La buidor, una oportunitat de plenitud.
Hem celebrat amb gran entusiasme aquestes fantàstiques festes de Nadal, comprant, regalant, menjant i bevent. Però, passada l'eufòria, sentim que no es compleix la felicitat promesa per la publicitat, ni ens ha tocat la loteria. Sempre és igual: una cursa frenètica de preparatius, una explosió de consumisme, un clímax efímer... i tot seguit un sentiment de buidor que gairebé fa mal: la frustració de veure que la benaurança i la felicitat no es poden comprar ni regalar.
Passat Nadal ve el Cap d’Any, un altre compte enrere, un altre motiu per brindar i fingir que el nou any serà millor. La gent s’omple de purpurina i de bons propòsits, riu amb entusiasme delirant i espera les campanades amb el raïm a punt, comptant-les com si cada una portés màgia. Però, fins i tot durant els moments més àlgids, la buidor és present, com un convidat invisible que ningú menciona. En el fons sabem, que la desitjada pau i felicitat no vindran per aquest camí, que els dies no es transformen en màgics només perquè ha canviat un número al calendari.
Passat el "gran moment" l’eufòria s’esvaeix i cadascú torna a la vida de sempre. Ens diuen que ara és temps de fer balanç i de projectar anhels... que fàcilment no complirem. Emmascarat amb una ressaca de festa queda el mateix buit, i ens proposem objectius i evasions perquè tenim por d'ell. Buscant omplir-lo, resulta fàcil refugiar-se en banquets i en tradicions obsoletes. Tot això ho intuïm, ho sabem, però mesells optem per no mirar, per seguir el corrent.
Per completar l’espectacle arriben els Reis. Més del mateix amb una nova versió: l'engany als infants. Hi participa tota la societat, els "mags" són rebuts amb gran pompa i les famílies s’apleguen, fingint innocència, com si no sabessin que els "regals" surten del mateix lloc que els del Pare Noel. Un altre esclat d’eufòria efímera, un altre esforç per amagar la vacuïtat, ara darrere "la màgia" i "la il·lusió" Però, passat el primer alegrament, el que predomina és una nova muntanya d’objectes que mai no seran prou. Tones de deixalles... i milions de nenes i nens descobrint, astorats, potser traumatitzats, que els adults menteixen. Això els ensenya a mentir, i alhora genera desconfiança envers els seus pares, avis i la societat en general. Il·lusionar en fals, enredar, ensarronar la mainada, és educar?, és estimar?
Després de "festes" comença una altra fase: en lloc dels aliments luxosos que ens han venut durant setmanes (aquells que no podíem deixar de comprar "per fer els millors àpats de l'any"), ara ens ofereixen una nova mercaderia: penitència i redempció. Cures per al colesterol i per netejar el fetge... suplements i gimnàstica per compensar els excessos i recuperar energia... Sempre igual, es tracta de produir insatisfacció, desig constant, necessitat consumista insaciable.
És deshonest, manipulador, cínic... Primer ens empenyen cap a l’excés: bombons deliciosos, formatges exquisits, vins que ens transporten, perfums afrodisíacs... Però tan bon punt les copes queden buides, el calendari canvia de pàgina i s'acaba la farsa dels reis, el discurs es transforma. Ara som pecadors que han de purgar la desmesura.
I nosaltres, incapaços de fugir del cicle, comprem el relat un altre cop. Com si el problema no fos el sistema que ens empeny a consumir compulsivament, sinó nosaltres mateixos, que també, la nostra inconsciència, inèrcia i golafreria. Ara ens venen remeis miraculosos que comprem amb gust, perquè és més fàcil creure que hi ha una solució ràpida, una pastilla, una dieta per perdre pes... que enfrontar-nos a la veritat: el que realment busquem no és el menjar, la moda, els viatges... és el desig, la promesa, la necessitat vital de quelcom més veritable i satisfactori.
Passat festes "la màgia" s’esvaeix i ens trobem amb la crua realitat: un gener ple de factures, armaris atapeïts de coses que no necessitem i el mateix buit de fons. Les "festes" són només una altra peça d’aquest engranatge que ens manté ocupats, distrets, anestesiats, insolidaris... mentre ens venen "felicitat" i "salut" associades al consumisme.
Entrem al nou any arrossegant el pes del que hem consumit i el pes d’un sistema que ens incita a voler més i més. El cicle segueix girant i nosaltres amb ell, atrapats en un remolí que se'ns emporta. Així gastem el nostre temps, la nostra única vida, en una cursa de miratge a miratge, treballant, cotitzant i consumint... Convé aturar-se i reflexionar.
En el fons sabem, que ni "les festes" ni el calendari canviaran res. Sabem, o ens convindria saber, que la cura dels nostres mals no és al supermercat, la botiga, la farmàcia... sinó en la manera com vivim i sentim. Perquè el buit existencial no es pot omplir a base de regals, més atipar-se i beure, viatges, roba, perfums... Aquesta buidor, soterrada o evident, és un repte que demana quelcom més profund, autèntic i durador, cosa que no es pot comprar, que és essencial, anhelem i ens manca. Perquè el buit només s’omple quan deixem de buscar tan a fora i comencem a buscar més a dins.
Es tracta de transformar-lo en una oportunitat de plenitud, en un espai de creixement, en una invitació a enfrontar-nos a inseguretats i pors. La buidor ens convida a sortir de la nostra zona de confort, i a buscar noves, lúcides i sòlides maneres d'omplir aquest espai, de construir-hi alguna cosa millor. El buit pot ser el catalitzador d'un canvi profund i transformador que ens faci més humans: conscients, equilibrats, solidaris, responsables, creatius...
Amb amor, koratge i bonumor, necessitem cultivar la lucidesa i la paciència. Sabem, que en la buidor s’hi amaga la llavor de quelcom més gran. Per veure-ho cal obrir els ulls, la ment, el cor, les mans, elevar l'esperit... Cercar pau, connexió, esperança, compromís...
Si en tot això i més vols aprofundir, entra a www.terraindia.cat |
