|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
I ara què?
|
|
per germinal
Correu-e: lenagerminal@gmail.com (no verificat!) |
10 nov 2014
|
|
Breu anàlisi passat el 09N i proposta per a un MOVIMENT NACIONAL I DE CLASSE |
I ara què?
1. Primer recordem breument algun paràmetre
1. Bona part del què mediàticament anomenen el “Bloc sobiranista” hauria de començar per demanar perdó al poble treballador de Catalunya i d’arreu pel seu Pacte amb les despulles del franquisme el 1978, Pacte Constitucional que va seguir als Pactes de la Moncloa, Pacte que va donar naixement, d’una banda, a la imposició (sense “dret a decidir” de cap mena) de la Monarquia continuadora del franquisme i, d’altra banda, a la seva concreció concentrada en “el cafè para todos” o “Estado de las Autonomías” dins el qual, Catalunya, amb el seu Virrei, el seu govern i el seu Parlament atorgats per Sa Majestat, n’ha format part, ben Monàrquicament parlant, fins ara!
2. Tots els Mas, Coscubiela, Iceta, és a dir, el PSUC-CCOO, el PSC i CIU (UGT va deixar llibertat de vot, la CUP no existia i ERC a la imatge de Pons i Pilat es va rentar les mans com ho feu el PNB i va cridar a l’abstenció, com ho feren, com quasi sempre, els anarquistes) varen participar activament a la campanya mediàtica (ningú més no va poder fer campanya!) pel SÍ a la Constitució, NO al terrorisme!, que col•locava a tot el que no fes campanya pel Sí, sota el pes de la Llei Antiterrorista del general Franco (que crec que encara està vigent, almenys ho estava quan la cèlebre Llei de Partits, de signe feixista, que manté a Otegui i a molta gent a les garjoles del règim que comença a fer aigües per tot arreu però que segueix disposant d’un exèrcit, aparell policial, judicial, en els fets també confessional i que es manté en base a la PARTITOCRÀCIA i a uns sindicats grocs cada cop menys representatius, però presents i propulsats pels MésMerda (terme que no m’agrada però que il•lustra prou bé la mediatització de la vida i la vulgarització del pensament...)
3. Posaré un exemple: el diari Avui en el 1978 tenia un Director que es deia Sr. Maluquer. Eren temps en que tothom pagava els seus anuncis a la premsa. Jo era Fundador del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola. Doncs ni pagant ens posaren un sol anunci convocant a una manifestació pel NO. A les manifestacions, havíem de fer front als servei d’ordre del PSUC i de les CCOO ben recolzats per gent de CIU i del PSC fins el punt que ens feien menys por els antidisturbis que ens enviava el Sr. Sánchez Terán Governador Civil de Barcelona que ens prohibia, una rere l’altra, les manifestacions pel NO que convocàvem (disposo de nombroses proves a banda els escrits de la època)
4. Doncs bé, ara que el règim nascut el 1978 i bon continuador del seu predecessor comença a esmicolar-se, tota aquesta gent, tots aquests Monàrquics que aviat s’auto-proclamaran tots “Republicans” (el PCE-IU ja ho ha fet...) es desfan pel “Dret a decidir” pel “Ara és l’hora”, passen de sobte i de manera accelerada al “camp de la defensa de la democràcia” i ho concentren tot en la qüestió Nacional de Catalunya, en una campanya mediàtica immensa, això sí, on els Ribera, les Camacho, les Rosa Díez i l’associacionisme relacionat amb ells, certament en grau menor, hi tenen plenament cabuda.
5. El règim de la PARTITOCRÀCIA és molt democràtic amb els seus, és a dir, amb tot el ventall de partits sistèmics i fa perfectament la seva feina pel què fa als demés, perquè saben prou bé que qui no surt a la tele ja no existeix... per bé que això també comença a trontollar com ho palesa aquest invent de PODEMOS, treballat des fa anys per gent poderosa, amb epicentre a la simbiosi ATTAC-Le Monde Diplomatique-SU de la IVª Internacional (Izquierda Capitalista a l’Estat espanyol) que jo anomeno La Internacional Il•lustrada de la Progressia...
6. És un país el nostre on ningú, absolutament ningú no va ser condemnat ni va fer presó pels crims comesos al llarg de 40 anys de Pau franquista! (I una jutgessa argentina, sí, del país de la “Ley de punto final” als colpistes de Videla, cop d’estat que fou finançat pel Nou Règim continuador del franquisme... vol perseguir a uns quants i el “Teixit Social” recull signatures...)
7. El que cal condemnar és el Pacte del 1978 amb el Franquisme i totes les conseqüències que se’n deriven aquí i el cop d’Estat de Videla i totes les conseqüències que se’n deriven allí!
8. Perquè els qui ho possibilitaren, ara ens donen lliçons de democràcia i ni tan sols demanaran perdó pels danys causats: els 40 anys de Pau del nou règim de la PARTITOCRÀCIA MONÀRQUICA-FRANQUISTA, que simbolitzarem a nivell de l’Estat en els A. Suárez-Carrillo-F. González-A. Guerra-Fraga Iribarne-Martin Villa i, a Catalunya, amb noms il•lustres i gloriosos a no oblidar mai, com serien en Roca Junyent-Solé Tura-Guti i els diferents Virreis-Honorables (TOTS!) a començar pel corrupte Jordi Pujol i Soley i tota la seva família.
