Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
La gran estafa dels gots dels festivals
per Rezero Correu-e: comunicacio ARROBA rezero.cat (no verificat!)	23 jul 2025
Els grans festivals burlen la normativa que els obliga a oferir alternatives als envasos d’un sol ús. Es posen la medalla de la sostenibilitat, però la introducció de gots reutilitzables sense logística de retorn només ha servit per augmentar els seus beneficis i l’impacte ambiental dels festivals.
Cada estiu, milers d’amants de la música fan mans i mànigues per assistir a festivals. Però la cultura s’ha tornat un luxe, i el que abans era una celebració col·lectiva, ara sovint és una trampa que porta al consum obligat i en què el públic és víctima d’abusos disfressats d’ecologisme. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats i el Reial decret d’Envasos del 2022 obliguen els festivals a abandonar els gots d’un sol ús (veure normativa). La mesura havia de suposar un canvi radical en la generació de residus d’envasos i gots d'un sol ús en els festivals i esdeveniments socials i culturals. La realitat, però, ha estat tot el contrari. Era una oportunitat per avançar cap al residu zero que ha acabat manipulada per les empreses i entitats organitzadores de festivals i actes festius. La majoria, han optat per, simplement, oferir (i cobrar!) gots reutilitzables. Però s’han implementat els serveis sense articular un sistema real de recollida i rentat, de manera que la possible reutilització queda en mans de les assistents. És habitual que els gots "reutilitzables" acabin abandonats i trinxats perquè les entitats organitzadores no es responsabilitzen de recuperar-los i rentar-los. El got com a símbol d’una precarietat cultural En el cas dels macrofestivals, cada vegada més cars, la majoria prohibeixen entrar menjar, refrescos o aigua de casa, forçant a comprar-ho tot dins —a preus desorbitats. I encara afegeixen un cost extra: 1 euro, o més!, per un got que no podràs retornar. Tot això s’empara sota l’etiqueta de la sostenibilitat. Però… quin tipus de sostenibilitat és aquesta, si exclou la majoria de persones, castiga les butxaques i genera igualment residus? El got reutilitzable ha esdevingut una nova fórmula de negoci. No per reduir el consum de recursos o pel medi ambient, sinó per augmentar beneficis. En nom de l’emergència climàtica, alguns s’aprofiten de la consciència col·lectiva per legitimar pràctiques hipòcrites i oportunistes. Una causa necessària convertida en màrqueting verd. Es mercantilitza l’ecologisme i es trasllada la responsabilitat al públic, tot mentre es treu rendiment d’un gest aparentment sostenible. Els autèntics gots reutilitzables són retornables Durant més de dues dècades, festes populars d’arreu dels Països Catalans han demostrat que una altra manera de fer és possible. El sistema de got retornable amb dipòsit es va començar a provar ara fa vint anys a les festes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), impulsat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), i ben aviat va estendre’s a molts municipis conscienciats. És el cas de Molins de Rei, Rubí, Girona i Esporles, que van implantar sistemes de gots reutilitzables amb retorn i rentat, amb un dipòsit, normalment, d'1 euro. La mesura va funcionar amb total normalitat, acceptació social i eficàcia ambiental. Aquest model va fer camí perquè posava el focus en la corresponsabilitat: el públic retornava els gots i l’organització s’encarregava de rentar-los i reutilitzar-los en edicions posteriors o en altres actes. Un sistema sostenible, circular i socialment just. La normativa burlada Mentrestant, els grans festivals i esdeveniments esportius organitzats per promotors privats van seguir funcionant amb gots i envasos d’un sol ús. Amb l’aprovació de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, semblava que finalment es posaria fi a aquesta pràctica insostenible. Aquesta llei prohibeix explícitament el plàstic d’un sol ús en esdeveniments massius i marca una clara aposta per la reutilització. Però, el que hauria d’haver estat un canvi de 180 graus, ha acabat sent una maniobra de maquillatge verd. En comptes