|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
|
per www.mdt.cat |
28 jul 2013
|
|
Trobades Independentistes 2013 |
Només podem pensar en les bases econòmiques alternatives des de la perspectiva de superar el capitalisme i les relacions socials que aquest determina. No són alternatives ni continuació ni reforma del capitalisme, perquè no existeix la possibilitat d’un capitalisme bo, de rostre humà. Qualsevol forma de capitalisme està basada en les relacions d’explotació, perquè es fonamenta en la possibilitat d’apoderar-se de forma privada de l’excedent que es produeix col·lectivament
Cal superar el fals debat de buscar alternatives com a models totalment tancats, amb una guió fix, totalment articulats i, per tant, gens dialèctics ni canviants. Hem de rebutjar la pretensió que per transformar la societat actual necessitem definir exactament el nostre model futur. No existeix la societat perfecta d’antuvi. Les contradiccions de la historia demostren la inexistència d’aquest model, tal i com ho demostra el mateix naixement i desenvolupament del capitalisme. No neix a partir d’una reflexió prèvia, ni s’ha desenvolupat de la mateixa manera al llarg de la història ni en les diferents zones del món. El mateix passa amb els models socialistes que van existir o que encara perduren. Cap procés respon a cap model exacte i el aquest mateix procés, sigui constitutiu o apropiador, s’adapta constantment a la realitat on viu, i això fa que aquest estigui en canvi constant.
Com que no existeix un model, aquest model s’anirà definint a mesura que avancem, sobretot perquè la construcció d’una nova societat és un fet polític, que depèn de la nostra capacitat i la nostra força, resultat dels conflictes que podrem generar i de la velocitat amb la qual podrem avançar
Transformar la societat no és intervenir-hi des d’un àmbit concret, sinó que es transforma en el seu conjunt. Tradicionalment, des del marxisme s’ha pensat en termes d’infraestructura i superestructura, però l’economista David Harvey planteja que la societat és un polígon de forces amb sis grans nodes. Alterar la societat, doncs, voldrà dir incidir en aquests sis àmbits i transformar-los:
Les relacions amb la natura
Els modes de producció
Reproducció de la vida quotidiana
La tecnologia
Les relacions socials
Les concepcions del món.
Els canvis que vulguem fer en algun d’aquests àmbits van molt lligats als canvis que es facin en la resta. Un procés de transformació té molt a veure amb la nostra posició dins aquesta matriu, que ja va definir Lenin:
No és el mateix, doncs, fer avançar una alternativa política a partir del govern de Veneçuela, de la lluita de l’MST al Brasil o de la CUP als Països Catalans.
Fer això no es res més, en paraules del ponent, que entendre la societat en al seva essència per poder-la transformar, mesurant les nostres pròpies forces i, per tant, la del conjunt de la societat. En aquest sentit, cal tenir en compte que nosaltres som subjectes polítics socialitzats en el capitalisme, que alhora volem transformar, raó per la qual ens cal treballar les nostres consciències. Hem de pensar en termes sobre els quals no tenim elements per pensar.
Malgrat tot això, és possible d’articular uns punts de referència per tal de determinar si una determinada proposta política és alternativa o no al capitalisme. Busqueta va compartir els punts que han sintetitzat des del Seminari d’Economia Crítica Taifa:
Sistema de propietat col·lectiu, que combina la propietat estatal, cooperativa, comunal i municipal. Sobretot ha de respondre a la propietat col·lectiva tot allò que la societat consideri indispensable per a la reproducció de la vida.
Superació del mode social de producció, que adopti formes comunitàries, sense explotació ni malbaratament de recursos, i que superi, per tant, l’esquema patriarcal.
Sistema de distribució equitatiu. Tothom ha de poder satisfer les necessitats socialment considerades bàsiques, superant el mecanisme dels drets basat en el treball assalariat. El treball assalariat no pot ser la base de la inclusió social, perquè
Gestió horitzontal del poder. Cal una presa de decisions corresponsable dins la societat. Per tant, no és important tan sols la propietat pública dels mitjans de producció, sinó la seva gestió.
Sistema de valors que proposi i potenciï el bé comú.
Aquests elements se situen en l’horitzó.
L’evolució cap a aquest horitzó es basa en un germen (espais d’autonomia i llenguatge diferent al capitalisme), que Busqueta va identificar en cinc àmbits concrets: municipalisme alternatiu, economia social, finances ètiques, agroecologia i sindicalisme alternatiu.
Avançar cap al socialisme implica enfortir dues línies principals d’actuació en l’àmbit econòmic:
Democratització de l’economia: Cal un control públic del sector financer, els mitjans de producció, els béns produïts i planificació amb participació popular.
Model autocentrat: Cal cercar en les potencialitats internes del territori els elements que han de servir per al desenvolupament. Calen unes línies mestres en la producció a les quals es vehiculi la resta del procés productiu, no pas per a competir en els mercats internacionals sinó per a satisfer les necessitats de la població a nivell intern. Els processos de demanda interna han de ser molt potents, la qual cosa vol dir salaris que permetin aquesta absorció i processos d’establiment d’estat del benestar molt amplis (com ara la Renda Bàsica).
