|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
El Rainbow Warrior al port de Barcelona
|
|
|
per Las Golondrinas |
25 des 2011
|
|
|
Greenpeace ha fet els 40 anys d' aniversari, a bord del nou vaixell Rainbow Warrior —atracat al moll vell del port de Barcelona— fent un balanç dels 40 anys de treball en defensa del medi ambient.
És, de fet, el temps que ha passat des que uns joves activistes canadencs van batejar un vell pesquer al que van anomenar Greenpeace i després es fessin a la mar per detindre les proves nuclears que els Estats Units feia a l'illot d'Amchitka Island, a l´Alaska.
Quaranta anys després celebren aquest aniversari a bord del nou Rainbow Warrior , vaixell insígnia de l'organització.
"Des del naixement de Greenpeace fins ara s'han aconseguit victòries que han suposat grans fites en la lluita medi ambiental, des de la prohibició dels abocaments radioactius al mar fins al Protocol de Kyoto", ha declarat una portaveu, Directora de Campanyes de Greenpeace. "No obstant això tenim per davant grans reptes ambientals que han de ser afrontats sense perdre temps. Cal reduir les emissions de CO2, apostar per l'energia renovable, acabar amb la sobrexplotació dels oceans i protegir els nostres últims boscos primaris. El futur del planeta és a les nostres mans i passa per apostar pel medi ambient".
Quaranta anys de Greenpeace
Greenpeace fa quaranta anys. Han estat quaranta anys de treball per defensar el medi ambient. I els senyals de l'organització són avui més vius que mai: ser testimonis de les agressions mediambientals per explicar-les al món, utilitzar l'acció pacífica per denunciar-les i ser del tot independents políticament i econòmica. Tot això gràcies als més de tres milions de persones associades que té arreu del món.
El 1971, a la ciutat de Vancouver (Canadà), els joves Dorothy i Irving Stowe, Marie i Jim Bohlen, Ben i Dorothy Metcalfe, i Bob Hunter van crear el moviment No Make a Wave Committee («Comitè no provoqueu un maretrèmol») amb un objectiu: aturar les proves nuclears dels Estats Units a Amchitka Island, a prop d'Alaska. Marie Bohlen va tenir la idea d'anar amb vaixell a Amchitka per oposar-se als plans dels Estats Units, però hi havia un problema: no tenien diners, així que van decidir organitzar un concert. Van aconseguir convèncer James Taylor perquè actués sense cobrar i es va convertir en el concert de l'any. Van congregar-hi a 16.000 persones i van aconseguir reunir 23.000 dòlars. Amb els diners van llogar un vell pesquer, el Phyllis Cormack i es van fer a la mar el 15 de setembre 1971. El vaixell va ser rebatejat com Greenpeace i va posar rumb a Amchitka per «donar testimoni». Aquells joves havien creat, sense saber-ho, una organització senyera de la lluita del món pels drets d' ecologia.
«Un viatge per la vida i la pau», així és com Irving Stowe va descriure el pla per navegar cap a Amchitka. Però el viatge va ser un desastre. Els improvisats mariners van passar la major part del temps marejats i discutint, i els guardacostes nord-americans van aturar el vaixell quan estava a punt d'aconseguir el seu destí perquè la tripulació havia oblidat formalitats menors però imprescindibles per navegar. No obstant això, l'estratègia de la campanya va resultar ser un èxit. Dos periodistes que viatjaven a bord del Phillys Cormack van transmetre per ràdio a les seves redaccions tots els detalls del viatge, i el públic canadenc va trobar en el camí iniciat per Greenpeace un catalitzador del seu malestar contra les proves nuclears. Desenes de milers de manifestants van bloquejar durant dies les fronteres entre el Canadà i els Estats Units. El govern nord-americà es va veure forçat a anunciar que no durien a terme més proves nuclears a la zona. Amchitka és des de llavors una reserva ornitològica.
En els anys següents van sorgir diferents grups que van prendre el nom de Greenpeace als Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia. En aquella època, David McTaggart, un antic home de negocis canadenc, s'havia convertit en un navegant inconformista que es rebel·lava contra la decisió del govern francès de realitzar proves nuclears atmosfèriques a l'illot de Mururoa (Polinèsia colonial francesa). McTaggart va oferir al petit nucli d'activistes de Greenpeace a Nova Zelanda el seu veler Vega per viatjar a la zona prohibida i intentar impedir les proves previstes el 1972 i el 1973. Aquest va ser l'inici de la llarga campanya de Greenpeace contra les activitats nuclears franceses al Pacífic. El 1975, França deixà de fer les proves atmosfèriques a la zona. David McTaggart es va convertir llavors en una peça clau de l'organització. De fet, va ser president de Greenpeace Internacional des de començaments de la dècada dels vuitanta fins al 1991.
