Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[Novetat editorial] En mà comuna. Els "montes" veïnals a Galícia i l'autogestió col·lectiva d'un bé comú
26 jun 2026
A Galícia existeixen més de 3.000 comunitats de «montes» en mà comuna que ocupen una quarta part del territori gallec. És un dels exemples actuals dels béns comuns amb un gran nombre de comunitats en actiu i, no obstant això, és poc conegut, sobretot pel que fa a les singularitats que el diferencien d’altres casos de béns comunals.
En mà comuna (Pol·len).jpg
«En ma comuna» està escrit per comuners i comuneres, que expliquen de primera mà algunes d’aquestes experiències, sota la peculiar forma jurídica de la «mà comuna». Una realitat potencialment transformadora, actual i inspiradora per a models d’autogestió i autosuficiència comunitària.

https://pol-len.cat/llibres/en-ma-comuna-els-montes-veinals-a-galicia-i-

NOTA EDITORIAL:

A Galícia existeixen més de 3.000 comunitats de «montes» en mà comuna [1] que ocupen una quarta part del territori gallec, que és ràpid de dir. És un dels exemples actuals dels béns comuns amb un gran nombre de comunitats en actiu i, no obstant això, és poc conegut, sobretot pel que fa a les singularitats que el diferencien d’altres casos de béns comunals.

En converses informals, quan hem intentat compartir aquestes experiències, ens hem trobat dos obstacles: d’una banda, faltava informació de primera mà; de l’altra, costava explicar i que s’entengués, amb comentaris com ara: «Què és això d’“en mà comuna”?»; «El comunal, sí, aquella pràctica medieval»; o, «La terra es gestiona de manera comunal, però, aleshores, a qui pertany en el pla legal?».

Així, va sorgir la idea d’editar aquest llibre. A Pol·len edicions vam considerar que un llibre escrit per comuneres i comuners, que poguessin explicar de primera mà algunes d’aquestes experiències, seria la nostra aportació per a visibilitzar la realitat dels béns comuns a Galícia –sota la peculiar forma jurídica de la «mà comuna»–, una realitat potencialment transformadora, actual i inspiradora per a models d’autogestió i autosuficiència comunitària.

La nostra intenció amb aquest llibre col·lectiu no és fer ni un mapeig ni un estudi sobre les comunitats de «montes» veïnals en mà comuna. Tenint en compte el gran nombre de comunitats de «montes» veïnals en mà comuna que existeixen a Galícia, sens dubte hi ha altres experiències que s’organitzen i gestionen el «monte» veïnal en mà comuna d’una altra manera, i d’altres que també podrien encaixar en l’enfocament d’aquest llibre, però no hi apareixen. Les que tractem aquí són aquelles a les quals hem arribat des d’una pràctica situada i parcial, per tal de compartir experiències que ens omplin d’il·lusió per a la transformació ecosocial que reclama el planeta que habitem.

Aquesta parcialitat situada la vam posar en pràctica amb una versió casolana i propera del que, sociològicament, podríem denominar «mostreig bola de neu». Tot va començar amb la persona més accessible, la meva mare. Vaig recordar que en el Col·legi Públic de Sabarís, on ella va treballar com a mestra, hi havia una relació amb la Comunidade de Montes de Santa Cristina da Ramallosa. Aquesta comunitat havia col·laborat amb el centre en diverses ocasions: va dur l’alumnat a conèixer i plantar arbres, va impartir xerrades per a la comunitat educativa sobre la prevenció d’incendis i la cura de el «monte» veïnal en mà comuna, i va fer alguna aportació per al material escolar, entre d’altres accions. A través d’aquest vincle ens vam posar en contacte amb Xosé Alfredo Pereira, que també va ser el vincle que ens va obrir la porta a altres comunitats, com les de Viladesuso, Coiro, Salcedo, Baroña, Teis, Vincios i Tameiga.

Vam conèixer la Comunidade de Couso quan vam assistir a un recital en record de la poeta gallega Luisa Villalta, en un bonic i inesperat escenari enmig del bosc. A través de Xosé Antón, president de la Comunidade de Couso, vam descobrir el projecte Simbiosis i vam conèixer la Claudia Delso.

Com s’explicarà en els següents articles, els «montes» veïnals en mà comuna no són sinònim de «montes» comunals, perquè, a més d’una gestió comunal i d’un aprofitament col·lectiu, la fórmula jurídica de la mà comuna implica una forma de propietat col·lectiva, quelcom no contemplat per la legislació de l’Estat espanyol, que els assimila a titularitats de caràcter privat. No obstant això, els «montes» veïnals en mà comuna estan fora del mercat: no es poden comprar, ni vendre, ni dividir, ni transmetre.

Aquests «montes» veïnals en mà comuna pertanyen al veïnatge que viu en aquell territori, i compte, perquè viure-hi no és només tenir-hi una casa, sinó habitar-la. Això pot ser bastant inintel·ligible quan tenim gravat a foc un concepte de la propietat basat en la individualitat i la parcialitat. Com és possible que no pertanyin a cap entitat, ni pública ni privada, a cap municipi o cap persona particular? La qüestió és que la certificació d’aquestes titularitats no es basa en burocràcia, documents i registres, sinó en el reconeixement històric d’un dret d’origen germànic que es remunta a temps ancestrals.

Per això, esperem que les experiències de les comunitats de «montes» veïnals en mà comuna que aquí es comparteixen puguin servir d’inspiració per a repensar i reclamar altres formes de propietat, gestió comunitària, democràcia directa i popular i activació i renovació del rural. Quelcom que és absolutament necessari en el context actual d’emergència social i climàtica.

https://pol-len.cat/fragments/nota-editorial-en-ma-comuna

ÍNDEX:

ÍNDEX

NOTA EDITORIAL

ELS MONTES VEÏNALS EN MÀ COMUNA. Una altra forma de tinença que existeix a Galícia
Xosé Alfredo Pereira Martínez

QUÈ ÉS EL MONTE ? Com ens vinculem avui amb el monte i cap a on caminar
Arsenio Pérez Alonso

LES DONES COMUNERES EN ELS MONTES VEÏNALS
Eva Pereira Iglesias

QUIN RETORN SOCIAL TÉ UN MONTE BEN GESTIONAT?
Rafael Quintía Pereira

EL MONTE COM A RECURS ECONÒMIC: OPORTUNITATS I AMENACES
Ovidio Queiruga González

SOM PART DEL BOSC. Breu història de la CMVMC de Teis
Manuel Lopes Rodrigues

COM ARTICULAR L’EIX ECONÒMIC AMB L’EIX SOCIAL I L’EIX AMBIENTAL? Reflexions des de l’experiència de la CMVMV de Vincios
Alberto Covelo Casal

LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES I EL MONTE VEÏNAL EN MÀ COMUNA
Gonzalo Pérez Vázquez, Bruno Dutto Acuña i Antonio Cajide Serrano

BOSCOS COMESTIBLES. Una experiència per a regenerar el territori i la vida
Xavier Gacías Pedróns

L’EXPERIÈNCIA DEL MONTE VEÏNAL DE COUSO
Xosé Antón Araúxo Rodríguez

Epíleg. DIBUIXAR UN MONTE
Claudia Delso Carreira

MOTXILLA ECOLÒGICA

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Novetat editorial] En mà comuna. Els "montes" veïnals a Galícia i l'autogestió col·lectiva d'un bé comú
28 jun 2026
Difusión sin fronteras

https://globalsolidaritet1987.blogspot.com/2026/06/galicia-los-montes-ve

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more