Un model autocentrat no és un model aïllat, sinó que compta amb algun tipus de relació amb el capital internacional. Però aquest capital s’haurà de subordinar a la lògica de desenvolupament que decidim a nivell intern. Per exemple, es rebutja Eurovegas, però no el desenvolupament del Parc Agrari. O s'accepta la producció elèctrica a càrrec d’empreses internacionals sempre que ho facin en les condicions que nosaltres marquem. Si no, s’han de poder expropiar aquestes empreses.
Aquestes línies no ens situen encara en una societat no capitalista, però permeten establir uns elements clars per generar graus de llibertat per tal de continuar avançant en la construcció d’aquesta societat diferent.
El model de consum també hauria de ser més auster, raó per la qual les persones hauríem d’estar menys obsessionades amb el consum individual, potenciant la capacitat de definir col·lectivament la manera de satisfer les necessitats (alimentació, habitatge, mobilitat, oci, etc.).
Busqueta va fer servir una cita del Che Guevara sobre l’economia: “El socialisme com a forma de redistribució de béns materials no m’interessa”. El que cal, doncs, és crear les persones que siguin capaces de protagonitzar el socialisme, més enllà dels indicadors econòmics. Aquesta tasca exigeix generar una cultura i uns valors alternatius: per una nova societat sense explotació ni opressió.
Busqueta va cloure la seva intervenció afirmant que el procés cap a una societat diferent el farem nosaltres i que cal viure amb entusiasme i amb alegria una activitat que és productiva i és comunitària, perquè entenem que la societat diferent ha de ser per a tothom.
Seguidament prengué la paraula Antoni Infante, militant del Moviment de Defensa de la Terra de l’Horta i membre de la CUP d’Almàssera.
El seu punt de partida va ser el mateix que el de Busqueta: no podem construir el socialisme en una societat aïllada de les contradiccions pròpies del país i de les dinàmiques internacionals, ja que si les obviem desemboquem en l’utopisme. Marx i Engels eren gent seriosa i no van fer més que quatre pinzellades gruixudes sobre la societat socialista. 150 anys després hi ha hagut més experiències, que cal estudiar, internacionals o del nostre entorn més proper, com ara els processos de canvi social del 36, la sindicació de la classe treballadora o l’ús per part seva del cooperativisme.
Tanmateix, no podem crear un model de laboratori. És impossible construir el socialisme en un país aïllat, sinó que caldrà lligar el procés de construcció del socialisme en la nostra societat a la tasca de solidaritat internacionalista. Més enllà de les condicions econòmiques o tècniques, si no tenim en compte la correlació de forces a nivell internacional, no podrà prosperar.
Una altra idea fonamental és que el socialisme és incompatible amb l’autarquia. Fins i tot alguns països que han passat per etapes d'un fort aïllament (com Cuba o Corea del Nord) han tingut comerç internacional.
Infante considera que el socialisme és un procés i que si no avança cap al comunisme, retrocedeix. Perquè el capitalisme constantment tendirà a repetir una sèrie de valors que tenim molt interioritzats (escissió treball manual-treball intel·lectual, patriarcalisme, etc.) i que, per tant, podrien fer tornar-nos enrere. I va reprendre la cita del Che que havia fet servir Busqueta: “El socialisme econòmic sense la moral comunista, a més de no interessar-me, no garanteix la supervivència del mateix socialisme”.
Així doncs, les tres tasques de la revolució socialista serien:
Promoure l’extensió de la revolució a nivell regional i mundial
Iniciar la construcció de l’economia socialista
Desenvolupar la democràcia socialista
Sobre la viabilitat del socialisme en una primera fase de caràcter constructiu, Infante va insistir en la idea que actualment els Països Catalans tenen un sistema de producció que podria garantir, a nivell de recursos, les condicions mecàniques i tècniques per posar les bases del socialisme, tenint clar que la conquesta del poder polític i econòmic és la fita fonamental per a qualsevol canvi. Cal plantejar això en tota claredat, cal un procés de control popular, horitzontal i amb elements coercitius bàsics per a l’expropiació.
En l’àmbit econòmic, el procés socialista no es basa tan sols en l’expropiació dels expropiadors, sinó també en la generació d’empreses d’economia social, potenciant el control popular en les empreses capitalistes que conviuran durant un temps, així com les empreses mixtes.
Pel que fa a la planificació econòmica, un element central, cal pensar-la allunyada dels models burocratitzats o hipercentralitzats: cal una planificació que sigui una suma de planificacions (locals, regionals, sectorials...). Pel que fa les cooperatives, cal tenir en compte que n’hi almenys tres tipus diferents: les que qüestionen el capitalisme, les que contemporitzen amb el capitalisme i les que directament són una expressió més del capitalisme. El cooperativisme socialista ho és en la mesura que està relacionat amb el procés socialista. On van els beneficis de la cooperativa: al moviment revolucionari per a prendre el poder. El mateix passa amb la banca ètica.
