|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
|
per Te puta mare |
29 jul 2014
|
|
La incompetència (o ceguera voluntària) de la Agència Tributària Espanyola, la mà tova de les sentències de la justícia de classe i l'indult com a pilar de la corrupció estructural a l'estat espanyol, permeten que aberracions com les que ha comès Jordi Pujol quedin impunes. Un nou país ha d'implicar la fi de la impunitat. En això estem. |
El frau empresarial català multiplica sis cops les retallades de l'executiu neocon-vergent · Els noms dels 1.600 grans evasors, blindats i protegits pel mateix Estat defraudat · La nissaga Carulla, el pare d'Artur Mas, Carceller de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l'empresari químic Bas Puig, el directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l'arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro Sanz o Emilio Botin, entre els defraudadors.
Les dades hi són. El frau fiscal empresarial català, via paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, sixtuplica les pitjors retallades antisocials aprovades pel Parlament de Catalunya des del final de la dictadura. Fonts sindicals eleven a 16.000 milions d'euros el frau fiscal català anual, davant els 2.700 milions d'euros de tisorada del primer pressupost d'Artur Mas. La xifra, en plena fal·lera electoral pel 'pacte fiscal', s'apropa al volum de l'espoli fiscal de l'Estat que acumularien les finances públiques catalanes, estimat en vora 20.000 milions d'euros per diversos estudis sobiranistes. Doble moral convergent: exigeixen nova fiscalitat portes enfora i encobreixen el frau fiscal dins de casa.
La comparativa mereix similar resultat en el cas de l'Estat espanyol. Les organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia submergida en en 240.000 milions d'euros, ben bé 5 cops les retallades aprovades per Rodriguez Zapatero -50.000 milions- per al període 2010-2013. Aquesta realitat suposa un mínim d'un frau fiscal anual on es deixen d'ingressar ben bé 25.000 milons d'euros anuals. Segons GESTHA, organisme dels tècnics i inspectors d'Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d'euros, la petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de particulars es limitaria a 1.543 milions d'euros. L'altra gran bossa de frau, el frau laboral amb la Seguretat Social vinculat a l'economia submergida, ascendiria a 30.000 milions d'euros.
El frau no és pas nou, sinó cronificat: GESTHA denuncia "que s'està perdent la batalla contra el frau fiscal amb una estratègia clarament equivocada", amb una legislació laxa i una política governamental que fa anys que posa la lupa "sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en comptes de perseguir les grans bosses de frau" alenades per les grans fortunes i les grans empreses, principals responsables d'un frau massiu del qual hi ha símptomes rellevants. Segons dades oficials, a l'Estat espanyol hi ha 3.299 persones que disposen d'un patrimoni superior als 10 milions d'euros. Només 729 persones van declarar tenir un patrimoni superior a aquella xifra.
D'empresaris a esportistes
Dels casos de frau fiscal més recents, es podrien citar el del pilot de motos Sete Gibernau -2,8 milions evadits a Suïssa-, el del directiu de RBA Ricardo Rodrigo -2,3 milions, enviats també al país helvètic- o el de la nissaga Carulla. La nissaga propietària d'Agroalimen, al primera indústria alimentària catalana, està sent investigada per l'evasió continuada, a través de societats instrumentals, durant els darrers cinc anys. El frau podria arribar als 180 milions d'euros, que van ser enviats a les Antilles Holandeses per constituir dues societats que van ser recomprades per dues mercantils amb seu a Costa Rica i l'Uruguai i vinculades als sis germans Carulla.
No són pas els únics. Demetrio Carceller, propietari indiscutit de Cerveses Damm SA, també està imputat per un frau fiscal continuat durant els darrers 15 anys i per un valor que ascendiria als 500 milions d'euros. Carceller s'hauria empadronat falsament a Portugal per beneficiar-se d'una política fiscal que grava menys les grans fortunes, però la legislació espanyola obliga a demostrar que s'hi resideix al menys 183 dies a l'any per triar sota quina administració declarar.
