Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Div 17 al Banc Expropiat: presentació del llibre «Leila Khaled. El meu poble viurà. Autobiogràfia d'una revolucionària»
per Banc Expropiat de Gràcia Correu-e: elbanc ARROBA riseup.net (verificat) Adreça: Travessera de Gràcia	13 oct 2014
Divendres 17 d'octubre 19h al Banc Expropiat Travessera de Gràcia 181 Joanic o Fontana
Presentació del llibre Leila Khaled. El meu poble viurà. Autobiografia d'una revolucionària. A càrrec d'Arnau Carné membre de Tigre de Paper Edicions. ... i després passi del documental Leila Khaled: la segrestadora (amb subtítols en català). “Sóc de la ciutat de Haifa, però gairebé no recordo la llar de la meva infància. Puc veure la zona on jugava de petita, però de casa nostra només en recordo l’escala. Se’m van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt després. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys més tard, el 29 d’agost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avió imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre país ocupat i per mostrar que no havíem abandonat la nostra pàtria. Irònicament, l’enemic israelià, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans”. Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals. El llibre “Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària” s’escriu l’any 1971 i s’edita l’any 1973, a partir de les converses que George Hajjar manté amb Leila Khaled. “Jo sabia que hi havia de jugar un paper: em vaig adonar que la meva missió històrica era com la d’un guerrer en l’inevitable batalla entre opressors i oprimits, explotadors i explotats. Vaig decidir convertir-me en una revolucionària per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.” Extret de la web de Tigre de Paper.
Mira també: http://bancexpropiatgracia.wordpress.com http://www.tigredepaper.cat/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more