I quant a la relació entre economia i ecologisme, Infante va remarcar que de res serveix pensar en termes de socialisme si no som conscients que actualment estem abocats a una catàstrofe terrible a nivell ecològic. El marxisme no ha sigut mai productivista, pel que fa el corpus teòric. Encara que algunes experiències concretes de socialisme sí que ho han estat. I avui el socialisme o és ecologista o no és socialisme.
La clau de volta perquè aquestes transformacions econòmiques siguin un procés socialista es troba en l’autogestió i clarificació del conjunt de la societat, a través de l’aprofundiment de la democràcia socialista. Per a això cal implementar una mesura cabdal: reduir radicalment la jornada laboral. A hores d’ara ja existeixen les capacitats tècniques per a reduir a un terç la jornada laboral tot mantenint la productivitat actual. Així, augmentarien les hores per a formació, autoformació i participació política del conjunt de la població, cosa que garantiria el control democràtic de les empreses.
Cal un reequilibri del sistema productiu en funció del procés socialista. Actualment, les necessitats econòmiques són les necessitats dels negocis d’uns determinats sectors socials. Per això parlem de ports, carreteres, xarxa ferroviària... sempre pensats per a exportar. En canvi, convé apuntalar una economia molt més endògena (no autàrquica), molt més equilibrada socialment i territorialment, i profundament respectuosa amb el medi ambient i la vida.
Per tal de generar debat, Infante va esbossar un programa d’intervenció política, que tindria uns primers passos en negatiu per fer desaparèixer elements antidemocràtics: eliminar el militarisme i l’imperialisme (desconnexió de la UE i l’OTAN); canviar el sistema judicial, el sistema educatiu i el sistema familiar (per combatre el patriarcat); i reduir les religions a l’àmbit privat.
El vessant positiu del programa d’intervenció política hauria d’implicar una ampliació de drets individuals i col·lectius, per exemple aprofundint la nostra identitat cultural i eliminant de la cultura popular tots els vestigis de mercantilisme, o dotant-nos d’una forta xarxa de comunicació i de conscienciació.
Tot això anirà preconfigurant un nou estat, al servei de les classes populars, que vagi sent cada dia més transparent i cada dia més reduït.
En l’àmbit de la lluita ideològica ens cal:
Superar l’escissió entre treball manual i treball intel·lectual, que és prèvia al capitalisme però que aquest ha portat a la seva màxima expressió.
Superar la separació entre el món urbà i el món agrari. Si volem sobirania alimentària necessitem reequilibrar camp-ciutat.
Anar cap a l’autogestió generalitzada de l’economia, l’administració i els serveis públics, amb una nova ètica del sector públic i del funcionariat (reducció de la burocràcia i atac a la corrupció).
Superar la mercantilització, el fetitxisme i l’alienació.
I per encarar aquest procés no hem de perdre de vista que el subjecte polític revolucionari és el Poble Treballador dels Països Catalans, que és qui ha de fer la revolució. No la faran ni els partits ni la Unitat Popular. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per buscador |
28 jul 2013
|
Busqueta: Vas aprendre a Cuba(amb els Castro),
tu vas creure, i la vas cagar a Veneçuela
amb el Chavez.
El positiu és que no ets un demagog com la majoria dels teòrics de la CUP
i alhora et lleves cada matí per anar a pencar, no com les cúpules, tota la vida a les ONG'S
Fora transgènics de Cuba!!!
Visca el Movimiento Libertario Cubano-MLC!
A veure si el Jordi Martí Font, surt de l'armari politic, please... |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per albada |
28 jul 2013
|
El tema de la independència està més present que mai. L'elit catalana, des del govern i els mitjans de comunicació, bombardegen la població amb missatges nacionalistes que confonen al poble de tal manera que la conflictivitat social, la tensió entre rics i pobres, està pràcticament neutralitzada. El poble abraça les "seves" institucions nacionals, els seus líders polítics, la classe empresarial catalana, entregant-se i sotmeten-se amb gran plaer, emocionat de veure que aquells que l'esclavitzen i l'exploten econòmicament, ara, el salvaran de l'opressió espanyola.
Esperem que la nostra aportació a la qüestió des de l'òptica anarquista pugui contribuir a desenvolupar una força social de pensament i acció que s'oposin a la corrent dominant nacionalista. Els partits polítics de tots els colors, burgesos i pseudo-obrers, de dreta i d'esquerra, estan alimentant una corrent de pensament dominant de caràcter patriòtic i nacionalista en la que s'està ofegant la societat catalana i de la que pocs som capaços d'escapar.