No es pot dir que en els primers anys la col·laboració entre els diferents grups de Greenpeace fos gaire bona. No tancaven la discussió sobre quin d'ells era el legítim propietari del nom del grup. Mentrestant, l'organització ampliava les seves campanyes. A partir de 1974, un sector de Greenpeace als EUA i al Canadà va iniciar la campanya contra la caça comercial de balenes i, posteriorment, el 1976 contra la matança de cries de foca a Terranova. Els resultat va trigar anys a arribar, però va arribar: el 1982, la Comissió Balenera Internacional va dictar una moratòria indefinida de la caça d'aquests cetacis.
Mentrestant, a Europa, McTaggart, que seguia concentrat en la lluita contra les proves nuclears franceses al Pacífic, fundava Greenpeace a Europa. Les primeres seccions es van obrir al Regne Unit i a França. Aviat els va seguir Holanda. La formació de Greenpeace en el vell continent va ser una força determinant que va permetre unir tots els grups existents al món sota aquest nom i crear Greenpeace Internacional el 1978 per unificar les àrees de treball i la forma d'actuar.
Des de llavors, l'organització ha evolucionat i s'ha adaptat als nous temps, però sempre ha conservat la identitat amb la qual va néixer i l'esperit de lluita de David contra Goliat que li han permès deixar rere seu una llarga llista de victòries ambientals.
Ara ja navega el tercer «Rainbow Warrior». És el primer vaixell de la flota de Greenpeace dissenyat i construït específicament per poder dotar-lo de les tecnologies mediambientals més avançades. Tots els vaixells de Greenpeace són especials, però el nou Rainbow Warrior és, a més a més, únic. És un veler de 57,92 metres d'eslora i d'11,30 metres d'ample, dissenyat digitalment per un dissenyador holandès especialitzat en velers. És tan ràpid com la majoria dels vaixells industrials, amb llanxes pneumàtiques que poden ser a l'aigua en qüestió de minuts, fins i tot amb onades de 3,5 metres d'alçada. El seu heliport permet portar a bord un helicòpter per cercar vaixells que pesquen il·legalment o carregaments de fusta il·legal. Utilitza principalment la força del vent per navegar. El pal en forma d'A de 55 m d'altura permet unes veles més grans que no pas un de convencional de la mateixa mida.
La construcció del vaixell va ser un repte per a tots els involucrats. El treball del casc es va iniciar a la drassana de Gdansk (Polònia) l'estiu de 2010. Més tard, es van transportar 340 tones d'acer a la drassana Fassman, a prop de Bremen (Alemanya), per equipar el vaixell, on es van fer els últims retocs. El color marró rovellat va donar pas al verd de Greenpeace. El colom de la pau i els colors de l'arc de sant Martí van transformar el vaixell en el nou Rainbow Warrior .
LA CRONOLOGIA
1971 . Neix Greenpeace amb la seva primera acció: frenar les proves nuclears dels EUA a Amchitka Island (Alaska). El 1972 s'aconsegueix aturar-les.
1975 . Després de les protestes de Greenpeace, França posa fi a les proves atmosfèriques al Pacífic Sud.
1978 . Accions amb el Rainbow Warrior per evitar que França continuï abocant milers de tones de residus radioactius a l'Atlàntic.
1979 : Greenpeace es converteix en una organització internacional i s'obren oficines arreu del món.
1982 . Les accions de Greenpeace a Terranova contra la caça de foques provoquen la indignació pública i la Comissió Europea prohibeix la importació de pell de cries de foca.
1982 . Després de les accions de Greenpeace a alta mar contra els vaixells baleners, la Comissió Balenera Internacional aprova una moratòria contra la caça d'aquests cetacis.
1985. Els serveis secrets francesos enfonsen amb una bomba el Rainbow Warrior quan està en campanya contra les proves nuclears franceses al Pacífic Sud. Fernando Pereira, fotògraf amb Greenpeace, mor en l'atemptat. Es reobre la polèmica internacional sobre aquestes proves.
1990. L'arxipèlag de Cabrera és declarat el primer parc natural marítim terrestre dels Països Catalans. Activistes de Greenpeace i del GOB denuncien les maniobres militars que s'hi realitzaven des de 1973.
1992. Després de la visita del Rainbow Warrior II a l'illot de Muroroa, França decideix cancel·lar les proves nuclears d'aquest any a l'atol i promet posar-hi fi si altres països nuclears fan el mateix.
1993. El Conveni de Londres prohibeix l'abocament de residus radioactius i industrials al mar a tot el món.
1995. Una acció destacada de Greenpeace i la pressió pública obliguen Shell al Regne Unit a fer marxa enrere en la seva decisió d'enfonsar la plataforma petroliera, Brent Spar , a l'oceà Atlàntic. El 1998 la petroliera Shell finalment accepta portar la plataforma a terra perquè sigui reciclada.
2002. El vaixell Prestige , carregat amb 77.000 tones de fuel, ocasiona una marea negra que afecta a gairebé 2.000 quilòmetres de litoral galaico-portugués. Greenpeace va ser a la zona des del primer moment. El Rainbow Warrior II , seguit d'una flota de 150 vaixells, es manifestà a la Corunya contra la mala gestió. S'inicia la campanya contra el transport de monobucs petroliers.
