|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
|
per Anisoptera Palabras Afines |
14 nov 2014
|
|
Padecemos el falso debate del llamado “process” que hegemónicamente se ha impuesto sobre los movimientos sociales, las vidas cotidianas y las luchas contra la precariedad. Dicho debate es tan hegemónico que incluso estamos aquí, hablando del tema |
| | |
La farsa que preveíamos se ha certificado el propio día 9 de noviembre que por mucho que les pese a los nacionalistas españoles ha sido un éxito. No hemos esperado a escribir antes esperando saber lo que iba a pasar sino hemos tardado en escribir por pura pereza y nos asombra saber que el “process” es incluso menos de lo que esperábamos y al no ser ingenuos no esperábamos demasiado, solo un poco más de espectáculo de la tensión, que apenas ha ocurrido.
A pesar que parece ser (y en la zona donde vivimos podemos corroborarlo) la afluencia a las urnas de la encuesta (pseudoreferendúm no vinculante, visto lo visto por muy legal que sea ningún referéndum que se ha hecho en el territorio bajo dominio del Reino de España es vinculante) ha sido pacífica y masiva, en nada se ha diferenciado a un referéndum sobre el estatuto que la gobernación se pasó en la época de Zapatero por el forro. Fue un once de septiembre sin combate, en una celebración del Barça hay más lucha que en esta impostura pacifista y domesticada.
Vemos paripés, “donde está la bolita” y simulacros de conflictos por parte de todos los actores de un guion que no ha traído liberaciones sino paz social con el imperante debate sobre independentismo-unionismo frente a la paulatina miseria que invade nuestras vidas cotidianas, el imperio de la mentira populista y transversal que se asemeja a un peronismo a la catalana. Los movimientos resistentes de los pobres contra la crisis han quedado relegados y sometidos a los intereses de los actores del dicho proceso patriótico de unidades nacionales (tanto españolas como catalanas) y consensos encubiertos en las posturas a favor y en contra.
Era evidente que no se iba a convocar un referéndum vinculante, ni en su caso saltarse la prohibición del mismo: no nos imaginamos a los afiliados y votantes de las formaciones del consenso del “process” defendiendo las urnas y los consiguientes resultados frente a la guardia civil y al ejército español.
Todas las justificaciones de algunas personas que se consideran anticapitalistas o libertarias llamando a la participación para poner en crisis al Estado, a la Gobernación y al estatus quo de la dominación capitalista se están evidenciando en el peor de los casos falsas, mentirosas, en el mejor erróneas. La participación de nuestra gente compañera no es más, una vez más, que dar contenido de protesta social a la impostura del independentismo domesticado.
Aquí en Catalunya cualquier persona mínimamente con sentido común sabe que el sentimiento nacional español es históricamente siervo de los Grandes De España, renovado popularmente por el fascismo franquista cuyos gobernantes continúan aun en los órganos del poder a pesar que formalmente llevamos más de treinta años de democracia. Pero considerar colonia a Catalunya cuando una parte importante de su clase oprimida no es de origen ni sentimiento catalán es como mínimo erróneo mientras todos los grupos dominantes sean catalanistas o españolistas confluyen en intereses comunes, la explotación del sentimiento pertinencia no deja de ser un icono de falsedad.
En si no queremos quedarnos en comentar el 9N, más bien queremos intentar un análisis crítico del nacionalismo en general y más concretamente en Catalunya. También como no, negar a España como patria, para nosotros no es más que un territorio geográfico, igual, que Catalunya víctima de la gobernación de los Grandes y cuna de las revoluciones de los de abajo. Consecuente tenemos más en común con los oprimidos de Extremadura o Castilla, por decir algo, que con nuestros burgueses esclavistas de la Caixa o CiU y no por eso nos consideramos españoles.
2.
Mucha gente éramos conscientes de las limitaciones del movimiento de las acampadas del 2011. En si solo podemos hablar de nuestras experiencias, del territorio donde se arrastra nuestra vida. Pero a pesar de la colonización ideológica que padecía dicho movimiento por la cultura de la gobernación encorsetando el conflicto con la mistificación democrática y no violenta; dicho movimiento significo una radical utilización del espacio público convirtiéndolo en espacio Pueblo, en espacio para la palabra, para el gesto, para el acto de las gentes que estamos abajo: Sometidos a la precariedad y esclavitud capitalista. Las asambleas y movilizaciones quitaron la hegemonía e iniciativa a la Gobernación en las calles y plazas. Relegaron a los partidos, incluso extraparlamentarios al asombro del no entender o entender que el público empezaba a ser actor. La gran diferencia entre colectivo y público, entre ser sujeto u objeto. Empezaron a entender que la clientela se les iba, que no los necesitábamos, que nadie nos representa.
