|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : globalització neoliberal : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats : dones |
|
La construcció de la república socialista catalana
|
|
|
per www.mdt.cat |
25 jul 2013
|
|
trobades independentistes 2013 |
A continuació us oferim un primer resum de les principals aportacions que es van produir a les XXVII Trobades Independentistes. En l’actual etapa de l’independentisme, des de diversos espais polítics ja es pensa en les eines per construir un Estat i en els seus continguts. Va reculant la visió errònia segons la qual l’independentisme havia d’abstenir-se de lligar la ruptura amb la construcció d’un determinat model de nova societat.
La forma que prengui l’Estat independent dependrà de la correlació de forces polítiques i del nivell de lluita de classes que es visqui en el procés independentista. I si bé el nivell de consciència i de lluita actuals no ens fan pensar en la instauració d’un estat socialista de cop i volta, sí que convé que la República catalana tingui els elements per avançar cap al socialisme. Aquest va ser l’objecte de reflexió en les Trobades.
Així, en l’àmbit polític, la conclusió principal de les Trobades és que cal agrupar forces per tal que es doni un procés constituent popular i que garanteixi el màxim de democràcia; en l’àmbit econòmic, es van assenyalar alguns passos per tal que avancin les alternatives econòmiques al sistema capitalista; i en l’àmbit internacional, resulta determinant aliar-nos amb els pobles i els estats que actualment intenten desenvolupar-se al marge de les regles que estableix l’imperialisme.
Tot seguit trobareu el resum de les dues primeres sessions de debat, sobre política i sobre bases econòmiques del socialisme. El resum de la segona part de les xerrades, sobre l’encaix internacional de la República Catalana, apareixerà al proper número de La Veu.
Xerrada 1: La construcció d’un estat socialista, poder i contrapoder
Albert Noguera es va encarregar d’explicar els fonaments polítics d’un estat socialista. Per a això va exposar com el marxisme i el liberalisme parteixen de concepcions contraposades sobre la naturalesa de les constitucions. En la seva xerrada va defensar que des de la perspectiva marxista, el concepte de contrapoder és un element determinant no tan sols en la fase de lluita contra l’estat capitalista, sinó també com a fonament constitucional en un estat que camini cap al socialisme.
Per introduir la seva exposició, va començar aclarint que la modernitat i el capitalisme són processos diferents, tot i haver anat de la mà durant molts anys. Però la modernitat no pressuposa el capitalisme com a mode de producció.
Per tant, el socialisme és part de la modernitat com el capitalisme, sobretot perquè tots dos parteixen de dos fets: la Revolució de 1789 com a generadora de la idea de certs drets, i la Revolució Industrial com a inici del mode de producció capitalista. El
socialisme és fruit de la modernitat, del racionalisme i de l’esperit democràtic d’una part de la Il·lustració.
La teoria marxista parteix dels mateixos fonaments i mites que la teoria liberal (sobirania, llibertat, igualtat, justícia...), però les diferències bàsiques cal cercar-les en dues qüestions:
La diferent combinació entre els mites de la modernitat. Aquests mites de la modernitat es podrien resumir en tres conceptes clau: la idea de comunitat, associada amb la sobirania (sobre el qual qui més va reflexionar va ser Rousseau); la idea d’estat, associat amb el poder (Hobbes); i la idea de mercat, associat amb la llibertat i la igualtat (Locke). Tant la teoria marxista com la liberal combinen aquests conceptes i donen lloc a resultats diferents. Així, el marxisme estableix una relació de subordinació, posant la igualtat comuna com a límit a la llibertat individual (perquè només poden existir homes i dones lliures si són iguals).
El mètode amb el qual es pensa la relació entre aquests mites i els subjectes concrets.
En referència a aquest segon aspecte, el marxisme relaciona aquests paradigmes amb els subjectes, amb la realitat concreta en què viuen, mentre que la teoria liberal els desvincula de la realitat i crea un element abstracte i aïllat d'aquesta realitat, amb què resulta una concepció descontextualitzada i que es vol objectiva. Això no és res més que un mecanisme de defensa de l’statu quo del moment.