2003.
•Greenpeace mobilitza als seus simpatitzants en les manifestacions contra la invasió de l'Iraq que van fer sortir millions de persones als carrers arreu del món. El Rainbow capitaneja una flotilla per la pau a Barcelona.
2004.
•Després d'anys de treball per part de Greenpeace i altres organitzacions ecologistes entra en vigor el Conveni d'Estocolm que exigeix l'eliminació dels contaminants orgànics persistents, incloent-hi els pesticides o PCB, o les dioxines, relacionades amb el càncer, que alliberen les incineradores de residus i les indústries que empren clor.
•Unilever, Coca Cola i McDonalds prometen eliminar progressivament les substàncies químiques nocives per al clima dels seus equips de refrigeració. El 1992, Greenpeace llança el Greenfreeze. Avui dia hi ha més de 100 milions de frigorífics Greenfreeze a tot el món, manufacturats pels principals fabricants europeus, xinesos, japonesos i indis.
2005.
•Després d'una dècada de campanya, entra en vigor l'únic tractat mundial per fer front al canvi climàtic, el Protocol de Kyoto, amb la ratificació de Rússia.
•Sony Ericsson, LG i Motorola es comprometen a eliminar les substàncies tòxiques de llur gamma de productes electrònics per a consumidors. És el resultat de la campanya que Greenpeace va dur a terme a Internet. Sony Ericsson s'uneix a Samsung, Nokia i Sony en l'eliminació progressiva de substàncies químiques tòxiques de tots els seus productes.
•Les companyies de cosmètica L'Occitane, Melvitacosm i Alqvimia eliminen les substàncies més tòxiques dels seus productes.
2006 .
•Després de deu anys de dur i perillós treball, es protegeix el bosc del gran ós al Canadà de la desforestació –una àrea tan gran com mitja Suïssa– i es posa fi a una de les campanyes més llargues de Greenpeace.
•El gegant electrònic Hewlett Packard es compromet a eliminar progressivament dels seus productes un seguit de substàncies químiques perilloses.
•Dell segueix els passos de la seva rival HP i promet eliminar les substàncies químiques més perilloses dels seus productes.
2
007 . Gràcies a la campanya a Internet de Greenpeace, guardonada amb un premi Webby, i als fans d'Apple a tot el món, Apple anuncia que eliminarà progressivament les substàncies químiques més perilloses de la seva línia de productes. La campanya reptava Apple a encapçalar el problema dels residus electrònics.
2009.
Philips, el gegant dels productes electrònics, cedeix sota la pressió de Greenpeace i els consumidors, i assumeix el lideratge en política mediambiental tot establint una normativa sobre els residus electrònics.
2010.
Després d'una intensa campanya de Greenpeace a tot el món, amb la campanya Kit Kat , Nestlé acorda deixar de comprar oli de palma de proveïdors que destrueixen les selves tropicals d'Indonèsia.
2011.
•Després de la campanya Barbie de Greenpeace, Mattel accepta exigir als seus proveïdors no utilitzar fibres de fusta procedent de fonts controvertides, entre les quals les empreses «vinculades amb la desforestació». Mattel accepta que l'embalatge de les seves joguines no contribueixi a destruir les selves tropicals i l'hàbitat del tigre. La seva política també té com a objectiu augmentar la quantitat de paper reciclat a l'empresa i impulsar l'ús de productes paperers certificats pel Forest Stewardship Council (FSC).
•Es llança la campanya Detox amb la presentació de l'informe Draps Bruts , on es documenta la investigació realitzada per Greenpeace durant un any sobre el vincle entre grans marques de roba i dues instal·lacions xineses que abocaven substàncies químiques perilloses als deltes dels rius Iang-Tsé i Perla. Investigacions posteriors de Greenpeace van demostrar que consumidors d'arreu del món compren roba contaminada i sense voler pol·lueixen l'aigua quan la renten.
•Amb la campanya Detox de Greenpeace, H&M, Adidas, Nike i Puma es comprometen a eliminar l'abocament de substàncies perilloses al llarg de tota la seva cadena de subministrament i de tot el cicle de vida dels seus productes per al 2020. El compromís històric d'aquestes quatre marques és un important primer pas cap a un futur lliure de tòxics, Greenpeace continuarà controlant i treballant amb les marques de roba a mesura que elaborin els seus plans d'actuació Detox .
Els vaixells de Greenpeace
1978 . Es nolieja l' MY Rainbow Warrior I .
1989. Es nolieja el Rainbow Warrior II .
1995. Es nolieja l' Arctic Sunrise .
2002. Es nolieja l' Esperanza .
2011. El Rainbow Warrior II es dóna a l'ONG Friendship per convertir-lo en un hospital flotant per a Bangla Desh.
2011. Es nolieja el Rainbow Warrior III . |
This work is in the public domain |