Tomando la palabra, defendiéndose de la crisis se iban cada vez más superando los márgenes de la domesticación democrática. Muchas iniciativas no solo desbordaban a los políticos de la gobernación sino también a los que pretendían ser alternativa de gobernación desde las asambleas que intentaban controlar. Los límites del 15M se estaban poco a poco superando y como respuesta por parte del Estado-Capital ejercía la represión para poder continuar su política Neocon pero cada vez más ante esa represión, ante esa sordera de los poderosos, a la ineptitud (hoy corregida con el guanyem, podemos y la cup) de los mediadores asamblearios entre nosotras gentes pobres y el Poder político y económico, la política perdía iniciativa y las luchas avanzaban cada vez más autónomamente hacia la radicalidad.
Una vez mas el catalanismo, el patriotismo irrumpe como arma del Estado-Capital desde una presunta sociedad civil encabezada por la ANC y tutelada por la Generalalitat convocando un once de septiembre y tras el éxito de este: unas elecciones anticipadas bajo la promesa de que en el 2014 habrá un referéndum por la independencia. La estrategia es un éxito. Por un lado la Política y los partidos vuelven a ser el centro de la palabra, el gobierno aun perdiendo la mayoría absoluta se lava la cara de sus responsabilidades criminales por los recortes los cuales han provocado suicidios, muertes evitables en sanidad, deteriorado nuestro medio, arruinando familias, aumentando solo los presupuestos para la represión y prebendas a aforados… “La culpa es de España” nos gritan, cuando por un lado los primeros en desmontar el Estado de bienestar fueron los de CIU para deshacer lo que hizo el tripartito, segundo como Más papistas que el papa marcar el camino al resto Neocon de la gobernación del Reino de España. El debate del referéndum y de los nacionalismos vuelven a ser centro de atención. En las elecciones la CUP promete ser el caballo de Troya, dan un discurso de ilusionistas y tras la investidura amablemente el Neocon y el revolucionario se dan amable y alegremente las manos, el pacto esta sellado, amigos para siempre… Hasta llegar al beso…
La izquierda independentista servicialmente empieza a intentar controlar todos los movimientos sociales, crea facciones libertarias, el falso debate se desplaza a nuestras luchas las cuales en una especie de hipnosis son cubiertas por el nosi, el sisi o él no sé qué coño pasa pero cada vez todo vuelve al redil… La nación, el derecho de autodeterminación, la independencia, sustituyen a la incipiente (posible) guerra social, el programa de socialismo democrático nacional y cooperativista de todas las facciones de la cup se impone allí donde el proletariado permite que la Esquerra Independentista participe… Y como en un estado de inercia es en casi todos los movimientos sociales… Nuevamente los apagafuegos aparecen con nuevos pelajes, poco a poco reconducen la guerra social a la transversalidad de la unidad de clases que necesita todo nacionalismo. Se inicia el “process” cuyo objetivo real es mantener mediante la magia independentista a los mejores gestores del Capital en el territorio catalán (Consenso del process, gran coalición, posiblemente) en el Poder.
3.
Cada vez es más evidente donde está el caballo de Troya. Repitiéndonos, una de nuestras conclusiones es que todos los agentes que participan del consenso patriótico son cómplices voluntarios o ingenuos de una nueva paz social bajo el espectáculo de dos identidades nacionales aparentemente enfrentadas. Los pobres siguen recibiendo hostias, pero tienen dos banderas y varias estrellas donde calmar los moratones. El acaballo de Troya, el abrazo de la patria, todos posando en el escenario unos junto al Mas, otros haciendo aspavientos frente a él… Y la pasta se pierde por la pequeña andorra, la turística Tenerife, las comisiones y los sobres. Cariño disfrazado de comisión de investigación parlamentaria. Y nos siguen golpeando en los desahucios, manifestaciones. Nos siguen quitando el pan de la boca de los hijos y abuelos… Bon cop de falç, todo por la patria…
En vez de dejar en evidencia tanto al fascista y caciquil nacionalismo español como al claudicante y conservador nacionalismo catalán para defender nuestras luchas y crear las bases sociales de nuestro proyecto revolucionario nos dedicamos a llenar de contenido social y radical a dicho falso debate. Dejamos de mirar a largo plazo, a marcar nuestros ritmos y estrategias para seguir los ritmos y estrategias de los administradores del Capitalismo en el territorio donde vivimos.
