|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
J H Elliot sobre la guerra dels segadors
|
|
|
per amant de la Història |
21 gen 2012
|
|
La suposada voluntat de Felip IV i el comte-duc d'Olivares de destruïr la llibertat de Catalunya i l'odi anticatalà dels soldats espanyols, desmentits. |
J H Elliott (1989) La revolta catalana. 1598-1640, Barcelona, Ed. Vicens Vives
-Tropes catalanes també feien mal. “Quan la compañía [catalana] finalment es formà, la seva conducta no fou pas millor que la de les tropes forasteres de què tant es queixaven una i altra volta els catalans. Segons un dels comandants de la companyia de Barcelona, “molta gent dissoluta i en lo que respecte a prendre gallines i alguns moltons són desvergonyits…No és just que essent provincials es portin tan dolentament los soldats.”” (P 310)
-Motiu del mal comportament dels soldats. “Aquestes queixes [les presentades pels diputats el desembre de 1637] , i aquesta conducta [la dels soldats] eren normals a Europa en una època en que els exèrcits, semimercenaris, estaven disciplinats a la bona de Déu i pagats irregularment; i, tot i que els governants eren sabedors del destret i el ressentiment causat per la presència de tropes entre la població local, hi havia poca cosa que ells poguessin fer. (…) Si bé els ministres de Madrid estaven d’acord en la importància d’evitar conflictes entre aquests homes i els habitants locals, no era cosa fàcil de traduir aquesta determinació de mesures pràctiques.(…) [S’havia prohibit robar res de les cases que no fossin per sobreviure]. El primer incompliment seria castigat amb la flagel•lació i el segon amb la deportació a galeres. Però com que els capitans estafaven a llurs homes mitja paga del ral que cobraven per dia les tropes es posaven a robar per mantenir-se, i continuaven els delictes” (P 316)
“Els historiadors catalans de tendència nacionalista han tendit a carregar sobre el comportament de les tropes tot el blasme pels incidents. Això és simplificar en excés tant els incidents en si com els motius dels qui hi participaren. Els catalans antigament ja no havien mostrat un excessiu respecte per les tropes que travessaven llur principat. (…) Els informes de les topades entre soldats i civils fan impossible determinar amb certesa qui va era el primer d’atacar (…). Seria equivocat, però, minimitzar l’element de desesperació en el comportament de les tropes. Sovint es trobaven sense diner i sense menjar. (…) A penes si podia sorprendre que els soldats estiguessin voltant pel camp morts de gana i quasi nus; o que d’altres desesperats, es prenguessin per força allò que no podien aconseguir de grat.” (pp 377-378)
“Si bé la gana pura i simple provocà nmoltes de les més atroces accions de les tropes, no en fou l’única causa. Moltes de les tropes eren compostes per mercenaris estrangers, que naturalment s’inclinaven a delmar la terra que petjaven. Les investigacions curoses del doctor Valonga no desmenteixen, ans al contrari, aquest aspecte inculpatori que es desprenia de les tropes, especialment dels regiments estrangers” (P 378)
-Càstig per als soldats. “ [El Rei] va insistir altre cop que els soldats culpables havien d’ésser severament castigats (…). Ningú a Madrid no sembla haver vist cap incompatibilitat a ordenar que les tropes culpables d’excessos fossin castigades” (p 406)
-Olivares unificar Espanya amb integració. “[El Conde-Duque de Olivares dice] que considera en esta monarquía de mayor conveniencia [que hay que] establecer que en esta corte [la de Madrid] no se tengan por extraños a ningún vasallo de VM de los reinos sujetos a su dominio(…) para entrar en las dignidades y oficios a que pudieran ascender, siendo beneméritos”. (…) Todos podrán entrar en los consejos provinciales sin excluir a nadie…Para dar principio a esta proposición se votase si convendría nombrar luego un alcalde de corte aragonés” (pp 422-423) (Document de la Junta de Ejecución d’11 de juny de 1640)
-Proposició d’amnistía. “[Sorgí] l’acord general que els catalans havien d’obtenir una amnistia general i que Santa Coloma havia de ser substituit. (…) [Però] sense que la Junta ho sabés, Santa Coloma feia quatre dies que havia mort [assassinat]” (P 423)
-Olivares i les lleis catalanes. “Les mateixes paraules d’Olivares evidencien que la seva intenció immediata no era l’abolició total de les lleis i llibertats de Catalunya que li han carregat en compte els historiadors catalans. (…) Fins i tot ara [al 1640] sembla que havia alimentat vagues esperances de poder evitar l’acció militar.” (P 477)
-Poca assistència a la Junta de Braços decisiva. “La relativament poca assistència del dia de l’obertura era un detall [preocupant per a la consideració legal de la reunió]. El 12 de setembre els diputats decidiren que tots els qui tenien facultat d’assistir [serien penalitzats greument si no es presentaven]. (…) [Peró] els Braços reunits no gaudiren d’una assistència sòlida. Però l’escassa assistència finalment treballà a favor de Claris. A suggeriment dels diputats, els Braços acordaren la creació d’una junta especial de trenta-sis membres, que es faria càrrec de tots els afers relatius a la defensa del Principat. Això efectivament transferí tota l’autoritat reial dels Braços a un grup de partidaris dels diputats escollits i selectes.” (pp 481-482) |
This work is in the public domain |
|
Re: J H Elliot sobre la guerra dels segadors
|
|
per un altre amant de la història |
21 gen 2012
|
Que deien els escriptors castellans de renom de l'època (on es constata el que pensaven i la confrontació que ja era latent):
"Son los catalanes aborto monstruoso de la política", [...] "el catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió".
El Comte Duc D'Olivares, del seu Memorial Secreto, adreçat a Felip IV:
"
El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose V. M. con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente, y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en conformidad con las de Castilla y de esta misma manera irla ejecutando con los otros reinos […]."
A part, com es que no parles d'historiadors especialistes en el tema i de renom com Pierre Vilar, Ferran Soldevila, Victor Balaguer, Eva Serra,...
---
A part, llegint la pròpia "La revolta dels catalans 1598-1640" d'Elliot (obra que per cert té més de 20 anys, i des d'ençà s'ha avançat força en quan coneixement d'aquest episodi) es pot comprovar com en trets generals el que vols transmetre és el contrari. No es pot parlar només de "revolta" sinó d'intent de revolució social (alçament popular contra les institucions més elementals) i guerra política alhora (amb la proclamació de la República Catalana com a màxim exponent, que recentment s'ha descobert que va durar gairebé 1 any i no uns dies com es creia).
En fi, no cal que perdis el temps intentant de manera tan mediocre convèncer a la gent de que "la conquesta d'Espanya a Amèrica va ser xupiguai", que Felip IV era un rei molt simpàtic i proCatalunya, etc. |
|
Re: J H Elliot sobre la guerra dels segadors
|
|
per mn |
23 gen 2012
|
|
has descontextualitzat totalment el fragment d'Olivares....proposava altres dues maneres, entre d'elles la de la comprensió i la flexibilitat |
