Patents de programari i llibertat d'escollir
Per Xavi Drudis Ferran
http://patents.caliu.info
Què feu aquí? Vosaltres no ho sé. Jo, quan vaig a
softcatala.org [1], sovint és per
buscar programes en català. Hi ha altres recursos, també,
però la majoria de vegades busco programes d'ordinador. Hi
ha altres webs que també faig servir, però la majoria de
programes que faig servir venen de servidors del projecte
Debian o de Softcatalà, perquè són plens de programes en la
meva llengua. A mi m'agrada el programari lliure[3], alguns de vosaltres potser us
conformeu amb programari privatiu, o amb una barreja (un
sistema operatiu tancat, un descompressor shareware i un
processador de textos lliure, per exemple).
En tot cas, qui es baixa un programa de Softcatalà és
perquè el vol tenir en català. Molts de nosaltres entenem
altres llengües, però ens agrada fer servir la nostra, i
gràcies a molts voluntaris que tradueixen programes al
català, i a molts autors de programes que els fan i
permeten traduir-los ens podem permetre el luxe de
baixar-nos-els, instal·lar-nos-els i potser contribuir-hi.
I això implica una tria.
Triar no sempre és fàcil en informàtica. Hi ha empreses
que venen llicències (ben restrictives) de programes i fan
tot el que poden per aconseguir monopolis sobre cada cop
més tipus de programes. I per canviar de programa, hom ha
d'aprendre a utilitzar el nou, i ha de traspassar (si pot o
com pugui) la informació, la feina que havia fet amb el
vell. I ha de conèixer gent que treballi amb el nou per
poder ajudar-se mútuament. Tenim el que en diuen "efectes
de xarxa"[4]: un programa és apreciat
no pel que fa o per com és de bo, sinó per la quantitat de
gent que el fa servir, per la xarxa d'altres programes,
serveis i gent amb què pot treballar.
Per això abunden els monopolis en programari, per això
la gent se sent "obligada" a fer servir en ordinadors de la
seva propietat programes que no li agraden, per això la
frustració o fins i tot por de molta gent de fer servir
ordinadors, per això preus cada cop més alts per a
llicències cada cop més restrictives de programes cada cop
de menys qualitat i amb menys garanties que necessiten cada
cop ordinadors més potents per resoldre problemes que ja
resolíem abans.
Eppur si
muove[5]. Malgrat totes les
barreres psicològiques, la gent es resisteix a que el seu
ordinador, la gràcia del qual és que una mateixa màquina
universal es pugui usar per resoldre qualsevol problema
computable, només el pugui fer servir per a les quatre
coses que decideix el monopolista de torn. Encara recordo
una època en què tothom feia cartes amb el WordPerfect i
semblava molt poc pràctic fer servir una altra cosa.
Després es va començar a posar de moda el MS Word, i ara
molts es passen a l'Open Office (i jo segueixo amb LyX).
Podríem dir el mateix per a sistemes operatius, bases de
dades, o navegadors (i aquí ens adonaríem de la importància
de tenir i respectar estàndards que permeten interactuar a
programes diferents). Malgrat els monopolis, els
programadors fan programes alternatius i, malgrat els
efectes de xarxa, els usuaris i administradors els fan
servir (i sovint els estudien i els adapten o els
tradueixen). I Microsoft ja cal que es calci.
I és que ens agrada triar. Microsoft, Oracle, Adobe o la
consultoria de la cantonada ens poden prohibir que copiem
els seus programes, que n'arreglem els defectes o que els
traduïm a llengües que ells no ens ofereixen, perquè els
seus programes són seus, i l'autor té dret a decidir què es
fa de la seva obra (d'això se'n diu "drets d'autor"). Però
no ens pot prohibir que en triem d'altres, que en fem de
nous o que ens adaptem programes fets per altres autors que
si ens ho permetin, com ara el programari lliure. És a
dir, contra programes o llicències o preus que no ens
agradin, tenim el recurs d'ignorar-los i fer servir una
altra cosa. Molta gent segueix preferint els supervendes
però molta altra diu "no gràcies, més m'estimo allò altre"
o "no gràcies, ja ens farem nosaltres el programa" i
utilitza i/o participa en la construcció d'alternatives.
