|
|
|
Notícies :: laboral |
|
[31M] Debat. Precarietat laboral: respostes des de l'anarcosindicalisme i el suport mutu.
|
|
per Assemblea Llibertària Heura Negra
Correu-e: heuranegra ARROBA riseup.net (no verificat!) |
27 mai 2014
|
|
El proper dissabte 31 de maig de 2014, al Casal Tres Lliris de Gràcia, proposem el següent debat, amb les ponències de membres d'Heura Negra, Cnt-Ait Barcelona i Cgt Acció Social. |
Des de la vaga dels treballadors de Fnac, fins als acomiadats de Mercadona, des de la vaga de cadenes de menjar ràpid a EEUU, fins a les vagues tèxtils de Bangladesh. La precarietat s'imposa pas a pas arreu del planeta i, a casa nostra, ja deixa entreveure com el Tercer Món s'apropa dia a dia a més capes de la classe treballadora.
LA NORMALITZACIÓ DE LA PRECARIETAT ÉS UN FET INDISCUTIBLE.
Les persones en condicions de precarietat, són ja la majoria de la classe treballadora a l'estat espanyol.
L'estructura clàssica sindical de comitè d'empresa no és suficient pel model de dispersió, atomització i inseguretat que generen els treballs precaris, sobretot del sector serveis i subcontrates.
El poder de la nostra classe, dels i les treballadores, està dividit en dos blocs: el poder estructural i el poder associatiu.
El poder estructural és aquell que poden tenir diferents grups de treballadors per aturar la producció o l'economia d'alguns sectors, (com per exemple els controladors aeris, on 6000 treballadors poden aturar el tràfic aeri de tot l'estat espanyol). El sindicalisme pactista i groc sol tenir gran interès en aquests sectors, però cada dia, degut a l'externalització i la subcontractació, aquesta força és veu més diluïda i no creiem que sigui per casualitat.
Per altra banda, està el poder associatiu de la classe treballadora, la capacitat d'autoorganització i de incidència en la realitat dels treballadors. Aquest està dividit en tres fronts, el sindical, el social i l'ideològic. El sindical és la força dels sindicats, el nombre de treballadors afiliats i la capacitat de mobilització dins de la seva empresa. El segon, i del que en volem parlar amb profunditat aquí, és el social, el poder de conscienciar i mobilitzar l'entorn social, un clar exemple del qual seria la vaga de Fnac. I el tercer és el poder ideològic, la capacitat d'explicar i rebatre els arguments que justifiquen l'explotació, tant de l'empresari, la patronal o els poders polítics.
Avui, degut a la precarietat, a la temporalitat, i a la mobilitat contínua en els llocs de treball, el sindicalisme i les lluites laborals han d'assumir una altre caire, un caire molt més social, on tant els propis sindicats, com els grups de suport als barris, o les comissions laborals de les assemblees de barri, han de fer de suport “para-sindicalista”, per recuperar la força que tenien els treballadors no només a l'empresa sinó també al barri o al poble, entre la família, o al bar; en definitiva, a tots els àmbits de socialització. On la força no només es mostri pel nombre de treballadors que van a la vaga o es sumen a la lluita, sinó també pel suport que hi ha als barris, o del suport social en general, ja que avui estem explotats com a treballadors i com a consumidors, i junts i ben coordinats, podem fer més mal que mai. La frase que ja fa cosa d'un any vam treure en un pamflet, ens l'hem de començar a prendre molt seriosament:
“SI NOMÉS ENTENEN DE BENEFICIS QUE SÀPIGUEN QUE SÓN PERDUES” potser així començaran a escoltar-nos.
De tot això en parlarem el proper 31 de maig a les 19 al Casal Tres Lliris de Gràcia. |
Mira també:
http://heuranegra.net/precaris
|
This work is in the public domain |