Així, la construcció ideològica de presentar el coneixement com a neutral fa que s’accepti el poder establert. Presentar el coneixement com a quelcom objectiu i, per tant, allò que és veritable, determina les fronteres del que és acceptable i del que no. Així es blinda l’statu quo i, per tant, es legitima el poder dominant.
Els marxistes, per contra, destaquen la vinculació dels coneixements i els conceptes amb els subjectes: tot coneixement o concepte és una creació social, d’una classe determinada i en un moment històric concret. Els conceptes no són ahistòrics, universals, neutrals, sinó que són culturals, ideològics, artificials i, per tant, modificables.
Així doncs, la dialèctica de la Constitució també s’entendrà de manera diferent des del liberalisme o del marxisme. Des d’una visió liberal, com a acte normatiu i legislatiu i impositiu de la defensa conservadora de l'status quo, fet que genera la idea que qui vulnera la Constitució vulnera la legalitat. Des d’un punt de vista d’esquerres, en canvi, es defensa el discurs de recolzar-se en drets constitucionals i apel·lar a la seva legitimitat, en contra dels aspectes il·legítims de la legalitat.
Com s’ha produït aquesta contradicció històricament en el constitucionalisme?
En la revolució i el procés constituent a Amèrica (1776), ja es van manifestar dos punts de vista diferents: per una banda, autors com Madison o Hamilton, seguint Montesquieu, consideraven que la rebel·lió era necessària per fer fora el poder britànic. Però una vegada constituït el nou poder, la rebel·lió havia de cessar, i el nou poder s’havia de considerar immutable.
Per l’altra, per a Thomas Jefferson, més rousseaunià, que ja interpretava la relació dinàmica i continua entre poder i contrapoder, entre constitució i rebel·lió, la millor manera de garantir els objectius de la constitució era reobrir constantment la revolució i la constitució.
Així, si nosaltres partim d’aquesta concepció revolucionària de la democràcia, el que cal fer és establir mecanismes per garantir aquesta relació. Tota constitució que es vulgui revolucionària, no tan sols ha d’estructurar poder constituït (poder positiu) sinó poder constituent (poder negatiu).
El concepte poder negatiu el formula Rousseau, i no vol dir altra cosa que impedir que el poder apliqui determinades normes.
En aquest sentit, tot moviment que pretengui crear un marc constitucional nou, ha de partir d’una concepció de democràcia de la revolta. Cal establir mecanismes clars de poder constituent constant, positiu, però també poder negatiu, exercici directe i indirecte de la sobirania del poble que impedeixi l’exercici de lleis negatives envers els interessos populars.
La pressió popular que impedeixi l’aplicació d’una llei no és una mobilització per la presa del poder, sinó una expressió de la dialèctica de poder i contrapoder, concepte nítidament republicà. La rebel·lió contra l’autoritat és un element de creació constitucional. És l’essència del Dret a la Resistència, que apareixen en aquests textos constitucionals. I també de la figura del tribú de la plebs a la república romana: un càrrec que tenia dret de vet contra les decisions dels magistrats patricis quan aquestes perjudicaven els interessos populars.
També per a Locke, la rebel·lió contra l’autoritat és un dels quatre fonaments del constitucionalisme. Ara bé, el concepte de poder negatiu va perdent presència a mesura que es desenvolupen els estats liberals. L’alemany Theodor Mommsen, que tindrà una gran influència amb els seus estudis sobre dret constitucional romà, va tergiversar el concepte de tribú de la plebs i el que tenia de poder negatiu. El va definir com un magistrat més de la república, no com a contrapoder. I reforçava així la idea de Montesquieu segons la qual el poder s’autocontrola ell mateix a través dels pesos i contrapesos de les diferents branques de l’Estat (poder executiu, legislatiu i judicial).