Això fa que els qui fan els programes s'hagin de preocupar
d'innovar o de millorar les condicions en què els
comercialitzen i que cadascú pugui triar què posa en el seu
ordinador. D'això, se'n diu "competència", i representa que
juga a favor del consumidor (quan no l'erosionen els
monopolis tan freqüents en informàtica).
I si ens prohibissin triar? I si decidissin que el
primer que faci alguna cosa pot prohibir a la resta fer res
semblant al que ell fa?. Així funcionen les patents. De fet
no cal ni tan sols ser el primer en haver fet alguna cosa,
només ser el primer en haver-hi pensat i haver-ne obtingut
la patent. Fins i tot abans de començar a programar res. On
queda la competència? Aparcada fins que caduqui la patent
(20 anys si el propietari no se'n cansa abans).
Vistes així, les patents semblen una aberració. Són
microdictadures privades: l'advocat de patents "transfereix
les competències" que pugui obtenir de l'oficina de patents
a la seva companyia o al seu client en redactar la
sol·licitud, després "legisla" sobre aquell nínxol de
negoci en redactar les llicències de patents, "recapta
tributs" dels qui les vulguin fer servir, i si no li fan
cas "imposa la llei i l'ordre" amb el sistema judicial i
policial de l'estat, perquè una infracció de patents es
castiga amb entre sis mesos i dos anys de presó i la
indemnització corresponent.
Ens hem begut l'enteniment, doncs? Com poden haver-hi
patents en una societat democràtica i una economia de
lliure mercat? Bé, doncs resulta que les patents podrien
ser una bona idea, si tot es fes ben fet. La justificació
de les patents és que no es pot patentar qualsevol cosa.
Idealment, l'estat només acceptaria patents per a aquelles
coses que no existirien sense patents. És a dir, si per
inventar alguna cosa hi has de gastar tant que no et surt a
compte, no ho inventaràs. Per tant, entre no tenir l'invent
i tenir-lo monopolitzat els primers vint anys, potser ens
surt a compte la patent. Les patents poden ser beneficioses
per a la societat si s'apliquen a coses que costen molt
d'inventar i molt poc de copiar. En aquest cas, l'inventor
corre amb les despeses i la competència amb els beneficis,
i sense patents la inventiva es limitaria al més alt
altruisme.
Aquest criteri té un problema, però. El cost d'inventar
una cosa és molt difícil d'avaluar. Potser a algú li costa
molt i a algú altre molt poc. Per això la tradició ha
estat, a més dels requeriments evidents de que el que es
patenta no hagi estat inventat abans, ni sigui trivial a
partir del que ja es coneix, ni sigui inútil per a la
indústria, definir temes patentables i temes que no ho són.
Així, no es pot patentar la literatura, els negocis, les
formes d'interacció social, etc. Per a tot això se suposa
que és massa barat trobar la idea i massa car copiar-la,
aplicar-la novament amb èxit. En alguns casos, com ara la
literatura o el cinema, la còpia literal és molt fàcil però
la reelaboració d'un mateix tema sense aprofitar
l'original, que és el que prohibiria una patent, és tot un
art, i és un avenç que els escriptors reescriguin els
clàssics i els directors facin homenatges a pel·lícules
mítiques. En aquests
casos, els drets d'autor eviten que es pugui reutilitzar la
obra d'algú sense el seu permís, però permeten la
reelaboració independent amb idees agafades d'altra
gent.
Què hauria de ser patentable,
doncs?[6] Les aplicacions de la
recerca empírica. Per concedir una patent caldria que
l'invent aportés nous coneixements sobre l'ús controlat de
forces de la natura per obtenir efectes previstos. En
altres paraules, aquelles coses en què no hi ha prou amb un
model matemàtic, formal o ideològic del que s'ha de fer,
sinó que després cal comprovar que la natura realment
satisfà el model. Moltes innovacions patentables es fan
seguint models matemàtics de la física o química de la
naturalesa, però aquests models no defineixen la innovació,
només la descriuen com a aproximació, i cal sempre
comprovar que la solució trobada del model matemàtic
funciona a la pràctica. Però els programes són creacions
dintre d'un model formal, i no hi ha realitat material que
verificar, i per tant corresponen a un esforç purament
intel·lectual, no empíric. El mateix passa amb la
literatura, el cinema, la música... Sempre cal que la
creació funcioni, sigui coherent, satisfaci les equacions o
les regles de la mètrica o de la narració visual, però les
innovacions patentables, a més de fer quadrar les equacions
(o les rimes), han de funcionar en el món material. Això és
el que ens permet parlar d'invencions.