La patria necesita del dinero, del Estado, de la propiedad, de la política, de la colonización de nuestra cultura cotidiana por una cultura estandarizada… Nos mantienen en el terruño, rodeado de fronteras bajo un universal imperio donde la mercancía las traspasa libremente. El idioma de los pobres no es el castellano, el catalán, el bereber…. El idioma de los pobres es el lenguaje emancipador y universal de las luchas por conquistar el presente, el aquí y ahora. El idioma universal de los oprimidos es la radicalidad de sus luchas contra los opresores superando la economía, la política y sus representaciones. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Neng |
14 nov 2014
|
"Te lo dije"
Buen articulo, pero llega con dos anyos de retraso. Los que vimos a la reaccion organizarse tras el momento cumbre del Rodea al Parlament, lo denunciamos. Como denunciamos el intrusismo del hijo discolo (los cuperos) dentro de los movimientos sociales y sindicatos "alternativos". El problema viene cuando es la EI la que dispone a su antojo de los medios de comunicacion alternativos, especializados en el "periodismo nacional" (fernandez, sin ir mas lejos), controlando y dirigiendo la opinion. ¿De verdad creeis que el articulo de este post podria aparecer en La Directa?
Forzados a utilizar otros medios, los movimientos sociales recurren a las redes sociales (PAH) o a la autoedicion temporal (cafe amb llet). Mientras los colectivos independentistas asociados a los medios de comunicacion (vilaweb, naciodigital, raco catala,...) siguen bombardeando su monotema en un ejercicio de autoridad absoluta: el medio es mio y publico lo que me da la gana, se filtran (cada vez mas) comentarios o noticias claramente reaccionarias. Por ejemplo, la sentencia de la Audiencia Nacional que absolvia a los indignados que rodearon el parlament, fue vista como otro ataque a las sacrosantas instituciones catalanas. Otro ejemplo son los comentarios comprensivos hacia la mafia convergente tras la confesion del ex-molt honorable.
No solo la EI se ha especializado en el control de los medios de comunicacion, si no que intenta controlar o redirigir aquellos movimientos sociales hacia sus propios fines. Pero si la PAH no tiene ningun problema en expulsar aquellas plataformas cuyos fines no coincidan con el objetivo originario del colectivo, ¿porque el resto de movimientos, colectivos, plataformas.....es tan comprensivo? |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Internacionalista |
14 nov 2014
|
|
Una altra article que nega la qüestió nacional amb una suposada crítica genèrica al nacionalisme que no és més que una manera encoberta de defensar un nacionalisme banal ( també PP, PSOE, C's, UPD es presenten com a no nacionalistes), és a dir, un nacionalisme espanyol imposat com a principi de realitat. Presentat en aquest cas amb una retòrica popular que accepta de fet els marcs de referència de l'Estat. Mai no podem acceptar la globalització com universalisme ni confondre imperialisme amb internacionalisme. L'article passa per alt la naturalesa imperialista innata a la idea d'Espanya. Però és clar combatre aquesta opressió per ell no és important amb la qual cosa l'accepta negant-la amb falsos pretextos, que no van al fons de la qüestió lamentable. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Neng |
15 nov 2014
|
La cuestion nacional no es mas que la excusa para imponer y sustentar las politicas neoliberales tanto en madrid como en cataluña. Todo nacionalismo (en el contexto actual) es banal, estupido y reaccionario. No esta ligado a una cuestion numerica: si hay menos estupidos es menos banal. Que no xaval, que no te enteras. Todo nacionalismo tiene como referencia un estado, real o potencial, y no por ello deja de ser banal. Todo nacionalismo es imperialista, por definicion, forma parte de su razon de ser: un instrumento de la clase burguesa por el control politico del mayor espacio posible.
Lamentable el nivelazo de los patriotas de casa nostra. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per procés s'escriu amb una sola s |
15 nov 2014
|
|
el llenguatge dels pobres no és ridiculitzar altres llengües, diu molt del que ha escrit aixo, un autentic fill de puta xenòfob, amb perdò de la seva mare |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per hahahaha |
15 nov 2014
|
"Reacción al rodea el parlameng"...
