Article d'Aina Gallart i Josep Martorell per a Enfocant, on es relata la mobilització dels estudiants i la societat valenciana contra les retallades en educació, primer, i també contra la posterior repressió policial.
Aquesta és una crònica d’allò que s’ha esdevingut des del dia 15 de febrer fins a dilluns 27. Allò que s’ha anomenat Primavera Valenciana i que va ser “Trending topic” global a Twitter i que va provocar que la mirada internacional d’estupor, desprès de l’absolució de Costa i Camps, es convertira en admiració per un poble que, malgrat tot, es revolta.
El 18 de gener el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, aprova el decret on es retalla el salari dels docents, s’augmenten les hores lectives i es limita la despesa en Educació. Dimecres 15 de febrer, com havien estat fent cada setmana des de ja feia vora un mes, els alumnes de l’I.E.S. Lluis Vives, situat al centre de València (entre l’Ajuntament i l’Estació de Trens) varen eixir a la porta de l’Institut per tal de protestar contra les retallades en Educació. Aquesta protesta (on participaven uns 40 alumnes i consistia en tallar part del trànsit deu minuts) mínimament seguida pels mitjans de comunicació, se sumava a la iniciativa dels professors que arreu del País València ixen tots els dijous a la porta dels instituts contra els atacs a l’educació pública.
Els alumnes del centre, un dia més tallaren el trànsit per fer visible la seua protesta. La policia, responent a una concentració de la qual no s’havia informat amb antelació a les autoritats (com s’havia fet des de feia ja vora un mes), i per tal de garantir el dret dels ciutadans a circular, la varen intentar dissoldre de manera violenta. El resultat fou, a més de l’estupor d’alumnes, professors i personal de l’I.E.S., nombrosos ferits i un detingut.
Evidentment, els ànims no es varen gelar, i la resposta d’alumnes, pares i mares i personal docent fou contundent i unitària. La càrrega policial havia estat completament desproporcionada vers alumnes (recordem d’ESO i Batxillerat) què protestaven pacíficament. De manera que, dijous i divendres següents tornaren a eixir al carrer, ara contra la violència policial i per l’educació pública de qualitat i amb el suport d’altres alumnes d’instituts de tota la ciutat.
Dos dies després, en una concentració a la comissaria de Sapadors en suport als companys detinguts, la policia rodejà els joves, tancant-los el pas per a identificar-los a tots i de nou es produïren més detencions.
Els mitjans de comunicació comencen a posar el focus a València però també és ara quan des de les instàncies oficials es titlla els manifestants de violents i d’estar manipulats per l’extrema esquerra. La dreta també contraataca amb informacions falses per tal de desprestigiar l’Institut i la comunitat educativa. Dissabte 18 el diari ABC explicava que els professors havien assegurat l’aprovat als estudiants que participaren a les manifestacions, a més de la implicació del professorat en la instigació a l’alumnat. L’assemblea de professorat de l’IES Lluis Vives no perd el temps i diumenge publica un comunicat on dóna el seu suport als estudiants i condemnen una actuació policial que segons expliquen s’emmarca "en els intents reiterats de les nostres autoritats per tal de desprestigiar l’ensenyament públic i criminalitzar-nos a tots els que estem compromesos com a professors, personal no docent, estudiants i famílies en la dignificació de l’educació pública."
Aquest mateix dia pel matí tenien lloc les manifestacions a tot l’estat contra la reforma laboral. A València més de 200.000 persones es manifestaven pacíficament mentre que un grup criticava la immobilitat i la manca de suport per part dels convocants els dies anteriors.
Mitjans de comunicació, xarxes socials i el suport cada vegada més explícit i estès de la població valenciana, feu que el dilluns 20 els estudiants tornaren a eixir al carrer. A la porta de l’IES Lluis Vives a les 14:30, ja eren 300 persones que anaren augmentat i dispersant-se per les places veïnes, la Plaça de l’Ajuntament i la Plaça de Sant Agustí (on ja començaren les càrregues). El nombre d’estudiants es va incrementar de manera molt considerable durant el migdia i la vesprada, però el nombre d’antiavalots també. Els estudiants anaren tallant el trànsit de les grans vies del centre de València i, ja coneixedors de les pràctiques de la policia nacional, quan aquests arribaven fugien de la confrontació i es dirigien a altres vies principals. Els manifestants estaven doncs repartits per tot el centre en diferents grups, col·lapsant gran nombre de carrers i fent anar d’un lloc a un altre els antiavalots. Arribada la vesprada i veient que la quantitat d’estudiants anava creixent, la policia nacional es decidí a actuar, traient les porres i sembrant el terror pels carrers, on la gent va poder veure amb claredat les seues provocacions violentes front els talls de trànsit que s’estaven portant a terme i, fins i tot, contra persones que no hi estaven participant (gent que creuava carrers, esperava l’autobús, anava de compres…).
Aquesta resposta lluny de dissuadir els manifestants, feu que encara s’hi sumara més gent, incloent pares i mares d’alumnes, professorat de diferents instituts i ciutadans que es van solidaritzar amb el alumnes davant la actuació policial. Les forces de seguretat, per la seua banda, tragueren uns 50 furgons i un helicòpter que sobrevolà València durant hores. Les protestes acabaren amb 26 persones detingudes (5 menors), 17 ferits lleus (11 d’ells agents segons la policia) però també amb tancaments a l’IES Lluis Vives i a la Facultat d’Història de la Universitat de València on es reuniren vora 200 alumnes, es concretaren les accions del proper dia i es decidí no abandonar el carrer fins que la delegada del govern, Paula Sánchez de León, no dimitisca. Aquesta assemblea improvisada va ser també perseguida per la Policia Nacional, aturada per la degana de la Universitat de València, Elena Grau que no la deixà entrar a la Universitat, havent d’apel·lant al fur universitari i al dret de reunió pacífica.