Per a les innovacions que requereixen laboratoris cars,
experimentació i assajos amb prototipus, és a dir, per a
aquelles que exploren una petita part del funcionament de
la natura per trobar formes d'aprofitar-nos-en i obtenir
resultats repetibles, ens trobem que el cost de trobar la
idea útil és molt alt, i el cost de copiar-la i aplicar-la
independentment és molt baix. És el cas d'una nova fórmula
química o una invenció mecànica.
A més a més, són indústries que produeixen béns
materials i que tenen uns costos de matèries primeres, de
fabricació, de distribució, etc. Si intenten competir amb
productes nous, és possible que es gastin els diners de
desenvolupar-los i, quan ja hagin trobat la manera de
resoldre el problema, algú comenci a produir el mateix
producte sense les despeses de desenvolupament. Aleshores,
resulta més rendible competir en costos de matèries
primeres, en magatzems, en capacitat de producció o en el
que sigui, que no pas en recerca, i els consumidors es
podrien quedar sense productes innovadors. O, en alguns
casos, l'inventor podria guardar en secret la solució al
problema, i la societat tindria el producte però es
quedaria sense l'accés a aquest coneixement.
Per evitar això, els estats fan una excepció al
desitjable principi de lliure competència i concedeixen
patents. Una patent és un monopoli temporal a canvi de la
publicació d'informació sobre una invenció. L'empresa
inventora explica l'invent amb prou detall com per a que un
especialista el pugui construir (a l'apartat "descripció"
de la sol·licitud), defineix quin monopoli vol a canvi (a
l'apartat "reivindicacions"), i presenta la sol·licitud a
l'oficina de patents de cada estat on vulgui el monopoli.
L'oficina de patents comprova que tingui aplicació
industrial, que sigui nou (és a dir, que no hagi estat
publicat anteriorment) i que presenti activitat inventiva
(és a dir, que no sigui òbvia per a un especialista). Hi ha
tot un seguit d'activitats que no es poden patentar
justament perquè no són invencions o perquè no aporten res
a la tècnica (en el sentit del coneixement d'usos
controlables i previsibles de forces de la natura).
Recordem que el motiu per
excloure la presentació d'informació, les matemàtiques, els
negocis, etc. de les patents no és que no tinguin mèrit, o
que no requereixin esforç o que no siguin rendibles o
productives. És que no hi ha raó per pensar que amb
patents tindríem més innovacions en
aquests camps de les que ja tenim [7], i en canvi, n'hauríem de
patir els monopolis. Les patents no són un premi a
l'intel·ligència ni a l'enginy, sinó un bescanvi de
llibertat per innovacions, en casos molt concrets en què hi
sortim tots guanyant (si les oficines de patents fessin bé
la feina).
Els programes d'ordinador no són un d'aquests casos. Els
programadors no necessitem l'incentiu d'una patent per
innovar, perquè no necessitem experimentar ni fabricar
prototipus, ni fer assajos en laboratoris. Els ordinadors
es comporten sempre (excepte avaries) segons un model
matemàtic precís (per exemple el de la màquina de Turing).
En la pràctica, mai no dubtes si una idea es podrà
realitzar o no, perquè les capacitats dels ordinadors són
perfectament conegudes. Pots no saber quant de temps
trigaràs en crear el programa o quants errors faràs, però
no et planteges si el pes dels fitxers acabarà deformant el
directori o si el bucle se't desgastarà després de molt
executar-se. La natura no et fa males passades, perquè la
gent que es cuida de fer maquinari t'ho garanteix. Per
tant, mai no cal comprovar si el teu model de solució
funciona o no, que és el que cal que faci qui dissenya un
medicament. Com a màxim cal provar el programa, com qui
comprova que no s'hagi equivocat al sumar.
En informàtica les idees són molt barates (sovint es
regalen en proposar un projecte a un client), però
portar-les a la pràctica és força més complicat.