Els moviments nacionalistes tendeixen a aplicar el següent criteri: o estàs amb mi o estàs contra mi, ets dels meus o ets del poble enemic (o ets català o ets espanyol, o ets serbi o ets croat, o ets ucraïnès o ets rus). Qualsevol que decideixi desmarcar-se dels plans i el programa d'un moviment nacionalista és acusat d'afavorir i pertànyer al poble odiat, a l'enemic. No importa el motiu, no hi ha raons (racionals) que es puguin enfrontar al sentiment (irracional) de pertànyer a un poble decidit a realitzar la seva gesta gloriosa.
Nosaltres, els anarquistes, no seguim la corrent dominant catalanista, ni remem amb totes les forces polítiques per la independència de Catalunya, ni ens identifiquem amb la pàtria catalana. Per això ens acusen d'espanyolistes.
Amb aquest text volem trencar la dualitat català-espanyol, independentista-espanyolista. Simplement volem aportar una tercera visió, una nova via de superació del conflicte nacional. Volem superar el conflicte simplement posant l'atenció sobre l'individu a l'hora de construir una societat justa i sense opressió.
Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
Avui dia l'autoritarisme, en les seves diverses formes (capitalisme, patriarcat, religió, estat...), s'estén arreu del món mantenint sotmesos d'una o altra forma a la totalitat dels pobles. A aquesta força anihilant i embrutidora que suposa l'autoritat s'hi oposa l'acció i les idees d'aquelles que volem crear un món nou basat en la relació fraternal, lliure i solidària entre individus i les seves comunitats: els anarquistes.
A Catalunya es dóna el cas que gran part de la població s'identifica amb una serie de trets lingüístics i culturals que no corresponen en la seva totalitat amb els valors lingüístics, morals, religiosos, culturals, tradicionals, artístics, estètics i ètics que el Regne d'Espanya promociona i imposa per igual a tots els seus súbdits. Podríem dir que gran part de la població catalana se sent part d'un col·lectiu de persones amb les que comparteix una manera relativament semblant de parlar, de celebrar les festivitats, de menjar, de veure el futbol, de casar les pubilles...
Els que s'identifiquen amb aquest col·lectiu potser no tenen massa clar quines són les característiques que s'han de tenir, les condicions que s'han de complir per pertànyer a aquest club de socis tan heterogeni, tant ampli, tant abstracte. Els socis d'aquest club diuen "Jo sóc Català!" però amb prou feines podrien dir què vol dir ser català, o definir amb claredat que és el poble català.
Ara bé, els socis, i sobretot el president del club, sí que tenen clar com no pots parlar si vols ser del club, com no pots celebrar el nadal i quin equip de futbol no pots animar. Per ser català pots parlar com els pijos de Barcelona o com els gitanos de Lleida, però no pots parlar com el Quixot, no pots menjar "zarzuela" per "nochebuena", no pots ser del Madrid, no pots, no pots, no pots...
Des de l'aparició de l'estat espanyol (1714), les seves elits dominants han portat a terme un pla d'homogeneïtzació de la població a nivell cultural i lingüístic consistent en imposar els trets culturals i lingüístics que només compartien una part dels súbdits: els castellans. Es tracta de crear una comunitat homogènia de súbdits que s'identifiquin amb una llengua única, un rei únic, un estat únic, una bandera única.
Aquest procés d'uniformització cultural té com a víctima la diversitat i heterogeneïtat. Aquesta relació de dominació, ha provocat històricament la repressió i persecució de tots els trets culturals i lingüístics propis dels territoris catalans.
En oposició a aquesta repressió cultural han sorgit també al llarg de la història iniciatives socials i polítiques que han reivindicat l'autodeterminació del poble català. Avui dia aquesta tensió persisteix, encara que amb menys brutalitat, i les forces independentistes i nacionalistes catalanes continuen reivindicant l'autodeterminació, però sempre sota un mateix principi: la creació d'un estat català. Però sota quina forma pot ésser realment lliure el poble català?
Els anarquistes concebem la llibertat com el ple desenvolupament dels individus en totes les seves facetes (intel·lectual, emocional, cultural, física...) en el si d'una societat lliure i solidària absent de tot tipus d'autoritat. Per tant, rebutgem la idea que qualsevol estat-nació hagi de ser la solució a la nostra esclavitud, encara que s'auto-denomini català. Nosaltres estem per la destrucció de tots els estats i no per la creació de nous.
L'anarquisme proposa construir la societat centrant l'atenció en els interessos de cada un dels seus individus, ja que considera que aquests no han nascut per satisfer les aspiracions de tercers, sinó per auto-realitzar-se. Per altra banda, el nacionalisme pretén construir la societat i la justícia centrant l'atenció en els interessos de les nacions. Aquestes són entitats abstractes construïdes en un nivell superior a l'individu. En les nacions, els individus són mitjans per satisfer l'interès nacional i per tant, en el moment en el que l'interès de l'individu s'oposa a l'interès nacional, la societat basada en la nació obliga a l'individu a actuar en contra del seu interès i en contra de la seva voluntat per satisfer allò més sagrat: la voluntat nacional.
