cul i cul algú es va recordar de nosaltres i va decidir que ja estava bé. El 2 d'Octubre diuen que vénen si déu vol i el temps no ho impedeix.
Que vinguin, no marxarem. La raó està de la nostra part i la força de lo col·lectiu també.
Al llarg d'aquests catorze anys la Kasa s'ha anat transformant. Els seus espais s'han rehabilitat i entre les seves parets circula tanta vida, tantes històries, tants moments bons i dolents que no es pot acabar aixà amb ella. Aquesta Kasa és més que la suma dels seus individus, des de la seva talaia sobre Barcelona crida contra les grues que cada dia poblen la nostra ciutat i ens recorden que la Rosa de Foc ara és cabdal de l'especulació. Aquesta kasa és memòria viva, ha sobreviscut a les turbulències del segle XX, al declivi de l’okupació a Europa, al sorgir de la Barcelona-aparador amb el 92, a les crisis de convivència, als prejudicis...
Per aquà ha passat molta gent, molts projectes, molta lluita. I molts sentiments. Hem brindat al veure néixer noves vides, hem plorat als que ens van deixar. A tots i totes ens ha passat pel cap marxar alguna vegada, i dels que ho han fet al llarg de 14 anys, molts mai ho van fer del tot.
Per tot això als i les que estem ens toca defensar-la, conscients que no és només la nostra kasa el que està en joc.
Diuen que vénen. Però nosaltres diem que ens quedem.
La Kasa de la Muntanya Resisteix. |
Mira també:
http://www.nodo50.org/kasadelamuntanya
|
|
Re: Kasa de la Muntanya: 14 anys de Resistència
|
per escalivada
gats ARROBA mixmail.com |
20 set 2003
|
|
Ole! Ojalá sempre ens poguessim comunicar amb textos com aquest -informatiu, articulat, sentit- i poguessim estalviar-nos els panflets habituals i els logos simplons als que ens emputja la societat de l'espectacle, la mandra de les ovelles i la pressa que mata. Estarem allà (quien la sigue la consigue) salut! |