Assegurar-te que totes les parts de l'aplicació funcionen
bé les unes amb les altres, que s'han previst tots els
casos, i que el comportament del conjunt és el desitjat,
requereix un procés de programació i depuració del codi una
mica entretingut. És a dir, el que és car és posar les
idees en pràctica. Per això, veure un programa i copiar-ne
les idees per fer-ne un altre no és cap feina fàcil. Si
més no, no és més fàcil que el procés de crear el programa
original. Com en el cas del cinema, les reescriptures de
clàssics poden ser tot un art. Però no en diem
"homenatges", sinó "reinventar la roda" i procurem
evitar-ho. Igual que en literatura i en cinema, els drets
d'autor eviten que qualsevol copiï sense permís de l'autor
la part cara del desenvolupament, que és el codi del
programa.
Per això no ens ha faltat mai innovació en informàtica.
De fet, com que en informàtica les matèries primeres, la
distribució i la manufactura (fer les còpies del programa)
és gairebé de franc, l'única manera de competir és innovar,
i l'única manera de no innovar és tenir un monopoli.
Tot i que el conveni europeu de patents[8] diu que no es podran patentar programes
d'ordinador "com a tals", l'oficina europea de patents n'ha
concedit més de 30.000[9] . No sabem
per què ho han fet, el cas és que algunes multinacionals
han pressionat molt[10]; l'oficina té
més feina per denegar una patent que per concedir-la, i
ingressa més diners quan la concedeix[11]. El reglament que actualment utilitza
l'Oficina Europea de Patents (OEP) [12] reinterpreta el conveni de tal manera
que, a la pràctica, no hi ha res que es consideri un
"programa d'ordinador com a tal", i concedeix monopolis
sobre, per exemple, el carret de la compra d'una botiga en
la web[13], els servidors web amb
planes dinàmiques[14], o la
transmissió de fitxers d'audio o vídeo comprimit per una
xarxa[15].
Aquestes patents són nul·les si es fa una lectura
coherent del conveni europeu de patents[16], però la única manera de saber si el
jutge les considerarà nul·les o es refiarà de la
interpretació de l'OEP (com sovint passa) és anar a judici;
per tant, tenen un cert potencial d'amenaça. Els judicis
per patents són dels més cars: als EUA es parla d'un milió
de dòlars per judici[17], perquè calen
advocats especialitzats i enginyers.
Ara, la Comissió Europea vol canviar la llei per fer que
el programari sigui patentable (i de fet qualsevol ús dels
ordinadors: comunicacions, mètodes de negocis, etc.), de
manera que els jutges no puguin anul·lar cap de les patents
de programari concedides, ni cap de les que es concedeixin
en un futur, pel fet de tractar-se d'un sector no
patentable.
Per aconseguir-ho, cal que la directiva[18] que ha proposat la Comissió sigui
aprovada pel Parlament Europeu[19]. De
moment han votat els dos comitès parlamentaris que han
d'opinar[20]; ambdós han esmenat la
directiva corregint moltes de les mesures per permetre
patents de programari (tot i que tots dos han deixat un
forat pel que es podrien esmunyir totes les patents de
programari[21]). També ha estat molt
assenyat l'informe del Consell Econòmic i Social Europeu[22], que ha criticat la directiva i ha
proposat posar l'OEP sota el control de la UE (actualment
és un organisme diplomàtic independent).
Però el comitè més decisori, el d'Afers Legals i Mercat
Intern[23], té una ponent partidària
de les patents de programari i dels mètodes de negoci
"inventius", que ha preparat un esborrany d'opinió que
reforça o agreuja la directiva de la Comissió[25]. No ha fet cas de cap dels tres
documents anteriors que ha considerat (de fet ha presentat
el seu esborrany abans que es votés l'últim[26]), excepte per adoptar detalls
marginals. Un cop aprovat l'esborrany del comitè, és
probable que la majoria d'eurodiputats li facin cas en la
votació al ple, perquè és materialment impossible que cada
eurodiputat estudiï en profunditat cada directiva, i per
això s'organitzen en comitès.
Alguns dels eurodiputats més implicats en els debats han
escoltat els voluntaris que critiquen les patents de
programari i els influenciadors professionals que les
defensen, i, malgrat els recursos d'aquests darrers, sembla
que els arguments dels primers han estat prou convincents i
han trobat força suport[27]. Però, per
a molts eurodiputats, els estudis que analitzen les greus
conseqüències de les patents de programari i les
explicacions dels activistes són teories molt boniques,
però les multinacionals que els parlen de la necessitat de
les patents de programari són una realitat més palpable.
