Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
Realisme pacifista-ecosofista
per kliment olm Correu-e: climentolm@hotmail.com (no verificat!)	08 ago 2026
CONVÉ DESOBEIR EL QUE DESHUMANITZA Mantenir la teva integritat i inspirar els altres a fer-ho. Fer del respecte i l’amor una acció quotidiana, en cada pensament, cada acte, cada mirada. Educa amb la paraula i també amb l’exemple. L’ésser que desperta no es doblega davant la injustícia. Cada gest de bondat és un acte de rebel·lió. Obre cor-ment-mans i ajuda a obrir-los. Sigues llavor d’un nou paradigma.
EL REALISME PACIFISTA-ECOSOFISTA veu les ombres, però cuida i propaga les llums. On el pessimisme veu murs, el nostre realisme ecosofista oportunitats, camins encara mal il·luminats. Res a veure amb el fals optimisme: aquell que mira cap a un altre costat i somriu. Des d'aquí, mirem de front el que és difícil: la crisi, la incertesa, la por... i reconeixem, alhora, que hi ha un gran potencial esperant activar-se. Moltes religions-supersticions-idolatries han desaparegut (masses, encara perduren). Nacions i cultures cauen o canvien quan ningú s'ho espera. La natura es recupera; algunes lleis positives s'aproven; nous invents tot ho transformen... tot és possible. Des d'aquí no es promet un llit de roses. Humilment, es proposa un món millor, cultivant consciència-paciència-amor-koratge i bonumor. El tema d'aquest escrit no és esperança ingènua. Convoca lucidesa i acció conscient: reconèixer que el Cosmos no s'atura, que la matèria-consciència-energia es reorganitza constantment, i que nosaltres, ara i aquí, som una de les seves formes d'autotransformació. Allò impensable avui, demà pot ser camí. El realisme pacifista eixampla la ment i traspassa el mur. Llegint, reflexionant, sentint, actuant... et vas transformant. CONFIA EN TU En la pròpia màgia, en la puresa de l'infant que un dia vas ser i que, d'alguna manera, continua viu en tu. Aquella essència no ha desaparegut. Només s'ha amagat, sota les capes del que et van dir que havies de ser. La maldat: inconsciència-violència-cobdícia... és tan antiga com la humanitat. Ha existit de sempre en tots els continents, sota tots els noms possibles. Ara l'anomenen extrema dreta... però no hi ha cap segle exempt, cap civilització immune. Sol ser el fonament del poder. Tanmateix, la bondat persisteix. Sempre ha persistit. Fins en els moments més foscos de la història, una llavor silenciosa ha continuat germinant. La consciència, saviesa-compassió-solidaritat... també són tan antigues com la humanitat. Menys visibles, menys sorolloses, però indestructibles. I persisteixen també en tu. Malgrat la submissió i el trauma -transmesos de generació en generació-, el teu potencial positiu segueix present; no cal doncs crear-lo, només reactivar-lo. Estem sotmesos a una pressió enorme per continuar anestesiats, alienats... Els sistemes dominants: econòmics-militars-mediàtics-culturals-religiosos, es beneficien i en general promouen la nostra inconsciència-ignorància-cobdícia-violència. Tenir-nos espantats és la seva força. La nostra por i confusió, són el seu ordre i el seu benefici. POTS, I ENS EN PODEM ALLIBERAR Per al propi bé i el de la humanitat, ens n'hem d'alliberar. No es pot de cop, ni de manera definitiva. Sinó pas a pas, capa a capa, dia a dia, hora a hora. Quan tries consciència i pacifisme per sobre de la reacció automàtica. Quan, per damunt del soroll, l'entreteniment i la banalitat, confies en allò que sents més profundament i actues, fas un pas en aquest sentit. Cada acte de lucidesa compta. Resistir a l'odi, a la por, a la injustícia... és transformació real. No fa soroll, no apareix als noticiaris. Però s'acumula, es propaga, s'encomana. Perquè la consciència-bondat-saviesa és contagiosa, igual que ho és la inconsciència-ignorància-violència. DESPERTANT AJUDES ALS ALTRES A DESPERTAR. Segurament, el món no canviarà per decret ni per col·lapse. Sinó quan prou persones despertin i s'activin alhora; cadascuna des del seu lloc i a la seva manera, única i irrepetible. TU POTS SER UNA D'AQUESTES PERSONES. Desplegar els teus potencials no és un luxe. És l'acte més radical i necessari que pots fer. LA LLAVOR JA ÉS EN TU. No cal esperar el moment perfecte ni les condicions ideals. CADA DIA ÉS UNA OPORTUNITAT Pots començar ara i aquí, amb el que tens i el que ets. AMB CONSCIÈNCIA-PACIÈNCIA-AMOR-KORATGE I BONUMOR... Sempre endavant!!!