La reacció a l'alarma independentista ha estat, precisament, el 15m i ara Podem, i ha quedat claríssim que el "no nos representan" volia dir en realitat "queremos un mesías quemando brujas en la Pplaza". Un intent de presentar una espanya més guai, però amb el mateix fons inquisitorial i immobilista de sempre. darrere hi ha l'oligarquia, que sacrificarà la casta sense pestanyejar. El que volen evitar a tota costa és la independència. I per què? Doncs perquè comprometria molt i molt la capacitat espanyola de pagar el deute il·legítim. Un deute que l'oligarquia s'ha compromès a fer pagar i que maderos com el neng o el firmant de l'article (una mena de jordi évole amb cresta, igual de farfollas)ens faran menjar amb patates si oblidem el projecte rupturista de la república catalana en nom d'una revolució que potser al segle XXV arribarà. Heus aquí els amos del neng i de l'articulista:
http://www.directe.cat/noticia/318260/loligarquia-catalana-guanya-molts-
http://elblogdecremacatalana.blogspot.com.es/2014/02/la-oligarquia-empre
http://www.elcritic.cat/investigacio/lobbies-catalans-contra-la-consulta
Els ‘lobbies’ econòmics que han frenat la consulta del 9-N
Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràsdimarts , 21 octubre 2014
El Fòrum Pont Aeri, la Comissió Trilateral, el Círculo Ecuestre, Foment del Treball o el Cercle d'Economia són els principals poders econòmics que s'oposen a la independència de Catalunya. En els últims mesos, han pressionat de valent –sobretot a CiU– perquè hi hagués una reculada en la consulta del 9-N. Aquest reportatge, avançament de la revista PROCÉS, és una guia sobre els principals 'lobbies' que s'oposen al sobiranisme: qui els impulsa? Qui en forma part? Quins són els seus objectius?
El Fòrum Pont Aeri, Foment del Treball, el Círculo Ecuestre, el Cercle d'Economia o la Comissió Trilateral han pressionat els darrers mesos contra el 9-N
Temes9 de NovembreArtur MasCercle d'EconomiaCírculo EcuestreComissió TrilateralConsultaFoment del TreballFòrum Pont AeriIndependènciaLobbiesProcés sobiranista
La substitució de la consulta del 9-N per un procés participatiu ha suposat un trencament de la unitat política sobiranista. L’actual Govern d’Artur Mas ha preferit no saltar-se, de moment, la legalitat espanyola. La frenada arriba després de la suspensió de la convocatòria de la consulta per part del Tribunal Constitucional i de la reiterada negativa de l’Executiu estatal a negociar res. Però, més enllà de la política, la decisió de CiU arriba després de tot un seguit de pressions i amenaces provinents dels lobbies de la gran empresa catalana i espanyola. Exponents de les principals corporacions amb seu al Principat han expressat en els últims mesos en públic i en privat el seu rebuig al procés independentista a mesura que s’ha anat accelerant, han advertit de les conseqüències nefastes que, al seu parer, tindria la secessió i han apel·lat a un diàleg des de dalt –bàsicament entre governs– per trobar una sortida que no perjudiqui els seus interessos econòmics.
Sopar del Fòrum Pont Aeri, a la Torre Agbar de Barcelona / AGBAR
Sopar dels membres del Fòrum Pont Aeri, a la Torre Agbar de Barcelona, amb el ministre García-Margallo / AGBAR
El Fòrum Pont Aeri, la patronal Foment del Treball, l’elitista Círculo Ecuestre, el Cercle d’Economia o la internacional Comissió Trilateral són alguns dels grups de pressió que rebutgen la independència i que, amb més o menys intensitat, s’han oposat a la consulta del 9-N. Ja sigui a través d’esdeveniments públics o amb reunions privades allunyades del focus mediàtic, fa mesos que utilitzen la seva influència per desactivar un procés que no compta amb el suport de les elits econòmiques del Principat. Tot i això, el dret a decidir sí que ha rebut l’aval de la majoria de l’empresariat, bàsicament format per companyies petites i mitjanes, organitzats en entitats com la Pimec, la Cecot o la Cambra de Comerç.
“Les elits del país no han de pretendre canviar el curs de la història, sinó que han de canalitzar aquest moviment de base. No es tracta de frenar ni d’aturar, sinó de fer que surti bé.” La frase no és de cap dirigent d’ERC, d’ICV ni de la CUP. La va pronunciar Artur Mas a l’octubre de 2013 en la inauguració de la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mas, que teòricament ha de conèixer amb profunditat les elits catalanes, sap de primera mà com alguns empresaris porten gairebé dos anys demanant “diàleg”, “prudència” i “seny” en vista de la possibilitat d’un procés d’independència. Al març del 2011, Artur Mas va ser justament el primer convidat als sopars discrets del Fòrum Pont Aeri que reuneix la crème de la crème de l’empresariat de Madrid i de Barcelona. Aleshores CiU tenia un pacte amb el PP per governar la Generalitat.