Aparentment no els ha servit l'exemple dels EUA, on les
crítiques a les patents de programari es multipliquen[28] i amenacen empreses senyera de la
nova economia com ara eBay[29],
gegants com ara Microsoft[30], o
petites empreses extorsionades legalment[31], i els monopolis es reforcen a costa
de les pimes[24] i del programari
lliure[32].
El programari lliure és el que permet als seus usuaris
les 4 llibertats[3]:
1- usar-lo per a qualsevol fi
2- estudiar-lo per saber com funciona i com està fet, i
adaptar-lo a les pròpies necessitats
3- redistribuir-lo a qui vulguem
4- millorar-lo i redistribuir les millores perquè
serveixin a altri
La darrera llibertat permet que puguem, per exemple,
col·laborar col·lectivament per traduir programes lliures
al català. La 3 ens permet que ens puguem baixar els
programes traduïts d'una rèplica de l'arxiu de Debian, de
Softcatalà o d'un CD que acompanyi un diari o revista, i
ajuda a evitar exclusions en la societat de la informació
segons el poder adquisitiu. La 2 ens permet aprendre i ens
dóna la confiança que tothom pot descobrir els errors o els
paranys que puguin tenir els programes que utilitzem, una
garantia de transparència imprescindible a mesura que el
programari entra a tots els racons de la nostra societat,
des de jocs de mòbils fins a sufragis electorals. La
llibertat 1 ens permet aplicar les altres per obtenir
beneficis pràctics d'aquest bé cultural sense sotmetre
l'explotació dels programes a restriccions artificials.
Mentre els programes d'ordinador només estaven sotmesos
a drets d'autor, que un programa fos lliure o no depenia
només dels seus autors. Qui volia donava les quatre
llibertats als seus usuaris i qui volia no, i molta gent ha
volgut i ha construït un gran patrimoni cultural compartit.
Si s'apliquen patents al programari, la decisió ja no és
de l'autor, sinó de qui tingui la patent. Per exemple,
Microsoft (MS) té patents que cobreixen certes parts del
sistema que usa l'MS Windows per compartir fitxers i
impressores amb altres ordinadors. Va anunciar que
permetria a tothom aplicar aquests sistemes excepte al
programari lliure[32]. Fins ara hi
havia un projecte lliure anomenat "samba" que permetia que
ordinadors amb GNU/Linux i molts altres sistemes operatius
poguessin compartir fitxers i impressores amb ordinadors
amb l'MS Windows. Si MS pot fer valdre les seves patents,
podrà eliminar aquest projecte.
A més, el programari lliure és més vulnerable que el no
lliure pel fet que la llibertat 2 permet estudiar el
programa i trobar infraccions de patents, i perquè la
llibertat 3 fa impossible poder pagar una llicència de
patent per cada còpia distribuïda, perquè l'autor ni tan
sols sap quantes còpies circulen.
Però no és només el programari lliure el perjudicat. Els
autors de programari no lliure són igualment incapaços de
garantir que no infringeixen patents que ni saben que
existeixen (perquè és impossible estar al corrent dels
milers de patents mentre es programa, i més tenint en
compte que els 18 primers mesos les patents europees són
secretes[34]). Per tant, l'única
manera de sobreviure és una mena de cursa armamentista on
les multinacionals més riques dediquen grans quantitats de
diners a acumular patents per poder contraatacar si algú
els denuncia, i dissuadir així els adversaris de fer servir
les seves patents[36]. El resultat és
un oligopoli que exclou les pimes i perjudica els
consumidors.
Ni tan sols els continguts digitals podrien publicar-se
amb llibertat, atès que es poden usar patents per controlar
qualsevol format de fitxer (per exemple n'hi ha que afecten
les imatges en format GIF[39] o
JPEG[40], el so en format ASF[41] o MP3[42], el
vídeo MPEG 4[43], etc.). D'aquesta
manera, qui controli la patent pot impedir que algú generi
continguts en aquests formats, o imposar el peatge que
vulgui.
En concret, si s'aprova la directiva tal com l'ha
presentat la Comissió perdríem el programari lliure (cosa
que eliminaria la major part de programes en català) però,
a més, els oligopolistes que venguessin la resta de
programari no tindrien cap mena d'incentiu per traduir o
permetre la traducció dels seus programes, perquè no
tindrien competència. El seu monopoli no seria resultat
d'efectes de xarxa, ni de publicitat, sinó de l'ordenament
jurídic i de les forces de seguretat.
