|
Comenta l'article |
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Manifest
|
|
|
per enplantemB9 |
07 feb 2026
|
Portavem històries molt diverses sobre com i què ens havia dut a viure a la nau del B9. Pero compartiem una experiència fonamental: Per ser negrx, ni els propietaris ni l’estat ens volien llogar un pis o donar on contracte de treball. Dit d’una altra manera; el racisme insitucional ens ha posat al lloc on ens vol tenir, fent la feina més dura sense drets laborals ni accés al bé més bàsic que aquest estat produeix: l’habitatge. Hi ha diferents manifestacions del racisme institucional en l’àmbit de l’habitatge. Pot passar que, un cop un propietari escolti el teu accent per telèfon, vegi la teva cara o sàpiga on has nascut, un habitatge ja no estigui disponible. O de sobte demani dipòsits absurds que no pots pagar. O un contracte de treball que no pots tenir perquè no tens papers. Tot i que hi ha moltes maneres com el racisme institucional opera, de manera visible i amagada, la conclusió és simple: si ets negrx no tens accés a l’habitatge, la necessitat humana més bàsica per sostenir i construir la teva vida.
El desallotjament del B9 ha mostrat el racisme institucional de la manera més violenta, urgent i evident. Però afecta i sempre ha afectat tots els àmbits de la vida i de la societat. Una persona africana que arriba a Catalunya normalment té dues opcions: si tens papers, pots treballar al camp a Lleida recollint fruita sota condicions inhumanes. I si no tens papers, l’única feina legal que pots fer és recollir material de valor a les escombraries. En aquestes condicions de treball, no tens drets. Si estàs malaltx o feridx, has de continuar treballant. Tots/es els/les del B9 s’han dedicat abans a una professió digna, ja siguin pescadorxs, profes, fusterxs, lampistxs, conductors/es, artistxs, jugadorxs de futbol i, ho diem amb tota honestedat, policies. Aquí l’Estat no ens deixa aplicar les nostres habilitats, no vol que tinguem una ocupació digna, que puguem ser humanxs. Ens vol en una posició on fem la feina més dura sense tenir accés a les necessitats més bàsiques. També ens vol sense informació, criminalitzadxs i desconnectadxs dels moviments polítics per no deixar que lluitem contra aquesta opressió. |
Els serveis socials de l’Estat no proporcionen informació. No t’expliquen què has de fer per regularitzar-te ni quins drets tens. Fins i tot si saps com regularitzar-te, et fan perdre el temps durant molts anys en lluites burocràtiques i moltes vegades al final no funciona. Si intentes empadronar-te sense domicili fix, et diuen que vindran a comprovar-ho i mai venen. A vegades esborren el teu padró sense informar-te. I al final volen explicar-te que has estat tu qui ha comès l’error, et volen culpabilitzar. Però nosaltres tenim clar qui és el culpable. El racisme institucional no és una mancança del sistema ni un problema més a gestionar. És la base d’un Estat i d’una societat que necessita el racisme per justificar i construir l’opressió i la desigualtat. Està dissenyat de manera conscient i racional per mantenir l’ordre colonial i imperialista. És la manera com l’Estat classifica qui és considerat humà i qui no.
Per poder lluitar i autodefensar-nos contra aquest sistema, ens hem de donar suport mútuament. Demanem a totes les comunitats organitzades que assumeixin la responsabilitat de donar-nos suport per cobrir les nostres necessitats bàsiques. Hi ha moltes persones més enllà del B9 que podrien ser companyxs de lluita però no ho són perquè s’enfronten a una precarietat urgent. Per poder lluitar conjuntament hem de desenvolupar les xarxes per assegurar que tothom tingui cobertes les seves necessitats més bàsiques. Aquest és un primer pas per poder defensar-nos contra el sistema racista que ens vol calladxs i incapaces d’expressar les nostres experiències amb l’opressió. |
This work is in the public domain |
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