En resum, es consolida el model de poder únic i tripartició de poders com a model.
El binomi poder-contrapoder en la construccio d’una república catalana
En contra del constitucionalisme liberal, cal restablir el binomi poder-contrapoder en l’interior d’un text constitucional de la república catalana i, per tant, des de l’interior de l’Estat cal generar processos de transformació social. Això requereix de dos elements:
Cal reconèixer els subjectes col·lectius com a titulars de drets, més enllà dels ciutadans-individus.
Introducció de mecanismes d’enfrontament entre els ciutadans i l'Estat
Sobre el primer, cal tenir en compte que és el discurs jurídic el que construeix els subjectes. Així, és a partir de la formulació d’aquest discurs que els subjectes (les dones i els homes) adquirim consciència, identitat.
El dret interpel·la els subjectes (“Això es pot fer, això no es pot fer”) i determina d'aquesta manera un sistema de relacions socials. Tot sistema social només es pot legitimar a partir d’una noció de subjecte constituït i interpel·lat, que es reconegui com a tal. El constitucionalisme liberal sempre ha construït aquesta identitat a partir d’una noció individual de subjecte. Mai han estat subjectivats ni la classe social, ni els pobles, ni les nacions sense estat. L’individu propietari que interactua en el mercat, i en la vida pública, el ciutadà que manté un contracte, que esdevé la categoria fonamental de l’organització social, etc.
Els únics intents de constitucionalitzar subjectes col·lectius en estats capitalistes van ser la Constitució de la República de Weimar (1919) i la italiana (1946). Es reconeixia el treball com a estructura associativa que conformava la societat. És a dir, es reconeixia la classe obrera organitzada en sindicats com un dels subjectes que podia intervenir en la presa de decisions: consells, vaga política, negociació de drets col·lectius... Tanmateix, la República de Weimar va tenir una existència molt convulsa, i la constitució alemanya mai es va desenvolupar legislativament en aquests aspectes.
Aquest és un dels reptes en el cas de la constitució catalana, que podria ser sintetitzat en un enunciat com el següent: “Tots els drets poden ser exercits, exigits o promoguts individualment o col·lectivament”.
La segona qüestió és establir mecanismes d’enfrontament ciutadans-estat: informals, institucionals i jurisdiccionals.
Informals: seria a nivell més abstracte. Participació i control social exercits de manera col·lectiva fora de les estructures institucionals (dret a la resistència). Per exemple, la constitució de l’Equador del 2008 el reconeix. Reconeixement constitucional de formes organitzatives conjunturals o espontànies (associacions de veïns, plataformes...)
Institucionals: caldria preveure la participació o representació permanent de les organitzacions i moviments socials a l’interior dels òrgans de l’Estat. L’estat liberal s’organitza a partir de la representació política (delegada) i de l’autrocontrol del poder mitjançant la tripartició del poder. Per contra, hi ha poder popular autònom. En algunes constitucions llatinoamericans, als tres poders clàssics s’hi afegeix el poder ciutadà. En el cas de l’Equador estableix que està integrat per representants electes de la societat civil. Calen també control i transparència social, investigacions sobre governants...
Jurisdiccionals: impugnació de decisions de l’estat. En l’esquema liberal, el recurs d’inconstitucionalitat només es pot presentar des d’algun dels tres poders. Caldria reconèixer accions ciutadanes d’inconstitucionalitat.
Albert Noguera va concloure, que només sota aquests paràmetres aconseguirem que el futur estat sigui realment democràtic i, per tant, sigui una base indispensable per construir el socialisme.
L’hegemonia per construir un estat socialista
Guillem Fuster va basar la seva xerrada en la visió gramsciana de la realitat, i en especial en les aportacions que fa aquest autor a l’hora de crear els elements necessaris per a l’hegemonia política del mateix moviment revolucionari davant del poder de l’estat burgès.
