|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
|
per ariet.cat |
16 jun 2015
|
"Que s’obri la possibilitat d’alliberar nacionalment Catalunya provoca molts conflictes i contradiccions entre la classe dominant i és en aquest procés que el poble s’empodera i guanya autonomia. S’han d’avantposar criteris d’estratègia i tàctica."
"Des de la meva visió exterior i amb una vinculació sentimental particular amb aquesta terra, veig que el moment que travessa Catalunya és històric i molt important. A vegades crec que els companys llibertaris i revolucionaris no s’han adonat del paper vital que poden jugar en aquest moment" |
|
Entrevista sencera a l'Ariet.cat
“Tothom que creu que Puig Antich és innocent s’equivoca i va en contra de les seves conviccions”
Jean Marc Rouillan, nét d’una catalalana, format pel maquis i la FAI de l’exili a Toluse. Anarquista de formació, ex-pistoler de professió i de vocació una mica poeta, com mostren els darrers llibres que ha publicat. Jean Marc sempre repeteix una paraula molt característica que diu amb una mena de xiuxiueig afrancesat i un somriure nostàlgic: “l’autonomia”, clara al·lusió a la praxis revolucionaria dels 70’ i 80’.
Amb una biografia de pel·lícula, Jean Marc comença la militància armada al MIL, actuant a Catalunya i França, i amb la trista experiència de contemplar amb els seus propis ulls com detenen Salvador Puig Antich. Sense conformar-se amb aquesta detenció i previsible condemna a mort, neixen els GARI a França amb un objectiu clar: fer soroll internacional per evitar la mort dels companys detinguts. De les cendres dels GARI i les influències d’altres grup armats neix a França Action Directe que es connecta ràpidament amb la lluita d’altres grups armats com la RAF. Grups d’acció, com diria Garcia Oliver, els reis de la pistola obrera que ressusciten Durruti, Ascaso i el pistolerisme obrer cinc dècades després. Detenen Jean Marc el 1987. 20 anys de presó, moltes experiències a la motxilla, una ment desperta i analítica i una connexió sentimental amb Catalunya i Euskal Herria, el converteixen en una persona més que interessant per compartir punts de vista de la situació política i social actual. Després d’acabar l’entrevista, em comenta que li agradaria venir a viure a Catalunya o a Euskadi. Quan? li pregunto. Quan siguin independents, el primer dels dos que ho aconsegueixi, riu. I afegeix “no serè nacional espanyol després dels crims franquistes i postfranquistes. No en vull saber res de la Constitució ni la Monarquia.”
Quina lectura fas de la situació política a Catalunya i l’Estat Espanyol?
La situació és molt interessant des d’un punt de vista revolucionari. Ara mateix hi ha molts fronts oberts com ara l’alliberament nacional, les formacions polítiques emergents… que es tradueixen en noves formes d’organització popular. Hem d’entendre que aquí hi ha una base política organitzada històricament i que fa possible aquests processos, impensables en el cas per exemple de França.
Però aquí encara arrosseguem la llosa del franquisme.
És veritat. La transició ha estat la perpetuació del règim franquista sota la careta de la democràcia. La burgesia es va preparar la transició perquè no volia que passés com a la Revolució dels Clavells a Portugal. Tots sabem que la monarquia va ser un assumpte de Franco, no del poble, i el gen franquista no ha canviat. Ara es reprimeixen pobles sencers com Euskal Herria en nom de la Constitució, es tanquen mitjans de comunicació, es persegueixen periodistes i activistes també amb aquesta Constitució. Són molts crims polítics acumulats en nom d’aquesta Constitució. Aquest per mi és un dels motius que fan tan llaminer l’alliberaemnt nacional. Bàsicament per enviar a la merda la constitució i la monarquia.
Què penses de la via electoral que prenen les formacions emergents?
Penso que els revolucionaris hem d’aprofitar aquesta situació. Es tracta de produir contradiccions al poder institucional. Ara mateix és un moment d’inestabilitat de les classes dominants i per tant hem de procurar posar sobre la taula les qüestions revolucionàries. Que s’obri la possibilitat d’alliberar nacionalment Catalunya provoca molts conflictes i contradiccions entre la classe dominant i és en aquest procés que el poble s’empodera i guanya autonomia. S’han d’avantposar criteris d’estratègia i tàctica.
La insurrecció de Barcelona del 36 hi ha gent que pensa que va caure del cel. Però sabem que no va ser així. Els companys de la FAI i la CNT van agafar en el seu moment vies molt particulars per poder arribar a una situació propícia. Van jugar un paper clau tant a la II República com al Front Popular del 36. Quan va esclatar el cop militar el poble sabia que la CNT i la FAI eren allà.
