Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Els expedients filosòfics del FBI sobre Albert Camus i Jean Paul Sartre
per Andy Martin	02 gen 2014
Caminava jo fullejant alguns dels expedients del FBI sobre filòsofs francesos , quan va saltar-me a la cara un nou candidat per ocupar l'atestat " Monticle d'Herba " [ a Dallas , lloc des del qual , segons algunes teories , va poder també disparar contra el president Kennedy ] . A les compactes fileres de la CIA , la màfia , el KGB , Castro , Hoover , i LBJ [ el president Lyndon Baines Johnson ] , podem afegir ara a Jean - Paul Sartre . Els informes de l'FBI i el Departament d'Estat al llarg dels anys 60 havien cridat l' atenció sobre la pertinença de Sartre al Comitè Joc Net amb Cuba , del qual Lee Harvey Oswald era també membre . www.prospectmagazine.co.uk/art-books/camus-sartre-fbi-hoover < I - de forma profètica ? - Sartre havia " desestimat als EUA com una nació escapçada " . Naturalment , em vaig apressar a tractar de descobrir on exactament podia haver estat Sartre el 22 de novembre de 1963. Podria ser , al cap ia la fi, que ell hagués estat el Segon Tirador ? Tot d'una , van començar a encaixar totes les peces . Però posteriors referències en l'expedient principal sobre Oswald mostraven que l'FBI , si bé inquiet de manera general per les " tendències esquerrans" de Sartre i els seus vincles amb els comunistes , amb Castro i Bertrand Russell , estava preocupat concretament perquè amenacés -a més de protestar contra la intervenció nord-americana al Vietnam - amb "participar activament en el Comitè Qui Va matar a Kennedy francès" (d'acord amb un article del Washington Post del 14 de juny de 1964) . L'FBI havia abraçat la teoria del Tirador Solitari . L'èmfasi del seu interès per Sartre no es dirigia , per tant, a saber si havia participat en alguna conspiració sinó més aviat a si creia en la teoria de la conspiració i " recolzava la postura que Oswald no havia estat el veritable assassí del president Kennedy " . L'FBI li tenia tirat l'ull a Sartre ia des de 1945 . Poc després van començar a investigar al seu contemporani , Albert Camus . El 7 de febrer de 1946, John Edgar Hoover , director del FBI , va escriure una carta al " Agent Especial encarregat " a la sucursal de Nova York , cridant la seva atenció sobre cert ALBERT Canus , " segons consta , el corresponsal a Nova York de Combat , que ha estat redactant informes erronis que resulten desfavorables per a l'interès públic d'aquest país " . Hoover va donar ordres de "portar a terme una investigació preliminar per verificar els seus antecedents , activitats i afiliació en aquest país" . Un dels subordinats de Hoover va tenir coratge per informar el director que " el veritable nom del subjecte és ALBERT CAMUS , no ALBERT Canus " ( conjecturant diplomàticament que " Canus " era probablement un àlies que havia astutament adoptat ) . La ironia que es desprèn dels expedients de l'FBI sobre Camus i Sartre , que abasten diverses dècades ( i als que , encara parcialment censurats , vaig tenir accés gràcies al obre't sèsam de Llei de Llibertat d'Informació) és que els homes- G , inicialment tan antifilosóficos , es van trobar filosofant de mala gana . Es van convertir ( en frase de GK Chesterton [ en L'home que va ser dijous ] ) en policies filosòfics . Hoover necessitava saber si l' existencialisme i l'absurd representaven algun tipus de tapadora del comunisme . Per a ell , qualsevol cosa podia significar una reescriptura xifrada del Manifest Comunista . Això era el que tenia el Manifest ... que no era manifest : més sovint , com diria Freud , estava latent . Així que els agents de l'FBI es van veure forçats a convertir-se en psicoanalistes i hermeneutes , involucrats en el que l'historiador Carlo Ginzburg va cridar amb cura el " paradigma cinegètic " (una germanor de detectius cercadors de pistes en què inclou Freud i Sherlock Holmes ) . De manera que ens trobem amb agents que es dediquen a estudiar obres filosòfiques i assistir a