José Manuel Lara, president del Grup Planeta. Foto: Junta Informa
José Manuel Lara, president del Grup Planeta. Foto: Junta Informa
Les ‘amenaces’ del president de Planeta
José Manuel Lara (Planeta), Isidre Fainé (Caixabank), Josep Lluís Bonet (Freixenet) o Josep Oliu (Banc Sabadell) són el paradigma d’elit corporativa catalana contrària a la independència. Tots ells encapçalen grans grups transnacionals amb seu al Principat –Planeta va facturar 1.650 milions el 2012 i Freixenet va arribar als 527 l’any passat, mentre que Caixabank en va guanyar més de 500 i el Sabadell 250 el 2013– i formen part d’organitzacions que apleguen empresaris d’arreu de l’Estat, on concentren una part significativa del negoci. La setmana passada, aprofitant la roda de premsa prèvia a la concessió del premi Planeta, el president del hòlding editorial i mediàtic José Manuel Lara va reiterar la seva intenció de traslladar una part del grup fora de Catalunya si hi ha independència. Segons ell, les empreses es veuran obligades a “prendre tot tipus de mesures” en cas que els polítics “creïn problemes”, en al·lusió al procés sobiranista. També va reclamar “diàleg” a totes les parts. Lara és membre del Pont Aeri, de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) i del Consejo Empresarial para la Competitividad –que reuneix algunes de les grans corporacions estatals.
Isidre Fainé, el factòtum de La Caixa, és menys procliu a fer declaracions que Lara, però manté la mateixa posició. “Confio plenament en la capacitat de diàleg dels líders polítics i de buscar el millor per al conjunt dels ciutadans dins del marc de la llei, i com que aquestes coses es poden donar, no contemplo cap altra cosa”, va assegurar al gener durant la presentació dels resultats anuals de la principal entitat financera del país. Fainé, a més, és president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis, la CECA.
Josep Oliu, del Banc Sabadell, també ha comentat que l’entitat financera que presideix “no contempla la independència” en cap dels escenaris possibles. El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, que forma part del Foro de Marcas Renombradas Españolas i de l’IEF, ja va manifestar al juliol en una entrevista a TV3 que no s’havia “preocupat de pensar coses” que no passarien, amb referència a la secessió. Mesos abans, havia declarat dins d’un reportatge de The New York Times sobre els dubtes de l’alt empresariat català contra la independència que “Catalunya és una part fonamental d’Espanya i així hauria de continuar”.
La confessió de Mas a la Trilateral
La marxa enrere al voltant del 9-N no hauria d’haver agafat per sorpresa aquests sectors de l’alt empresariat català. El mateix Artur Mas va manifestar al juliol que no se saltaria la legalitat i que la sortida del bloqueig de la consulta serien unes eleccions. Ho va fer en una trobada amb representants de la Comissió Trilateral, de la qual va informar en aquell moment el diari La Vanguardia. A la reunió van assistir-hi els catalans Ferran Rodés (Havas Media i president de l’editora del diari Ara) i Esther Giménez-Salinas, consellera del Banc Santander i exrectora de la Universitat Ramon Llull; a més d’Alfonso Cortina, expresident de Repsol; Antonio Garrigues Walker, president del bufet Garrigues; Pedro Miguel Echenique, conseller del Govern basc en l’etapa de Garaikoetxea; Ignacio Polanco, president d’El País; i Emilio Ybarra, expresident del BBVA.
Més públics i matisats són els posicionaments del Cercle d’Economia i de Foment del Treball. També refusaven la consulta del 9-N, però alhora esgrimeixen la necessitat de reformes constitucionals per augmentar l’autogovern català o reduir el dèficit fiscal. Al maig, l’actual president del Cercle, Antón Costas, que va substituir en la presidència l’exministre del PP Josep Piqué, va aprofitar les ja tradicionals jornades d’economia de Sitges per advocar pel “diàleg” entre Mas i Rajoy. De la seva banda, Joaquim Gay de Montellà, president de la principal patronal del Principat, defensa el mateix que Costas i ha proposat que es reconegui Catalunya com a nació, competències plenes de la Generalitat en llengua i cultura, un pacte fiscal perquè l’Executiu autonòmic recapti i gestioni tots els tributs mitjançant una Agència Tributària pròpia i plena capacitat per a l’organització local. Dins de Foment, però, hi ha certa divisió i algunes informacions apunten que empresaris sobiranistes preparen una candidatura per a les eleccions que la patronal celebrarà al desembre.