Des de la meva visió exterior i amb una vinculació sentimental particular amb aquesta terra, veig que el moment que travessa Catalunya és històric i molt important. A vegades crec que els companys llibertaris i revolucionaris no s’han adonat del paper vital que poden jugar en aquest moment.
Quin és aquest paper?
No vull donar lliçons als companys, vull simplement que es parli de la qüestió i que s’agafi un paper actiu. El que no val és no voler-se mullar per divergències amb el mètode. Està bé que hi hagi eleccions i referèndums. Si aquests no funcionen, doncs perfecte, aleshores hem de ser-hi presents per fer evident la contradicció, ja que aquestes contradiccions són les que ens donen força.
Com hem passat de la lluita armada dels 70 als 80 a fer candidatures electorals?
No ens enganyem, la lluita armada segueix però desplaçada del continent europeu. És una obvietat que el proletariat més reprimit es troba en altres països, que les potències mundials anomenen “tercer món”. Ara el repte que tenim és com connectar les lluites, ja que si el món està globalitzat la revolució també ho haurà de ser.
Parlant de lluita armada, com veus el procés de desarmament d’ETA?
Uf, és un procés unilateral d’un Estat espanyol que es dedica a esclafar un poble. Bàsicament es produeix pel poc protagonisme que ha tingut ETA els darrers 10 anys. Això facilita aquest linxament. El temps i les circumstàncies han canviat, i no es pot ni es podia seguir de la mateixa manera. Si no hi ha un salt qualitatiu en el procés de pau tindrà un resultat desastrós per Euskal Herria, ja que els presos es quedaran a la presó. A mi m’agradaria aclarir que els presos no són tan sols d’ETA, són els presos de tota la història combatent i radical d’aquest país. S’ha d’entendre que dins del sac d’ETA en què posa l’Estat a qualsevol oponent, es troben militants d’altres corrents ideològics com anarquistes o trotskistes, i sap greu que la resposta de solidaritat quedi reduïda a l’esquerra abertzale. Es necessita una unitat popular per poder treure els presos.
Fent una mica de memòria històrica, tu vas estar present en la detenció de Puig Antich. Què va sortir malament aquell dia?
Tot, tot va sortir malament. Aquell dia Cri Cri –Jean Claude- i jo teníem una cita amb el Petit –Santi Soler– i ens havíem quedat a Barcelona amb Puig Antich, tot i que sabíem que teníem la Brigada Político Criminal darrere nostre. Ens vam quedar perquè havíem d’ajudar altres companys a marxar. Aquell dia vam tenir problemes mecànics al cotxe i vam arribar tard a la cita. En arribar, el Petit era a la vorera davant del bar i Puig Antich va baixar a comprar tabac mentre nosaltres fèiem una volta amb el cotxe per assegurar la zona. Va ser en aquell moment que tot de policies els van encerclar i es van començar a disparar trets. En baixar del cotxe i agafar posició apuntant darrere dels arbustos, vaig poder veure un cos a terra estès, que vaig suposar que era d’un policia.
Hi ha fonts que afirmen que no va ser Salvador l’autor dels trets?
Cri Cri portava dues pistoles, jo portava dues pistoles i Salvador també en portava dues. Encara recordo les seves: una de fabricació alemanya i una Star. N’havíem parlat moltes vegades i Puig Antich era un dels que afirmava que en cas de detenció s’enfrontaria a la policia. No era cap consigna del MIL –Movimiento Ibérico de Liberación-, era una opció personal i Puig Antich l’havia presa. Hi ha qui diu que és innocent i jo ignoro si va ser ell precisament l’autor dels trets que van matar el policia. Això sí, en tot cas i ho dubto bastant, si és innocent ho va ser per casualitat. La pistola Star, era una pistola molt poc segura, que en aquells temps feia servir la policia armada –els grisos- i que de seguida es disparava i ho feia en forma de ràfegues. Jo crec que això és el que va passar.
Així que Puig Antich no és innocent
Tothom que creu que Salvador és innocent s’equivoca i va en contra de les seves conviccions. Els companys del MIL anàvem sempre armats i tothom estava molt segur de disparar a la policia. Ho havia fet Oriol Sugranyes, el Jordi, jo mateix… tots vam enfrontar-nos en un moment o altre a la policia. Jo crec que Puig Antich va decidir fer una resistència individual i va disparar, com tots hauríem fet.
Per acabar. En aquest darrer temps has fet un canvi ideològic de l’anarquisme al marxisme.
Jo venia format per la FAI a l’exili i els companys del maquis, per tant era anarquista de formació. A mi si em diuen que sóc comunista, doncs ho sóc. Si diuen que sóc anarquista, també. I si l’Estat diu que sóc terrorista, doncs sóc terrorista. No m’importen els enquadraments que em posen. Jo vaig pel camí de l’autonomia i de la conciliació pràctica entre diferents postures ideològiques.