2. Ara, per favor, passat el 09N, baixem a LA TERRA!
9. Mentrestant, continuen els desnonaments a Hispània i a Catalònia, els retalls de tota mena i ningú, absolutament ningú que s’estimi el seu país, que vulgui contribuir a aixecar l’esperança del canvi radical en base a la transformació de la societat pel bé d’aquesta i dels seus treballadors, no hauria de separar lluita social i alliberament nacional, millor dit, Alliberament Nacional sobre la base de la Transformació Social del país.
10. Per la qual cosa és indispensable partir de la divisió de la societat en classes socials irreconciliables i per tant, l’existència del fet nacional com a realitat objectiva que se’ns imposa a totes i tots, no hauria pas de convertir-se en la gran cortina de fum per a el manteniment de la CONCILIACIÓ ENTRE LES CLASSES (situació actual...)
11. Afirmo amb contundència que ha estat correcte participar activament i cridar a votar SÍ-SÍ en aquesta consulta absolutament simbòlica però que haurà sacsejat molt seriosament el ja prou malmès edifici del Règim nascut d’aquell vergonyós Pactes del 1978!
12. Encara més correcte de part dels qui no hem participat en cap muntatge de CONCILIACIÓ DE CLASSES, per bé que és el nostre, un paper absolutament testimonial ja que “ens movem, però no sortim en la foto” (A. Guerra que diu que s’acaba de jubilar, la qual cosa significa que el trobarem fins a la sopa (com a tots els Monàrquic-Franquistes que es “jubilen”!)...
13. No hi haurà emancipació Nacional i de classe sense generar consciència i organització amb arrels fortes sobre el fet que l’enemic el tenim a la Plaça de Sant Jaume, governin les “dretes” o governin les “esquerres” i sense vincles orgànics sòlids amb els proletaris avançats d’arreu de Catalunya...
3. LA TASCA DEL MOMENT
14. Per la qual cosa seria necessària la capacitat de crear un ampli
MOVIMENT PER A L’EMANCIPACIÓ NACIONAL I DE CLASSE
15. Dic capacitat perquè això hauria de poder implicar que tot i mantenir cada grup, col•lectiu o organització, la seva identitat i les seves estructures orgàniques, seria imperatiu que de la manera més incondicional
SE’N FORMÉS PART DES DE LA MÉS GRAN LLEIALTAT i, FINS I TOT, EN PLENA RECERCA D’ACCELERAR-NE LES FUSIONS PER AGRUPAMENTS D’AFINITAT PROGRAMÀTICO-IDEOLÒGICA
16. Això què implica? Vegem-ho:
a) Algú n’hauria d’emprendre la iniciativa pel medi d’una primera convocatòria restringida, amb ordre del dia centrat en lo essencial, a ser possible amb un esborrany de Manifest.
b) D’aquí n’hauria de poder sortir una segona convocatòria molt més àmplia, amb discussió oberta i sincera sobre el Manifest que es proposaria i que hauria de sortir-ne millorat pels participants.
c) En el supòsit que es pugui concloure que s’han assolit els objectius mínims desitjats, el MOVIMENT PER A L’EMANCIPACIÓ NACIONAL I DE CLASSE s’hauria de dotar d’unes normes de funcionament que prioritzin les formes locals d’organització, de barri, de poble, comarcals, amb l’ASSEMBLEA com a òrgan sobirà i l’ACCIÓ DIRECTA, ambdues com a expressions democràtiques de representativitat i de lluita.
CONCLUSIÓ: Anar més lluny en aquest text seria un profund error.
No seré pas jo qui el cometi!
Cal que sigui la gent la qui decideixi en tot moment i que continuï essent la gent la qui continuï decidint, per la qual cosa no hi haurà càrrecs, dirigents o direcció que es puguin anquilosar i burocratitzar:
Revocabilitat permanent de tot càrrec per l’Assemblea!
DEMOCRÀCIA OBRERA i ACCIÓ DIRECTA!
Jo i un grapat de gent ens posaríem d’immediat a treballar si és que algú decidís de prendre la iniciativa del procés envers aquest
MOVIMENT PE A L’EMANCIPACIÓ NACIONAL i DE CLASSE!
Iniciativa que, cal dir-ho, implica estar disposats a sacrificar, dins el temps i l’espai, Sigles, Grups i Grupets, Capelles, Organitzacions i TOTA LA PESCA del que no anirà mai més lluny que seguir essent aprenents de futurs governants que succeirien als d’ara, simulant
QUE TOT CANVIA PER A QUE NO CANVIÏ RES!
Comuniqueu-vos amb mi al
e-mail lenagerminal ARROBA gmail.com
Germinal. 10 Novembre 2014 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: I ara què?
|
|
per a |
10 nov 2014
|
|
I què fem amb les colònies? |
|
Re: I ara què?
|
|
per per b |
10 nov 2014
|
|
ara a votar a podemos, y despres a votar en las plbiscitaries, y despres, a las municipals, i despres a votar a las españoles, i despres a votar, i despres a votar........ a votar...... a votar....... bebeeebeeeeebeeeeeeee, pujol askatu, millet askatu viska el trias, i votar i votar, i als pprecaris que les donem per cul, i artur mas president, ni pirmis ni osties, i votar i votar,http://www.youtube.com/watch?v=s52j4iWscus&sns=em |
|
Re: I ara què?
|
|
per (A) |
10 nov 2014
|
|
nacionalismo y naciones a la merda! |
|
Re: I ara què?
|
|
per (B) |
10 nov 2014
|
|
TU NACION ESPAÑOLA LA PRIMERA QUE SE VA IR A LA MIERDA |
|
|