Mira també: https://manifestindi.blogspot.com/ https://xarxablogs.blogspot.com/
This work is in the public domain

Comentaris

De la distopia a la utopia
per kliment olm climentolm@hotmail.com	06 ago 2026 Modificat: 06:32:23
DE LA DISTOPIA A LA UTOPIA no hi ha un salt directe, sinó un camí de consciència, responsabilitat compartida i actes coherents. La clau està en accions personals i col·lectives que encarnin els valors de la transformació. "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món." Malauradament, molts pensen que això és un somni impossible. L'atavisme i la inèrcia són poderosos. Cada individu pot actuar com un factor transformador de si i de l'entorn. Ara bé, canviar en positiu comença per alliberar la pròpia ment de toxines distòpiques. Però l'ésser humà només sol canviar quan el patiment l'obliga. Tot i així, un cataclisme global no garanteix la utopia: pot portar a un neofeixisme mundial... o a l'extinció. De fet, en general, la gent s'aferra al que coneix, per absurd, penós o perillós que sigui, perquè el conegut sembla més segur que l’incert. La por al canvi paralitza, pesa més que la mediocritat, dificultat o disfunció present. Sense un canvi intern, tota revolució acaba reproduint els mateixos vicis que intentava combatre; això ho demostra la història. Com podria una ment distòpica auto curar-se si no coneix altra cosa? Si és víctima d'un sistema que la manté espantada amb mil pors, batallant per més i més diners, entretinguda amb un inacabable espectacle: distraccions banals i falses necessitats que anestesien la consciència. Però hi ha una sortida. UN PORTAL D'ESPERANÇA L'oportunitat sorgeix quan t'adones que els objectius distòpics: èxit-diners-poder... no salven, no donen pau ni felicitat. Aquest buit és la llavor d'un nou paradigma. L'actual distopia, abusant i destruint recursos dels quals depenem per viure, pot produir un col·lapse cognitiu capaç de generar, per pura supervivència, la necessitat de buscar sortida en valors oposats. Això pot despertar la memòria utòpica amb relativa rapidesa, invalidant anys de programació social-religiosa i donant pas al canvi. La solidaritat espontània existeix entre els humans. En tragèdies, catàstrofes, guerres... molts obliden l'egoisme i ajuden de forma instintiva. En cas de crisi sistèmica extrema, la cooperació i l'ajuda mútua podrien esdevenir la nova norma. Això ho transformaria tot. Però, sent realistes: un col·lapse global seria un trauma enorme. En situacions molt extremes la ment distòpica tendeix a reaccionar amb més egoisme, desesperació i violència. Aquest és el perill: que un naufragi no porti a la utopia, sinó a un desastre total. Que, tanmateix, obriria camí per netejar, aprendre dels errors i alçar una civilització ecosòfica, justa i en harmonia amb la Terra. Els supervivents sabrien alçar, per fi, una utopia real, arrelada en la veritable saviesa i respecte mutu?
Mira també: https://www.terraindia.cat https://xarxablogs.blogspot.com/

Col·lapse global. Els supervivents.