Els paradisos fiscals -més de 100 arreu del món- són peça clau en l'evasió fiscal i, en el cas català, Andorra hi juga un paper cabdal mantenint encara el secret bancari. El principat hi té dipositats entre 2.700 i 3.500 milions d'euros de súbdits espanyols. L'any passat, experimentant un creixement del 3000%, la Guàrdia Civil va decomissar fins a 2'5 milions d'euros sortint del país.
El recurs al paradís fiscal va acompanyat de la particular proliferació de nacionalistes sobtades. De fet, la tenista Arancha Sánchez Vicario és fiscalment andorrana, com Montserrat Caballé. El pilot català de F1 Pedro Martinez de la Rosa, com l'espanyol Fernando Alonso o el tenista Carlos Moya, són fiscalment suïssos. De nacionalitat monaguesa és Àlex Crivillé. I sent jugador del FC Barcelona, Luis Enrique -fiscalment nacionalitzat suís, també- va ser expedientat l'any 2003 per no haver declarat 600.000 euros. Els diners corresponien a pagaments realitzats per Nike Europe a la societat Fullforce Sport Limites, controlada pel jugador i amb seu a les Antilles holandeses, i havia evadit 270.000 euros en impostos.
Anecdòtica menció a banda mereix el cas de Sánchez Vicario. Entestada en que José María Aznar assistís a la seva boda, va comunicar a Hisenda el 2003 que regularitzava la seva situació per garantir l'assistència de l'expresident. Aznar hi va anar, però Sánchez Vicario no va passar comptes -un deute de 3,4 milions d'euros- fins el 2009, quan el Tribunal Suprem va dictaminar-ho. L'anècdota està descrita al llibre "Estado fiscal y democracia" de qui fou director de l'Agència Tributària amb el gabinet Aznar, Ignacio Ruiz-Jarabo. Al llibre descriu també com Florentino Pérez, president del Real Madrid, va pressionar Enrique Giménez Reyna -l'aleshores secretari d'Estat d'Hisenda del PP i posteriorment imputat com a cervell de la trama 'Gescartera'- perquè aturés, sota l'amenaça d'aturar la Lliga professional, les investigacions sobre futbolistes d'elit. El darrer episodi d'aquesta mena es va escriure al Mundial de Sudàfrica, quan els jugadors de la selecció espanyola van rebre una prima personal de 600.000 euros que van decidir declarar a Sudàfrica. Allà tributaven al 23% mentre a l'Estat al 43%, el que va suposar per a cada jugador un estalvi de 132.000 euros.
De Lienchenstein a Suïssa, del HSBC al LGT: 1.600 defraudadors descoberts
Fraus massius que cauen ràpidament dels titulars, estafes que mai no se sap com acaben i que acaben sovint en impunitat i corrupcions sobre les quals es força un rapid oblit. Doble moral, doble economia i doble fiscalitat. I una única impunitat sobre elits multireincidents - Lienchenstein i Suïssa el 2009 i 2010 són les dues clarianes paradigmàtiques del quarto fosc del frau fiscal. Dues filtracions -no cap investigació oficial- van deixar al descobert 1.600 defrauadadors descoberts. Delinqüència d'alta volada fiscal i coll blanc. D’aleshores ençà, però, s’ha blindat sempre la seva identitat i se’ls ha ofert discrecionalment la possibilitat de solucionar-ho amistosament amb una ‘segona oportunitat’ (amb declaracions complementàries exemptes de sanció penal o administrativa). I encara avui no està resolt l’engima de com ha acabat tot plegat. Fortunes que han incorregut en delictes fiscals milionaris i que, segons els inspectors d’Hisenda aplegats a GEHTSA, han tingut un escandalós “tractament privilegiat” i “condescendent”. Més encara, assenyalen, en un moment de crisi, retallades i noves càrregues impositives a través de l’augment de l’IVA i el IRPF, és a dir, de recàrrega fiscal sobre les rendes del treball i el consum.
