|
Comenta l'article |
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
La falsa democràcia. Distopia>>> Utopia
|
|
per kliment olm
Correu-e: climentolm@hotmail.com |
04 ago 2026
|
SIMULANT DEMOCRÀCIA
el sistema establert incita a fingir:
A manipular-mentir-enganyar... tot invocant veracitat.
A discursejar una cosa i sense vergonya fer-ne una altre.
A figurar justícia però acaparar poder i privilegis.
A proclamar la pau tot preparant la guerra.
A invocar la llibertat imposant dogmes i obligacions.
A sermonejar espiritualitat per adquirir domini.
A predicar el canvi i perpetuar l'immobilisme.
A afirmar defensar la vida i destruir persones i coses.
A celebrar el poder del poble mentre se'l silencia.
Resultat:confusió, desorientació, por, sotmetiment.
NECESSITEM OBRIR ELS ULLS... la ment, el cor, les mans... elevar l'esperit |
 Distopia>>> Utopia |
UTOPIA O DISTOPIA
La utopia és una idea, projecte o societat ideal, on tot funciona d’una manera justa, pacífica i satisfactòria. Sovint s'utilitza la paraula com a sinònim d'impossible. Però la utopia és un motor de transformació: molts drets socials, descobertes i avenços científics, eren o són utopies... fins que es fan realitat. Llavors, tothom assumeix allò que era utòpic com a cosa normal.
La distopia és el que veiem cada dia. La inconsciència-ignorància-cobdícia-violència-por... estan destruint les persones i la naturalesa; preval la llei del més fort i cruel: la injustícia, l'opressió, la falsedat... Els governs controlen la dissidència, mantenint la gent ocupada en "guanyar-se la vida" i constantment distreta i atemorida. Estressats, sense justícia ni confiança, el teixit social s'esquinça. Cosa que aboca a un desastre global. Entre obligacions, entreteniment, anestèsia, impotència i por, com si fos inevitable, anem fent camí cap a un abisme.
Això ve de lluny. Amb noms diferents, la tirania és una foscor molt antiga: l'abús, la violència i el terror, físic o metafísic, s'imposen: senyors feudals, reis, emperadors, presidents, aiatol·làs, popes i papes... Abans, les guerres o el col·lapse d'alguns eren fenòmens regionals, però ara hi ha armes terribles; el perill és elevat, tecnològic i global. Per impedir que aquesta foscor destrueixi la humanitat, necessitem una ciutadania crítica i activa. La resposta és a les nostres mans: pacifisme-ecosofia.
LA DISTOPIA ACTUAL
És un sistema de creences i estructures que prioritza el control, el poder i l'acumulació material. Neix de la idea que l'ésser humà és quelcom separat de la natura. Veu el planeta com un rebost infinit i un abocador gratuït, no com un sistema viu del qual tots i cada cosa som part.
Tot esdevé una mercaderia: l'aigua, les llavors, el mar, la salut... tot té un preu, i el que no genera beneficis monetaris es considera inútil o irrellevant. D'aquí sorgeix l'obsolescència programada dels objectes i les persones.
Instaura la idea que som individus aïllats en competició permanent: l'altre no és un amic, sinó un rival o un objecte útil. Predica el creixement constant en un planeta finit: una impossibilitat física, que tanmateix és dogma.
Utilitza recursos físics i també psicològics: a través de "l'educació", mitjans, xarxes... manté la gent en un estat d'estimulació, por i xoc constant. Alhora que implanta en l'individu explotat el culte a la imatge i a l'èxit personal, per impedir el pensament crític i l'acció conscient.
Produeix misèria enmig de l'abundància, genocidis, guerres, sobreexplotació, contaminació creixent. Tard o d'hora això ens condueix a una crisi global, amb greus conseqüències... Però tota ruptura obre la possibilitat de començar de nou, des d'una consciència diferent.
“Quan el vell món mor i el nou triga a aparèixer, sorgeixen els monstres”
Antonio Gramsci.
Quan l’ordre antic s’esgota i el nou encara no pren forma, el buit esdevé terreny fèrtil per la por, la confusió, la corrupció, l’abús de poder. A 2026 aquí estem.
CITES
“El mal avança quan les persones per por callen,
i deixen de pensar i d’actuar”
Hannah Arendt.
Pagar, votar i callar és rendir-se, donar al mal espai per créixer. Reflexionar i actuar coherent, és la llum que fa créixer el bé. Cada gest compta contra la injustícia.
"La utopia serveix per a caminar”
Eduardo Galeano.
"Tot el que és realment gran havia estat una utopia" Theodor Herzl.
LA UTOPIA ÉS L'HORITZÓ QUE S'ALLUNYA... just per això, ens impulsa a caminar, a no acceptar el món tal com és. Ens recorda que tot canvi comença imaginant alternatives.
No esperis que un canvi de paradigma arribi des de fora.
TOT CANVI COMENÇA EN CADASCÚ
Tot viatge comença amb un pas.
POTS FER-LO ARA... NO ESPERIS A DEMÀ Demà no arriba mai. |
Mira també:
https://www.terraindia.cat
https://xarxablogs.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