d’adoptar el sistema que les festes populars havien perfeccionat durant anys, els macrofestivals han optat per versions buides i comercials de la reutilització: gots que no es retornen, sense dipòsit, sense rentada i, sovint, amb un disseny que en fa inviable la reutilització. En definitiva, una falsa sostenibilitat que manté intacta, o més aviat l’augmenta, la generació de residus, però amb un marge de benefici afegit. La llei obliga a retornar l'import pagat en concepte de dipòsit, però no sempre s'ofereix aquesta opció al públic. Les 5 trampes del got "reutilitzable" dels festivals 1. Més gruixut, però d’un sol ús Els gots són més gruixuts, i per això en diuen reutilitzables. Però com que l’organització no es responsabilitza de la recollida i rentat, en molts casos, acaben abandonats dins el mateix recinte o en el seu entorn. Amb l’agreujant que, com que contenen més plàstic, impliquen més malbaratament de recursos. Aquest va ser, per exemple, el cas del Sónar l'any passat, que sembla que el 2025 ja ha contractat un servei de recuperació i rentat. En paraules de Nando Cruz, periodista musical, "el que havia de ser una solució mediambiental està agreujant encara més el problema de gestió d’aquest residu, perquè se segueixen fabricant milions de gots cada any i, a sobre, amb deu vegades més de plàstic que els que es produïen abans". L'abandonament de gots reutilitzables és un problema que el veïnat de Montjuïc coneix bé, ja que la muntanya s'omple d'envasos després de cada esdeveniment que s'hi celebra. De fet, la Bibliocoses del Poble-sec lloga lots de vasos que han estat recol·lectats a la muntanya. 2. Cal pagar el got, tant si es vol com si no Com que l’organització no ha implantat un sistema de retorn ni circuit de rentatge, no té gens d'interès a recuperar els gots. Per això, en festivals com Alma, tampoc s’estan tornant els diners pagats pel got, que en alguns esdeveniments poden arribar a ser quatre euros. Aquests imports, doncs, no es cobren en concepte de dipòsit, sinó que l'organització de l'esdeveniment obliga les assistents a adquirir un got de plàstic. I és aquí on la burla de la llei és més manifesta, ja que el redactat diu que l’organització només està obligada a retornar els diners del got si s’han cobrat en concepte de dipòsit. Per tant, si vas a un d’aquests festivals i no et vols morir de set, compraràs un got de plàstic. I si la teva consciència no et permet abandonar-lo allà mateix, te l’enduràs a casa, on no el necessites per res perquè ja tens els teus gots de vidre. Això mateix és el que denuncia l'ambientòleg i influenciador Joan Grivé, també conegut com a Sir Joan. Des del seu perfil d'Instagram, en una publicació que va tenir ampli ressò, es queixava que ell de gots ja en té a casa, que no en necessita més. I afegia una qüestió que no és menor en el context d'un festival: haver de pagar el got i no poder tornar-lo, implica la molèstia d'haver de dur-lo a sobre mentre es balla. https://www.instagram.com/reel/DLCagjJooAR/?igsh=dnA0cmtocG9ieWh6 3. El disseny impedeix reutilitzar La manca d’interès en la reutilització ja es fa patent en el disseny dels gots. El més habitual és que incloguin la data i el logotip del Festival i, sovint, el de les empreses que el patrocinen. És clar que això n’impossibilita la reutilització en altres esdeveniments. Barcelona Serveis Municipals, per exemple, quan licita el servei de gots per als seus equipaments (Tibidabo i Anella Olímpica, entre d'altres), contracta explícitament dissenys diferents: Citem texts de la licitació (Documentació 2.PPT) Amb motiu de potenciar l’increment de vendes a través de la compra dels gots, i tenint en compte el nivell de recepció dels socis, l’adjudicatari haurà de fer un canvi de 2 dels dissenys de forma anual (punt 5.1.2).   