És així com els soldats van a fer la guerra contra la nació enemiga, disposats a donar la vida per salvar la pàtria.
El nacionalisme català, igual que qualsevol altre, tendeix a crear una percepció homogeneïtzadora i simplista del que implica haver nascut en un lloc determinat. El propi pensament nacionalista, el patriotisme, culpabilitza, exclou i castiga la diversitat cultural (per exemple la coexistència de diferents llengües o diferents identitats dins d'un mateix territori) concebent-la com una amenaça a la pròpia identitat que cal reprimir i controlar. L'exaltació patriòtica d'allò que és propi d'un poble porta a més molts cops a voler sostenir en el temps tradicions i costums que, per anacrònics o per injustos, s'haurien de superar.
La conclusió més clara que traiem és que qualsevol tipus de nacionalisme, fins i tot el de caràcter independentista (per exemple el basc o el català) són al seu torn centralistes i reprimeixen les diferències que existeixen en el seu si, ja que parteixen de la "nació", oblidant que cada persona és un ens autònom amb unes quantes característiques pròpies que la fan inigualable a una altra persona.
Sovint dos pobles, dos nacions, es poden diferenciar principalment per practicar una religió diferent (serbis-ortodoxos, bosniàns-musulmans i croats-catolics), però comparteixen la llengua (serbis, bosniàns i majoria de croats comparteixen un parla eslava anomenada štokavica, štokavština o štokavsko narječe).
En el cas dels catalans i els castellans, la llengua és la característica determinant, o més evident a l'hora d'establir una diferenciació ja que tant catalans com castellans, tradicionalment, s'han sotmès al Papa de Roma.
Durant la història hi han hagut exemples de nacions o pobles que s'han creat i desfet depenent dels interessos polítics de les elits dominants del moment.
Per crear una nova identitat nacional que englobi un nou estat només cal centrar l'atenció i donar-li la categoria de valor nacional, tret diferencial, a allò que és comú a tots els territoris de l'estat. En el cas de la República Socialista Federal de Iugoslàvia de Tito, es van oblidar les diferències en la religió entre Serbis, Bosnis i Croats i es va construir la identitat nacional iugoslava en base a la lluita contra el feixisme i la llengua eslava comú "serbo-croata".
Per dividir una nació en dos o més nacions només cal negar allò que es comú i potenciar al màxim allò que diferencia. Per separar els catalans dels valencians, s'obvien les similituds de la parla valenciana amb la parla occidental catalana i es centra l'atenció en les peculiaritats de la llengua de la capital valenciana per traçar la línia divisòria. Per dividir la nació iugoslava en la nació sèrbia, la nació croata i la nació bosnia només va caldre recordar-li a la població a quina església o mesquita anaven els pares dels serbis, bosnis, i croats.
La creació de les nacions i la seva evolució esta clarament determinada pels interessos polítics de les elits dominants que apliquen plans d'homogeneïtzació o divisió de la població potenciant o obviant diferències i trets culturals. Les nacions tal i com les coneixem i les seves fronteres han sorgit a base de guerres i xocs d'interessos entre elits de poder de diferents llocs del territori.
Els Països Catalans (Catalunya-nord, País Valencià, Franja de Ponent, Principat, Alguer, Balears) són resultat de L'expansió del poder de Jaume I, la neteja ètnica en els territoris conquerits als sarraïns i l'establiment de població catalana en els territoris annexionats a la corona. Els nacionalistes catalans, pretenen mantenir durant els segles dels segles aquest estatus quo heretat de Jaume I aixi com els nacionalistes castellans pretenen mantenir l'estatus quo heretat de Felip V.
Tant uns com altres pretenen aplicar els seus plans sobre una determinada població. Pretenen de forma conscient amollar la cultura del país i fer-la evolucionar segons els seus interessos oposant-se i intentant evitar el desenvolupament natural dels trets culturals i lingüístics de les diferents comunitats. Per aquesta transformació cultural planificada s'utilitzen els mitjans de comunicació nacionals, es creen estàndards lingüístics, s'ensenyen els trets culturals desitjables a les escoles de tot el territori per igual o en els extrems es procedeix a la neteja ètnica potenciant el racisme.
Els anarquistes ens oposem a qualsevol intent de manipulació planificada de la població per la consecució d'interessos polítics. Nosaltres defensem la diversitat cultural i lingüística, el mestissatge, l'intercanvi, la superació de les tradicions injustes. Defensem el lliure i natural desenvolupament de les cultures. Practiquem el respecte a les peculiaritats de cadascú i de cada comunitat.
Es per això que ens oposem a l'estat espanyol i els seus plans d'homogeneïtzació artificial i premeditada de la mateixa manera que ens oposem al nacionalisme català que pretén crear fronteres, catalanitzar i construir la justícia social en base als interessos nacionals.