En aquest sentit, Fuster va insistir en la necessitat de comprendre el que el mateix Gramsci deia de les classes dominants, a qui s’havia de combatre a partir de la creació d’una hegemonia que fes de contrapoder polític amb pretensions de presa del poder a l’enemic de classe.
Gramsci opinava que, mitjançant vulgaritzacions successives, la filosofia de la classe dominant es converteix en sentit comú: en filosofia de la gent del carrer, la qual accepta la moral, els costums i les regles de conducta institucionalitzades dins la societat. Per això afirma que uns intel·lectuals (orgànics de la classe dominant) ajuden a reforçar l’hegemonia establerta i li donen homogeneïtat, mentre que d’altres (orgànics de la classe obrera) haurien de contribuir a configurar una nova voluntat col·lectiva nacional i popular. És convenient puntualitzar que per a Gramsci tothom pot ser intel·lectual, encara que hi ha un grup restringit de persones que exerceixen “professionalment” aquesta funció.
Gramsci diferencia dos moments polítics. Hi ha instants en què la lluita és frontal, perquè en un curt període de temps es decideix si el poder econòmic i polític passarà d’un grup social a un altre. N’hi ha d’altres –més prolongats- en els quals es decideix únicament qui guanya i qui perd posicions; i aleshores cal desplegar la iniciativa tant en el terreny polític com en l’ideològic i cultural. Tan sols quan l’hegemonia de la classe dominant s’esquerda –no abans- arriba el temps que pren cos un bloc històric alternatiu i és en aquest moment que cal recórrer al combat frontal.
Però el procés que fa possible la configuració del nou bloc històric no el pot encapçalar un líder carismàtic, “un personatge real”, “un individu concret”. L'ha d'encapçalar un "organisme”. “Aquest organisme” no és entès com un aparell burocràtic “un pur executor, no deliberant”, sinó que és entès com un “intel·lectual col·lectiu”. Des de la perspectiva de l’Esquerra Independentista catalana, a partir d’aquesta anàlisi es poden donar les bases per a la constitució del nostre propi moviment com a incitador del desplegament polític dels objectius de la presa del poder per part dels comunistes.
Analitzant la nostra realitat concreta, Fuster va considerar que calia actualitzar els elements polítics de creació de contrapoder i poder que trobem en la Declaració de Principis del PSAN el 1969, i posteriorment en l’actualització que en feu el PSAN-P. Segons el ponent, es tracta del textos interessants des del moment que analitzen el context polític i social, així com les estructures econòmiques de la societat, en el nostre propi marc nacional, els Països Catalans, i plantegen la necessitat de crear una veritable societat socialista catalana com a alternativa del Poble Treballador Català al sistema de dominació capitalista imposat pels respectius estats ocupants de la nació catalana. Aquests textos són útils, però, si es reactualitzen i s'adapten a la conjuntura actual.
Davant dels reptes actuals, en la conjuntura de la CAC com a possible motor de la ruptura, Fuster va apuntar a la necessitat d’analitzar i criticar si s'escau les estructures d'estat plantejades per l'eix CiU-ERC, i obligar-nos com a moviment a crear-ne de pròpies de manera urgent i inapel·lable. En aquest sentit, i davant del cada cop més possible escenari de confrontació amb els estats, Fuster apuntà cap a dues direccions més que urgents:
Eines de mobilització i tensió: el camí de la confrontació amb l'ocupació. Aquestes eines han d'ésser expressió de l'autoorganització del poble català; i populars, perquè han d'ésser uns òrgans de lluita i l'expressió política de les classes populars. Han d'afermar el seu caràcter de representació de les classes populars fins arribar a ésser autèntiques Assemblees Nacional Populars.
Seguretat, control i gestió de la informació: gestió de la informació, neutralització d'elements exògens controlats per l'ocupació, control de moviments de l'ocupació.
