|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : ecologia : laboral |
|
Ser ric surt molt barat. Comunicat de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
|
|
|
per Justa |
30 abr 2013
|
|
|
LA PLATAFORMA PER UNA FISCALITAT JUSTA, AMBIENTAL I SOLIDÀRIA ALERTA QUE L’EVASIÓ D’IMPOSTOS PER PART DE LES GRANS FORTUNES I EMPRESES ESTÀ CREIXENT. La Plataforma també denuncia que el 72% del frau fiscal les fan les grans fortunes i corporacions empresarials. La Plataforma per a una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària agrupa a més d’una vintena d’organitzacions socials i entitats de la societat civil[1] preocupades per l’evolució del nostre sistema fiscal i pel model de societat que se’n deriva. Creiem fermament que un sistema fiscal regressiu contribueix clarament a grans cotes de desigualtat i d’exclusió social. La Plataforma ha vingut treballant des dels seus inicis a l’any 2009 per obrir un debat públic sobre el nostre sistema fiscal amb propostes concretes i factibles que garanteixin la justícia social i ambiental.
Davant algunes opinions al voltant de la validesa i legitimitat de les dades sobre frau fiscal a Espanya, la Plataforma sosté que, segons les fonts de les que disposa[2], el volum de l’economia submergida a Espanya s’estima en un 23,3% del PIB (les dades més recents són de l’any 2009, s’espera una actualització d’aquests informes durant el 2013), i que el frau fiscal que se’n deriva és realitzat en un 71,8% per grans fortunes, corporacions empresarials i grans empreses[3].
A més, es disposa d’informacions complementàries[4]: memòria de les actuacions de l’administració tributària, dades resultants de l’amnistia fiscal, tinència de bitllets de 500 euros, etc., segons les quals les principals evasions fiscals provenen de les grans fortunes i empreses, confirmant i avalant així les tesis que sosté la Plataforma.
Diverses dades expliquen que l’evasió d’impostos per part de grans fortunes i empreses està creixent. Així, els diners en paradisos fiscals es situarien en una forquilla d’entre 17 i 26 bilions d’euros (Dades de Tax Justice Network), xifra que ha crescut des del 2009.
Per altra banda, països com EUA, alertats davant d’aquesta situació, han elaborat una llei (FATCA) d’aplicació a partir del 2014, per perseguir el frau internacional[5], que òbviament està més relacionat amb grans fortunes que amb rendes mitges i baixes.
Les dades de les que disposem son aportades pel Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha), entitat membre de la Plataforma, que ha recolzat amb el seu treball i estudi el contingut de les accions desenvolupades fins el moment. Evidentment aquestes dades són fruit d’estimacions, i no són un càlcul exacte donada la naturalesa submergida d’aquesta activitat econòmica. Malauradament, ni l’Agència Tributària ni el Ministeri d’Hisenda no treballen ni fan pública cap estimació del frau fiscal a Espanya, impedint així la millora de la lluita i la persecució del frau fiscal a l’Estat espanyol. Com hem proposat des dels inicis[6], considerem prioritari i urgent revisar tots aquells sistemes de gestió que permetin reduir aquest frau amb major control, seguiment, avaluació, reducció de procediments i fórmules de col·laboració entre administracions i ens públics.
Finalment, la Plataforma denuncia la reiterada criminalització de la pobresa i la utilització de les persones que més estan patint la crisi com a boc expiatori d’aquesta. Així doncs, afirmacions habituals i gratuïtes del tipus “la majoria de ciutadans evadeixen impostos” o bé “tothom ha viscut per sobre de les seves possibilitats” suposen un intent de corresponsabilitzar a tota la ciutadania per igual i evitar la depuració de responsabilitats davant d’una crisi que té culpables, que són una minoria, i que en molts casos s’estan beneficiant d’aquesta situació.
Com a Plataforma continuem exigint que es lluiti contra el frau fiscal amb determinació i posant a disposició els mitjans necessaris per fer-ho. Cal que de manera immediata s’aturi aquest procés de regressió fiscal que està contribuint a generar un sistema que cada vegada deixa més persones al marge, posant en greu risc la cohesió social, i augmentant l’escletxa entre rics i pobres.[7]
Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària
Barcelona, 22 d’abril de 2013
-----------------------------------
[1] ACTUA. Plataforma Jove per l’1 de maig, AICEC-ADICAE Catalunya, AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya, ATTAC ACORDEM, CCOO DE CATALUNYA, CECAD (Confederació d’Entitats Catalanes d’Atenció a la Dependència), CONFAVC (Confederació d’AAVV de Catalunya), CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat), CRISTIANISME I JUSTÍCIA (CiJ), ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA, ENGINYERIA SENSE FRONTERES, FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA, FETS (Finançament Ètic i Solidari), PROJECTE FIARE, FUNDACIÓ FRANCESC FERRER I GUÀRDIA, JOVES D’ESQUERRA VERDA (JEV), JUSTÍCIA I PAU, L’OCUC (L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya), MLP (Moviment Laic i Progressista), PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic), SINDICATO DE TÉCNICOS DEL MINISTERIO DE HACIENDA (GESTHA), UCC (Unió de Consumidors de Catalunya) i UGT DE CATALUNYA.