conferències . Però els de l'FBI eren " policies filosòfics " en un segon sentit : en seguir les petjades de Camus i Sartre ( vigilància , escoltes , punxades telefòniques , robatoris ) donen forma al seu propi encuny d'investigacions filosòfiques . Els expedients filosòfics de l'FBI , sobretot , revelen de quina manera l'agència es va tornar tan dogmàticament anticonspirativa . Sartre havia estat convidat als EUA cap al final de la Segona Guerra Mundial , com a part d'una campanya de propaganda supervisada per l'Oficina d'Informació de Guerra ( Office of War Information - OWI ) . Davant l'escepticisme de l'FBI respecte que l'autor de La nàusea i L'ésser i el no-res fos capaç d'aportar una mica de propaganda decent en nom de qui va ser , Sartre tenia almenys un robust defensor : Archibald MacLeish , subsecretari d'Estat, i director assistent de la OWI . MacLeish és avui més conegut com a autor d'una formulació clàssica de l'estètica de la modernitat : "Un poema no hauria de significar / sinó ser " . Poeta al París dels anys 20 , es convertiria en Bibliotecari del Congrés i professor de Retòrica a Harvard . Però durant la guerra va ser una de les figures fundadores de la " Secció d'Investigació i Anàlisi " de l'Oficina de Serveis Estratègics [ Office of Strategic Services - OSS ] , precursora de la CIA , el servei d'intel · ligència més internacional ( i rival , per tant , l'FBI ) que Hoover tractava d'avortar i soscavar . En una entrevista publicada a France - Amérique al març de 1945 , MacLeish demanava al seu entrevistador que "no oblidar [ a ] informar Sartre , el talent tant apreciava , que s'alegrava a compte de la seva visita " . Mentrestant , des del punt de vista de l'FBI , qualsevol que hagués estat a la Resistència ( ja fos activament - Camus - o més marginalment , com Sartre ) estava automàticament sota sospita . Sobretot , periodistes i filòsofs . I encara més quan una altra escriptora francesa , assentada en els EE . UU . , Geneviève Tabouis , caminava amb afany denunciant com comunistes . ( Sartre va escriure un article denunciant com espia del Departament d'Estat , cosa que ella va negar enèrgicament , tot i que ho fes mentre informava d'això al Departament d'Estat ) . Sartre esperava que li espiessin . Però mai va actuar clandestinament . Valorava la total transparència . D'aquí el seu desdeny per l'inconscient freudià i la seva estima pel paper que la visibilitat exerceix en la cultura de la fama . Sartre resultava un misteri per l'FBI : era impossible robar-li informació perquè estava desesperat per donar-la. Així i tot, després d'un quart de segle de fer creus sobre la seva obra , fent notar els seus llaços amb el Che , Russell , els Panteres Negres i el moviment contra la guerra del Vietnam , van haver de concloure en la sinopsi de la seva obra , en els anys 70 , que , d'una banda , podia ser " descrit com pro - comunista " ( i " encoratjava a la joventut a no creure en res espiritual " ) mentre que al mateix temps és "també descrit per algunes fonts com anticomunista " . Camus , que va seguir els passos de Sartre en 1946, va ser retingut breument per immigració a causa del avís de bloqueig d'Hoover . Per contraposició a Sartre , Camus va proposar una estètica de la discreció i la intimitat . On Sartre tendia cap a una maximització de la informació fins al punt de la obscenitat , Camus creia que pot haver alguna cosa semblant a l'excés d'informació . Camus , igual que Sartre , tenia un valedor en la proto - CIA : Justin O'Brien , professor de Francès a Columbia , i traductor dels diaris d'André Gide . O'Brien havia estat així mateix cap de la secció francesa de l'OSS durant la guerra , a la qual es va encomanar la tasca d '"establir xarxes d'intel · ligència després de les línies alemanyes a França" . Durant l'Ocupació va desenvolupar el seu gust per l'obra de Eluard , Michaux , Vercors , " el renaixement poètic que va marcar l'Ocupació " , i per Louis Aragon , que era obertament comunista . Un cop acabada la