Davant d’aquestes bases de confrontació caldrà sempre, segons Fuster, que aquests elements sempre serveixin per crear estructures polítiques pròpies com a protoestat, arrelat territorialment al conjunt de la nació i amb unes Bases Constitucionals pròpies en constant debat a partir d’una Cambra de Representants dels Països Catalans que actuï com a motor de tots els processos de ruptura política amb l’ocupació, independentment del nivell i ritme de lluita dels diferents territoris nacionals.
Per finalitzar, Fuster considerà que per tal de portar a terme aquests objectius caldrà fer un debat en profunditat al voltant de dos elements clau: la creació d’una Direcció Estratègica de l’Independentisme i la creació del Partit Comunista Català, elements bàsics per orientar el procés cap a la línia que defensa sense embuts els interessos de les classes populars catalanes en el camí del seu alliberament. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per nicanora |
25 jul 2013
|
|
estarem encantades d'enfrontar al vostre estat, ens veiem als carrers! |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per ella |
25 jul 2013
|
|
independencia i socialisme, no te per que estar lligat a la idea d'estat. Tambe hi ha, per que no, la comunitat o societat socialista i l'autogestio. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per ostias |
25 jul 2013
|
|
faran falta carcelles, soldats, i policies, tot sigui per la patria. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per a la mierda los estados y las republicas |
25 jul 2013
|
El que succeïx es que , com que les CUP, no teniu referents històrics, o millor dit, com que son patètics, ERC, E.C., Nosaltres Sols, F.N.C., PSAN i PSAN(Provisional) aquests antiimperialistes del 60-70, hereus dels foquistes a Amèrica Llatina, i encara recolzeu a Castro (suport al moviment del 26 de julio on dieu que l'única democràcia real es la cubana), descolonització al continent africa, que ja veieu com ha acabat, llavors teniu que recupera al moviment anarquista.
Xerrades del Miquel Amorós, projeccions de pel.licules, com la del Lucio Urtubia.
I clar que millor que posar-se al sac de les CUP, al Petronio.
L'any passat ja la veu fer grossa. Mai havíeu estat com a convocants ni organitzadors. Com a persones algunes, com també hi ha del ex-PSUC del barri.
"Peró llego el kapo Garganté y mandó parar".
S'ho va muntar ell sole't, passant de la gent del la marxa del maquis.
El Pep no sabia que dir o es va veure impotent, no ho se. Però inclòs una persona gran del barri, i no pas anarquista, el va tindre que d'encoratjar a que es queixes de la manipulació.
Enguany el Pep amb condiciones d'inferioritat, s'ha sotmets al Garganté, mantenint al orador(Ferran Aisa, per cert no t'equivoquis al acte com t'ha succeït amb altres cops amb el Facerias,que no es deia Quico Sabater).
I aixi en pau i gloria seguint el camí de les CUP, el COS del G. al Bus.
Als intel·lectuals els podreu enganyar i manipular, però al pencaires autodidactes mai. Som mes del que us penseu. I a Enganyar, si es deixa al poble. vaya tocomocho eso del estado catalan. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per mdt(psan)mdt(ipc) banca catalana y pujolet dels 80 |
25 jul 2013
|
el acord de molins, que poble aquet, el primer en democracia que la jefa dels urbans va ser una dona militant del psuc.
Un mira sense acritut el passat, i recorda desde la detencio del lluis montserrat, el proces de vinaros, la pelea entre el psan i ipc., repasa la revista lluita, la editorial laia, la crida, el bissnes de gent de solidaritat patriotes catalans i la esquerra republicana, el posarse d,acord per tacticas entre els comunistes marxistes i els esquerrans nacionalistes, ostras i veu ahon es el guia, el colom, el castellanos, el aixala, i a un le entra la risa, jajajaja. cuan trigaren a veura la gent de la cup, de la directa, de la torna seguin el cami dels avans mencionats. temps al temps.