Només combatent per igual qualsevol tipus de nacionalisme, sigui aquest basc, espanyol, gallec, català o andalús es pot ser mínimament coherent, perquè són tots igual de perniciosos. I solament partint del federalisme i l'internacionalisme llibertari es pot respectar l'autonomia personal, les diferents cultures autòctones i les peculiaritats de cada zona sense sacrificar-los a interessos polítics. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
per jk
horrorifico@hotmail.com |
28 jul 2013
|
No entenc a que ve aquesta necessitat de sentir-se més inteligent que els demés i després criticar exactament el mateix.
O sia, segons tu, la gran majoria està abduida, poc o menys i això es tradueix en que es transformen en independentistes.
Ser patriota, segons tu, és ser independentista, millor dit, a través del patriotisme es converteix a les persones en independentistes.
El capella del poble no s'hagués expresat millor.
Au, que la sort t'acompanyi en el teu viatje cap a la maduresa. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per la base |
28 jul 2013
|
|
un patriota, un idiota!!!... |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per , |
29 jul 2013
|
|
un anarco-español, idiota x2!!! |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per Roger |
29 jul 2013
|
Repeteixo el que he dit més amunt:
El paper que esteu fent els llibertaris amb el procés català té collons.
Cada cop més enfangats a l'absoluta marginalitat i sense capacitat d'incidir-hi, ni tan sols a l'esquerra popular, on fins i tot els filo-ICV de Procés Constituent constaten que Espanya és irreformable i que cal un Estat propi construït des de la ciutadania.
Quina incidència tenen les idees llibertàries avui dia entre la ciutadania? Cap ni una, i cada cop menys.
Sembleu un reducte estètic del purisme. Sembla mentida el que vau ser, que ho respecto profundament, i el que sou. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per jon |
29 jul 2013
|
deja de alucinar Roger, si le damos la vuelta a lo ke dices, tenemos ke el papel ke estais jugando lxs indepes en el proceso revolucionario tiene ovarios, o mejor dicho le faltan... incidis en la "ciudadania" si, pero de ke manera, lobotomizando y legitimando la democracia burguesa y el estado
un estado catalan ke sera menos malo y mas justo segun las "Trobades Independentistes 2013" dado el nivel donde se encuentre la lucha de clases, a mas lucha de clases mas estado socialista... deja muchas dudas lo facil ke sacais a ciu y demas reaccion de la ecuacion del futuro estado catalan
el principal obstaculo para con la independencia de lxs anarkistas, al margen del españolismo ke corre por sus venas, es el autoritarismo del proyecto independentista aunke este venga "disfrazado" de estado socialista, el españolismo es algo ke se tienen ke currar lxs anarkistas ibericos herencia de lxs garcia oliver, pero el autoritarismo es cosa vuestra herencia de lxs carlitos marx
se suele decir ke lxs anarkistas en el estado español se solidarizan antes con la lucha del pueblo mapuche ke con la del pueblo catalan, ¿oiste alguna vez reivindicar a lxs mapuches la creacion de un estado socialista mapuche? por mi parte no lo he visto ni lo he oido jamas, hablan de la nacion mapuche, de recuperar los territorios... pero no de crear un nuevo estado ke sera mas justo, mas socialista a cuanto mas avanzada este la lucha de clases en chile
esto es tan "gracioso" lo del estado socialista, como reducir este debate a un simple "un patriota, un idiota!!!..."
digamos ke sobra autoritarismo marxista o burgues en un lado y españolismo iberico federalista en el otro, y no vale colgar la pelota en tejado ajeno pues de poco sirve, pero es lo ke se hace continuamente desde un lado y desde el otro
mierda de españolismo y mierda de autoritarismo! ke al final de cuentas viene a ser la misma mierda...
visca la terra i el poble! mort a la pàtria i tot tipus d'autoritat! |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per para Roger |
29 jul 2013
|
Pues mira "chiquetet", por tus estúpidas palabras, ni respeto lo que fuiste, ni lo que eres.
Dices:
"Repeteixo el que he dit més amunt:"
¿Dónde? Déjame esa bola de adivinar futuros, para descubrir dónde has dicho algo más arriba.
"El paper que esteu fent els llibertaris amb el procés català té collons"
El papel que estás haciendo tú, es más patético y ridículo que cualquier otro y demuestras un coeficiente de idiotez, equiparable al de cualquier provocador idiota. ¿Dónde se reconoce el "papel de los libertarios" en ese proceso...? Simplemente, no es nuestro proceso de autodeterminación de los pueblos, sino un proceso más del capitalismo catalán, que responde frente a una situación de crisis, para desviar la atención sobre el resto de conflictos sociales. Y no interprets que "digo" que la autodeterminación de Catalunya es secundaria, que ese es otro discurso muy interesado vuestro, para justificar un "chivo expiatorio" y no reconocer que vuestra incapacidad revolucionaria no es menor que la nuestra.
Tú, ya ni tan siquiera te das cuenta de que no incides en ninguna "izquierda popular", y por eso te tienes que subir al carro del neoliberalismo catalán, pues no olvides que quienes "conducen" ese "tren", no son otros que los que conducen La Caixa, el Barça, CiU, etc...
