COSES QUE SABEM. Però que fàcilment oblidem.
Molts no saben, o potser han oblidat, que "Nadal" ve del llatí "natale", naixement. És el solstici d'hivern.
El dia s'allarga, la nit s'encongeix, la vida reneix. La llum, que és vida, triomfa sobre la mort. Des de sempre, mort i renaixement són el tema central de moltes religions i mitologies. Celebrar els solsticis marca el ritme de les estacions, evidencia la constant impermanència: transitorietat, decadència i regeneració. Ajuda a conscienciar-se dels cicles de renovació i continuïtat de la vida. Generalment, de moltes festes i rituals s'ignora el significat.
S'ignora també, que a molts "déus" se'ls atribueix haver nascut el solstici d'hivern: Mitra, Horus, Dionís, Krishna, Zaratustra, Osiris, Buda, Quetzatcoatl, Baal, Hèrcules, Serapis, Adonis, Belenus, Tammuz, Persèfone... També Jesús. El "cristianisme" va copiar, imitar, integrar i substituir creences i festes paganes, facilitant així implantar aquesta religió; que, a sang i a foc, les elits europees van imposar en territori propi i a mig món.
Nadal ha esdevingut banalitat i desmesura. En el món cristià-capitalista, aquesta festa simbòlica i sagrada, s'ha convertit en un temps d'excessos, en una epidèmia de consumisme desfermat. Hem oblidat el sentit original i, any rere any la disbauxa continua. En sol quedar un pòsit de desencís, frustració... i moltes deixalles.
En un món afamat, devorem àpats abundosos i cars, perjudicials per a la salut de molts. Sabem, que es produeix un gran malbaratament de menjar i un gran consum d'alcohol, aquesta droga que tenim del tot assumida, malgrat ser l'origen de malalties, conflictes, accidents i suïcidis. Acceptem la farsa d'una felicitat obligatòria, com a preu a pagar per la pertinença al ramat. Al final, el cos queda exhaust i l'esperit decebut, cansat, buit de sentit.
Sabem també, que Nadal comporta un punt àlgid de vendes. Regalar, ha passat a ser una obligació; hi ha una enorme pressió social i publicitària, per comprar tota mena de coses i guarniments superflus. Ciutats il·luminades, ofertes especials, exitoses loteries enganya-pobres... Es fomenta la cobdícia, la vulgaritat, l'aparença, la gola... Un consum irresponsable i compulsiu en el qual la majoria irreflexivament cau. Estàs entre ells?
Els "valors nadalencs" queden diluïts amb l'estrès de les compres, la planificació d'àpats i les exigències socials. Aquestes coses i més tots les sabem; tanmateix, es produeix una mena d'hipnosi col·lectiva, un gran esclat d'inconsciència. La tradició esdevé alienació, una presó de costums imposats. El consumisme n'és el nou déu.
Tot seguit, Cap d’Any i Reis: la disbauxa s’allarga encara una setmana. Sabem, que tot això respon a rutines culturals i religioses, exacerbades i manipulades per interessos comercials i eclesiàstics, en perjudici de la salut física i mental, de l’economia personal i del medi ambient. Sabem, que al sistema no importa la gent ni el planeta, només el guany. Sabem, però la inèrcia se'ns enduu. Tanmateix, triar la sobrietat és a les nostres mans.
Mentre aquí es fan excessos, són milions que viuen i moren en la misèria, víctimes de la violència i la injustícia. El contrast entre l'opulència dels uns i la cruel realitat dels altres, s’accentua en aquest context festiu. Endormiscats per la inèrcia i la publicitat constant, resignats, panxacontents, se simula no veure l'actual, punyent i perillosa crisi global: política, humanitària, ecològica i espiritual. Necessitem conscienciar-nos, despertar.
Es tracta de recuperar el seny, i un veritable sentit de la vida i de la festa. Desconnectar del consumisme i cultivar la senzillesa, l'empatia, la solidaritat, la pau. Simplificar, evitar excessos i centrar-te en la salut física-mental, en l'harmonia i el benestar compartit. Pots, cultivant l'acció conscient, predicar amb l'exemple, practicar el significat profund: renéixer, obrir-te a la llum. Si vols, pots apartar-te del ramat, ser autèntic-a.
Per al propi bé, el de tots i del planeta, convé conscienciar-se de l'epidèmia de frivolitat i consumisme, i optar per accions reflexives i compromeses. Convé obrir la ment, el cor, les mans... elevar l'esperit. Practicar una cultura de festes que faciliti un esbarjo sa, vers un més gran benestar i vera salut i felicitat; per a tu mateix-a, pels que t'envolten i per al món. Cada omissió i acció personal incideix en l'entorn. Tots som un. Un som tots.
Aquest camí allibera de la frustració, de la buidor que genera la falsa llibertat consumista, i proporciona una satisfacció veritable, fent de les festes, nadalenques i altres, no un perpetuar tradicions obsoletes, no una evasió o un simulacre d'amor i pau... ans una oportunitat de viure plenament. Una vertadera connexió amb un mateix, amb l'entorn, amb la vida, amb la pau d'esperit. Amb el Misteri Sagrat de l'existència.
Si de tot plegat i més en vols saber més, entra a > Camins de Pau> www.terraindia.cat |
