(...) según ha apuntado el director del Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Fèlix Riera, el anuncio del mes de noviembre (21 de noviembre 2011) en el sentido de que en diciembre (02 de diciembre de 2011) ya se abriría el edificio del Raval se debió a su "entusiasmo" de que sería posible haber acabado completamente en ese momento las obras.

En un vers Espriu ens deia que les paraules són forques d´on a trossos penjo la raó. En aquest cas, què són les paraules del Sr. Riera?. Hi té alguna cosa a veure el ball de cadires a la CCMA?

Així, Sr. Riera, que allò de pregonar-se als quatre vents durant el passat 21 de novembre de 2011 que es tancava la Filmo de la sala Aquitània per a obrir-la al Raval el 02 de desembre de 2011 fou atès al seu excés d´entusiasme... Ja veig, ja. Entre l´asincronia del Sr. Riambau, els imponderables del Sr. Mascarell, la desaparició del Sr. Martí i el seu excés d´entusiasme, Sr. Riera, doncs què vol que li digui? Durant aquests 3 mesos (21 de novembre -21 de febrer) on vostès han estat desapareguts sí que és cert que han tingut a les filmotecaires contentes, agraïdes i ben informades...

D´aquesta manera fan l´enèsima presentació de l´obertura de la nova seu de la filmo al Raval per al dia 21 de febrer (prèviament el 19 jornada de portes obertes aprofitant també la inauguració de la Pl. Salvador Seguí on, tot s´ha de dir, han aconseguit reproduir enmig del Raval, a petita escala, l´explanada del Fòrum, i el 20 sessió especial per la casta política).

A la plana 5 del dossier hi tenim dues il·lustracions de les dues sales: La sala gran Chomón sembla tenir una pantalla de projecció no gaire adient per les mesures de la sala. Fa la sensació que la gent que s´assegui a les butaques de la dreta agafaran torticoli, i les que s´asseguin a la desena filera hauran de dur binocles. Ja ho sé que fins que no es comprovi no sabrem si s´han dissenyat les sales de projecció correctament....

I què significa això de què els hi retallen un 8% del pressupost per al 2012 (3,5 milions el 2011) i augmentaran les projeccions un 50% si només hi hauran dues sessions per sala de dimarts a divendres i tres sessions el cap de setmana (Dilluns tancat. Agost obert? Sense comptar que començaran a finals de febrer). A veure si encara no ens sortiran els comptes, companys, o si ens surten serà perquè augmenten les projeccions a costa de repetir-les multitud de vegades. Com a veure què passarà el mes d´agost: Agafaran gent per cobrir els llocs de les treballadores que faran vacances? O el dia 31 de juliol diran que per culpa d´una asincronia, excés d´entusiasme, etcètera la Filmo tancarà durant tot el més d´agost?

La nova seu. Un edifici amb harmonia amb el seu entorn. Sobren comentaris. Tret que aquesta harmonia acabarà constant-nos a totes 50 milions d´euros (11.8 milions cost inicial; 15, 7 milions cost final; Crèdit mitjançant l´ICF a pagar en 25 anys que si no el renegocien sortirà per 50 milions en total). Suposo que ben aviat trauran del calaix l´estudi sobre el model organitzatiu de la Filmoteca de Catalunya licitat per 36.816 € (amb IVA).

El local del futur(?) Restaurant-Bar de la Filmo (cantonades C/ Espalter – Sant Josep Oriol – Pl. Salvador Seguí), en el qual s´hi filtren els pixats dels gossos per sota de la porta corredissa, és molt diàfan, però si l´adjudicació ha quedat deserta perquè ningú vol pagar el que vostès demanen, amb sentit comú ja que no té cap viabilitat al estar envoltat de desenes de locals de restauració disposats a rebentar preus, com s´ho faran? Muntaran una Kafeta autogestionada al local buit del Restaurant-Bar de la Filmo? Kafeta Filmoteka?

