|
|
|
Notícies :: antifeixisme : amèrica llatina |
|
Massachusetts o Texas, les dues cares de la dreta nord-americana
|
|
|
per Pep Martí Vallverdú |
25 set 2011
|
|
|
El Partit Republicà dels EUA ha engegat ja el seu procés d’eleccions internes per triar qui serà el seu nominat a la Casa Blanca. De moment, ja s’han celebrat diversos debats televisats entre els fins ara vuit candidats. No es pot descartar que aparegui algun altre nom d’aquí a l’inici de les primàries, el febrer vinent. Podria ser Sarah Palin, tot i que la majoria d’analistes ho dubten. En aquests moments, les forces semblen polaritzar-se entorn dos homes de més de 60 anys que representen les dues principals ànimes dels conservadors nord-americans.
Mitt Romney i Rick Perry encarnen dues visions. Depèn de quina s’imposi, això tindrà conseqüències dins dels grans partits conservadors d’arreu, ja que els dos candidats simbolitzen força bé línies distants, tot i que faran el màxim esforç per semblar-se l’un a l’altre. Romney per aparèixer com a més dretà del que és, i Perry per mostrar una cara més centrada i amable.
Romney va ser governador de Massachusetts, en termes europeus seria etiquetat com un liberal de centre, que s’havia posicionat de manera oberta en el tema de l’avortament i en qüestions socials, però que ara ha canviat sense escrúpols el seu discurs. No pot fer altra cosa si vol competir en condicions d’igualtat. Perry és l’actual governador de Texas, un dels Estats en què la pena de mort s’aplica, on predominen els valors fortament conservadors i la classe política recorre habitualment a un patrioterisme populista i xaró. Només un detall: en el darrer debat, el públic va aplaudir enfervorit quan el moderador va recordar la xifra d’executats sota el mandat de Perry.
Perry no és el més ultra dels candidats que es presenten. Michelle Bachmann és una heroïna del Tea Party que ataca Perry per ser “tou” enfront la immigració il·legal. Però el texà expressa una estratègia que també escoltem per aquí, quan assegura que per guanyar eleccions s’ha de ser fort, no “maricomplejines” i preservar sobretot la base de suport marcadament conservadora.
En canvi, Romney representa els qui creuen que per guanyar, la dreta ha de fer-se amb el vot dels independents, els votants indecisos sense dureses ideològiques. Que cal centrar-se i fer-ho en els aspectes econòmics, rebutjant tota guerra de valors o de religions.
Si al final s’imposa Romney (o el també moderat Jon Huntsman, un candidat brillant però que no acaba d’aixecar el vol), els republicans recuperaran la sobrietat d’abans de l’era Reagan. Si triomfa Perry (o un altre que es pugui llançar a l’arena abans que acabi l’any), la dreta nord-americana es farà forta en el discurs més agressiu dels ‘neocon’. I això seria una pèssima notícia també pels europeus. |
This work is in the public domain |
