|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
La pau al País Basc, una macabra partida d'escacs
|
|
|
per Directa |
14 gen 2015
|
|
Contracrònica arran de la detenció de 12 persones avui al País Basc i Madrid i poques hores després de la massiva manifestació a Bilbao pels drets del col·lectiu de presos i preses basques. |
Amb les llums curtes, els fets. Dissabte 80.000 persones reivindicaven a Bilbao el respecte pels drets del col·lectiu de presos i preses basques. Avui començava a l'Audiència Nacional espanyola un nou macrojudici contra 35 militants polítics de l'Esquerra Abertzale. I aquesta matinada tornaven a picar a les portes i, un cop més, no era el lleter. 16 persones detingudes en el marc d'una batuda batejada com a «Operació Mate». Lògica perversa de qui no busca la pau sinó la venjança: fa un any, vuit advocades van ser detingudes en el marc de la «Operació Jaque».
Amb les llums llargues, el context. Al març es compliran 5 anys des de l'última mort produïda per una acció d'ETA i a l'octubre van fer tres anys des que l'organització va anunciar el cessament definitiu de l'activitat armada. Un anunci respectat escrupolosament i que ja hauria anat més enllà amb la mínima col·laboració dels Estats espanyol i francès. Paradoxes de la pau basca, on per primer cop a la història, un Govern rebutja la proposta de desarmament feta per una organització armada. I mentrestant, 463 persones segueixen empresonades per casos vinculats al conflicte basc. El 42% d'elles es troben a més de 800 quilòmetres de casa. Lògica de guerra: el 2014, 26 preses van ser apropades al País Basc, mentre 49 van ser allunyades.
Paradoxes de la pau basca, on per primer cop a la història, un Govern rebutja la proposta de desarmament feta per una organització armada
I més context. I més memòria. Quan el maig del 2007 es trenquen les negociacions entre el Govern espanyol i ETA, el PSOE s'aixeca de la taula assegurant que això ho pagarà l'Esquerra Abertzale. Dit i fet, al cap de pocs dies de trencat l'alto el foc, Arnaldo Otegi és detingut. Poc després, el 4 d'octubre, la Policia espanyola pren militarment la localitat de Segura i deté bona part de la direcció de Batasuna, en una operació dirigida, cal recordar-ho, pel jutge Baltasar Garzón. Una operació que s'allarga fins al febrer de l'any següent i que ha portat aquest matí a 35 ciutadans bascos a les portes de l'Audiència Nacional.
Són les militants que van fer possible l'aposta d'un nou marc negociador a Anoeta l'any 2004, que va donar pas al procés negociador amb el Govern de Zapatero, superant les evidents dificultats de pertànyer a una organització política, Batasuna, aleshores il·legalitzada. Són també, en bona mesura, alguns dels artífexs de l'evolució de l'Esquerra Abertzale, que als últims anys ha fet el pas cap a fórmules com EH Bildu. No és casualitat, doncs, que moltes de les encausades avui siguin militants de Sortu. Es pot dir d'una altra manera: jutgen a polítics de la il·legalitzada Batasuna per fer el mateix que fan ara a la legalitzada Sortu.
Però tornem a les portes de l'Audiència, que és on s'han quedat avui les encausades. Que menys, tenint en compte que tres hores abans la Guàrdia Civil entrava a l'hotel on s'allotjaven i detenia a tres advocades encarregades de la defensa de 19 de les acusades. «Volen seguir amb el judici amb una altra defensa?», ha preguntat el jutge. No, gràcies. Judici suspès sense data. Estat de dret i democràcia reivindicats ahir a París, oblidades a casa cada dia.
Jornada, també, de profecies autocomplertes: les avui detingudes estan acusades «d'integració en organització terrorista» i de pertànyer a «l'entramat financer que sostenia econòmicament al col·lectiu d'advocats». I com qui no vol, aprofitant l'avinentesa, escorcollen la seu del sindicat LAB, sense cap relació amb l'operació d'avui, i s'emporten els milers d'euros recaptats solidàriament a la multitudinària manifestació de dissabte, segons denuncien des del mateix sindicat.
I més profecies autocomplertes o cròniques d'una operació anunciada. El diari ‘Gara’ obria portada el 17 de juny amb aquest titular: «Madrid prepara una batuda contra la solidaritat econòmica amb els presos». Feia mesos que el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, avançava detalls de l'operació a periodistes propers. Només calia esperar el moment idoni, que ha arribat dos dies després de la manifestació de Bilbao, el mateix dia de l'inici del judici a Batasuna i a cinc mesos d'eleccions municipals i autonòmiques. 2015, any electoral, calia moure la partida basca d'escacs. Però que no busquin reis en un tauler ple de peons. |
This work is in the public domain |
