|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Setmana d'agitació i solidaritat contra la devastació de la terra, debat sobre el tema de l'aigua
|
|
per devastacio@riseup.net
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
14 jun 2021
|
Projeccio i debat "un mundo sin agua"
Dimars 15 de juny a les 20:30
Ateneu Llibertari del Palomar
C/LLenguadoc 25 |
|
 AIGUA dimars.pdf (279,32 KiB) |
Les xarxes de distribució, d’energia, de materials, d’informació... han estat fonamentals per la constitució de la societat tecnoindustrial tal com la coneixem ara, i el desenvolupament del capitalisme. Una atapeïda trama de xarxes de dominació que pràcticament no deixa espais lliures.
Dins la història de les xarxes de dominació tecnoindustrial, les xarxes bàsiques han estat les de distribució d’energia, les de transport... les del cicle de l’aigua (proveïment i sanejament) i més recentment les de comunicacions (la de telefonia, telefonia mòbil, wifi...).
Una de les xarxes més antigues i més imprescindibles (per el funcionament del sistema) és la de distribució d’aigua, necessària per a la vida, però també vital per el sistema industrial. La xarxa de distribució està connectada, en l’origen, amb la de l’energia (energia hidroelèctrica).
El subministrament d’aigua a les comunitats humanes ha estat sempre un punt crític en les relacions de veïnatge entre estats i en les relacions de poder internes o externes: guerres, espolis, abandonament de pobles i ciutats, obres públiques (segurament les primeres de la història), col·lapses de civilitzacions...
Més enllà d’aqüeductes, recs i canals... a partir de la industrialització el subministrament d’aigua esdevé hipercrític. Aigua en grans quantitats per les activitats industrials, aigua per a l’agricultura industrial, aigua per produir energia, aigua per el subministrament de les llars a les grans concentracions de treballadors ... i també aigua per un perfil benestant de consumidors i per el consum sumptuari de les ciutats.
En la societat tecnoindustrial l’ús de l’aigua va lligat al context de desenvolupament, així mentre que al mon el consum majoritari és l’agrícola (73%), a Europa és l’industrial (53%), a Espanya l’agrícola (79%) i a Catalunya l’agrícola (49%), seguit de l’industrial (33%) i finalment un 18% domèstic (domèstic+serveis+turisme).
Catalunya està en un estadi entremig, convergint (és de suposar) amb Europa. El que és clar és que el sector “domèstic”, si poguéssim treure el consum de serveis i turisme, estaria molt lluny dels altres dos grans sectors, les grans campanyes de culpabilització del consum individual, no tenen una gran base sòlida.
El 1867 es va constituir a Lieja (Bèlgica) la “Compagnie des Eaux de Barcelone” (CAB), que, va tenir un paper molt rellevant en el procés de formació de l’oligopoli de l’aigua a Barcelona i a Catalunya. La CAB amb la compra per part de la “Société Lyonnaise des Eaux” va constituir a París la Societat General d’Aigües de Barcelona, la SGAB, el 1881.
Ara mateix AGBAR, desprès d’un període on la Caixa (ara Caixa Banc) tenia molt de pes, està dominada per una altra empresa de matis francès (és un cas recurrent a l’historia d’AGBAR), es tracta de Suez, de la que Criteria Caixa te aproximadament un 6% del capital (el soci majoritari és la energètica francesa Engie amb el 33,55%). Suez és una macro corporació dedicada al cicle de l’aigua i els residus municipals i industrials, amb més de 30 subsidiàries i holdings que actuen arreu del mon.
Irònicament Criteria Caixa és una societat 100% propietat de la Fundació “la Caixa”, un altra exemple del perniciós filantrocapitalisme, amb les seves activitats de “suport” a la investigació en temes de salut, de cultura, d’educació i de programes socials, Criteria te actius invertits a Suez, a Naturgy, a Telefònica, a Cellnex un dels principals operadors de comunicacions inalambriques, amb més de 120.000 torres i un dels principals impulsors del 5G... també actua al sector immobiliari a través de ImmoCaixa (es pot donar la paradoxa que Immocaixa desnoni a una família que rebi un ajut de la fundació), finalment te també 6,5 bilions en la seva cartera bancària.
AGBAR com a tal també te una forta presencia al mon, sobretot en països perifèrics on actua com potencia extractivista colonial, està implantada a tots els continents, a 9 països a l’Àfrica (per exemple Angola, Algèria, Egipte Nigèria...), 11 a Amèrica (Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic...), 16 a Àsia (Xina, Indonèsia, Índia, Malàisia, Líban...), 24 a Europa (des de Alemanya a Rússia), en total 62 països.
AGBAR actua com oligopoli a Catalunya, i des de aquest oligopoli te un posició de domini sobre el mercat, a Catalunya la gestió del cicle de l’aigua està en mans del sector privat, en un 80% el proveïment domèstic i en un 83% l’industrial, dins d’aquest sector privat AGBAR és la empresa majoritària, no sols a Catalunya, sinó també a Espanya (seguida per el Canal de Isabel II)
Ara mateix l’aigua és imprescindible per mantenir un model post-industrialista de desenvolupament, per això l’actual grup AGBAR, autèntic oligopoli a nivell Català i de l’Estat, lluita aferrissadament per mantenir-lo contra els dèbils embats municipalitzadors, però el dilema no està en quin tipus d’empresa controla un recurs vital, sinó en la societat que volem i la societat que ens imposen... si ens oposem a una societat sota el govern d’empreses i industries (encara que siguin públiques) a una societat basada en la dominació, ens cal no un nou model de gestió d’un recurs determinat, sinó trastocar totalment les bases i trencar amb la dominació tecno-industrial, corporativa i estatal i cercar una vida nova.
Tot això en un mon on sols el 0,007% de l’aigua és “potable” i on el 30% de la població no en te accés (2.100 milions) i on problemes de salut lligats a l’aigua son un dels principals problemes.
EN DEFENSA DE LA VIDA Y LA LIBERTAD, CONTRA LA EXPLOTACION Y LA DEVASTACIÓN… ATAQUEMOS LAS MULTINACIONALES DEL NEGOCI DE L’AIGUA! |
This work is in the public domain |
