Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: criminalització i repressió
Hem de perseverar en el nostre sentit de la solidaritat
per Antoni Puig Solé	01 nov 2012
L'última reforma laboral, com les altres dues que la van precedir, es va justificar dient que es feia per crear ocupació. Era un argument fals i llavors ja vam pronosticar que la seva única finalitat era enfortir el poder dels empresaris i debilitar així el moviment sindical. Ara, un cop es posa de manifest que l'atur continua sent un dels aspectes més dolorosos, veiem com reapareix la bogeria política d'acusar les víctimes de la crisi de ser la causa del problema. Els ciutadans de l'Estat espanyol ja estem molt familiaritzats amb la forma roí de satanitzar els aturats, ja que aquest és un argument que es ve arrossegant des de fa dècades. Durant el període d'auge econòmic se'ns deia que la població activa mai havia estat tan nombrosa i que s'havia arribat a un rècord pel que fa a persones ocupades. Això, en part, era cert. Però una anàlisi exclusivament quantitativa impedia posar al descobert les característiques específiques del mercat de treball. En tot cas, les dades aleshores ja demostraven que a l'Estat espanyol, la gent estava –com ho està ara– disposada a treballar dur. Paradoxalment, quan la prestació d'atur era més generosa, les permanències en les cues de l'atur acostumaven a ser curtes, ja que els aturats sabien molt bé, com ho saben avui en dia, que no podien deixar escapar cap oportunitat de treball que es presentés, fins i tot quan era (i és) en condicions precàries. En canvi, ara els fets posen al descobert que el govern actual, com ja passava amb els anteriors, no té cap política clara d'ocupació. Tot se subordina a les reformes laborals precaritzadores i al manteniment d'unes oficines d’ocupació cada vegada més esquifides per poder justificar així la promoció de les empreses privades de col·locació. Heus aquí una de les raons per les quals l'economia espanyola, igual que la resta d'economies de la zona euro, no ha aconseguit generar un nombre suficient de llocs de treball des del 1975, capaç de garantir que la població activa disposi d'ocupacions estables i de qualitat. Aquesta incapacitat ha vingut de la mà d'una política deliberada de restricció fiscal i de retallada salarial que ha afectat de ple la demanda derivada de les rendes del treball. El fet més il·lustratiu del comportament de l'economia espanyola ja el vam poder examinar quant el creixement del PIB real era més accentuat. Llavors vam observar com aquest creixement no era suficient per aconseguir i mantenir la plena ocupació. Fins i tot en aquelles condicions positives vam comptabilitzar una bossa d'aturats que pràcticament mai baixava dels dos milions de persones. No hauria de sorprendre’ns, doncs, que aquesta borsa s’inflés desmesuradament a partir del moment en què es va modificar la tendència del cicle per entrar en picat en una situació de creixement negatiu del PIB. Però aquests fets ara s'amaguen i se'ns segueix inculcant la mentida que hi ha un munt de llocs de treball a l'espera que els aturats s'arremanguin i es posin d'una vegada a buscar feina. Se'ns vol fer creure que els subsidis que es concedeixen als aturats, i pels quals han cotitzat prèviament, permeten que aquests es mantinguin a l’espera mentre gaudeixen d'unes còmodes vacances en una illa caribenya i amb tots els luxes del món. Aquest és el tipus de narrativa amb la qual ens bombardegen a diari. No podem permetre que el govern i tots els que difonen aquestes llegendes difamatòries se surtin amb la seva. Hem de perseverar en el nostre sentit de la solidaritat. Amb el temps, i aquesta crisi ja ho està demostrant, la nefasta política econòmica que es porta a terme no només empitjorarà la situació dels aturats i dels assalariats que encara romanen en actiu, sinó que també empitjorarà el futur d’aquell sector social que anomenem classe mitjana. Em refereixo als titulats universitaris fills de famílies benestants i als petits i fins i tot mitjans empresaris, que cada vegada tenen més dificultats per poder-se guanyar la vida amb dignitat. Davant aquesta cruel realitat, no hauríem d'ignorar que quan aquestes persones que han tingut la sort de poder preparar-se a fons i que encara disposen de recursos econòmics sòlids troben dificultats, aquestes dificultats acostumen a ser molt més pronunciades per a la resta de mortals.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more