En aquests dies la Policia Nacional ja havia detingut a un total de 43 alumnes (8 menors) i el Síndic de Greuges havia rebut més 40.000 correus de queixa contra l’actuació policial. Pares i mares de molts d’aquests estudiants han denunciat detencions il·legals i incompliment de l’article 16 de la Llei del Menor (on s’obliga a comunicar immediatament al fiscal de menors i als pares de la situació).
La intensa jornada acaba produint un esclat a la premsa internacional i la càrrega contra estudiants és la foto del dia al New York Times. Les reaccions es succeeixen: La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA) de València exigeix la dimissió de la delegada del Govern i el cessament del Cap Superior de Policia de la Policia Nacional de la Comunitat Valenciana (conegut ja per l’actuació dels antiavalots a les càrregues del Cabanyal). La delegada del Govern al País Valencià, Paula Sánchez de León, es reuneix amb el president de la federació Valenciana d’Estudiants (Faavem). Amnistia Internacional demana al Ministeri d’Interior i a la Delegació del Govern de València que es realitze una investigació per l’ús de la força excessiva i recorda la policia i les autoritats que el dret a la reunió pacífica està reconegut pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i que la força només s’ha d’utilitzar en casos extrems, de la manera menys lesiva i quan els mitjans no violents hagen estat ineficaços.
I per suposat, es produeixen dues de les declaracions més polèmiques, la del Cap Superior de Policia de la Comunitat Valenciana, Antonio Moreno, parlant dels estudiants que es manifesten com "enemics" i la del President del Govern Mariano Rajoy, que demanava "mesura i sentit comú" durant una visita a Londres, preocupat per la imatge d’Espanya a l’exterior. Seguidament, ministres com el d’Educació, José Ignacio Wert, l’Alcaldessa de València o el President de la Generalitat fan declaracions en consonància amb l'argumentari repartit pel PP on, entre d’altres, explica que les manifestacions han segut il·legals, violentes i que els estudiants han estat manipulats. A més, s’insisteix en assegurar que l’educació pública només ha sofert la retallada en els sous dels professors, quan de fet, hi ha instituts als quals se’ls deuen mesos per a les seues despeses (com la calefacció), les beques i les ajudes de menjador s’han reduït, els bons per a llibres no s’han abonat, la neteja als centres s’ha reduït i s’evita substituir el professorat de baixa. Intereconomia utilitza l’argumentari en l’entrevista que fa a Beatriz García, portaveu del Sindicat d’Estudiants a nivell estatal, la qual el rebat sense problemes. A la manipulació informativa se suma Canal 9, que provoca la (inèdita) reacció del Comitè d’Empresa de la cadena.
Dimarts la repercussió mediàtica i la indignació de la població valenciana ajudaren a treure als carrers milers de persones que anaren sumant-se en una marxa que va eixir a les 15h de la Facultat d’Història i acabà més enllà de les 22h al carrer Xàtiva, passant per la Direcció General de la Policia, la Seu del PP i Subdelegació del Govern. Aquesta jornada tampoc gaudia amb el vist i plau de les autoritats corresponents, com la jornada anterior, també es tallaren vies principals, encara més nombroses i durant més temps que dilluns. En canvi, la presencia policial fou mínima (excepte per l’helicòpter omnipresent) i una altra dada important, no es va produir cap incident.
El dia següent eixiria a la llum l’agressió que patiren tres estudiants d’entre 18 i 24 anys quan, una vegada dissolta la concentració i mentre anaven caminant per la via que abans havia estat tallada, un furgó de la policia nacional s’aturà i sense raó alguna els va apallissar.
Dimecres 22 més d’una dotzena de partits polítics, associacions i sindicats convocaren una manifestació unitària amb el lema “Som el poble, no l’enemic” que es desenvolupà pacíficament i tingué de nou una assistència massiva. Els dies següents, la Delegada del Govern rebé a representants d’alumnes, a la directora de l’iES LLuis Vives, partits polítics i el Síndic de Greuges. Mentre el Lluis Vives denunciava amenaces per part de la ultradeta i les concentracions i manifestacions es repetien cada dia.
L’Assemblea de professorat i pares i mares del Lluis Vives, al seu comunicat del 21 de febrer asseguren que “continuarem denunciant, sempre des de la legalitat i pacíficament, els atacs als serveis públics i la defensa dels menors agredits i detinguts –i particularment a l’educació pública– així com la criminalització que els governants intenten fer dels seus empleats per desprestigiar-los”.
La setmana ha acabat amb manifestacions a les tres capitals de província amb unes 200.000 persones a València, 60.000 a Alacant i 30.000 a Castelló. A València ha comptat fins i tot amb una unitat de Canal 9 que donà cobertura a una actuació de Xavi Castillo i ha acabat al passeig de l’Alameda, on una periodista de la RTVV, Xelo Miralles ha fet el parlament de tancament.
A aquesta tercera setmana de primavera avançada està prevista una vaga d’estudiants i una manifestació el dimecres 29. Tota una seguida d’accions s’estan programant des de les assemblees d’estudiants de tota València. El diari El País, titula un article amb Así fue la #primaveravalenciana. Utilitza el verb en passat, com si la lluita haguera acabat ja. Estem a Febrer, encara no és primavera, açò no s’ha acabat. |