Acte sota el lema 'Diguem prou' organitzat per la patronal Pimec / PIMEC
Acte sota el lema “Diguem prou”, organitzat per la patronal Pimec / Foto: PIMEC
La petita mitjana i empresa, a favor del dret a decidir
Ara bé, ni de bon tros tota la burgesia catalana ni tot l’empresariat refusa el procés. Víctor Grífols, president del grup d’hemoderivats i serveis hospitalaris que porta el seu cognom, que forma part de l’Ibex-35 i que va facturar 1.600 milions l’any passat, ha defensat explícitament el dret a decidir, tot i que no la independència, i al juny va afirmar que la consulta del 9 de novembre s’havia de fer “amb dignitat”. A finals del 2012, les patronals Pimec i Cecot, que agrupen bàsicament empreses petites i mitjanes, van coincidir a publicar sondejos entre els seus associats en els quals el suport a l’Estat propi era majoritari: un 66,8% pel sí a l’enquesta de la Pimec i un 53% pel sí a la de la patronal vallesana. L’opció independentista perdia força en les companyies més grans, amb només un 38% de suport de les associades a la Cecot amb més de 100 treballadors, i entre les de la Pimec que tenen més d’un 30% de vendes a la resta de l’Estat espanyol (55%).
La Pimec i la Cecot són dues de la quinzena d’organitzacions patronals que el 8 de maig van avalar el 9-N amb la signatura del Manifest del Far. Les xifres desmunten el mite de l’empresariat com a bloc contrari al sobiranisme. Segons el politòleg Marc Sanjaume, aquesta imatge es manté perquè el gran empresari que s’oposa al procés “disposa de molts més mitjans de comunicació afins per fer campanya contra la independència”. Sanjaume, un dels autors del bloc de política El pati descobert i actualment investigador postdoctoral a la Universitat del Quebec a Mont-real, admet que tradicionalment la “burgesia s’ha associat amb l’estratègia proteccionista i autonomista més que no pas amb el secessionisme” i que l’empresariat “és prudent a l’hora de plantejar aquestes qüestions perquè té aversió al risc”.
Guia dels ‘lobbies’ econòmics que s’oposen a la independència
Salvador Alemany, president d'Abertis. Foto: Cambra BCN
Salvador Alemany, president d’Abertis. Foto: Cambra BCN
Fòrum Pont Aeri
Fundació: 2011
Metodologia: aplega 40 grans empresaris de Barcelona i de Madrid. Realitzen sopars discrets amb polítics d’alt nivell. Fins ara hi han participat Mariano Rajoy, Artur Mas, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de Santamaría o Luis de Guindos. L’últim sopar, el van fer al juny passat i, per tant, en els pròxims dies els toca reunir-se de nou. Rajoy va ser el convidat d’honor a sopar just quatre dies després de la Diada del 2011, en un sopar a la casa del comte de Godó, editor de La Vanguardia, a Barcelona.
Qui en forma part? Salvador Alemany (Abertis), César Alierta (Telefónica), Isak Andic (Mango), Javier Godó (Grup Godó), Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas), Juan Miguel Villar Mir (OHL), Antoni Brufau (Repsol), Antonio Catalán (AC Hoteles), Joaquim Gay de Montellà (Foment del Treball), Luis Conde (Seeliger & Conde), José Manuel Entrecanales (Acciona), Josep Oliu (Banc Sabadell), Florentino Pérez (ACS), Ángel Simón (Agbar), Borja Prado (Endesa) i Marc Puig (Puig), entre d’altres. Cada sopar té un empresari com a amfitrió. Només els més poderosos entre els poderosos n’han hostatjat un a casa seva o a la seu de les seves empreses.
Posició sobre la consulta: és clarament contrari a la independència i a la consulta, té un paper actiu per desactivar el procés sobiranista. L’objectiu del grup, segons diuen oficialment, és “debatre amb líders polítics i empresarials, intercanviar vivències, analitzar situacions d’interès general i proposar solucions”.
L'advocat Emilio Cuatrecasas. Foto: Mcsptw - Treball propi
L’advocat Emilio Cuatrecasas. Foto: Mcsptw – Treball propi
Foro Almagro
Fundació: 2013
Metodologia: reuneix empresaris, professionals i també polítics de Catalunya, de Madrid i d’altres parts de l’Estat espanyol. En les trobades només hi participen els seus membres amb l’objectiu de compartir preocupacions i estratègies.
Qui forma part? Impulsat per l’advocat Emilio Cuatrecasas, fins fa pocs mesos president del bufet Cuatrecasas Gonçalves Pereira, imputat per un presumpte delicte de frau fiscal. A més, també en formen part el cercatalents Luis Conde; l’expresidenta de la Comunitat de Madrid i encara principal dirigent del PP en aquell territori, Esperanza Aguirre; el president d’Agrolimen, Artur Carulla, i Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural.
Posició sobre la consulta: clarament contrari a la independència. De fet, el problema català va ser la principal raó de l’aparició d’un grup de pressió que representa una elit minoritària.
Junta directiva del Cercle d'Economia.
Junta Directiva del Cercle d’Economia.
