|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Altres maneres. Els parlaments no ens serveixen.
|
|
|
per FAC |
06 des 2015
|
Els parlaments no ens serveixen
Els parlaments existeixen, i també existeixen les cues de l’atur o els salaris baixos, pagar per una educació o per la sanitat, la manca d’escoles bressol o d’un ambulatori, la manca d’accés a tres menjars al dia o les terres no treballades, el transvasament d’un riu, el fracking o la construcció d’obres que ningú ha demanat. I això ens demostra que no serveixen; no ens serveixen si el que volem és canviar el nostre dia a dia. |
|
Els parlaments no ens serveixen
Els parlaments existeixen, i també existeixen les cues de l’atur o els salaris baixos, pagar per una educació o per la sanitat, la manca d’escoles bressol o d’un ambulatori, la manca d’accés a tres menjars al dia o les terres no treballades, el transvasament d’un riu, el fracking o la construcció d’obres que ningú ha demanat. I això ens demostra que no serveixen; no ens serveixen si el que volem és canviar el nostre dia a dia.
Per això no participem del joc electoral ni tampoc desitgem governar al parlament. Opinem que la veritable força i el poder de canviarbase-eleccions les coses no passa per participar de les eleccions i de tenir més escons que l’adversari. Grècia, novament, ens ha demostrat el camí que no volem recórrer. Des del govern, des de la seva legalitat i les seves normes han tornat a demostrar que les decisions polítiques es prenen sempre contra la voluntat de les classes populars, i a favor dels poders econòmics i de l’aparell de l’Estat.
En canvi, gran part de les vegades que les oprimides s’han rebel·lat i han aconseguit destruir part del sistema de dominació imperant, han creat estructures horitzontals, on les persones participaven de les decisions que les afectaven. No és un invent nou. Ha ocorregut a la revolució zapatista dels ‘90 o a l’actual situació al Kurdistan. Diguem-li assemblea, consell, o reunió de veïns. Teixir i recuperar els llaços socials amb aquells amb els qui convivim cada dia. El parlament i les eleccions no són una conquesta de la democràcia. Són la seva negació. Ja que abandonem la nostra capacitat de decidir i actuar en els assumptes que ens interessen. Per nosaltres la democràcia és aquella en la que el poble exerceix la seva sobirania directament sense la intermediació dels polítics i les seves institucions.
Per això considerem que la millor via per realitzar un canvi real en les nostres vides passa per lluitar en el dia a dia i sobretot donar un pas endavant. Pas que ja s’ha fet com en les vagues de Movistar o Panrico. Hem de canviar el verb, hem de deixar de pregar als polítics, d’esperar que ens donin allò, que sabent que és just, no tenim. És el moment de començar a apropiar-nos dels mitjans i les eines necessàries, de deixar d’esperar amb la il·lusió inesgotable que aquest cop sí, és el moment d’actuar per convertir les expectatives en realitat. És per això que defensem que la política i la lluita han d’estar al carrer, a la feina, a les escoles i als hospitals, perquè aquells drets conquistats per la nostra força seran més difícils d’arravatar que aquells subjectes a lleis, a promeses electorals i a les decisions criminals de la troika.
Des de la Federació Anarquista de Catalunya no demanem el vot per ningú, tan sols volem demanar lluita. Lluita als barris, lluita als pobles, lluita al camp, lluita a la feina i a les llars, lluita a les escoles i lluita a qualsevol lloc on hi hagi injustícia i opressió.