Si us explico tot això no és perquè sigui un escriptor
de novel·les d'intriga aficionat ni perquè m'agradi
criticar per criticar. Ho faig perquè el nostre dret a
escollir està en joc (i també la nostra llibertat
d'expressió i la nostra economia). Joan Fuster deia que
"tota política que no fem serà feta en contra nostra". La
política europea, ens agradi o no, ens afecta. I no es
tracta d'una pel·lícula que veiem des del sofà, sinó d'una
òpera de la qual formem part (si més no, del cor) i el
final dependrà del que fem o deixem de fer.
El reduït grup d'activistes que estem intentant evitar
les patents de programari a Europa hem aconseguit èxits
importants amb recursos bastant migrats, arguments sòlids,
140.000 signatures[38] i força hores.
Els resultats[21] no avalen el
triomfalisme però demostren que els esforços serveixen de
molt. Però la predisposició de la ponent del comitè
Jurídic[23] que haurà de votar a
l'abril sembla força menys favorable[25], i quan al maig votin els 626
eurodiputats[37], costarà molt que
endevinin què és el que convé a la UE sense ser experts en
informàtica, ni tenir temps per estudiar tots els dossiers,
ni tenir consciència que el tema preocupa prou a la
societat com per dedicar-li més temps que a un altre.
Si hi ha un grup important de ciutadans que es preocupa
d'explicar els problemes, proposar solucions, i desmentir
fal·làcies (o simplement mostrar preocupació per un tema
important i demanar que escoltin als qui ho fan) és més que
probable que la directiva s'esmeni per evitar les patents
de programari o, si de cas, que es rebutgi. Si tothom
calla, és gairebé segur que el Parlament Europeu acceptarà
el que diu la Comissió. La quantitat de gent activa fins
ara és molt reduïda per tenir garanties d'èxit.
A més, la quantitat de gent afectada, i el perjudici
causat són tan desproporcionats respecte la gent i empreses
que es pren la simple molèstia d'enviar un fax, una carta o
fer unes trucades, que les queixes dels qui sí actuen poden
arribar a semblar alarmistes i infundades. Aquesta situació
només s'explica perquè, a més de l'abundant informació
sobre els problemes amb les patents de programari, hi ha
força desinformació i molta confusió buscada. Opinar al
respecte requereix un mínim d'informació i esperit crític,
i això exigeix dedicar-hi un cert temps.
Si veniu a Softcatalà perquè us agrada triar, trieu un
cop més: feu difusió del problema, contacteu eurodiputats,
empreses, associacions i grups afectats, informeu-vos i
col·laboreu amb les organitzacions en lluita contra les
patents de programari[35]; en
definitiva, actueu ara[33] o no feu
res i deixeu que la única opinió que arribi a Brussel·les
sigui la de les multinacionals i els intermediaris de
patents. En altres paraules, especialment per a les
empreses que creen o utilitzen programari: trieu si voleu
dedicar temps ara a intentar aturar les patents de
programari, o perdre després més temps, diners i llibertat
per defensar-vos de patents quan ja estiguin legalitzades i
no hi hagi marxa enrera.
Però tingueu en compte, en triar, que, si avui trieu no
actuar, demà potser no podreu venir a Softcatalà a triar
idioma per als vostres programes.
Agraïments
Gràcies a Quico Llach, de Softcatalà per la revisió del
document.
[1] Softcatalà
Català http://www.softcatala.org
[2] Projecte Debian (una recopilació
de programari, en particular GNU/Linux)
Català (i multilingüe)
http://www.debian.org
[3] Programari lliure
Anglès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
Croat http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hr.html
Txec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.cs.html
Danès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.da.html
Holandès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.nl.html
Francès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.fr.html
Gallec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.gl.html
Alemany http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.de.html
Hongarès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hu.html
Indonesi http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.id.html
Italià http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.it.html
Japonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ja.html
Coreà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ko.htm
Noruec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.no.html
Polonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pl.html
Portuguès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pt.html
Romanès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ro.html
Rus http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ru.html
Eslovè http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sl.html
Castellà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html
Suec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sv.html
Turc http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.tr.html
[4] Efectes de xarxa.