Que os permitan gritar, hacer vídeos y agitar banderas, no significa que el proceso esté en vuestras manos. Eso se demuestra en las preguntas que se van a hacer para determinar el proceso... Eso se evidencia, en el reconocimiento de Europa y en el de las instituciones capitalistas y burguesas. Eso se evidencia en tu discurso CiUdadanista.
Muy acertado Jon, comparto su análisis y reflexión y comparto mi solidaridad con el pueblo mapuche y lamento que no se escuche la voz del "pueblo catalán" para poderme solidarizar y compartir su lucha...
La memoria traiciona a quienes a su vez la traicionan. Las justas reivindicaciones de "llibertat, amnistía i estatut d'autonomia", su han ahogado para que sólo se escuche la única que podía sostener la burguesía, que a su vez, suplanta a la del pueblo catalán.
Muerte al estado y viva la autonomía!
Sólo la autodeterminación de los pueblos, nos conduce a la anarquía. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per Roger |
29 jul 2013
|
Dir que el que antuvi era un moviment de masses i avui és un reducte estètic marginal a Vallcarca i el Besós és ser un 'provocador idiota'?
No t'equivoquis: la responsabilitat és només vostra. Us heu descavalcat de l'esquerra popular i del consens per exercir el dret a l'autodeterminació el 2014 que va des dels qüestionables EUiA fins al PC passant per la CUP i tota l'EI. Per no esmentar els institucionals ERC i ICV.
Això és un procés endegat per la ciutadania, i sí, ens podem equivocar. Però com a mínim ho intentarem.
Altres restareu fent cine-fòrums de Tierra i Libertad mentre el poble, sí, el poble que dieu defensar ja s'està apuntant a la cadena humana del proper 11 de setembre.
No sé, 'para Roger', plantejeu-vos-ho. Ara resulta que estem tots i totes equivocades perquè volem provar quelcom diferent que, a més, és una reivindicació massiva expresada al carrer, urnes i enquestes.
Segur que representeu el poble? |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per ... |
29 jul 2013
|
Els anarquistes òbviament ni hem intentat sumar-nos a un procés consistent en la formació d'un estat. És de sentit comú que en un procés estatista no hi trobaràs l'anarquisme igual que en un procés espanyolista no hi trobaràs independentistes.
Més enllà d'això, crec que en el teu darrer missatge ja t'has retratat prou bé. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per g |
29 jul 2013
|
|
la independència no s'aconseguirà si no és per la força i posant a fer treballs forçats a tota l'actual burgesia convergent, republicana, eurocomunista-verda, sociata, pepera, etc. Evidentment la revolució no serà democràtica, sinó social. Jo dóno suport a l'ANC, però tenir fè en que el 2014 es donarà un procés revolucionari és agosarat (que no una futurible consulta, que no vindria d'espanya sinó d'europa). I sí, jo col.laboro amb l'ANC, però les Consultes van ser lo més positiu que han fet. Una mica de respecte Roger. No s'ha descobert la sopa d'all. Independència per a què? |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per jon |
29 jul 2013
|
"Simplemente, no es nuestro proceso de autodeterminación de los pueblos, sino un proceso más del capitalismo catalán, que responde frente a una situación de crisis, para desviar la atención sobre el resto de conflictos sociales."
si este no fuera nuestro proceso de autoderterminacion no lo seria ninguno, ademas, la voz (las voces) del "pueblo trabajador catalan" como dicen lxs marxistas es la ke es, guste mas o menos
"...la formació d'un estat." esto se lo dejamos mejor para la socialdemocracia, para la socialdemocracia ke va de marxista o para el marxismo mas paticorto y autoritario, lo principal e importante sin dejarse desviar la atencion es destruir el estado español por lo legal y por lo criminal, ke a su vez es la mejor bienvenida ke se le puede dar a un futuro estado -"socialista" o no- catalan
llarga vida a la vella i la nova guerrilla urbana anarkista |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per Quir |
30 jul 2013
|
No Jon, ahí te equivocas. El EI podría haberlo planteado de otra manera, pero no lo ha hecho. Piensa que la sombra del árbol, es el árbol, y no se da cuenta que es de la luz que lo ilumina. De noche, la sombra desaparece porque todo está oscuro.
Si algo queda claro, es que este no es nuestro proceso de autodeterminación. Y me refiero a quienes vivimos en Catalunya, me refiero a quienes son libertarios y libertarias. Hace años reivindicamos y luchamos por el estatuto de autonomía, porque entendíamos que formaba parte de la libertad, al igual que la amnistía.
Hoy tenemos claro que el engaño de la "transacción española", no se debe repetir, especialmente cuando en esta ocasión no hay amnistía, ni existe la libertad.
Este proceso no es el mío. En otro tiempo sí lo fue y fuimos engañados. Hoy, lo dicen claro, de libertad y de amnistía, nada. ¡Menuda autodeterminación!