[2] Veure Annex 1 “Notas metodológicas”.
[3] L’Agència Tributària defineix les “grans empreses” com les que realitzen operacions per import superior a 6 milions d’euros a l’any.
[4] Veure Annex 2 “Memoria AEAT 2010”.
[5] Veure: http://www.uria.com/documentos/publicaciones/3367/documento/foro08.pdf?i
[6] Veure: «La fiscalitat que volem a Catalunya. Proposta de la societat civil per uns impostos més justos i la lluita contra el frau fiscal» (Octubre 2010)
[7] Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2012, el 21,1% de la població espanyola vivia per sota del llindar de pobresa |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ser ric surt molt barat. Comunicat de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
|
|
per Tardà |
30 abr 2013
|
Atribueixen a Sant Ambrosi la frase: “el ric o és lladre o fill de lladre”, frase que molts anys més tard va ser aclarida per Karl Marx y la famosa plusvàlua. No cal entrar en gaires detalls de com funciona perquè ho estem patint en la nostra pell, però qui més clar ho té són els qui deslocalitzen llurs negocis i, sota l’empara de “globalització”, optaren per cercar mercats on la protecció del treballador fos mínima.
El tèxtil és, segurament, el cas més escandalós i les informacions sobre l’enfonsament de l’edifici a Bangladesh –país que ja suma més de 1.000 morts en fàbriques tèxtils des de 1990- sols és un exemple de fins on ha arribat la misèria humana (misèria moral d’empresaris sense escrúpols i misèria econòmica de treballadors i treballadores explotats. Grans empresaris s’enriquiren amb el treball semiclandestí durant la postguerra i els primers anys de la democràcia, però a mesura que s’anaren conquerint drets socials minvaven els beneficis i decidiren buscar un mercat en el qual la plusvàlua s’incrementés.
Cal advertir que la tragèdia de l’edifici Rana Plaza de Bangladesh té relació amb el sistema de producció i consum de la nostra societat, així com amb la pèrdua de la consciència i solidaritat obrera que precisament reivindica l’1 de Maig.
La globalització no ha servit per globalitzar drets. Més aviat tot al contrari, es globalitza la misèria, tal com observem (i patim) en els nostres països “privilegiats”: després de devaluar la qualitat de la feina “deslocalitzant”, ara han decidit importar el treball semiesclau via reformes laborals amb l’excusa de la crisi i el pagament del deute, bo i emparant-se en l’eufemisme de la necessitat de gaudir d’una “economia competitiva”. Es a dir, retallar drets laborals per gaudir d’un sistema productiu que pugui competir amb Bangladesh.
Si Marx proclamava que els proletaris del món havien d’unir-se i l’esquerra somià amb una globalització que universalitzaria els drets dels treballadors i l’”enriquiment” a tot el món, constatem, amb tràgica ironia, que han estat els empresaris del món els qui s’han unit sota la mateixa bandera del neoliberalisme, raó per la qual viatgem en sentit invers: cap a una precarització total dels lloc de treball. Per això, pels nostres drets, pel que queda del nostre sector tèxtil i altres sectors industrials no deslocalitzats encara, pels treballadors de Bangladesh, per les treballadores que són reprimides a Cambodja, per les explotades en maquiles a Amèrica Llatina o a Asia, el dia 1 serem al carrer i defensarem els drets laborals.
(Nota. Demà, els republicans a les 11 serem a la plaça Goya de Barcelona, retrem homenatge a Francesc Layret i renovarem el compromís de lluita pels drets socials. Des d’allí, anirem a la manifestació de les 12 h. Us hi esperem!) |
|
Re: Ser ric surt molt barat. Comunicat de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
|
|
per seguí |
02 mai 2013
|
pensar que podem tornar a l'Estat del Benestar és utòpic i a més indesitjable. Volem ser lliures, no afillats del papà Estat, joder!
No us deixeu engatusar per l'estatisme: confederació assembleària o barbàrie.
ànims |
|
|
