|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Kafka abans de Kafka
|
|
per Josep Alemany
Correu-e: alemanyjcastells@gmail.com |
17 oct 2025
|
|
No veiem Kafka assegut en el moment d’escriure, sinó relacionant-se amb els anarquistes de Praga. Es tracta de «l’episodi anarquista» de la seva vida, abans de la creació literària. «Kafka» no va agradar als lletraferits que presenten Kafka com un escriptor tancat dins la peixera de l’art. Això parla a favor de la pel·lícula. És fabulosa, ideal per als cineclubs àcrates. |
KAFKA ABANS DE KAFKA
Comença la pel·lícula: imatges en blanc i negre, Praga, Franz Kafka, la feina a la companyia d'assegurances. Tot plegat fa l'efecte que es tracta d'una biografia amb vocació documental. Doncs no. Era una falsa pista. I un avís del que passarà d'ara endavant: res no és el que sembla, el protagonista —i amb ell l'espectador— va de sorpresa en sorpresa.
Soderbergh defuig els dos paranys clàssics de les pel·lícules sobre escriptors: la biografia plena de detalls i anècdotes (l'escriptor navegant en un mar de circumstàncies anodines) i el solipsisme literari (els turments de la creació: l’escriptor assegut davant la màquina d'escriure, donant voltes als seus fantasmes). I tampoc no es dedica a adaptar una obra de Kafka ni a fer un còctel amb diverses obres seves. Ni mera biografia ni adaptació, «Kafka» és una reflexió sobre l'univers literari de Kafka, una exploració de l'origen dels seus temes. Una investigació en forma de ficció: Kafka és el personatge principal i es troba enmig d'uns fets misteriosos que més endavant es reflectiran a la seva obra. Soderbergh presenta l’escriptor abans de la creació literària. Seria capgirar les coses dir que els esdeveniments misteriosos surten de la seva obra, ja que són anteriors, l’obra s'hi inspira, com també s'inspira en la realitat del seu temps. Aquí hi ha l'interès de la pel·lícula. I l’explicació del títol d’aquest article: Kafka abans d’esdevenir l’escriptor Kafka.
¿KAFKA O LOVECRAFT?
De l’obra de Kafka se n’han fet, fonamentalment, dues interpretacions. Uns hi veuen les fantasies d'un escriptor abismat en les seves elucubracions mentals, els malsons d'un individu tancat entre quatre parets: una mena de Lovecraft europeu amb angoixa existencialista o (variant Max Brod) amb inclinacions místiques. A parer d'altres, l'autor no vivia d'esquena a les inquietuds i a la realitat de la seva època, sinó tot al contrari. La feina a la companyia «d'assegurances obreres contra accidents» constituïa un bon observatori del món de la burocràcia i del funcionament del poder.
Soderbergh i el guionista Lem Dobbs fan seva la segona interpretació, que lliga amb el que sabem de Kafka. Les relacions amb els cercles anarquistes de Praga i l'interès pel sionisme de tall socialista no són fets gratuïts en la vida de Kafka. Pel que fa a la seva obra, ja ho va deixar escrit el 1966 Gabriel Ferrater al pròleg a la traducció catalana de «El procés» (Edicions Proa, «Navego a tot vent»): «És potser una llàstima de destruir els contes amb què s'adormen els petits infants de Saint Germain des Près [= els existencialistes francesos], però la veritat és que Kafka tocava perfectament de peus a terra, i que la seva carrera professional [...] va ésser un èxit. Però el punt interessant és que "el món de Kafka", el de la seva literatura, no és cap món de somni, sinó precisament el de la seva experiència, en bona part, professional».
Kafka va captar la realitat del món on vivia; per això va ser capaç de veure l’amenaça que comportaven els mecanismes burocràtics com a instruments de dominació. Soderbergh, en una entrevista, diu que una de les coses que li semblava més interessant, en el guió de Lem Dobbs, era «el pressentiment del nazisme vint anys abans de la seva arribada; el pensament burocràtic que desemboca en el Tercer Reich, etc.» («Positif», núm. 374). Pressentiment que no podem limitar al nazisme, com indica, suposo, l’«etc.» (etcètera).
AFINITAT ANARQUISTA
«L’episodi anarquista de la biografia de Kafka (1909-1912) ens ofereix una de les claus més aclaridores per a interpretar la seva obra, en particular els escrits a partir de l’any 1912», escriu Michael Löwy a l’article «Franz Kafka i el socialisme llibertari». Löwy detalla l’interès de Kafka per les idees llibertàries, la presència assídua de l’escriptor a les reunions dels cercles anarquistes de Praga i les seves lectures dels autors àcrates (Bakunin, Kropotkin, Reclus...). El 1909 va participar en una manifestació contra l’execució de Ferrer i Guàrdia. Löwy també analitza la inspiració llibertària de les novel·les de Kafka: «Amèrica», «El procés», «El castell» i «A la colònia penitenciària».
