Convé parlar menys dels problemes i més de les solucions.
Que el món està en un moment crucial ens ho repeteixen als mitjans, i cada dia més persones en som conscients. Reflexionant, es veu clar que el problema de fons és la inconsciència-ignorància-violència, que malauradament predomina, per tant, si volem una vida i un món millor, cal cultivar consciència-saviesa-pacifisme.
Necessitem obrir els ulls, el cor, les mans... elevar l'esperit.
Sabem, que quan el Poder està al servei del bé comú esdevé un factor de pau, justícia i progrés, però quan es concentra en persones, institucions, governs i religions que actuen amb interessos egoistes, es genera molta falsedat, injustícia, corrupció, explotació... abusos i violències variades.
La història ho demostra... i ho veiem cada dia als noticiaris.
Això afecta a tothom, ja que en tots els àmbits es perpetuen pràctiques injustes, causant un clima de malestar, confusió, coerció, espant i submissió, que dificulta/impedeix construir relacions harmonioses i una societat basada en els drets humans... Si volem una existència personal i un món millor, el conflicte ha de deixar pas a la concòrdia, la rivalitat a l'empatia i la col·laboració. Ens convé promocionar a tots nivells una educació en valors, via un acreixement de la consciència global, de la justícia i la solidaritat entre persones i entre nacions,
perquè només així es pot aspirar a la tan necessària pau, personal i col·lectiva.
Sabem, que vivim en una societat enfrontada, materialista, atemorida... amb governs i multinacionals poderoses que toleren o propicien grans injustícies i crueltats diverses. Veiem fiscalització abusiva, desigualtats extremes, informació distorsionada... resultat: molt patiment, malfiança, desconcert, desànim, ansietat... Legislant i des de les variades i addictives pantalles, es controlen i manipulen cossos i ments.
Tot això necessari és constatar-ho, tenir-ho present.
Veiem sobreexplotació de terra, mar i aire, contaminació global, emergència climàtica... conflictes variats, racisme, espoli, guerres... Així està el món i pot anar a pitjor. De tot plegat se'n parla en tertúlies, premsa, noticiaris... però massa sovint de manera rutinària i superficial. Convé veure les causes profundes, cultivar més la positivitat de pensament paraula i actes, reflexionar profund, parlar menys del que està malament i més de com millorar.
Necessitem transcendir les foscors... obrir-nos a la llum...
Convé retallar la toxicitat i banalitat a les pantalles. Posar més èmfasi en educar en valors humans, i en les solucions més que en els problemes, perquè malgrat l'arrelament de la barbàrie i les ànsies de domini, malgrat la pugna per posseir i pel poder en les relacions interpersonals i internacionals, l'altruisme, la solidaritat, la compassió, la bondat... resisteixen. Persisteix un poderós impuls vers un món més racional, just, pacífic, amable, despert...
aspectes creatius que personalment i col·lectiva necessitem urgentment practicar.
Això ens interpel·la a tots, ja que del que passi o deixi de passar al planeta ningú en quedarà exclòs, perquè tot depèn de tot, tot és interdependent. Han d'alçar-se moltes veus i actes que clamin i treballin per un canvi de mentalitat. És bàsic mantenir-nos ferms i valents en la defensa dels valors i dels drets humans, en el respecte i l'amor envers tots els éssers i totes les coses. Sempre proactius, predicant i practicant el pacifisme,
que no és bonisme ni passivitat, sinó compromís i activisme no-violent.
Som a l'inici d'una civilització avançada?, o d'una gran involució? Si no potenciem la llum, si continuem egocèntrics, conformistes, obedients, consumistes i creients, cadascú i tots, lentament o ràpidament ens precipitarem en la foscor. Estem en un moment decisiu en què tant l'avanç com el retrocés són possibles, depèn de les decisions que prenguem com a individus i com a societat.
La tecnologia i els coneixements poden portar-nos a un futur sostenible, just i pacífic, però només si els utilitzem amb saviesa: lucidesa, respecte, estimació... altrament condueixen a una distopia espantosa. No volem això per nosaltres i tampoc pels que vindran.
Que les nostres incoherències i pors no hipotequin les seves vides.
Les noves generacions són cada vegada més conscients d'aquestes coses, i molts d'entre ells mostren senyals d'estar reaccionant, despertant: en diverses parts del món s'observa un augment de l'activisme, de la participació juvenil en qüestions ambientals, socials, polítiques... Tenen potencial per transformar la societat, però per poder canalitzar la seva energia de manera creativa, els falta sovint el suport de les estructures educatives, comunitàries i familiars. Aquest és l'envit. Sí, necessitem, cadascú i tots, educar-nos i educar:
Necessitem obrir els ulls, la ment, el cor, les mans... elevar l'esperit.
Sabem, o ens convé saber, que és hora d'activar el bo i millor. Cada persona té un paper i una responsabilitat en la implementació de canvis constructius en la seva vida i a la comunitat. Cadascú té el deure ètic de reflexionar sobre els seus propis valors, accions i omissions, a fi de superar-se i de contribuir positivament. Es tracta de desplegar els propis potencials i posar-los al servei de l'entorn, es tracta de generar una millora integral, personal i col·lectiva. Això dona sentit a la pròpia vida i pot inspirar altres a fer el mateix,
creant un efecte multiplicador.
Per millorar-se a si mateix-a i al món, cal encarar en l'àmbit individual els reptes que se'ns presenten. Necessitem una mirada crítica envers el sistema dominant i, superant obscurantismes inèrcies i pors, cultivar pensaments, paraules i actes conscients: coherència, solidaritat, amabilitat... Això comença en la vida quotidiana de cadascú.
Això comença en tu. Cada dia és una oportunitat per practicar.
Si en vols saber més> Camins de Pau> www.terraindia.cat |
