|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Els cristians/es, els grans culpables
|
|
|
per Antoni Ferret |
22 abr 2012
|
|
|
Els cristians i les cristianes tenen una gran assignatura pendent: lluitar contra les injustícies socials, lluitar per transformar la societat.
He assistit a una multitud de manifestacions i protestes, durant molts anys, i mai... MAI, no hi he vist cap persona que la conegués de missa o de la parròquia.
Els cristians i les cristianes no sols no es manifesten, sinó que, molt pitjor encara, voten més o menys sistemàticament els partits de dreta, de sempre. És a dir: voten a favor de conservar les injustícies. Són una rèmora social.
Durant uns 150 anys (de meitat del segle XIX a finals del XX), una massa nombrosa de gent de bona voluntat han lluitat socialment per reformar la societat. Eren anarquistes, comunistes, socialistes... i han lluitat esforçadament, amb grans sacrificis. Mai en la Història no hi havia hagut un fet semblant. Han lluitat des de les empreses, des dels sindicats o d’alguns partits, des del carrer o des de les presons. Alguns hi han donat la vida. Tenien diverses ideologies i anaven més ben encertats o no tant. Gent de diverses maneres de pensar, i de bona voluntat, però amb una absència escandalosa: els cristians i les cristianes, que, mentrestant, resaven, es lamentaven... i votaven la dreta.
Al principi sí. En la primera meitat del segle XIX, en el marc del molt interessant moviment anomenant del socialisme utòpic, sí que hi hagué presència cristiana o una inspiració cristiana del moviment. Però més endavant, quan el moviment socialista es va anar radicalitzant, la presència cristiana s’esfumà. ¿Als cristians els «anava» pensar, escriure, divulgar, i no lluitar? La radicalització els feia por?
Naturalment, hi ha hagut excepcions. Fins i tot grans excepcions. Els papes que han publicat encícliques socials: Lleó XIII, Pius XI, Joan XXIII, Pau VI, Benet XVI. Alguns bisbes, com monsenyor Ketteler (de Magúncia). El moviment de la JOC, de primera meitat del segle XX. El moviment obrer cristià de Bèlgica. Els sacerdots obrers de la França de 1950.
Però la massa dels cristians i les cristianes han boicotejat les encícliques, començant pels mossens.
La manca d’un poderós moviment socialista o comunista cristià ha debilitat considerablement el moviment revolucionari, i l’ha deixat en minoria. No sols l’ha debilitat, sinó una cosa tan important o més: ha deixat d’orientar-lo. El moviment revolucionari ha adoptat de vegades camins erronis, que la presència cristiana podria, eventualment, haver corregit o compensat.
La versió més aberrant de la claudicació cristiana han estat els partits anomenats «democratacristians». Mena de prostitució del nom cristià.
El moviment revolucionari dels 150 anys ha acabat (de moment) en un fracàs, per molt diverses causes, la principal de les quals la falta de participació i, fins i tot, el boicot, dels cristians i de les cristianes.
Com a cristià practicant i militant comunista, acuso, davant Déu i la Història, els cristians i les cristianes de ser culpables del fracàs de la Revolució.
Antoni Ferret
http://bonainformacio.blogspot.com |
This work is in the public domain |
|
Re: Els cristians/es, els grans culpables
|
|
per cristians? |
22 abr 2012
|
|
Em sembla que parlas dels catòlics..., no? |
|
Re: Els cristians/es, els grans culpables
|
|
per fiuuu |
22 abr 2012
|
|
Doncs encara sort, si els comunistes ja van cometre crims enormes contra la humanitat només els hi hagués faltat el suport fanàtic dels cristians-torquemades per acabar de liar-la grossa (precedents i especialistes en genocidi de tot aquell que pensi diferent i, especialment, que lluiti per un món més lliure). |
|
Re: Els cristians/es, els grans culpables
|
|
per Josep |
22 abr 2012
|
|
Em sembla que vas una mica perdut. Els unics que s'ocupen dels pobres, indigents, sense sostre, els que donen de menjar, un ajut als qui no tenen res son les organitzacions cristianes. Informa't abans de parlar. |
|
Re: quemadlos a todos, que Dios reconocera a los suyos!
|
|
per traicionando que es gerundio |
23 abr 2012
|
El cristianisme triga menys de tres secles en corrompre's i esdevenir un instrument del poder i l'opressiò. L'historia de l'esglesia catolica es gairebe un tractat magistral de la infamia, igual que totes les religions monoteistes. Nomes cal fer un cop d'ull als fundamentalistes musulmans per comprendre el que ha estat la casta sacerdotal per a l'humanitat els ultims tres mil.lenis. La pitjor lacra de l'evolucio del genere huma.
La Revolucio Francesa triga menys de 20 anys en donar pas a Napoleo, a la restauracio borbonica i el segon imperi... pero com a minim varen guillotinar uns quans pervetits ensotanats.
La socialdemocracia no va trigar ni aixo en assassinar Rosa Luxemburg i traïr a la classe obrera.
El bolxevisme va assolir el poder traint i massacrant els mariners de Kronstadt, en trotsky i la makhnovshina; la Revolucio nomes va trigar vingt anys en corrompre's per esdevenir estalinisme, burocracia, dictadura.
Diuen que el cami de la virtut es una cami molt estret i que es fa molt llarg. Els catars ja ho varen comprendre, a mans dels cristians de Roma. |
|
Re: Els cristians/es, els grans culpables
|
|
per kbb |
23 abr 2012
|
|
Ara pren força el corrent del Buen vivir a Llatinoamèrica. Els compas de l'Agenda Llatinoamericana hi estan posats. Salut |
