|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Va morir Tomás Segòvia, poeta de l'exili
|
|
|
per G@lileo |
11 nov 2011
|
|
"La poesia que sempre he intentat fer des dels 15 anys és transparent, de manera que serveixi per a estar en el món. No per a estar en altre món. La meva poesia no és d'evasió" |
|
Va morir Tomás Segòvia, poeta de l'exili
ALS 84 anys, víctima d'un càncer, va morir l'escriptor, assagista i poeta Tomás Segòvia. El poeta havia arribat exiliat a Mèxic en 1940.
"La poesia que sempre he intentat fer des dels 15 anys és transparent, de manera que serveixi per a estar en el món. No per a estar en altre món. La meva poesia no és d'evasió" (*).
Segòvia "és un dels poetes més importants de les lletres en llengua espanyola. El seu talent, la seva saviesa i el seu gran humanisme va enriquir la vida cultural del nostre país des que va arribar llançat per la guerra civil espanyola", va afirmar en un comunicat Teresa Vicencio Álvarez, directora general del INBA (Institut Nacional de Belles Arts de Mèxic).
L'escriptor va rebre el premi Xavier Villaurrutia en 1973, el guardó Octavio Paz de Poesia i Assaig en 2000 i el Premi de Literatura Llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo en 2005, així com el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca en 2008.
"Jo no necessito crear altre món, és aquest el qual volgués transformar, no des de la poesia, per a això hi ha altres veus. En la poesia no vull canviar gens, al contrari: vull ajudar a la gent a estar en el món i a estimar-lo i a apreciar-lo" (*).
Nascut a València, Tomás Segòvia va arribar A Mèxic en 1940 per a convertir-se en una important figura de la vida intel•lectual mexicana i va entaular una llarga amistat amb Octavio Paz, premio Nobel del Literatura, També va conrear l'amistat de personatges com Juan Ramón Jiménez, Ramón Gaya o Juan Gil-Albert, entre uns altres. Un poeta marcat per la Guerra Civil, un succés que ho va convertir en nen de l'exili republicà.
Entre les seves obres més conegudes estan: La llum provisional (1950), Aparicions (1957), El sol i el seu eco (1960), Anagnórisis (1967), Quadern del nòmada (1978), Figura i seqüències (1979), Cantata tot sol (1985), Lapse (1986), Casa del nòmada (1994), Fidel imatge (1996) i Sonetos votivos (2005 i 2008). Va publicar així mateix els assajos Contracorrientes (1973), Poètica i profètica (1986) i Alegatorio (1997) i va estrenar el text teatral Zamora sota els astres (1959).
"El llenguatge social, el del poder, de la ciència, del món de la malaltia i del mal, per a tot hi ha un llenguatge, però per a mi -altres poetes no ho veuen així- el de la poesia és el qual parla del fet de ser humà, de tenir un món i de dialogar amb transparència amb les meves contemporanis de com és això d'estar viu" (*).
Tomás Segòvia va estar en la capital de l'estat mexicà de Aguascalientes el passat 24 d'octubre per a rebre el Premi de Poesia del Món Llatí Víctor Sandoval, en el marc del XIII Trobada de Poetes del Món Llatí, en el Palau de Belles Arts, on, al costat del seu col•lega l'argentí Juan Gelman, va rebre un càlid homenatge, segurament l'últim en vida.
"Sempre que em donen un premi o un homenatge em sorprèn, perquè en veritat sóc un senyor que escriu en els cafès, com tot món sap; he tingut un poc de vida literària, però fa moltíssims anys i ara estic fora del món literari: vaig al cafè, faig versitos i de tant en tant els publiquen. M'estranyen els premis, però els agraeixo" (*).
Poema Soterrani
A aquesta immobilitat d'ulls atònits
i postrado llenguatge
que m'encadena a estar present
en l'absència de mi
a aquesta ombrívola suspensió de la meva bategar difunt
li pregunto
si he de morir sense haver-me rentat
de tanta bruta solitud erràtica
i quin sol em podrà assecar un dia
d'aquelles cavernoses aigües pútridas
on he xipollejat tant
mirant tiritar la vida
desfigurada per la nafra obscena
de l'amor omès.
Notes:
- (*) Declaracions de Tomás Segòvia recollides en Notícies Mx de Oaxaca. |
Mira també:
http://loquesomos.org/es/el-palabro/poesia/745-murio-tomas-segovia-poeta-del-exilio.html
http://loquesomos.org/es/el-palabro/poesia/745-murio-tomas-segovia-poeta-del-exilio.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: Va morir Tomás Segòvia, poeta de l'exili
|
|
per ... |
11 nov 2011
|
"és un dels poetes més importants de les lletres en llengua espanyola"
Fins el que jo conec, a Espanya hi han 7 llengües pròpies, quina és la espanyola? |
