|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Les pensions
|
|
|
per Antoni Ferret |
16 nov 2013
|
|
|
Les pensions, principalment de jubilació, es paguen a càrrec de les cotitzacions socials, d’empresaris i treballadors. En principi, però no és aquesta l’única manera sinó la manera inicial en què s’ha fet i avui encara es fa.
Avui dia, la major part de les pensions de jubilació són excessivament baixes, per sota dels 1.000 euros. Seria necessari augmentar sensiblement les pensions baixes. Això és tècnicament possible, perquè hi ha un fons de reserva de 53.000 milions d’euros.
Ara bé: allò que avui plantegen el Govern, la patronal, la banca o la UE (és a dir, els poders reaccionaris) és que, a mesura que augmenti l’esperança de vida (que no serà pas indefinidament), i per tant augmenti el nombre de pensionistes, arribarà una situació en què les cotitzacions socials no seran suficients i s’esgotarà el fons de reserva.
Plantegen allò que anomenen «la sostenibilitat de les pensions». I, en conseqüència, plantegen, i comencen a aplicar, mesures en la línia de retallar unes pensions que, en la seva major part, ja són massa baixes per mantenir una vida digna. Han allargat l’edat de jubilació fins als 67 anys. Han allargat el període de càlcul de la pensió sobre els salaris dels darrers 25 anys. I encara es proposen escurçar més les nostres pensions (actuals o futures).
Aquestes prevencions i aquestes mesures són injustificades. Les pensions no tenen per què sortir sempre i només de les cotitzacions socials, sinó, quan calgui, també poden, i han de ser, completades amb els Pressupostos Generals de l’Estat.
De la mateixa manera que la sanitat pública, al principi –quan es deia Seguro de Enfermedad–, es nodria de les cotitzacions socials i després va passar progressivament a dependre dels Pressupostos Generals de l’Estat, així mateix ha de ser amb les pensions. Han de seguir el mateix camí. Hem de resistir-nos intensament a tota retallada. |
This work is in the public domain |