Varietat de disseny de gots: Es garantirà com a mínim 5 models diferents de gots de cada una de les capacitats que s’estableixin per a la venda cada any. 4. Col·leccionar gots no és reutilitzar-los Molt lligat amb el punt anterior, els gots s’han acabat convertint en un element més de marxandatge. Això n’ha incentivat el col·leccionisme. Ara bé, tot i que és cert que, a curt termini, si es col·leccionen, s’eviten residus, el foment d’aquesta pràctica no contribueix, en absolut, al fet que es faci un ús eficient dels recursos. Les muntanyes de gots no deixen de ser muntanyes de plàstic malbaratat, tant si són al fons d’un armari de la cuina o dins d’una vitrina. Exemple de got reutilitzable amb un disseny i missatge que en facilita i promou la reutilització. Segons Cruz, "els gots reutilitzables, o més ben dit, els gots anomenats reutilitzables, perquè gairebé ningú no els reutilitza, s’han convertit en un element de màrqueting i una font d’ingressos addicionals per als festivals". I sentencia: "Estem davant d’un greenwashing de manual." 5. Recollir gots per reciclar-los no és reutilitzar Sembla que no caldria dir-ho, però omplir caixes de gots usats i enviar-los a reciclar implica que estem parlant de gots d’un sol ús. Aquí la reutilització no entra en escena. Així i tot, això és el que fan alguns festivals, com el Primavera Sound. És una opció ambientalment pitjor que la reutilització. Es perd energia, qualitat del material i eficàcia ecològica. Si no es reutilitza, no és sostenible. Cap a esdeveniments residu zero: solucions amb corresponsabilitat Per sort, no tot són males praxis. El Festival Cruïlla, per exemple, sí que té un sistema de recuperació i rentat de gots que funciona, amb sistema de dipòsit. Una altra experiència positiva és la de l’Ajuntament de Tallinn. A la capital d’Estònia, amb 440.000 habitants, s’ha implantat un sistema coordinat de retorn de plats, gots i coberts que ha aconseguit evitar més de 319.414 elements d’un sol ús en un any, assolint una taxa de retorn del 92%. Peticions a l'administració Per posar fi a aquest despropòsit ambiental i social, en paraules de Rosa García, directora general de Rezero, "el que demanem és que les administracions com la Generalitat, el govern Balear i d'altres territoris de tot l’Estat apliquin de forma urgent les mesures normatives específiques que obliguin aquests promotors privats i totes les activitats de les administracions a establir circuits de retorn d’envasos i d’autèntica reutilització". García també destaca que ara s'ha obert una oportunitat per corregir les imprecisions de la normativa que han deixat la porta oberta a les males pràctiques esmentades: "Demanem també al Ministeri de Transició Ecològica, ara que ha tornat a obrir el nou Reial decret d’envasos previst pel 2026, que rectifiqui aquesta mala redacció de tots els articles referents a aquests envasos reutilitzables i que, per tant, estableixi un nou articulat on s’obligui de forma clara, sense que es pugui fer cap mena d’interpretació, a tenir en tots aquests esdeveniments sistemes que garanteixin el retorn, la higienització i la reutilització dels gots i dels envasos en aquests esdeveniments." La responsabilitat dels festivals En paral·lel a les demandes a l'administració, cal recordar a les organitzacions de festivals i altres esdeveniments les mesures que han de prendre per avançar cap a esdeveniments que siguin realment de residu zero i menys excloents: Permetre l’entrada de begudes i menjar. Garantir que s'implanta un sistema real de retorn i rentat de gots, amb empreses proveïdores de gots que incloguin el servei de recollida i higienització per a futurs usos. Optar per gots estandarditzats, sense marca o any, que siguin útils per a altres esdeveniments. En cas de cobrar pel got, fer-ho sempre en concepte de dipòsit retornable. Habilitar espais que facilitin al públic assistent el retorn del got i el cobrament del dipòsit, sense llargues esperes que no compensen la recuperació de l'import del dipòsit. Però per a això, per avançar cap a un model de cultura accessible i sostenible, per acabar amb la gran estafa dels gots dels festivals, cal voluntat real, tant per part de les organitzacions com de les administracions. De moment, malauradament, el que s’està imposant és un model basat en l’engany i el lucre verd. Juliol de 2025
Mira també: https://www.rezero.cat/la-gran-estafa-dels-gots-dels-festivals/
This work licensed under a Creative Commons license

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more