Anglès http://mason.gmu.edu/~aaviram/NWMain.htm
[5] Diu la llegenda que quan
l'esglèsia va obligar Galileo Galilei a retractar-se de la
seva defensa de la teoria heliocèntrica de Copèrnic i
reconèixer que la Terra estava quieta al centre de
l'univers, ho va fer obligat i en acabar va murmurar "eppur
si muove" ("i, malgrat tot, es mou").
Italià http://www.comune.pisa.it/ist.comp.tongiorgi/archivi/lavoricollodi/circoscrizweb/galileo/biografgalilei.htm
[6] Concepte d'invenció, que defineix
el que hauria de ser patentable
Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html
[7] Un dels estudis econòmics que
desaconsellen les patents de programari James Bessen &
Eric Maskin
Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working
Paper, Department of economics MIT, Cambridge,
Massachusets.
Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf
[8] Conveni Europeu de Patents
Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/
Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html
Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html
[9] Estadístiques de patents
europees
Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.ca.html
Algunes patents concedides per l'OEP
Català (i altres) http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.ca.html
[10] Paper d'algunes multinacionals
en la inflació de patents:
Microsoft
Anglès http://swpat.ffii.org/players/microsoft/index.en.html
IBM
Anglès http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html
Siemens
Anglès http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.en.html
Alemany http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.de.html
Altres
Anglès http://swpat.ffii.org/players/index.en.html
[11] Preguntes i respostes sobre
patents de programari
Philippe Aigrain
Head of Sector "Software Technologies" in the unit
"Technologies and Engineering for Software, Systems and
Services" of the European Commission Information Society
Technologies R&D Programme,
Anglès http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
[12] Comentaris de Hartmut Pilch al
reglament de l'OEP de 2001
Anglès http://www.aful.org/wws/arc/patents/2001-10/msg00009.html
Nou reglament de l'OEP
Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/gui_lines/e/c_iv_2.htm
[13] patent europea sobre el carret
de la compra a una botiga a la web
Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep807891/index.ca.html
[14] patent europea sobre servidors
web amb planes dinàmiques
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.en.html
Alemany http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.de.html
[15] patent europea sobre la
transmissió de fitxers d'audio o vídeo comprimit per una
xarxa
Català http://patents.caliu.info/nota080203.html
[16] Interpretació del conveni
Europeu de patents al reglament de 1978
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.en.html
Alemany http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.de.html
al cas Dispositionsprogramm
Anglès
http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.en.html
Francès
http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.fr.html
Alemany
http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.de.html
[17] Preus de judicis per
patents
Segons aquest article de le Monde Informatique els litigis
poden costar entre 20 000 i 500 000 EUR a Europa i fins a 1
000 000 $ a EUA
Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view
[18] Directiva COM(02)92 sobre
patentabilitat del programari
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf
Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf
Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf
Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf
Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf
Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf
Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf
Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf
Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf
Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf
Contraproposta de directiva
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/prop/index.en.html
[19] Procés de codecisió a les
institucions de la UE
Català http://patents.caliu.info/codecisio.html
[20] Opinió del comitè de Cultura
del Parlament Europeu
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019en.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019de.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fr.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019es.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019da.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019it.pdf
Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019nl.pdf
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019sv.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019el.pdf
Esmenes del comitè d'Indústria del Parlament Europeu
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455en.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455de.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fr.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455es.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455it.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455da.pdf
Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455nl.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455el.pdf
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455sv.pdf
[21] Segons l'opinió del comitè de
Cultura l'article 2.a permetria que es considerés invenció
una cosa on totes les característiques només fossin
programari.
L'opinió del comitè d'indústria no va aprovar l'esmena que
definia el concepte "tècnic" i va quedar un articulat ple
de usos de la paraula "tècnic" sense definir. Com que l'OEP
considera que n'hi ha prou amb optimitzar memòria,
velocitat d'execució o seguretat d'un sistema informàtic
per tenir "efectes tècnics" qualsevol programa en
tindria.