"Roger", no he dicho que representamos a ningún pueblo. Si ese "pueblo" del que hablas, es tan ciudadanista que ha decidido apuntarse a la cadena del 11 de septiembre, su lema será "vivan las cadenas". Sinceramente, prefiero dedicarme a hacer cine-forums, que no el idiota.
Sí, podéis equivocaros y os equivocais, pero es de idiotas hacerlo a conciencia. Y las consecuencias de vuestra estupidez, la pagaremos todas, eso sí, cuando sea el estado catalán el que nos robe, nos explote, nos exprime y reprima, sois tan poco originales que entonces seguiremos teniendo la culpa los y las anarquistas.
Es de ser inútiles, oiga! |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per jon |
30 jul 2013
|
este proceso de autodeterminacion en el estado español no es exclusivo digamos de cataluña, no atañe unicamente a los paisos catalans, aunke van a diferentes ritmos no se puede obviar y dejar fuera a euskal herria, galiza, andalucia, canarias... bajo mi punto de vista es un mismo proceso separatista de españa, donde el "capitalismo catalan" va de comparsa y de discurso pero nada mas, al igual ke el capitalismo vasco
es un hecho la implicacion de anarkistas en el pasado y ahora mismo en este proceso, en esta lucha, tu mismo reconoces de alguna manera haber participado y sentirte engañado
si alguien ha hecho frente al estatuto de autonomia y al engaño de la "transacción española", estos han sido lxs separatistas vascxs entre otrxs, como muestra hay kedan 50 años de lucha armada hasta hace poco mas de 2 dias, 35 de ellos en democracia burguesa
respecto al 11s si viviera en cataluña tengo claro ke no particiaria en la cadena humana pero si ke estaria en la calle, en la salsa, de todas maneras hay muchas formas de tomar parte en el proceso separatista, la defensa del territorio me parece una de ellas
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/471211/index.php
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/470639/index.php |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per federalismo iberiko |
30 jul 2013
|
|
creo jon, que te eqivocas el federalismo iberiko no tiene nada de españolismo, precisamente se denomina iberiko, para distanciarse del concepto españa nacion-estado, pero bueno acepto que estas recorriendo tu proceso vital, y como se puede apreciar en tus escritos tu crecimiento como adulto te esta llevando a percibir y comprender las realidades objetivas, que nada tienen que ver con las ilusiones de la politica, te leo con atencion pues todo comienzo del recorrido hacia la libertad empieza en el deseo de ser libre y la humildad para poder discernir entre ilusion y realidad objetiva, y mas alla de tu lexico cuando se mira con meticulosidad tus escritos no te falta ni el deseo de ser libre ni la humildad para intentarlo, animo jon se tu mismo y no tengas miedo, la libertad es lo que es y tu lo estas descubriendo, te sorprenderas cuando ya no tengas que defender verdades absolutas y dogmas, como el que el federalismo iberico es españolismo. mientras tanto que se cumpla tus espectativas personales y te vaya todo muy bien. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per Roger |
30 jul 2013
|
Això sí que és visió infantil de la política: 'El poble que fa la cadena s'equivoca perquè està idiotitzat'.
Clar, i tu tens la raó absoluta, no?
250,000 ja inscrits que han estat co-optats per la maligna burgesia catalana, La Caixa i El Barça.
Cada cop sembla que els llibertaris us vulgueu quedar al racó estètic del no a tot i no tingueu la voluntat de fer el vostre projecte majoritari. Com es fa en política si es vol transformar alguna cosa algun dia. |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per jon |
30 jul 2013
|
no tengo ningun problema con el federalismo iberico u occitano, de la misma manera ke no lo tengo con el separatismo vasco o catalan, es mas, me parecen una misma cosa
extraido de un texto de james petras, "Lecciones de El Salvador para las FARC colombianas"
http://borrokagaraia.wordpress.com/2013/07/29/los-acuerdos-de-paz-genera/
"3) Aliados extranjeros “radicales”, como Cuba, tienen sus propios intereses políticos para asegurar la estabilidad regional y la paz, y tal vez dichos intereses no coinciden con las necesidades socioeconómicas de un movimiento revolucionario de masas." |
|
Re: Xerrada 2: Bases econòmiques d'una república socialista catalana
|
|
per Núria |
01 ago 2013
|
per sort els anarquistes del segles XXI no escriuen als forums d´indymedia. Si els del segle XX fessin un reset i llegissin aquesta porqueria de comentaris es fotrien un tret al cap.
No us fa por que a la ideologia anarquista li passi com a l' esperanto amb aquesta tropa d'inútils que suposadament escriuen en nom seu en aquest forum?
1 comentari en concret ha fet que les trompes de falopi m´apareguessin per les orelles.
A mi gens, als anarquistes del segle XXI suposo que tampoc.
I a la ministra Montseny tampoc li poden preguntar.
Frederica Montseny, Garcia Oliver qui deuen ser aquestos? |
|
|
