|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
llibertat i autodeterminació del poble
|
|
per Federació Associacions Veïnals de Barcelona
Correu-e: favb ARROBA favb.cat (no verificat!)
Adreça: C/Obradors,6 baixos. Barcelona (Ciutat Vella) |
19 des 2013
|
|
Una bona pregunta, un gran repte democràtic |
La FAVB es felicita davant l’acord assolit per un ampli ventall de forces polítiques a propòsit de la data i de la pregunta a formular en la consulta ciutadana sobre el futur de Catalunya.
El moviment veïnal sempre ha estat compromès amb la lluita per les llibertats civils i els drets democràtics nacionals. Alhora, el nostre moviment és plural i encabeix les diferents sensibilitats progressistes arrelades en les classes populars. Des d’aquest punt de vista, trobem molt adient l’articulació de la pregunta, el seu caràcter inclusiu i la claredat política dels conceptes plantejats.
La primera part de la pregunta -“Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”- es refereix a l’afirmació de la sobirania nacional. Ja fa molt de temps que, de manera amplíssima, la societat catalana ha assolit la consciència de ser una comunitat nacional. I, per tant, aspira a ser reconeguda com a tal i a actuar com a subjecte polític. Aquesta és l’arrel del conflicte històric amb l’Estat i amb el nacionalisme espanyols, que tradicionalment han menystingut o negat la realitat plurinacional dels pobles de la península.
La primera qüestió plantejada permet, doncs, que s’aplegui una gran majoria social al voltant d’una resposta afirmativa. Més encara: les entitats veïnals, de la mateixa manera que els sindicats i els moviments socials, ens sentim cridats a contestar, a les urnes com al carrer, en clau constituent. Avui, el dret a decidir agafa embranzida i pren sentit enmig de la formidable crisi institucional, de model econòmic i social que travessem; val a dir, al llindar d’un veritable canvi d’època. Es tracta de saber quin país volem. Per això, la nostra unitat i la mobilització de les classes populars seran determinants en aquest procés. Volem un país republicà i democràtic, basat en la justícia social i la igualtat de gènere, vertebrat per la solidaritat i adequat als límits mediambientals del territori. Per això som i serem bel·ligerants contra les retallades, la privatització dels serveis públics i el desballestament de l’estat del benestar. Per això ens revoltem contra la dictadura dels mercats financers i contra els abusos de les elits benestants de casa nostra -avui atemorides, demà previsiblement hostils-, davant la dinàmica d’apoderament de la societat civil que comença.
Sobre aquesta base, la segona part de la pregunta, referida explícitament a la independència, aborda la qüestió en termes d’opció política i no pas de conflicte entre identitats nacionals. L’opció independentista ha agafat força arran del fracàs d’una reforma estatutària que pretenia eixamplar l’autogovern. Però, dins del nostre moviment, segueix present la tradició que aspiraria més aviat a trobar un encaix democràtic, federal o confederal, establert sobre un peu d’igualtat entre les nacions ibèriques. Anys de solidaritat i de lluites compartides amb les entitats veïnals d’arreu de l’Estat i, singularment, amb els companys i companyes de la Federació madrilenya avalen aquesta sensibilitat. Com nosaltres hem sabut romandre units des del respecte de la nostra diversitat, els pobles només poden forjar enteses i compartir projectes des de la igualtat i el reconeixement mutu. A hores d’ara, l’Estat atia la incomprensió i l’animadversió entre els pobles. Govern i oposició oficial romanen enrocats en un centralisme ranci i esgotat. Espanya no coneixerà una sortida de progrés social a la crisi actual si no pervé a donar una sortida democràtica als conflictes enquistats de Catalunya, d’Euskadi i de Galícia. La celebració de la consulta és una aspiració, legítima i indefugible, del poble de Catalunya. Però, que es pugui realitzar i que sigui escoltada, constitueix una necessitat democràtica no menys decisiva per al futur de la pròpia societat civil espanyola.
El camí pel qual optarà la ciutadania de Catalunya dependrà en gran mesura dels escenaris que s’albirin en el proper període. Des de la FAVB, més que mai, romandrem fidels a l’horitzó de transformació social que ha guiat sempre el nostre moviment. I treballarem per la unitat de la nostra gent, diversa en la seva parla i els seus orígens, sota l’ensenya que sempre hem defensat: llibertat i autodeterminació del poble. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: llibertat i autodeterminació del poble
|
|
per corb esceptic |
19 des 2013
|
gran colla de socio-convergents comantxeros autoanomenats FAVB ara es dediquen a vendre fum... enlloc de protegir territoris, vides decents, defensar squaws i papoosees de les urpes de bancs especuladors i multinacionals rapinyaires??
s'els veu la pluma d'aci a Reus... que el gran Manitu els confongui!! |
|
Re: llibertat i autodeterminació del poble
|
|
per cuervo negro |
19 des 2013
|
Los partidos politicos, como grupos sociales, lejos de hacer la transgresion uno de sus elementos motores para el cambio, son el aparato reaccionario con el cual la minoria elitista introyecta a la mayoria la conformidad ante tanto sufrimiento, las promesas electorales juegan el rol de narcotizar a la sociedad para que olvide las necesidades inmediatas y sin capacidad de plantearse el problema de las causas de tanto sufrimiento. Los lideres de los partidos politicos como capos y obispos, son los sumistradores del narcotico politico-religioso, que junto al monopolio de la violencia y la complicidad de los privilegiados, hace de camisa de fuerza de la mayoria de la sociedad.
Es la alienacion, el presente donde vivimos, que es el resultado de la escandalosa violencia perpetrada por una minoria de seres humanos para someter a la gran mayoria de seres humanos, y a esto se le llama normalidad. Si se observa eso que se llama normalidad, se ve que nada mas es el efecto de una adaptacion a las ordenes del orden democratico, que a traves de los partidos politicos, reprime, disocia, proyecta e introyecta lo normal, y asi convertir lo normal en natural, es decir que lo natural es que la minoria elitista viva en el privilegio mientras la gran mayoria se resigne al sufrimiento y viva en la ignorancia y el fanatismo religioso y nacionalista, que es la base del conformismo, el verdadero soporte de la normalidad. La alienacion del hombre es ahora la condicion normal, y la sociedad democratica valora altamente al hombre normal, se educa a los niños a perderse a si mismos, a convertirse en absurdos, en normales. La democracia, con sus partidos politicos como factores sociales que parecen unirnos, pero que son de hecho los que crean la segregacion, nos dividen .¡Hartos! de quererlo todo en un futuro.¿y si rechazaramos todo, las ideas comunes, las convocatorias electorales, la representacion parlamentaria?, ¿ y si aun pudieramos encontrarnos verdaderamente?, ¿que es lo que podria separarnos? Tal vez la voz del pueblo diria: Queremos lo necesario ahora en el presente, y quizas entonces se haria adulto y viviria en la realidad objetiva en vez de la realidad ilusoria, pero claro eso querria decir que el monopolio de la violencia dejaria de existir. |
|
|