El error no es dels sectors comunistes i dels nacionalistes d,esquerres, el error es per part, una vegada mes del moviment llibertari, d.actuar conjuntament amb aquets sectors, perque aquesta vegada sera diferent, sempre a traves de la historia s,aprofitan de la energia llibertaria, per canalizarla a traves del vot, per asi poder fer el cambalache parlamentari, i aixi veiem a barcelona, que las cup, la directa, la reraguardia, negres tempestes i tots el grups afins es posan la etiketa de llibertaris, i despres com sempre no tenan el mes lleuger rubor de demanar el vot, de reindivicar el estat, i de fer dels ateneus llibertaris punt de trobadas per una unitat que encadene a la jovent llibertaria a la lluita patriotica.
Pero la realitat es la que es, i la gent jove ha de pasar per aquet rollo patriotic, com avans s,anava a la mili a espanya, i se surt de ahi perque ningu vol ser tropa ni aun de un exercit catala per molt popular i obrer que desde la dirigencia el disfrasi. AH ARBUCIES I LA CUP, MIRE QU,ES ANTIC, i fixeu.vos que es arbucies i qui mana, nomes enganyeu demanan el vot, als que tenan por a la mare, ja saveu con la legio d,espanya qu,es gravan al brasset, amor de mara, pero no es amor es la por de ser adults, i se adults es entendra que no ni ha que votar ni a la mara que nos va parir. mort a tots els estats i fins i tot als nonats. matem al estat espanyol i avortem al estat catala. per terminar records a tots els patriotes que van lluitar molt i ara estan en la administracio, i en els partits, vosaltres si que sabeu, que bona cantera per erc, icv, psc, ciu, els que os demanan el vot avui dema seran els que manaran en aquets partits que gran negoci la patria. temps al temps. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per per ella |
26 jul 2013
|
|
No, s´hi ara resultarà que els hereus del psuc, no volen estat. Ostia, tot sigui per enganyar 4 llibertaris... per 4 vots. Ara, com abans: manipuladors. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per Talents |
26 jul 2013
|
"sempre a traves de la historia s,aprofitan de la energia llibertaria"
heheeheheheh no em facis parlar noi! |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per g |
26 jul 2013
|
|
tambe referentsrevolucionaris com Jaume Compte, Layret, Andreu Nin, Comorera, Xirinacs, Ovidi, M.Merce Marçal, Joan Peiró, Montserrat Roig, EPOCA, TLL, l'OLLA, ... |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per k vuelva jon |
26 jul 2013
|
|
curiosament qui penja aquests manifestos és el mateix que sempre penja textos anarquistes. crec que en el fons li encanta la moguda indepe, s'ho passa bé... |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per jon |
26 jul 2013
|
|
y a ti ke te pasa, te encanta la movida acrata? |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per jon |
26 jul 2013
|
sobre el texto principal, cuando dice "amb l'ocupació" ¿se refiere a la okupacion o al empleo como lo traduce el traductor este de marras? no lo tengo claro, moltes gràcies
"Eines de mobilització i tensió: el camí de la confrontació amb l'ocupació. Aquestes eines han d'ésser expressió de l'autoorganització del poble català; i populars, perquè han d'ésser uns òrgans de lluita i l'expressió política de les classes populars. Han d'afermar el seu caràcter de representació de les classes populars fins arribar a ésser autèntiques Assemblees Nacional Populars." |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per @ |
27 jul 2013
|
L'OLLA, res a veure amb la merda d'indepes i vividors subvencionats de les CUP.
A recuperar a la planta de reciclatge |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per socio listo |
27 jul 2013
|
tranki penya que la revolucio o el camvi social no vindra de 4 ideolegs i teorics, semble k a molts us agradi discutir x discutir, en contes de proposar formes d'accio al carrer i als projectes realment enmacipadors i autogestionats
que escriviendo y hechandose piedras un@s a otras no se llega a nada, bueno si a estar mas dividid@s y perder energia contra los reales enemigos...