Federació Anarquista de Catalunya, Desembre de 2015
http://www.federacioanarquista.org/
https://twitter.con/federacioa
https://www.facebook.con/federacioanarquista/ |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Altres maneres. Els parlaments no ens serveixen.
|
|
per des-informació |
06 des 2015
|
"No és un invent nou. Ha ocorregut a la revolució zapatista dels ‘90 o a l’actual situació al Kurdistan"
Una no és del passat i l'altra del present, totes dues són actuals. |
|
Re: Altres maneres. Els parlaments no ens serveixen.
|
|
per una |
07 des 2015
|
sento que el moviment llibertari dona passes endavant
"El parlament i les eleccions no són una conquesta de la democràcia. Són la seva negació. Ja que abandonem la nostra capacitat de decidir i actuar en els assumptes que ens interessen. Per nosaltres la democràcia és aquella en la que el poble exerceix la seva sobirania directament sense la intermediació dels polítics i les seves institucions." |
|
Re: Altres maneres. Els parlaments no ens serveixen.
|
|
per . |
07 des 2015
|
Ya vemos de qué sirve la abstención acrítica, como ocurre en todas las sociedades occidentales. Francia es un buen ejemplo con un 49% de abstención en las elecciones y sin embargo un gran giro hacia la derecha. La realidad es que los barrios obreros cada vez votan menos y se abstienen más, pero eso no se traduce en conciencia ni en autoorganización, ni en ningún giro hacia las ideas libertarias ni socialistas. Al revés, es una rendición total.
Tenemos que revertir esto en los proximios años y esto solo lo podemos hacer desde toda la izquierda digna de ese nombre a la vez. cada cual a su rollo pero todos a la vez. Si no, ya veremos como los barrios obreros caen bajo la influencia de Ciudadanos (aunque en la práctica gane la abstencion)
Cabeza |
|
Re: Altres maneres. Els parlaments no ens serveixen.
|
|
per ... |
08 des 2015
|
|
perdoneu si sóc repel·lent, però és "la gent, sí". |
|
Re: Altres maneres. Els parlaments no ens serveixen.
|
|
per !!!!!! |
08 des 2015
|
Nos podríamos preguntar de qué sirve la abstención acrítica, pero no sin antes hacer autocrítica. Por ejemplo, ¿por qué quienes se dicen antisistema, luchan por incorporarse a él, diciendo que hay que cambiarlo desde dentro?
Aquí es uno de los lugares en donde podríamos encontrar respuestas a las dudas sobre la abstención acrítica. Es decir, estar contra el sistema, trabajando para fortalecerlo, hace que desde fuera se sienta un engaño y que la gente pase de todo. ¿Por qué abstenerse activamente si al final lo que sucede es que nos cambian el collar pero con el mismo sistema.
Se ha demostrado, no una sino cientos de veces, que desde dentro lo que sucede es que quien quiere cambiar algo, si eso es lo que pretendía, o dimite, o no cambia nada. Lula, Evo, Chavez, Castro..., todos parecían que iban a cambiar el mundo, pero el mundo les cambió a ellos y el pueblo siguió esclavizado. Desde luego no es igual la esclavitud neoliberal del poder capitalista, que la del estado totalitario. Y esa desigualdad no representa ningún avance en cuanto a la injusticia y la opresión de los pueblos, más bien al contrario, en ambas, el pueblo retrocede en cada una de sus conquistas porque ya hay quien se va a encargar de "mejorarles" la vida.
Lamentarse, es sólo un lamento, no un avance. Empezamos a caminar cuando andamos, y si tenemos clara nuestra dirección, aunque no acertemos a descubrir cuál es el destino, avanzaremos. Si primero hay que crear y despertad conciencia, pues hagámoslo, pero sin olvidar que eso nos debe de conducir a empezar a construir algo..., porque sinó, se quedará en ese hablar que tenemos que cambiar y daremos más vueltas que un hamster en una noria...
Para que los barrios obreros no caigan "bajo la influencia de Ciudadanos", hay que implicarse en ellos, pero desde el momento en que desde dicha implicación se empiece a instrumentalizar hacia un proyecto electoral concreto, volvemos a la noria del hamster y creamos decepción en quienes empiezan a recuperar conciencia, despertando, en vez de una conciencia combativa, una actitud acrítica de que todo es lo mismo.
Votar no no votar, no debería de preocuparnos si tenemos claro que queremos cambiar este mundo que nos somete. |
|
|