guerra, els dos serveis d'intel · ligència , l'FBI i la CIA van quedar empresonats en "una praxi binària de reciprocitat antagònica " (com diria Sartre ) . Dit d'una altra manera , l'FBI , i concretament Hoover , detestar primer a l'OSS i després, passat 1947 , al seu avatar , la CIA . Però era més que una disputa territorial que dividia les dues agències . Hi havia una àmplia divergència filosòfica ( i , caldria afegir , estètica ) . L'FBI d'Hoover era summament suspicaç tractant-se de filòsofs , sobretot si eren estrangers : era pràcticament filosófobo , però això no li va impedir a l'organització desenvolupar el seu propi segell de pensament filosòfic en resposta a Sartre i Camus : els expedients de l'FBI sobre l'ésser i no-res. L'FBI no llegia a Sartre ni Camus en l'original francès. Un dels agents , després de robar alguns quaderns i diaris ( " aconseguits dels seus efectes personals" ) a principis de 1945 , es queixa que aquest " material [ està] tot en francès " i es van reclutar traductors . Llavors va poder començar la investigació pròpiament dita. Els de l'FBI apareixen com neoexistencialistas segons el clàssic motlle del primer Sartre . Com el primer Archibald McLeish , adopten el punt de vista segons el qual la gent , i no només la poesia , "no hauria de significar sinó ser " . No els agrada el significat ; estan a l'aguait a buscar , sobretot de significats en codis secrets , però no els agrada . Per descomptat , abonen la tesi que "l'infern són els altres " . I Hoover , s'hagués vist enormement alleujat només amb que qualsevol que creués el conjunt dels EE . UU . Fos un solitari ple d'angoixa , anòmic i introvertit . El que temen i posen en qüestió és el significat i , en última instància , la trama ... o la narració . Són antinarrativos . L'FBI es fa ressò de la clàssica crítica moderna de la narrativa que fa Sartre en la seva novel La nàusea . Els de l'FBI d'Hoover són existencialistes per antonomàsia en el seu rebuig de la narració teleològica : preferirien la contingència i el caos al telos . L'FBI va descobrir en Camus a un tipus del seu gust : el Camus de l' Absurd i l'Estranger , d'acord amb el qual l'individu mai podrà donar-li sentit al món ni connectar amb els altres , de cap manera a llarg termini . Solem pensar en el FBI com a grans teòrics de la conspiració . Però la realitat és bastant matisada : em sento temptat a dir que no eren prou conspiratius . Es resisteixen a la teoria . No volen creure realment en complots . D'aquí la seva actitud primària , la seva metafísica , quan arribem a la pregunta : Qui va matar a Kennedy ? Va ser una conspiració l'assassinat de Kennedy ? L'FBI no admetrà tal cosa . Estaven decidits , a la seva manera característicament neoexistencialista , a concentrar-se en la història - o no història- d'Oswald com llop solitari. Oswald , en resum , és justament el tipus de persona que els convé : un solitari en conflicte , anòmic , desconnectat . Més Meursault [ protagonista de L'estranger , de Camus ] que conspirador . Narrativa , filosofia i espionatge comparteixen una gènesi comuna : sorgeixen de la manca d'informació . L'expectativa de Sartre d'un món d'informació total els mataria del tot . No hi hauria necessitat de l'FBI ni de novel · listes o filòsofs francesos. L'existencialisme i l'absurd insisteixen en la asimetria entre l'ésser i la informació. L'agent James M. Underhill , que seguia heroicament al esquiu " Albert Canus " compendió la teoria amb una frase ressonant : "L'expedient no mostra la seva disposició última" . De manera que on era Sartre el 22 novembre 1963 ? Els arxius del FBI no registren que entrés al país en aquest any ? Probablement es trobava a París , on preparava la segona part de la seva autobiografia a Les temps modernes . La coartada de Camus és encara més sòlida , ja que havia mort en un accident de cotxe al gener de 1960 . Però es va tractar d' un accident a causa o l'atzar ... o d'una conspiració ?
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more