En el cas suís, que esclatà el juny de l’any passat, es varen descobrir 3.000 comptes opacs propietats de ciutadans de l’Estat espanyol, dipositats al HSBC per un valor de 8.000 milions d’euros i que afectaven directament 1.500 persones. Hisenda, però, va centrar-se en 659 casos. La primera carta que va remetre, una invitació a regularitzar la situació sense costos penals, no la va respondre cap dels afectats. Només quan es va incoar expedient sancionador, van començar a arribar les respostes. A dia d’avui, s’han recuperat 220 milions d’euros defraudats. Malgrat el silenci ferri, fonts properes a la investigació han aclarit que al llistat “estan totes les grans fortunes que es puguin imaginar”. Hi ha nombrosos polítics, empresaris i financers implicats, entre ells el pare d’Emilio Botin, president del Banc Santander. I fins tot han surat detalls de com es va arribar a estendre el pànic en el si de l’establishment: un empresari madrileny va tancar la seva mansió i va marxar a l’estranger, remetent a Hisenda els bitllets de vol com a prova que ja no vivia a l’Estat.
Només un any abans, havien estat descoberts 200 compts opacs de ciutadans espanyols al Lienchtenstein Global Trust Group (LGT). Hisenda va instar a regularitzar la situació a 67, dels quals només un 20% ho han fet. Entre els enxampats destacaven 7 ciutadans catalans amb dipòsits no declarats al paradís fiscal. Es tracta de Josep Bas Puig, empresari català del sector químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administador d'una empresa nautica a Barcelona (frau de 7'98 milions); l’arquitecte barceloní Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros). El setè dels catalans enxampats no és cap altre que Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros. Del compte, n'era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. De la mateixa operació també en resultaran expedientats el cantautor Alejandro Sanz –paladí de la lluita contra la pirateria informàtica-, l’industrial basc Alenadro Legarda (director de la totpoderosa CAF) o Carlos Meier (exdirectiu de Segundamano i fundador de l’Instituto de Empresa).
El penyasegat de la impunitat efectiva
Tots dos casos certifiquen, però, que contra el frau fiscal massiu continuat no hi ha estris adients per eradicar-lo. Els dos afers demostren clarament la feblesa i la manca de mitjans: la descoberta no va ser pas fruit d’investigacions pròpies sinó de filtracions, compravendes de diskettes i casualitats. En el cas dels comptes al LGT de Lienchenstein, l'origen és la venda de les dades de 5.828 evasors (amb un patrimoni total de 5.000 milions d'euros) realitzada per un extreballador de l’entitat, Heinrich Kieber, als serveis secrets alemanys. Entre ells, constaven els 67 ciutadans de l’Estat espanyol expedientats. Alemanya en va facilitar les dades. El cas suís d’HSBC és idèntic: en aquell cas és un extreballador qui ven les dades a l’Estat francés, que les traspassa la hisenda espanyola.
Una dinàmica similar s’ha viscut en els casos més sonats de corrupció dels Països Catalans. A la trama Gürtel, el fet que tota la comptabilitat tafurera estava en un disc dur extraible; en el cas del saqueig de Millet al Palau de la Música, per una denúncia inicial feta des de dins. I per acabar, cal no menystenir que els expedients finalment incoats es caracteritzen després per llargues dilacions judicials, eficaçment gestionades per buffets d’advocats de luxe. La darrera mostra fefaent n'és el cas Hisenda, “exemple de cobdícia i brutícia”, segons el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, d’una trama que subornaba inspectors a canvi de liquidacions favorables. El judici va trigar 12 anys a celebrar-se i aquest estiu se n’ha fet pública la sentència. Dotze processats han estat condemnats a elevades penes de presó d’entre 6 i 13 anys, entre ells Josep Llúis Núñez, l’advocat Juan José Folchi o l’excap d’Inspecció d’Hisenda a Catalunya a Catalunya Josep Maria Huguet. Tots els condemnats, però, són al carrer.