per kliment olm climentolm@hotmail.com	07 ago 2026 Modificat: 10:33:55
ELS SUPERVIVENTS Voler evitar el xoc és una motivació de Camins de Pau> www.terraindia.cat i de la xarxa de blogs associada. La funció de la persona conscient és treballar pel canvi. En tot cas, deixar bones llavors, de manera que, si el col·lapse arriba, si el vell món s'ensorra, quedi gent que tingui integrada la teoria i la pràctica utòpica, que li permeti instaurar un nou paradigma: fer un salt evolutiu. Vist l'estat actual, una transformació espontània no sembla probable; en tot cas, una metamorfosi forçada per la necessitat. Aquí és on, els individus que ja s'havien alliberat prèviament, serien vitals. Aleshores, les idees utòpiques, que semblaven somnis, podrien esdevenir un manual d'instruccions indispensable per sobreviure. La utopia no apareix durant el xoc, sinó quan un nou sistema es torna a muntar. Si el trauma és profund, molt intens l'incendi, les premisses distòpiques podrien quedar molt desacreditades. Conscients que van provocar una immensa destrucció, dolor i patiment, ja potser ningú voldria tornar a l'egoisme, la cobdícia, la violència. La reconstrucció, llavors, no seria un retorn, sinó el naixement d'un nou paradigma. Potser només després d'una destrucció a escala global, la consciència col·lectiva podria arrelar on abans només hi havia consciència individual i nacional defensant-se o atacant. CULTIVANT BONDAT EN DEIXEM LLAVORS Quan l'incendi amenaça, la preparació ja no és només material, és psicològica i espiritual. Convé ara començar a viure amb la lògica de la utopia: consciència-paciència-amor-koratge-bonumor. Mentre la majoria anestesiada dorm, les persones conscients hem d'estar despertes, evitar ser absorbides per la follia col·lectiva. Convé entendre: que el desastre pot ser la forma que té la Terra d'alliberar-se d'una mena de paràsit que la devorava; d'acabar amb un experiment fracassat i arrasar per recomençar. Seria un procés dolorós, però, des d'una perspectiva àmplia, sanador. Si la humanitat quedés mig exterminada, ràpidament la biosfera es recuperaria. Si s'ha de passar per un apocalipsi, és tràgic, però és la dinàmica de la Fènix: el vell món està tan intoxicat per les pròpies lògiques absurdes, que potser ja no és capaç de reformar-se, només de deixar pas. Mentrestant... ... la utopia sobreviu en espais petits. No és una fugida, és preservació; que ens situa en una posició de guardians del futur. Si el desastre fos inevitable, el deure dels desperts és preservar la utopia. Practicar-la cada dia... deixar bones llavors; perquè, d'haver-hi xoc, el buit no s'ompli amb nous monstres, sinó amb un nou paradigma de justícia i pau. El perill d'extinció ens empeny a despertar, a reactivar potencials vers la utopia. SEMPRE LA CONSCIÈNCIA REAPAREIX Imperis i religions han caigut, les guerres han devastat continents, sistemes sencers s’han alçat prometent el bo i millor, per acabar generant fanatisme, opressió, mort... Però sempre han sorgit persones i comunitats, que han tornat a recordar allò essencial: la dignitat de cada ésser humà, la necessitat de justícia i pau, el valor de l'amor, la cooperació... el respecte per la vida. Aquesta memòria profunda és inherent als humans. Sol quedar amagada, desfigurada per la violència, la por, l'adoctrinament, la inèrcia... però continua viva en la consciència humana i sempre, amb millor o pitjor encert, reapareix de mil maneres cercant la utopia: una forma renovada i harmoniosa de viure, pensar, sentir, organitzar la convivència. Molts dels drets i avenços que avui considerem normals van començar així, com intuïcions minoritàries que semblaven impossibles. El món avança amb errors, retrocessos i conflictes, però també amb episodis de lucidesa col·lectiva. Cada vegada que algú decideix actuar amb més consciència, que una comunitat opta per la solidaritat en lloc de l’egoisme-violència-por... aquesta memòria utòpica torna a despertar. Per això, fins i tot en temps confusos, difícils o terribles, el desig d’un futur millor no desapareix. Actualment està molt viu: la crisi global, el perill de guerra, etc, són estimulants potents. Hi serem a temps? CITES "EN EL CAOS, L'OPORTUNITAT" Sun Tzu. "L'esperança reneix de les cendres" J. W. Goethe. "Hi ha una esquerda en tot, per ella entra la llum" Leonard Cohen. "He après a caminar sobre les runes" Joan Margarit. "Tocar fons és el fonament" J.K.Rowling. "Caure set vegades, aixecar-se vuit" Proverbi japonès. "El que et trenca et transforma" Rumi. "Cal resistir i aixecar-se una vegada i una altra" Nelson Mandela. "Cada error és un pas cap a una obra millor" Picasso. "Lluitarem i guanyarem el futur" Joana Raspall.
Mira també: https://manifestindi.blogspot.com/ https://xarxablogs.blogspot.com/

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more