[22]informe del Consell Econòmic i
Social Europeu
Anglès http://www.toad.esc.eu.int/scriptsces/viewdoc.asp?doc=ces\int\int145\ces1031-2002_ac.doc&lang=EN
[23] Comitè d'afers legals i mercat
intern
Anglès i Francès http://www.europarl.eu.int/committees/juri_home.htm
[24] Pimes contra les patents de
programari
Le Monde Informatique
Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view
[25] Esborrany d'opinió de
McCarthy
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980sv.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980es.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980de.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980el.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fr.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980it.pdf
Holandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980nl.pdf
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980en.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980da.pdf
Crítica a l'esborrany d'opinió de McCarthy
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/amccarthy0302/index.en.html
[26] L'opinió del comitè d'indústria
es va votar el 20 de febrer de 2003 (veure [20]) L'esborrany de la ponent del comitè
jurídic porta data del 13 de febrer de 2003, i diu haver
tingut en compte l'opinió del comitè d'indústria. Com a
molt podia haver tingut en compte les diferents esmenes
proposades al comitè, no el resultat de la votació.
[27] Oposició a la directiva.
http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118
Audiència al Parlament Europeu
http://patents.caliu.info/audiencia.html
Conferència dels Verds al Parlament Europeu
http://www.greens-efa.org/en/issues/?id=14
Sessió a la Comissió de societat de la informació del
Senat espanyol
http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2003-01/
[28] Crítiques al sistema de patents
dels EUA:
Acadèmics: Lawrence Lessig
The Exclusive Right to Stagnate
Anglès http://news.ft.com/servlet/ContentServer?pagename=FT.com/StoryFT
/FullStory&c=StoryFT&cid=1045510979794&p=1012571727092
Empreses: Oracle, Borland, Cisco, etc.
Anglès http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_oracle.htm
Angles http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_borland.htm
Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/quotes/index.en.html#ftc020228-cisco
Advocats:
Gary Reback (antic advocat de Sun)
Anglès (orginal) http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html
Català (extracte) http://patents.caliu.info/presentacio/ibmsun.html
Director de l'oficina de patents dels EUA
Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top
[29] e-Bay diu que pot tenir pèrdues
imprevisibles o haver de plegar a EUA per culpa de litigis
per patents
Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top
[30] Microsoft patenta a ritme
accelerat, però també és una presa sucosa per als
posseïdors de patents. Alguns usuaris de MS SQL Server
poden haver d'obtenir llicències de patents de tercers, o
MS canviar de tecnologia.
Anglès http://www.vnunet.com/Analysis/1139188
Anglès http://www.itworld.com/AppDev/136/030220timeline/
Anglès http://www.theregister.co.uk/content/53/29419.html
[31] PanIP ataca moltes petites
empreses per aconseguir diners i jurisprudència per
eventualment atacar empreses més grans.
Català http://patents.caliu.info/nota281002.html
[32] MS ataca el programari lliure
amb patents
Català http://patents.caliu.info/nota08042002.html
[33] Coses que podem fer per aturar
les patents de programari
Català http://patents.caliu.info/lluita.html
[34] Entre la presentació de la
sol·licitud i la publicació van 18 mesos
Anglès http://www3.european-patent-office.org/dwld/applicant_guide/part_2/pct_guide_e.pdf
[35] Organitzacions en lluita contra
les patents de programari
Català http://patents.caliu.info/organitzacions.html
[36] Sobre l'acumulació de
patents
Anglès http://www.globalpolicy.org/globaliz/law/patents.htm
i la inflació de patents
Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/inflation/index.html
[37] Membres del Parlament
Europeu
Portuguès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=PT&iorig=home&imsg=
Finès
http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=FI&iorig=home&imsg=
Suec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=SV&iorig=home&imsg=
Castellà
http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=ES&iorig=home&imsg=
Alemany http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=DE&iorig=home&imsg=
Grec
http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=EL&iorig=home&imsg=
Francès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=FR&iorig=home&imsg=
Italià
http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=IT&iorig=home&imsg=
Holandès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=NL&iorig=home&imsg=
Anglès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=EN&iorig=home&imsg=
Danès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg=DA&iorig=home&imsg=
[38] Recollida de signatures contra
les patents de programari
Mulilingüe http://petition.eurolinux.org
[39] Patent sobre LZW (compressió
usada en el format GIF)
Català i altres http://swpat.ffii.org/pikta/xrani/gif-lzw/index.ca.html
[40] Patent sobre compressió amb
wavelets (usat en JPEG)
Català http://patents.caliu.info/nota180702.html
[41] Patent que afecta el format ASF
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/asf/index.en.html
[42] Patent que afecta el format
MP3
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.en.html
Francès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.fr.html
Alemany http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.de.html
[43] Patent que afecta el format
MPEG 4
Anglès http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html