És el punt sobre la i. De la i d’impunitat. Hannah Arendt ho teoritzava a 'Els origens del totalitarisme': des de l'Edat Mtjana, els codis de conducta, de càstig i repressió que s'apliquen a la resta de la societat mai no afecten els delictes de les elits. Protegides sempre per un circuit de poder que condueix indefectiblement a la seva impunitat. Al segle XXI, les portes giratòries que vinclen poder estatal i poder econòmic segueixen ben obertes i operatives. I mentre la crisi s'abona per la multitud de baix, els pocs de dalt segueixen acumulant riquesa i evadint-la. Delinquint en els angles cecs del capitalisme opac. |
Mira també:
http://directa.cat/noticia/silenci-aqui-es-defrauda-16000-milions-deuros-anuals
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per cagada pastorets |
29 jul 2014
|
|
El frau fiscal dels 'pares de la patria catalana' DUPLICA el deficit fiscal (l'expol.li tributari de Espanya envers Catalunya)... ara aneu a `posar-vos una pomadeta quatribarrada a les hemorroides, cosinets indepes... que la cosa té 'mal arreglo' i a l'onze de setembre de 2014... agafa un c... i esmorça! |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per ? |
29 jul 2014
|
|
Els que defrauden, son els mateixos als qui el fernandes els hi dona la mà al parlament, o el hi fa picadetes d´ull????? |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per anarquista |
29 jul 2014
|
|
Articulàs i punt. llegiu més i bordeu menys. |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per hahaha |
30 jul 2014
|
|
No heu entès res! Sembla que us informeu del que passa a catalunya x tele5, la veritat. Catalunya no pot lluitar contra el frau fiscal pq no té hisenda pròpia, això és un fet, per molta retòrica ciutadanista que aneu deixant anar. A vegades em costa distingir a qui m'adreço x internet xddd |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per hoho gunga |
30 jul 2014
|
|
la qüestió no es que catalunya no tringui hisenda pròpia, encara que si que recapta impostos, la qüestió es que "El frau fiscal dels 'pares de la patria catalana' DUPLICA el deficit fiscal (l'expol.li tributari de Espanya envers Catalunya",i la qüestió es COM s'ha estat amagant això... Clar que pot ser que el david fernández sigui un espanyolista. oi? |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per anarquista |
30 jul 2014
|
|
jaajaaaaa..... articulas i punt, visca l, autoritat, volem estat catala, jaaajaaaa. cuan els mossos donan regalets, catalunya no pot fer res, a culpa la te espanya i punt i directa, ja se sap. |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per Neng |
30 jul 2014
|
"Un nou país ha d'implicar la fi de la impunitat. En això estem."
Ja, ja, ja.... el colmo de la estupidez nacionalista!!! ja, ja, ja.... te contestaré con una pregunta: ¿estaría el Molt Honorable imputado de existir una hacienda catalana?
A los hechos me remito: el caso Palau fue denunciado inicialmente en la Delegación de Hacienda de Cataluña allá por el 2002.... y ni caso. No fue hasta el 2009 cuando la Fiscalía de Barcelona tomaba cartas en el asunto, durante estos años algunos delitos ya habían prescrito. Pero la cosa no acabó ahí, los jueces se pasan el caso unos a otros hasta llegar al 2013, llegándose a contar cinco jueces de instrucción!!! Al final, ya en el 2014 se le condena a Millet a un año de cárcel.
En això estem?????
¿Nos tomas por idiotas? ¿Incompetencia de la Agencia Tributaria Española?
No, David, no. Es corrupción de las estructuras de autogobierno catalán: ya sea judicial como político.
"La sociedad civil catalana ha vivido ajena a los escándalos. En su ADN está grabada la palabra discreción. Acostumbrados a oler la corrupción en las aguas sucias de casa del vecino, pero nunca en las suyas, se ha ido construyendo a su alrededor una áurea de respeto y admiración que manaba de la aparente serenidad y buen hacer de su primera línea política y empresarial."
http://www.dossiersdelparaiso.com/home.aspx?action=42&dossier=96
Pero todo cae David, todo cae.... Ten cuidado, al ligar tu proyecto independentista al soberanista de la burguesía catalana puedes caer con ellos.