Mentre els posicionament no siguin dogmàtics, es poden crear sinèrgies potents. I això és el que va passar amb els grups autònoms dels 70 i 80. He trobat molts presos d’ETA a la presó que són anarquistes. A la RAF -Fracció de l’Exèrcit Roig- també hi he trobat companys anarquistes. Mario Moretti, fundador de les Brigades Roges, en el moment del segrest d’Aldo Moro, explica que els militants eren trotskistes i anarquistes. Són molts els casos que hem treballat plegats perquè hem coincidit en una estratègia conjunta. Jo fa temps que vaig arreglar les meves contradiccions internes i vaig defugir del dogmatisme i el sectarisme. Avui en dia els purismes ideològics estan acabats. S’ha de partir i treballar buscant ponts d’unitat. |
Mira també:
http://ariet.cat/tothom-que-creu-que-puig-antich-es-innocent-sequivoca-i-va-en-contra-de-les-seves-conviccions/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per opinió |
16 jun 2015
|
Afegiria: l'ambigüitat demostrada pel gruix de l'anarquisme envers el conflicte nacional (expressada en altres paràmetres i gramàtica política, però no massa llunyana del "cagadubtisme" que es pot observar en altres formacions) han estat la principal causa que l'anarquisme català no hagi sapigut aprofitar la finestra d'oportunitat que li va brindar el 15-M, i que ara s'ha tancat, car l'absència d'alternativa que es veiés com a útil ha fet bascular (en diferents projectes) la major part de la gent sensible a poder arribar a simpatitzar amb aquest espai polític a projectes que contemplen, en una mesura o una altra, la conquesta del poder polític (electorals).
Ara intenta generar una imatge de crear estructura: col·lectius locals, federació, coordinadores, etc. però no deixen de ser col·lectius auto-referencials, és a dir, només organitzen gent que prèviament ja estava enrolada en el món llibertari (encara que en marcs més informals).
El salt endavant hagués estat arribar al gruix dels milers de persones que podrien arribar a estar en l'òrbita (en un país on té un bon pòsit històric per arrelar), però per a fer això, hagués hagut de demostrar des del principi que éreu la part més interessada en deslliurar-se del domini dels estats espanyol i francès. Les contradiccions entre "famílies" i l'ambigüitat envers una qüestió que està completament damunt la taula de bona part de la societat, no diré que ha matat res, però sí que ha tancat una finestra d'oportunitat enorme. En tot cas molta sort, teniu el repte de demostrar que l'opinió és una bajanada i que l'anarquisme no tenint una posició clara sobre l'alliberament nacional li anirà molt millor en aquestes contrades |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per xxx |
16 jun 2015
|
Primer de tot dir que l'entrevista a en JM Rouillian em sembla molt interessant, sempre ho és llegir-lo. Jo sóc anarquista, però indiferentment de com es consideri o el considerin, jo en veig un company de lluita del que tenim molt a aprendre.
Dit això, estic en desacord amb el primer comentari, i també en part amb l'opinió d'en JM. Crec que els moviments llibertaris han tingut i estan tenint un greu problema de visibilització de les seves idees i sobretot de les seves pràctiques. En el primer cas crec que ens trobem davant d'un problema propi del rupturisme de l'anarquisme, i per això em sembla un error recòrrer a edulcorar l'ideari llibertari per fer-lo més entenedor. Hem de trobar formes de comunicar-nos, i esforçar-nos, perquè la nostra lluita trenca amb moltes coses que molta gent dóna per suposades (i això ho sabem totes les que hem passat i passem per un procés formatiu llibertari) i per tant hi ha moltes coses a explicar, molts mites a qüestionar.
D'altra banda el segon problema està molt enquistat en els moviments i és el d'un excés de retòrica. Massa teoria i sovint no de massa qualitat. Les idees anarquistes son sovint dificils de creure, sovint no ens les creiem ni els propis anarquistes. La nostra principal activitat, la que ocupi la immensa majoria del nostre temps de militància, ha de ser la posada en pràctica dels nostres pensaments. La llibertat es pot practicar en qualsevol context, per més advers que sigui, comportant menys o més repressió, sent més o menys satisfactori. El que ens cal és trobar estratègies per practicar-la en el context actual i fer-ho sense treba. Provablement aquesta praxi comportarà una teoria de més qualitat, basada en l'experiència, que falta ens fa.
Estic d'acord en que l'anarquisme té encara un problema de purisme i d'identitarisme. Potser no ha sabut aprofitar el procés independentista, però tampoc era TANT el que podia aprofitar.
