|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Reapropiació social de la nació, per la llibertat de totes i cada una de les persones
|
|
|
per un del Camp |
18 mar 2012
|
|
|
Reapropiació social de la nació, per la llibertat de totes i cada una de les persones
18 MARÇ 2012
CATEGORIES: OPINIÓ
Els Països Catalans es troben en un moment històric curiós, divers i curiós alhora segons els ulls amb què ens els mirem. I parlo de Països Catalans perquè és aquest l’àmbit nacional que la llengua dóna i alguns defensem, la llengua de Salvat-Papasseit, Estellés o Marçal, és clar, no única però sí imprescindible per definir-nos i ser, aquí i ara.
Fa temps que al Principat de Catalunya el moviment d’alliberament nacional (o regional, segons es miri) avança i es popularitzen propostes polítiques que fa anys eren molt residuals però cada cop esdevenen més majoritàries. A altres indrets com el País Valencià sembla que la dreta més espanyolista es troba plenament consolidada i fa la seva feina nacionalitzadora sense gaire dificultats. A les Illes Balears, la cosa pot anar pel mateix camí en poc temps, malgrat els anys en què això no ha estat així i la poca importància actual dels moviments secessionistes. A l’Alguer, com a la Catalunya del Nord, la catalanitat lingüística esdevé, a poc a poc però cada cop amb més rapidesa, testimonial. A Andorra, es demostra com la separació territorial i política, amb un estat propi, no és garantia de res, ni de manteniment de la llengua ni de conscienciació nacional. A la Franja, la llengua aguanta però el sentiment de nació catalana hi és majoritàriament absent, tal com passa al Carxe. Aquest seria un mínim recull, gens aprofundit, de sensacions compartides quan ens mirem l’espai nacional que ens és propi (però del qual no som propietaris) amb les ulleres tòpiques, entre altres, dels resultats electorals, unes ulleres sempre tan utilitzades i sempre tan mentideres.
El cert és que arreu i com mai, malgrat els embats neoliberals de les dretes espanyolistes i regionalistes regionalitzadores, i els embats neoliberals de les esquerres falsament federalistes i també regionalitzadores, els col·lectius i les persones que ens reconeixem independentistes i voltants creixem en nombre i determinació. El mapa del país plural és ple d’espais i locals en forma d’ateneus i casals; de grups més o menys organitzats; de propostes de mobilitzacions i alternatives ja en ple funcionament, que posen en dubte l’odre actual de les coses.
Per mi no és tan important la possible proclamació d’independència que faci el Principat de Catalunya com que a cada una de les nostres comarques (d’arreu dels Països Catalans) hi hagi gent que es reapropia de la seva vida exercint el dret d’autodeterminació en tots els àmbits vitals, des de l’alimentació fins a la salut, des del treball fins a l’oci, des de la llengua fins a la participació social. És en aquest procés que crec, un procés que converteix els cossos de les persones en voluntat de ser i en què el fet nacional (basat en l’àmbit cultural i lingüístic però sense renunciar a cap dels altres) esdevé pal de paller, motor inexcusable de transformació.
Si aconseguim que aquest procés de reapropiació simbòlica i real per part de la societat de la nació, si aconseguim que aquesta lluita constant per ser sense haver de demanar permís s’estengui com ho fa l’oli que amara un paper, tingueu clar que el procés d’alliberament nacional serà a tocar dels dits en no res, alhora que no anirà sol, és clar, sinó que ens alliberarà a totes i tots els qui hi participem en cada una de els facetes de la nostra vida en què patim vexacions, opressions… Si, ben al contrari, el procés es redueix només a un fet jurídic i d’exercici de la democràcia segrestada que vivim en aquesta Europa occidental sotmesa als capricis de les multinacionals i els banquers que ens governen, tingueu clar que per molt que ens diguem independents, mai no serem lliures.
És l’hora de triar. O ens fem grans del tot o deixem que els grans triïn per nosaltres i ens marquin camins massa trillats ja per refer-los pensant que ens alliberaran de res ni de ningú. Per tant, reapropiem-nos de la nostra vida, fem-ho en llibertat i amb alegria i autodeterminem-nos, de Perpinyà a Alacant i de Fraga fins a Maó, en totes les facetes de la nostra vida. Per la llibertat dels Països Catalans i de les persones que hi vivim i hi viuran! Igualtat, llibertat, justícia!
Jordi Martí Font, membre de CGT, l’Ateneu Llibertari Alomà, del CIP i la CUP de Tarragona
Extret de PobleViu, el portal dels moviments socials del Camp. |
Mira també:
http://pobleviu.cat/2012/03/18/reapropiacio-social-de-la-nacio-per-la-llibertat-de-totes-i-cada-una-de-les-persones/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Reapropiació social de la nació, per la llibertat de totes i cada una de les persones
|
|
per brutus |
19 mar 2012
|
Evidentment, estic d'acord amb el contingut global de l'article.
Al company que escriu l'article: com combina la reapropiació social de la nació catalana amb la pertinença a una organització estatal-espanyola?
Citant les teves paraules: "quan ens farem grans del tot" i entendrem que l'alliberament del nostre poble i de la nostra classe NOMÉS pot venir d'organitzacions amb un marc nacional del nostre poble i amb perspectiva de la nostra classe, i no d'organitzacions estatals o transversals (evidentment la CGT no és el 2n cas, però sí el primer)?
Abans de demanar res a ningú, millor començar per les contradiccions pròpies. |
|
Re: Reapropiació social de la nació, per la llibertat de totes i cada una de les persones
|
|
per un |
19 mar 2012
|
Hombre, está claro, porque la COS no se come un torrao y prefiere hacer intrusismo en la CGT.
Utiliza las siglas de un sindicato anarcosindicalista, con una implantación cada vez mayor, para hacer apología de SU proyecto independentista, él no es el que se lo tiene que hacer mirar: es la CGT la que debería replantearse que un miembro de un partido político (CUP) utilice al sindicato para su propio proyecto, como hace el "compa". |
|
Re: Reapropiació social de la nació, per la llibertat de totes i cada una de les persones
|
|
per COS |
19 mar 2012
|
|
alguns torraos sí que ens els menjem, eh? Tu espera't que s'està fent molt bona feina... "compa"! |
|
Re: Reapropiació social de la nació, per la llibertat de totes i cada una de les persones
|
|
per jo |
19 mar 2012
|
El Jordi Martí és més anarquista que de l'EI... l'ordre en que figuren les seves "militàncies" és un ordre de prioritats... (CGT, ateneu Alomà)... el que passa, és que els que no us menjeu un torrao al camp sou els anarquistes.
Menys sectarismes i més feina, que se'ns en gira massa... |