La pel·lícula de Soderbergh es basa en «l’episodi anarquista de Kafka». I, com és lògic, no va agradar gens als lletraferits que volen monopolitzar la visió de Kafka i el presenten com un escriptor tancat dins la peixera de l’art que abocava en el paper les al·lucinacions sortides de la seva fantasia.
A «Kafka», el protagonista, Franz Kafka, al principi adopta un paper passiu, està desorientat pel que ha passat (Eduard Raban, el seu millor amic, ha desaparegut misteriosament). Quan comença a investigar pel seu compte, va descobrint el que s’amaga darrere la superfície ben ordenada de la societat. I, alhora, coneix Gabriela, la companya de Raban. Després d'un seguit d'esdeveniments i vacil·lacions, es decideix a passar a l'acció. ¿De quina manera? Vet aquí una de les grans sorpreses que ens ofereix «Kafka».
DINS LES ENTRANYES DEL CASTELL
Els estrets carrers de llambordes de Praga, el Castell —que domina, amenaçador, la ciutat— i el blanc i negre, amb el seu joc d’ombres, creen un ambient expressionista. Sense extralimitar-se. Un altre dels punts de referència de Soderbergh ha estat Howard Hawks, el millor antídot per a evitar els excessos expressionistes.
I quan Kafka entra al castell, de cop i volta la pantalla s'inunda de colors. Com a «La resplendor», de Kubrick, el que és misteriós s'intensifica com més real esdevé, amb tota l’escala cromàtica. Cal remarcar que Soderbergh capgira l'ús normal d'aquestes recursos tècnics en la ficció, on el blanc i negre s’acostuma a reservar als somnis, als records o als esdeveniments més foscos.
L’episodi del Castell respon a un tema recurrent en Soderbergh: el secret darrere la porta. Per a accedir a l’indret iniciàtic on s’amaga la veritat, cal recórrer un passatge secret (el laberint subterrani al qual s’entra pel cementiri). Les imatges amagades darrere la porta són diferents, en total ruptura amb la forma de representació emprada fins llavors: passem del blanc i negre als colores.
Un cop descoberta la veritat, Kafka destrueix la ciutadella del poder i, transformat gràcies a aquesta experiència, torna a la realitat del blanc i negre.
INNOVACIÓ MOLT REEIXIDA
En cap moment no ens hem d'empassar un film feixuc ni una tesi saberuda. Al contrari, es tracta d'una ficció animada per un to lúdic. Soderbergh presta la mateixa atenció als mecanismes abstractes de la narració que als detalls concrets. Els fanàtics de les biografies descobriran, escampades per la pantalla i els diàlegs, un devessall de dades amb què satisfer la curiositat. A parer meu, però, les circumstàncies biogràfiques constitueixen un ingredient secundari. Imprescindible però secundari.
Ens trobem davant una barreja molt atractiva: una pel·lícula d’intriga, de sèrie B, amb un repartiment de luxe. També s’hi barregen els gèneres: thriller + humor. L’humor, un aspecte essencial del món de Kafka, ens allunya del patetisme expressionista. Això explica la referència a Howard Hawks, especialista a barrejar tragèdia i comèdia.
L’humor puja de to quan Kafka es troba cara a cara amb l'autoritat (caps de l'oficina i de la policia). La mímica i els diàlegs de Jeremy Irons traspuen un humor subtil, que l'actor expressa amb el seu característic perfeccionisme infinitesimal; per exemple, les ganyotes gairebé imperceptibles que dedica a l'encarregat de l'oficina.
L’èxit artístic de la pel·lícula depenia, sobretot, de l’actor que assumís el paper de Kafka. Val a dir que Jeremy Irons fa una de les millors interpretacions de la seva carrera, de la categoria de «Inseparables» (David Cronenberg, 1988) i «El misteri von Bülow» (Barbet Schroeder, 1990).
En el gènere de les pel·lícules sobre les relacions entre l’escriptor i la seva obra, «Kafka» adopta un plantejament original. És una innovació molt reeixida, una obra excepcional. Us invito a comprovar-ho.
Josep Alemany
L’article de Michael Löwy en francès:
http://refractions.plusloin.org/spip.php?article345
L’article de Michael Löwy en italià:
http://refractions.plusloin.org/spip.php?article467&lang=es
«Kakfa». Estats Units, 1992. Títol original: «Kafka». Direcció: Steven Soderbergh. Guió: Lem Dobbs. Interpretació: Jeremy Irons (Kafka), Theresa Russell (Gabriela), Joel Grey (Burgel), Ian Holm (doctor Murnau), Alec Guinness (cap de personal). |
This work is in the public domain |
