|
Comenta l'article |
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
De la violència tallar la cadena
|
|
per kliment olm
Correu-e: climentolm@hotmail.com (no verificat!) |
12 feb 2025
|
|
Camins de Pau |
Violència és l'ús de la força física, psicològica, econòmica, cultural... o altres formes de poder, coacció o amenaça contra una persona, grup, poble o nació. S'origina en actes individuals, però sobretot en estructures d'estat, socials i religioses, que perpetuen situacions d'injustícia, opressió, explotació, guerra... aquesta plaga global. Necessitem pau.
La pau és més que absència de guerra, implica respecte, justícia, tolerància, diàleg, solidaritat... essencials per al progrés i la coexistència harmoniosa de les societats. La pau no és estàtica, és un procés dinàmic.
Els éssers humans tenim predisposició cap a la violència, que està modulada per factors ambientals i culturals. Són els atavismes, les normes i condicionaments socials, la inèrcia, expectatives i pors, que determinen com i quan l'agressivitat es manifesta. La societat (i cada persona), té un paper decisiu en com es transmet, s'expressa, es tolera i es justifica la violència, així com la seva possible i necessària prevenció i transformació.
El pacifisme promou la resolució no violenta dels conflictes. Rebutja la força, la violència, la guerra... com a mitjans per aconseguir objectius polítics, socials o personals. Es basa en el respecte als drets humans, a la dignitat de les persones. Creu que la violència no és una solució legítima, racional ni efectiva per a cap problema. Per abordar i resoldre disputes, defensa la mediació i altres mètodes no violents. Promou valors universals: la igualtat, la llibertat, el respecte mutu, la solidaritat... També el respecte envers l'entorn i la natura, indissociables dels humans.
El pacifisme impulsa una cultura basada en el diàleg, l'educació i la cooperació local i internacional. Vol reduir les desigualtats, les injustícies... elevar el nivell de consciència de la humanitat. És una eina clau per a construir societats més justes i sostenibles; ha estat un motor per a moviments socials i canvis pacífics al llarg del temps.
Si el pacifisme no preval, si no canviem de paradigma, tard o d'hora ens autodestruirem. Això es veu clar analitzant la història i les creixents capacitats destructives. Amb les actuals tecnologies: armes nuclears, biològiques, químiques i altres, sovint en mans de psicòpates, la probabilitat d'un conflicte global devastador és més alta que mai.
El pacifisme és imprescindible per a la supervivència. Adoptant principis pacifistes, la humanitat podria construir sistemes globals capaços de resoldre conflictes abans que esdevinguin violents. L'energia i els recursos destinats a la guerra cal invertir-los en educació, ciència sàvia, sostenibilitat... Una cultura de pau podria prevenir les causes estructurals de la violència: l'egoisme, l'avarícia, la desigualtat, la pobresa... El pacifisme, la pau, no és només una opció desitjable, és una necessitat per evitar l'autodestrucció. Si no substituïm les inèrcies de competència i confrontació per iniciatives de cooperació i diàleg, el risc d'un final catastròfic continuarà augmentant.
La responsabilitat individual és bàsica per a la construcció d'una societat pacífica. Cultivar la pau beneficia l'existència de cadascú, alhora que, transcendint el benefici personal es projecta en el col·lectiu, ja que a través de l'exemple, irradiant cap als altres, ajuda a transformar l'entorn social immediat... i per extensió el món.
Practicar la pau, implica reflexionar sobre les pròpies emocions, pensaments i accions, per identificar i gestionar l'egoisme, la cobdícia, la frustració, la ira i altres sentiments que porten a actituds bel·licoses. Convé ser conscient del patiment dels altres i actuar per alleujar-lo, escoltant activament i evitant judicis o acusacions que poden provocar conflictes. És imprescindible no participar en discursos d'odi i conductes destructives; aprendre a resoldre els desacords amb diàleg i buscar solucions. Cal fomentar la solidaritat, participant en accions que construeixin cohesió i benestar. S'ha de promoure la justícia i la igualtat, actuar amb equitat en les interaccions i denunciar les injustícies. Convé reflexionar, meditar, contemplar... aprofundir en la Vida... per a generar calma i claredat mental.
És bàsic aprendre i ensenyar valors de pau, compartir la importància del respecte, la tolerància, la col·laboració... Es tracta de cuidar-nos i cuidar, als altres i al planeta. Sobretot d'inspirar amb l'exemple: ser coherents entre el que es diu i el que es fa, actuant amb integritat en situacions difícils i també en la vida quotidiana.
Quan una persona es responsabilitza en valors humans i en viure en pau, això es transmet a l'entorn. Les accions lúcides, justes i pacífiques condueixen a relacions més harmòniques: parelles i famílies més unides, comunitats més fortes, i per tant a una societat més desperta, sana, justa i pacífica. Predicar amb l'exemple és el camí.
La pau personal, social i mundial, comença amb petits actes diaris. Practicant es va aprenent... i ensenyant. Aquesta és la base d'un canvi de paradigma sostenible i profund; per humanisme i també com a estratègia, com a requisit necessari per a la supervivència personal i col·lectiva. Perquè tot és interdependent: així com la saviesa s'encomana, l'estultícia també. El patiment dels uns repercuteix en tots els altres, i si la barca s'enfonsa ens enfonsem tots. Cultivar la pau genera pau, saviesa, salut i felicitat.
Si en tot això i més vols aprofundir, entra a: Camins de Pau> www.terraindia.cat |
Mira també:
https://www.terraindia.cat
https://xarxablogs.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