Estat?, puff ja m'es igual aquest debat, si es k si no som capaços d'arrivar a la gent del carrer (i en akesta web no arrivarem, pos tiendrem mes de lo mateix, ja son mes de 3 anys de retallades salvatges i ara amb lo de Rajoy i la gent no es mou...
a la merda la ciutat m'em vaig al monte!!! a crear el meu estat... de llibertat, creació i autogestio col.lectiva |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per constru-acció |
27 jul 2013
|
estic fins als pebrots, teoristes sou tots uns terroristes
a treballar als col.lectius, a les assamblees i al carrer o al camp |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per Roger |
29 jul 2013
|
El paper que esteu fent els llibertaris amb el procés català té collons.
Cada cop més enfangats a l'absoluta marginalitat i sense capacitat d'incidir-hi, ni tan sols a l'esquerra popular, on fins i tot els filo-ICV de Procés Constituent constaten que Espanya és irreformable i que cal un Estat propi construït des de la ciutadania.
Sort que sou 4 i escribiu amb 'k'. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per jon |
29 jul 2013
|
|
4 patas tiene una mesa, menos las postmodernas de diseño ke escriben amb "c" |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per g |
29 jul 2013
|
|
Roger has de tenir en compte el paper d'organitzacions com Negres tempestes |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per Roger |
29 jul 2013
|
|
Tens raó. Negres Tempestes és el més digne d'un moviment que ho va ser tot al país i ara sembla en franca competició per encorar-se a la marginalitat. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per Neng |
31 jul 2013
|
¿Cuatro? Ni siquiera sabéis contar... Quizás vosotros "los patriotas" seáis más, miles, centenares de miles de idiotas que el 11 de Septiembre, bajo mando de la ANC y por orden expresa de CiU, se encadenarán para mostrar su sumisión a la bandera.
¿Esto es lo que entendéis por pueblo?
Yo sólo veo borregos
Veo un movimiento de reacción a las distintas luchas populares que ahora se están dando. Luchas que radicalizan la diferencia de clases mientras que vosotros las diluís en una mezcla de rojo y amarillo. Estáis intentando imponer la cuestión nazional a los miles de activistas que día a día se lo están currando. Sois el jodido puente entre las luchas de clase y las reivindicaciones patrióticas. Es decir, entre el pueblo y los intereses de la burguesía local. Ya no se os puede tachar de tontos útiles, de hacer el juego "involuntariamente" a la burguesía. Ya no.
Ahora cada vez queda más claro vuestro papel de reaccionarios. Intentáis incidir, ya que os es imposible de controlar, los movimientos y colectivos sociales que sí están plantando cara a las clases dirigentes. Intentáis que víctimas y verdugos que hablen la misma lengua formen un todo.
El pueblo no se encadena por la patria, el pueblo ocupa oficinas bancarios, organiza bancos de alimentos, recupera viviendas, crea bancos de tiempo, rodea el parlament, organiza escraches, asambleas en las plazas,.... ese es mi pueblo!
¿A qué somos más de cuatro? |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per jon |
31 jul 2013
|
sos igualito ke la guardia civil, ke ven una estelada o una ikurriña y les comienza a arder la sangre, se les funde una a una todas las neuronas (de las pocas) y comienzan a ladrar, guau guau guau...
somos 4 y un tambor! pom pom porron pom pom! |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per Neng |
31 jul 2013
|
Eres igualito que el tonto del pueblo jon, siempre es el primero en saludar a la bandera y cuadrarse ante del himno nacional.
No veo banderas, veo trapos de colores impuestos por las clases dirigentes, a través del adoctrinamiento, para que anormales como tú les rindan pleitesía. No eres más que un alumno que repite una lección inculcada. Un pobre desgraciao, pa que me puedas entender, que compite con otros alumnos con una lección aprendida distinta a la tuya.
No hay diferencia alguna entre bailar al son del tambor que del xistu, el cambio de instrumento o de notas musicales no te va a sacar de tu estupidez, vas a tener que salir tú solito. |
|
Re: La construcció de la república socialista catalana
|
|
per ... |
01 ago 2013
|
|
guau guau guau... |
|
|