Però ho hauríem d´haver intuït durant aquell 21 de novembre de 2011 a la vella Aquitània: Els treballadors acomiadant-se de nosaltres com si fos l´última vegada. I ara encara entenc més les declaracions dels anteriors directors de la Filmo, carregant contra la vella sala (Sí, desfasada i no apta per a fer les sessions de la Filmo): No carregaven solament contra la sala sinó contra les filmotecaires, la gent que durant anys han anat en romiatge de sala en sala al llarg de la història de la Filmo, perquè nosaltres no encaixem en la tipologia de gent que volen per a la seu del Raval. Nosaltres podem ser menystingudes perquè no tenen cap necessitat de donar-nos explicacions ni podem, segons ells, demanar-los-hi responsabilitats per tot el que han fet ja que el dia 21 de febrer, 3 mesos després de tancar l´antiga sala, la nostra presència quedarà diluïda per una massa acrítica consumidora de cultura cool. El dia 21 de novembre de 2011, la segona sessió The Last Picture Show (Els periodistes podrien informar-se millor abans de repetir com a lloros que aquesta fou la darrera sessió de l´Aquitània quan en realitat fou Red River d´en Howard Hawks) representà molt bé el que ens esperava a les filmotecaires a partir d ´ençà: La nostra pràctica desaparició. Reclosos en una mena de reserva repartida, ara ací ara allà, com a illes individuals o dobles entre les butaques de les sales Chomón (375 butaques) i Laya (180).

La direcció de la Filmo ja ha taxat a les Filmotecaires en 45 euros?.

Cap intenció d´assumir responsabilitats, ens descompten de fet 45 euros de l´abonament anual de 2012 i a callar... En un correu electrònic se´ns informa que fins al juny de 2012 (31 de Maig o 30 de Juny?) valdrà l´abonament de lliure circulació del 2011. Després s´haurà de comprar pels mesos restants del 2012 per 45 € que és la meitat del preu anual (90 euros). I a més el dia 21 de febrer, a la sessió de les 20h serà especial per les abonades. Però el sentit real d´aquest descompte no és perquè es sentin culpables, no, nosaltres els importem ben poc, erm sembla. El que pretenen d´aquesta manera és evitar-se que les filmotecaires emprenyades no vulguin fer-se les primeres setmanes l´abonament anual de 2012 i així fidelitzar-nos fins que al juny ja tot estarà oblidat. Ja ho sabem: Qui dia passa any empeny. Encara que això no és tot. No. Per desgràcia hi ha més: Ja han enviat el nou programa de mà de la nova filmoteca. Abans era quinzenal i ara és mensual. Abans era un bon programa que agraïes tenir-lo recopilat en dossiers anuals. Ara, almenys el que ens han enviat per al mes de febrer és penós (a partir del dia 20 estarà penjat al seu lloc web. Serà el mateix que ens han enviat?). De ben segur forma part, aquesta estratègia de comunicació, de l´homogeneïtzació que ens volen endossar del diferents centres culturals del Raval (aquest programa de mà és molt paregut als que edita el CCCB).

I per últim la sorpresa final, si com dèiem el dia 21 a les 20h a la sala Chomón es fa una sessió especial sols per als abonats (i acompanyants) on entre d´altres es presentarà un curt fet per la gent de la filmo (Esmalt i Betum. Memòria cinematogràfica de Catalunya. 2011) doncs per increïble que sembli no està programada la presència del director de la filmo (programa de mà mes de febrer del 2012, p. 11). El director assistirà a la repetició d´aquesta sessió que es farà el dia següent a les 22h a la sala petita (Laya) i que serà d´entrada gratuïta. Miri, jo que sóc malpensat de mena diria que ens vol torejar. El dia 21 concentra a totes les abonades emprenyades a la sala gran i vostè no apareix per si de cas li criden dimissió. I el dia 22, com que és necessari que hi hagi d´anar per les característiques de la projecció, doncs es presenta a la sala petita a una hora intempestiva (22h d´un dimecres) on la sessió estarà oberta a tothom i on a més les emprenyades abonades ja l´hauran vist el dia anterior i de ben segur no hi repetiran (menys excepcions, esclar). Li torno recordar la carta amb data de 28 de novembre de 2011 on ens deia que el dia 02 de desembre de 2011 es projectava una sessió especial (que com és evident no es realitzà) per a nosaltres en motiu de la projectada inauguració de la nova Filmo on vostè ens saludaria personalment... Suposo que durant aquests 3 mesos haurà tingut temps de pensar-s´ho millor... Bé, és igual demanar-los-hi respostes perquè si responen ho atribuiran tot a imponderables...

I per cert Sr. Riambau, a vegades els gestos de distensió deixen de ser-ho i es converteixen, en un context com aquest, en tot el contrari: Com a propietaris de l´abonament de 2011 no puc més que agrair-vos la confiança dipositada i la paciència que heu fet evident durant el temps de demora...