Cercle d’Economia
Fundació: 1958
Metodologia: és un espai de debat de l’elit empresarial, econòmica i política del Principat. Vinculat tradicionalment a la burgesia nostrada, cada maig celebra una trobada a Sitges on participen alguns dels principals càrrecs polítics de l’Estat i de Catalunya.
Qui en forma part? El president actual és l’economista Antón Costas, mentre que a la Junta també hi ha Josep Oliu (Banc Sabadell) i Artur Carulla (Agrolimen), com a vicepresidents; i l’historiador Joan B. Culla, José Manuel Lara (Planeta), l’exministre Josep Piqué o el notari Juan-José López Burniol com a vocals, entre d’altres.
Posició sobre la consulta: tot i que entre els seus integrants hi ha partidaris de la consulta, oficialment la rebutja amb l’argument que “no és legal ni acordada” i advoca pel diàleg –des de dalt, entre Artur Mas i Mariano Rajoy– i per una reforma constitucional que reconegui les especificitats de Catalunya, en blindi les competències i suposi una millora en matèria de finançament.
Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball
Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball
Foment del Treball
Fundació: segle XVII, tot i que va adoptar el nom actual el 1889
Metodologia: tradicional bastió de la burgesia, és la gran patronal catalana i aplega des de grans empreses fins a organitzacions sectorials o territorials del Principat.
Qui en forma part? L’actual president és Joaquim Gay de Montellà i com a vicepresidents hi ha l’empresari hoteler Joan Gaspart i diversos representants de patronals territorials o sectorials. A la direcció també hi ha representants de grans corporacions.
Posició sobre la consulta: a través del seu president, Foment és un dels màxims exponents de la tercera via. Aposta per un acord entre els governs català i espanyol que reconegui Catalunya com a nació, plenes competències en llengua i cultura, pacte fiscal similar al concert econòmic i plena capacitat per a l’organització local. Dins de Foment hi ha empresaris sobiranistes amb aspiracions de presentar candidatura pròpia.
Seu del Círculo Ecuestre. Foto: Jordi Borràs
Seu del Círculo Ecuestre. Foto: Jordi Borràs
Círculo Ecuestre
Fundació: 1856
Metodologia: exclusiu club de la burgesia barcelonina més elitista i conservadora. Organitza nombrosos esdeveniments cada any amb la presència de destacades personalitats polítiques, econòmiques o empresarials.
Qui en forma part? L’actual president és el financer Borja García-Nieto Portabella (Riva y García) i a la Junta també hi ha Sergi Ferrer-Salat, Miguel Suqué Mateu (Castell de Peralada), Liliana Godia, Mar Raventós (Codorniu) o Joan Maria Nin, fins fa alguns mesos el número dos de La Caixa.
Posició sobre la consulta: contrari a la independència. El seu president, considerat una persona propera al PP, ha mostrat en diverses ocasions la seva oposició al sobiranisme català i s’ha mostrat partidari de mantenir l’statu quo actual. Ho va explicitar Borja García-Nieto en un discurs durant la Convenció del Partit Popular a Catalunya celebrada al febrer passat amb participació d’empresaris com Bonet (Freixenet).
Jean Claude Trichet
Jean-Claude Trichet
Comissió Trilateral
Fundació: 1973
Metodologia: organització internacional creada per David Rockefeller, aplega personalitats destacades dels negocis i de l’economia dels Estats Units, d’Europa i del Japó. Celebra reunions periòdiques i és una clara defensora del capitalisme més desregulat.
Qui en forma part? Entre els seus integrants hi ha representants estatals. L’actual president de l’àrea europea de la Trilateral és Jean-Claude Trichet, que va estar vuit anys (2003-2011) al capdavant del Banc Central Europeu (BCE).
Posició sobre la consulta: contrària a la independència. Diversos representants a l’Estat de la Trilateral van reunir-se al juliol amb Artur Mas al Palau de la Generalitat per exposar-li una mena de proposta confederal com a alternativa a la consulta del 9-N. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Neng |
15 nov 2014
|
Lo dicho, lamentable el nivelazo de los patriotas de casa nostra. Con el copi pasti que nos has endosao no aprobarias ni los deberes en la ESO.
No deja de ser divertido ver como los indepes son los primeros en defender a los partidos y estructuras de gobierno autonomico surgidas del post-franquismo. ¿Falta de imaginacion? ¿Seguidismo interesado? ¿Quitate tu para que me ponga yo? ¿Canviar-ho tot perque tot segueixi igual?
