|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
El dictador que ens governa
|
|
per kliment olm
Correu-e: climentolm@hotmail.com |
16 jul 2026
|
|
MONEI-MONEI |
CADA ÈPOCA INVENTA LES SEVES RELIGIONS
Intentant explicar el Misteri Inexplicable,
els humans imaginen déus, inferns i paradisos.
Però hi ha un déu que des d’antic se’ns imposa.
Déu-Diners és el Gran Déu, el Dictador Suprem.
Un gran invent mal usat i que ens devora.
De la seva tirania ningú s’escapa.
Malgrat que a tots obliga, lliga, esclavitza, mata...
tots l'obeeixen, necessiten, busquen... tots l'adoren.
Ens convé destronar el dèspota,
i posar-lo de servent
LA COBDÍCIA DE TENIR I DE PODER
ORIGINA GRANS BARBARITATS
Es diu que els diners ho compren tot:
benestar, felicitat, amor... prometen el paradís a la Terra.
Tot s’hi val per haver-ne més:
manipulació, mentida, corrupció, explotació, guerra...
Els noticiaris ens n’informen constantment,
i la sobreinformació ens acaba anestesiant.
Canviar de xip comença en cadascú,
eixamplant cor-ment-esperit
QUI NO ADORA I NECESSITA EL DÉU-DINERS?
Ens té segrestats, en som obligats servents.
Quanta vida li dediques? Per quin preu et vens?
Quantes renúncies, esforç, sacrificis, patiments?
Els diners han d'estar al servei de les persones,
no les persones al servei dels diners.
Posar-los al seu lloc dignifica, relaxa, allibera.
Reduir necessitats supèrflues ho facilita.
QUINES SÓN LES NECESSITATS REALS?
Necessitem de veritat tot això que ens venen?
Consumim, o som consumits pel consumisme?
I, no ens incomoda la injustícia i la misèria?
La contaminació i la destrucció del medi ambient?
El monstruós cost material i humà de la guerra?
La persistència de l’abús, l'explotació i l'esclavatge?
La impunitat, supèrbia i cinisme dels poderosos?
Si d'això et fas conscient, sorgeix la determinació,
i l'energia per no acceptar-ho com a destí inevitable,
sinó com una crida a despertar i a actuar.
ELS DINERS SÓN DÍGITS I PAPERS
Quan voler haver-ne molts esdevé obsessiu,
si l’avarícia impera, o la necessitat obliga,
la competència ferotge esdevé normal.
Aquesta tan lloada indiscutible competitivitat.
Fins a la guerra, els uns contra els altres per a guanyar.
Sobretot al Tercer Món, molts perdedors.
Empatitzant-respectant-cooperant-compartint...
viure seria més plàcid, elevat i divertit.
Sorgiria fraternitat, concòrdia, veritable pau...
Ja prou violència i explotació.
Tots guanyadors!
TOTS HO SABEM
La injustícia i la cobdícia imperen:
el Gran Déu Diners es concentra en poques mans.
El luxe dels uns s'alimenta de la misèria dels altres.
Morts i víctimes es compten per milions,
i si badem tot plegat es pot multiplicar.
Això no és espoli i terrorisme global?
No és un crim contra la Humanitat?
Persistir en la llum és l'única esperança.
Educar en valors, imprescindible.
EDUCAR NO ÉS ADOCTRINAR,
manipular, uniformar, suprimir singularitats...
sinó potenciar el bo i millor de cadascú.
Educar és ensenyar a ser, pensar i actuar,
de manera intel·ligent i racional, lliure, sensible, responsable i coherent.
És aprendre a conviure en harmonia,
a tenir i a donar salut, pau i felicitat.
Ajudar cada persona a trobar el propi camí.
EDUCAR ÉS ESTIMAR
No ens han instruït així, però som a temps de practicar.
Cada dia és una oportunitat. |
Mira també:
https://www.terraindia.cat
|
This work is in the public domain |