La "transversalidad" os pasará factura, el tonto útil se revela como tonto cuando el 9N comparta mesa con los mismos que parasitan las estructuras de autogobierno.
El problema es que os equivocasteis de elección y ahora ya no hay vuelta atrás. La oligarquía sacó la estelada azul y os faltó tiempo para sumaros, para trabajar juntos, para apoyar (humana y económicamente).... Ahora el proyecto se tambalea y se desvela como lo que realmente es:
La eterna lucha de clases, y por cierto, la imputación de los Pujol es una pequeña victoria!!!
El resto del artículo no aporta nada más de lo que ya se ha escrito en el caféambllet. |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per Neng |
30 jul 2014
|
Apunte:
Cuando digo que el problema es la corrupción, ya sea a nivel judicial o político, en las estructuras del autogobierno catalán, no he especificado el motivo:
Es el control de la clase burguesa sobre estas estructuras el que les permite usarlas en su propio beneficio. Lo que tampoco asegura que bajo control popular sucediera lo mismo. Sí, no he descubierto la sopa de ajo, como tampoco invento nada si deduzco que este control burgués se mantendrá a mayores o menores cuotas de autogobierno, ya que en el proceso soberanista actual se mantienen las diferencias de clases como un hecho "natural", incuestionable y al mismo tiempo irrelevante. Algo realmente sorprendente en la actual situación de crisis económica.
Es por esto que veo el objetivo final del proceso soberanista como una reafirmación de la lucha de clases por parte de una burguesía que quiere seguir manteniendo el control sobre las cuotas de autogobierno que pueda alcanzar. |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per para neng |
31 jul 2014
|
Apunte:
El primer parágrafo no pertenece a David Fernández sinó, imagino, al autor del post. |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per com? |
31 jul 2014
|
Deixa't de xorrades, el Pujolet no estaria imputat si no hagués confessat. L'agència tributària espanyola s'ha revelat com incompetent i punt, mentre que la catalana compta per ben poca cosa, ja que , a pesar de recaptar els impostos sobre transmissions patrimonials, l'evasió fiscal d'en Pujol és molt anterior al 2008, any de la creació de l'atc. Així doncs és absurd jugar a imaginar com de corrupta seria una hisenda pròpia, tan sols constatem com de merdosa és l'espanyola que és la responsable d'aquest cas.
Pel que fa al cas palau, efectivament, estàs donant la raó als independentistes. La delegació de la hisenda espanyola a catalunya no va fer res de res el 2002.
A partir d'aquí abandones el debat i et dediques a donar una visió de la societat catalana pròpia de telecinco.
Transversalitat? Tu sí que la pagaràs cara quan se't jutgi per haver compartit discurs amb el PP, C's i l'MSR. |
|
Re: Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals (David Fernández)
|
|
per Neng |
31 jul 2014
|
"el Pujolet no estaria imputat si no hagués confessat."
Ja, ja, ja,...... esta si que es buena, ja, ja, ja... desde luego que sentido de humor no os falta!!! Todavía os creéis que ha sido una especie sacrificio personal, una confesión a modo de autoinmolación para salvar, ¿el qué? ¿un proyecto más grande y transcendental como es la libertad del pueblo catalán? ja, ja, ja....
Sois patéticos y el nacionalismo os pudre el cerebro hasta el extremo de no recordar que hace ya algún tiempo que las miserias de los Pujol se aireaban en la prensa.... de Madrid (esto con la independencia tampoco pasaría, ¿verdad?). Y le faltó tiempo a los nacionalistas de aquí para inventar una teoría conspiranoica anticatalana que ahora os estáis comiendo con patatas...
Mira si eres idiota que a la Delegación de Hacienda en Cataluña le llamas española, ¿la Fiscalía de Barcelona también es española? ¿y los cinco jueces que se pasaron el marrón durante años, también son españoles? ¿porqué? ¿porque no existe todavía un estado catalán? Entonces, tú también serás un puto-español hasta la creación del sacrosantoestadocatalán, ¿verdad?
Lo raro es que hayas aprendido a mear de pie... |
|
|