Hay que ver lo creciditos que estan los pijos de casa nostra. No hay nada como salir x la tv3 dia si, dia tambien, para mejorar la autoestima. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per oye neng |
15 nov 2014
|
|
oye neng, aquí el q defiende los intereses oligárquicos soys los que, por no coincidir tácticamente con la pekeña burguesía, hacéis caso a los peces gordos. vais a salvar el régimen. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Neng |
16 nov 2014
|
¿Es una broma, no?
Que la EI necesite de la burguesia catalana para imponer su ideario nacional al resto de la sociedad (y viceversa), que lo justifique a traves de una pretendida "tranversalidad" (que no es mas que la tipica estrategia del TREPA), le lleva a la NECESIDAD de ligar toda critica a la burguesia contraria, lease española o central.
¿Por que?
Primero porque han entendido, mejor que nadie, que es un conflicto entre burguesias donde ellos les pueden echar un cable a la mafia local. Favor que les sera devuelto mas alla del cariñoso abrazo.
Segundo, porque necesitan que toda critica al proceso sea asociada al bloque "unionista". Necesitan jugar en el campo de las nacionalidades y no en el de la clase social. De hecho el proceso se vendria abajo si se basara en la emancipacion de las clases populares y no en el mantenimiento del status quo, como es ahora.
Tercero, porque es mas facil decirle a otros que "les haceis el juego a..." que replartearse ellos mismos "su APOYO a..."
¿En serio me ves dandole un emotivo abrazo a la Camacho? Por establecer un sencillo paralelismo. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Por qué no? |
16 nov 2014
|
|
No te gustan los caballos que están todo el dia de mala leche? |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per mikele |
16 nov 2014
|
|
Tampoco os veíamos dándole un abrazo al zar y le ayudasteis en ucrania. tampoco os veíamos dándole un abrazo a franco y le disteis la victoria. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per jaume |
16 nov 2014
|
La EI no es crítica amb la burgesia catalana?
No diu la EI que Mas tenia alternatives a les retallades , a pesar de que vinguin imposades per brusel·les i madrid?
No ha fotut canya a més no poder contra la brutalitat policial?
Coincidir en un acte massiu de desobediència no és donar suport, no t'equivoquis. ERC ha donat suport implícit i explícit a uns pressupostos antisocials, no l'EI. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per La anarko doctrina del shock (show?) |
16 nov 2014
|
"Un estado de shock no es sólo lo que ocurre....si o también cuando perdemos nuestra narrativa o nuestra história, cuando nos desorientamos"
Això que li expliquin a les cultures originàries que encara existeixen a pesar de l'impuls homogenitzador occidental.
No és recurrent l'esforç de l'opressor al llarg del temps d'intentar que la seva víctima es desorienti i s'homogeneitzi?
https://www.youtube.com/watch?v=tr78G300hb8
Ara només falten les noves hordes de anarco-capitalistes i els antics anarco-falangistes per tenir un panorama engrescador.
I ja de passada ocupeu-vos identificar acracia amb anarquisme per aniquilar la dissidència. |
|
Re: Caballo de Troya. 9-N: El beso de la Patria. (primera parte) 1.
|
|
per Neng |
16 nov 2014
|
|
La EI apoya un gobierno neoliberal alli donde es util para el propio gobierno. No sois utiles en la sesion donde se aprueben los presupuestos, pero sois la bomba llevando el discurso nacional alli donde los convergentes no se dignarian a poner un pie. Sabedores de que sois utilizados y de que, ademas, el proceso nacional no va mas alla de un producto para el consumo local. Es decir, que no actua mas que para perpetuar un gobierno conservador y un partido-mafia surgido tras la estafa de la transicion. La pregunta seria, ¿y que sacais vosotros de todo esto? Pues evidentemente ampliar vuestra representacion parlamentaria. No hay nada como enfocar el discurso hacia las clases medias catalanas, para sumar escaños. No os engañeis, lo que os da visibilidad y eco mediatico es vuestra participacion en el proces... A excepcion del dia de la famosa zapatilla, claro.Los mismos que rechazan las propuestas, en el plano social, realizadas por la cup en el Parlament, no dudan ni un solo instante en abrazarlos cuando sois utiles (de verdad). Porque mucho se ha hablado del abrazo del Fernandez a Mas, pero poco del de Mas a Fernandez. Los gritos de "unitat, unitat" que se escuchaban de fondo no son mas que la banda sonora de esta tragicomedia. Cierto que no apoyais los presupuestos del regimen, pero es que tampoco necesitan de vuestro apoyo para aprobarlos. Ya sabeis para que os necesitan y ya sabemos que siempre estareis alli. |
|
PO-lític
|
|
per PO-lonia |
16 nov 2014
|
 |
|
Una abraçada! |
|
|