Penso que Rouillan sobrevalora les possibilitats ja no revolucionaries, sinó d'exit del procés independentisme, ja que com a català, havent viscut el procés des d'una perspectiva llibertària, jo he vist molt de circ. Molt de soroll per a rés. Un truc de màgia orquestrat per les elits sustentat en la il·lusió de les masses, però molt dubtosament amb la seva participació. |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per molt bé |
16 jun 2015
|
L'anarquisme, per primer cop en molt temps, està força ben encaminat - des del meu punt de vista-. I sobre aquesta entrevista, sense comentaris, Rouillan lúcid com sempre. 100% d'acord amb la crítica al sectarisme i els talibans de tot signe.
Praxis, Praxis. |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per indi |
16 jun 2015
|
|
Pues la posició que planteja Rouillan em sona molt al que he llegit a Negres Tempestes i a Embat. Però sembla que ningú les fa cas XDD |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per .A. |
17 jun 2015
|
ya ves tú. Es más facil defender un anarquismo de tipo "ni patria ni banderas" que mojarse sobre un territorio. Personalmente la entrevista de Rouillan me parece que dice muchas cosas claras:
- Que entre los presos considerados de ETA había anarquistas (entre otras tendencias). Igual que en muchos grupos armados de los 70
- Que solamente la izquierda abertzale los asumió, mientras el anarquismo español estaba mirándose el ombligo.
- Que hay que estar por encima de las ideologías y atenerse a tácticas y programas concretos
- Que la liberación nacional es una estrategia de tensionar la burguesía, y que nos puede llevar a un escenario de agitación popular beneficioso para las intenciones revolucionarias |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per xxx |
17 jun 2015
|
Bueno, jo es que en els dos darrers punts tinc discrepàncies, especialment en el darrer (l'actual procés independentista l'ha impulsat la burgesia!!), ho digui Embat, Negres Tempestes o JM Rouillan.
Lo de estar per sobre d'ideologies cada cop ho tinc més clar, tot i que tinc reticències. Però lo de programes polítics tinc ben clar que és jugar a ser polítics professionals, i que això no és la nostra feina. |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per pozí |
17 jun 2015
|
No es que "solamente la izquierda abertzale los asumiera", sinó que aquesta, com l'Esquerra Independentista, deuen part del seu èxit i implantació a la seva pluralitat interna. Tothom sap que a l'EI hi ha sectors més ML's, més socialdemòcrates, més llibertaris, més cooperativistes... la qüestió és que aporta cadascú a l'altre i que aporten tots al conjunt.
I sí, el que diu sóna totalment a Negres Tempestes , però ningú els fa massa cas a aquests en el sí de l'anarquisme :P |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per A |
17 jun 2015
|
"lo de programes polítics tinc ben clar que és jugar a ser polítics professionals"
Crec que no tens clar el concepte de programa. Salut. |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per el anarquismo catalan no existe, viva la fai |
17 jun 2015
|
|
Sí, para obtener el poder, ya sea legalmente o ilegalmente, se requiere haber dejado en el camino gran parte del propio bagaje ideológico y haberse desecho de todos los escrúpulos morales. Y luego, una vez en el poder, el gran problema es cómo permanecer ahí. Se requiere crear un interés compartido en el nuevo estado de las cosas y adjuntar a aquellos en el gobierno a una nueva clase privilegiada, y suprimir todo tipo de oposición mediante todos los medios posibles. Quizás en nombre del interés nacional, pero siempre con resultados destructores de la libertad. |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per piolet |
17 jun 2015
|
|
De fet tenim bones experiències en el no-intervencionisme, com a l'Assemblea Catalana (anys 70) quan els troskos van jutjar com a no indicat incidir en aquell context atès que el van considerar "burgès", menystenint-ne la base social |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per per *** |
17 jun 2015
|
|
Dir que ha estat impulsat....diguem que l'ha recuperat. Cosa fàcil per absències com les dels llibertaries i altres grups que confonen radical amb marginal. |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
per Toni Ferragut
info ARROBA toniferragut.cat (verificat) |
24 jun 2015
|
|
Companys/es, en agrada molt que reproduïu aquesta entrevista, però tot i que citeu el mitja d'on prové, ens agradaria que citesiu també el nom de l'autor de l'entrevista (Miquel Toll) i de l'autor de la fotografia que sóc jo mateix (Toni Ferragut). Més que res per l'esforç a tots els nivells que hem de dur a terme per a poder publicar tant entrevistes com aquesta com d'altres notícies. Gràcies. Salut!! |
|
Re: Jean Marc Rouillan sobre l'anarquisme català i el seu paper en el procés independentista
|
|
per A Toni |
24 jun 2015
|
Toni entenc les teues necessitats, però aquest és un mitjà de publicació oberta (és a dir, les noticies no les pengen els gestors del web, sinó usuàries anònimes). Les noticies habitualment no es modifiquen un cop penjades, així que no crec que s'escoltin les teues demandes, de tota manera, l'enllaç al web sí està.
Gràcies per ampliar la informació |
|
|
